La història de la informàtica

  • Jan 1, 1000

    L'àbac (2500 a.C.)

    L'àbac (2500 a.C.)
    És una eina per al càlcul manual de les principals operacions aritmètiques (suma, resta, multiplicació i divisió), que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes...
  • Jan 1, 1452

    La sumadora de Da Vinci

    La sumadora de Da Vinci
    La màquina de sumar de Leonardo da Vinci va ser una màquina mecànica de sumar inventada entre els anys 1452-1519. Va ser descoberta en 1967 per investigadors nord-americans a la Biblioteca Nacional de Madrid al Còdex Madrid.
  • Codi binari

    Codi binari
    Els diferents equips electrònics, utilitzen un llenguatge molt diferent del nostre, aquest sistema de codificació es mes elemental i solament utilitza "0" i "1". La nomenclatura de "0" - "1" també pot equiparar-se a "Tot - Res" "Si - No" "Encès - Apagat". El fet d'utilitzar aquesta codificació evita confusió en els sistemes electrònics, ja que solament han d'identificar entre dos estats possibles.
    Francis Bacon el va crear.
  • Francis Bacon

    Francis Bacon
    Inventor del codi binari.
  • Àbac niperià

    Àbac niperià
    És un àbac inventat per John Napier que s'usa per al càlcul numèric de productes i quocients de nombres. També és anomenat àbac rabdològic. Mitjançant aquest mètode, els productes es redueixen a operacions de suma i els quocients a operacions de restes.
  • Logaritmes: Regletes de Napier

    Logaritmes: Regletes de Napier
    Són una eina de càlcul que sorprèn per la seva senzillesa. No són més que les taules de multiplicar escrites sobre unes varetes, però amb elles les multiplicacions, divisions i fins i tot les arrels quadrades i cúbiques es redueixen a simples sumes i restes. Gràcies a elles, comerciants, comptables i recaptadors d'impostos podien fer els seus càlculs més de pressa.
  • John Napier

    John Napier
    Inventor de "Les Regletes de Napier".
  • Robert Boyle

    Robert Boyle
    Fou un físic i químic angloirlandés, nascut a Destaca per haver descobert la llei de compressibilitat dels gasos o llei de Boyle-Mariotte i d'haver introduït la noció d'element químic.
  • La Pascalina

    La Pascalina
    Va ser una de les primeres calculadores mecàniques. Va ser inventada per Blaise Pascal, fruit de tres anys de desenvolupament.
  • Blaise Pacal

    Blaise Pacal
    Va inventar la Pascalina.
  • La calculadora de Leibniz

    La calculadora de Leibniz
    Va ser una calculadora digital mecànica inventada l'any 1672 I al 1694 completada pel matemàtic i filòsof Gottfried Wilhelm Leibniz. La calculadora de Pascal va ser motivada pel gran nombre de càlculs que havia de fer el seu pare, el motiu de la de Leibniz va ser facilitar els nombrosos càlculs de Huygens. Mentre la calculadora de Pascal només sumava i restava la de Leibniz també multiplicava i dividia.
  • Tarjeta perforada

    Tarjeta perforada
    És un mitjà d'enregistrament d'informació digital basat en una cartolina amb unes perforacions que enregistren, de forma binària, «acció» (forat) o «no acció» (no forat). Aquest sistema, molt utilitzat els anys 1960 i 1970, va ser el primer mitjà utilitzat per emmagatzemar i entrar informació (en codi binari o EBCDIC) als ordinadors de l'època.
  • Babagge y Hollereith

    Babagge va tenir la idea d'introduir les tarjetes perforades en el àmbit de la informàtica (al 1800) y Hollereith,al 1890 va desarrollar aquesta tecnologia. Més endavant, al 1896 va fundar la companyia "Tabulating Machine Company", llavors va ser renombrada amb: IBM,
  • Màquina diferencial

    Màquina diferencial
    És una màquina mecànica de calcular ideada per Charles Babbage amb la finalitat de tabular polinomis. El 1812 Charles Babbage va crear la Societat Analítica juntament amb l'astrònom John Herschel i amb el matemàtic George Peacock. La van crear a causa de la frustració que els hi creava veure que les matemàtiques que s'impartien a la Universitat eren encara obra de Newton, que havia mort 200 anys abans. Tot i així no es va finalitzar.
  • Charles Babagge

    Charles Babagge
    Va ser l'inventor de la màquina diferencial (la qual no va acabar) i la màquina analítica (1837), la qual mai va ser construïda.
    És considerat "el pare de la informàtica".
  • Màquina analítica

    Màquina analítica
    La màquina analítica va ser un disseny d'un ordinador mecànic de propòsit general que va fer el matemàtic anglès Charles Babbage. La primera descripció és del 1837 i Babbage va continuar treballant sobre ella fins a la seva mort el 1871 però mai es va arribar a construir.
  • Frank Baldwin

    Frank Baldwin
    Era un americà que va inventar una calculadora de molinet en 1874 Va començar el disseny d'una nova màquina en 1905 i va ser capaç de finalitzar el seu disseny amb l'ajuda de Jay R.
  • Àlgebra de Boole

    Àlgebra de Boole
    És una branca de les matemàtiques amb propietats i regles similars, tot i que diferents, a les de l'àlgebra ordinària.
    Fou creada per George Boole durant el primer quart del segle XIX. Pretenia explicar les lleis fonamentals de les en que la ment humana necessita raonament. Posteriorment, aquesta àlgebra fou utilitzada per al disseny de circuits digitals. Les seves variables només poden adoptar dos valors, tradicionalment denominats cert i fals (1 i 0 respectivament). Són valors lògics binàris.
  • George Bool

    George Bool
    Va inventar "l'Àlgebra de Bool".
  • Analitzador diferencial

    Analitzador diferencial
    Va ser un computador analògic mecànic dissenyat per solucionar equacions diferencials per integració, usant mecanismes de rodes i discos per realitzar la integració. Va ser un dels primers dispositius de computació avançats a ser usats operacionalment.va ser inventat per James Thomson, germà de Lord Kelvin. H. W. Nieman i Vannevar Bush van construir una versió pràctica va ser primer construïda a començant del 1927 a l'Institut Tecnològic de Massachusetts.
  • Màquina de Hollerith: "Tabuladora"

    Màquina de Hollerith: "Tabuladora"
    Va ser una de les primeres màquines d'aplicació pràctica en el món de la informàtica. Herman Hollerith havia desenvolupat un sistema electromecànic de targetes perforades basat en la lògica de Boole, aplicant-lo a una màquina tabuladora de la seva invenció. La màquina de Hollerith es va usar per tabular el cens dels Estats Units d'aquell any, el procés total va durar no més de dos anys i mig.
  • Herman Hollerith

    Herman Hollerith
    Va crear la tabuladora.
  • Màquina de Leonardo Torres Quevedo

    Màquina de Leonardo Torres Quevedo
    Es tractava d'una màquina analògica de càlcul que millorava la de Babagg. El seu objectiu era la obtenció de manera contínua i automàtica de valors de funcions polinòmiques (i no només uns valors discrets prefixats). Per això, davant d'una equació polinòmica, fent girar totes les rodes representatives de la incògnita, el resultat final anirà donant els valors de la suma dels termes variables, quan aquesta suma coincideixi amb el valor del segon membre, la roda de la incògnita marcarà una arrel.
  • John Von Neumann

    John Von Neumann
    Fou un dels iniciadors de les ciències de la computació, i precursor del primer ordinador, per als que va definir el bit com a unitat de memòria. Durant la Segona Guerra Mundial fou conseller de les Forces Armades dels Estats Units.
  • Vàlvules buides

    Vàlvules buides
    La vàlvula o tub electrònic va ser inventat pel científic Britànic John Ambrose Fleming. Consisteix en un forat, generalment rodó o oval, i un tap cònic, en general en forma de disc, col·locat a l'extrem d'una vareta, també anomenat "plançó de la vàlvula". Aquest aparell utilitzar una vàlvula díode (el díode Fleming) per passar corrent altern a corrent continu (procés de rectificació).
  • Alexander Fleming

    Alexander Fleming
    Va inventar les vàlvules buides i, més endavant, el tríode.
  • "El tríode"

    "El tríode"
    Molts van intentar millorar la primera vàlvula, però no ho van aconseguir fins que en 1907, un inventor de Nova York, Lee de Forrest va patentar, el mateix díode que Fleming, només que amb un elèctrode més, creant el primer amplificador electrònic veritable, "El tríode ".
  • Alan M. Turing

    Alan M. Turing
    Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing.
  • Transsistor d'efecte camp

    Transsistor d'efecte camp
    Són dispositius en què el corrent es controla mitjançant tensió. Quan funcionen com a amplificador subministren un corrent de sortida que és proporcional a la tensió aplicada a l'entrada. Característiques generals:
    Pel terminal de control no s'absorbeix corrent.
    Un senyal molt feble pot controlar el component
    La tensió de control s'empra per crear un camp elèctric
    Van ser patentats per Julius Edgar Lilienfeld i per Oskar Heil. Llavors, al 1947, en els Laboratoris Bell van ser desarrollats.
  • UNIVAC I

    UNIVAC I
    Va ser el primer ordinador que es va fabricar de manera comercial als Estats Units. Els seus dissenyadors principals J. Presper Eckert i John William Mauchly . La finalitat principal d'aquesta màquina era la gestió de dades administratives i de bancs, és a dir no es tractava d'una màquina per a càlcul científic. En un principi a l'UNIVAC li va costar trobar clients doncs requeria que totes les dades fossin introduïdes mitjançant cintes magnètiques i no tothom tenia les dades en aquest format.
  • Z3

    Z3
    L'ordinador Z3, creat per Konrad Zuse el 1941, va ser la primera màquina programable i completament automàtica, característiques usades per definir un ordinador.
  • Màquina Colossus

    Màquina Colossus
    Les màquines Colossus van ser els primers dispositius calculadors electrònics usats pels britànics per llegir les comunicacions xifrades alemanyes durant la Segona Guerra Mundial. Colossus fou un dels primers computadors digitals.
    La màquina Colossus va ser dissenyada originalment per Tommy Flowers .
  • Tommy Flowers

    Tommy Flowers
    Va inventar el "Colossus".
  • Mark I

    Mark I
    L'IBM Automatic Sequence Controlled Calculator (ASCC), anomenat Mark I per la Universitat Harvard, fou el primer ordinador electromecànic construït per Howard H. Aiken el 1944 en la Universitat Harvard i amb la subvenció d'IBM. Té 760.000 rodes i 800 quilòmetres de cable i es basava en la màquina analítica de Charles Babbage.
  • Howard H. Aiken

    Howard H. Aiken
    Va inventar el Mark I.
  • ENIAC

    ENIAC
    Era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital. El disseny i construcció de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balística de l'Armada dels Estats Units.L'ENIAC va ser concebut i dissenyat per John Mauchly i J. Presper Eckert de la Universitat de Pennsylvania.
  • John Mauchly i J. Presper Eckert

    Van desarrollar l'ENIAC i, més endavant, l'UNIVAC.
  • John Bardeen, Walter Houser Brattain y William Bradford Shockley

    Van desarrollar els transistors d'efecte camp, als Laboratoris Bell.
  • Generacions de la informàtica

    Generacions de la informàtica
    La història de la informàtica es divideix en sis generacions:
    1a generació (1951-1958)--> Els tubs de buit. L'ENIAC en tenia.
    2a generació (1959-1964)--> Substitució dels tubs de buit per els transistors.
    3a generació (1965-1971)--> Circuits integrats, amb més emmagatzament.
    4a generació (1972-1981)--> Microcircuit integrat, operava a escales microscòpiques.
    5a generació (1982-1989)--> "L'intel·ligència artificial"
    6a generació (1990-actualitat)--> microprocesadors vectorials traballen alhora...
  • IBM 701

    IBM 701
    L'IBM 701, conegut com la "calculadora de Defensa" mentre era desenvolupat va ser anunciat al públic el de 1952 i era la primera computadora científica comercial d'IBM.
  • IBM 650

    IBM 650
    L'IBM 650 va ser un dels primers ordinadors d'IBM, i el primer que va ser fabricat a gran escala. Va ser creada per l'administració i els negocis.
    El 1969, IBM va deixar de donar servei tècnic per al 650 i els seus components.
    El 650 és una màquina que codifica tant dades com adreces de memòria en sistema decimal, guardant cada xifra en codi biquinario. Aquest codi guarda, mitjançant diversos bits, dues variables: una amb 2 possibles estats, i una altra amb 5 possibles estats.
  • Circuit integrat: XIPS i microchips

    Circuit integrat: XIPS i microchips
    Un circuit integrat (CI), també conegut com xip o microxip, és una pastilla petita de material semiconductor, d'alguns mil·límetres quadrats d'àrea, sobre la qual es fabriquen circuits electrònics generalment mitjançant fotolitografia i que està protegida dins d'un encapsulat de plàstic o ceràmica. El encapsulat posseeix conductors metàl·lics apropiats per fer connexió entre la pastilla i un circuit imprès.
    Van ser creats per Jack S. Kilby i Robert Noice.
  • Jack S. Kilby i Robert Noice

    Van crear els microchips.
    Jack S. Kilby va inventar la impresora tèrmica i la calculadora de butxaca.
  • IBM 7070

    IBM 7070
    L'IBM 7070 va ser un sistema d'arquitectura decimal intermèdia de processament de dades introduït per IBM al juny de 1960 Era un processador que va ser dissenyat per a aplicacions científiques i comercials. Estava basat en transistors discrets, en lloc dels tubs de buit, utilitzats en la dècada de 1950.
    És molt reconegut de la segona generació.
  • El naixament d'internet

    El naixament d'internet
    J.C.R. Licklider va imaginar un conjunt d'ordinadors interconnectats globalment, a través dels quals tothom podria accedir ràpidament a dades i programes des de qualsevol lloc. En esperit, el concepte era molt semblant a la Internet d'avui en dia. Licklider era el director del programa de recerca informàtica de DARPA, 4 que va començar l'octubre de 1962. Mentre era a DARPA va convèncer als seus successors en aquesta agència. Més endavant es va convertir en ARPANET.
  • JCR Licklider de Bolt

    JCR Licklider de Bolt
    Va crear l'internet. Primer va començar amb ARPANET.
  • IBM 360

    IBM 360
    L'IBM System/360 (S/360) va ser una família d'ordinadors centrals anunciada per IBM al 1964, i distribuïda entre 1965 i 1978. Va ser la primera família d'ordinadors dissenyada per cobrir una gamma completa d'aplicacions, des de petites a grans, tant comercials com científiques.
    És molt representatiu de la tercera generació.
  • Disc compacte

    Disc compacte
    És un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per una peça circular de material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades. És fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plàstic.
    Els disquets es llegeixen i s'escriuen mitjançant un dispositiu anomenat disquetera (o FDD, de l'anglès Floppy Disk Drive).
  • Primer ratolí

    Primer ratolí
    La primera maqueta es va construir de manera artesanal en fusta, i es va patentar amb el nom de "XY Position Indicator for a Display System".
    Malgrat el seu aspecte arcaic, el seu funcionament bàsic segueix sent el mateix. Encaixava bé a la mà i disposava de dues rodes metàl·liques que, en desplaçar-se per la superfície, movien dos eixos: un per controlar el moviment vertical del cursor en pantalla i l'altre per al sentit horitzontal, comptant a més amb un botó vermell a la part superior.
  • UNIX

    UNIX
    Per poder comprendre l'èxit actual del programari lliure, el primer que s'ha de fer és repassar la història. Sense dubtes, una de les fites clau és el naixement del sistema operatiu Unix.
    Creat el 1969 als laboratoris Bell d'AT & T per Ken Thompson, UNIX va néixer com un experiment de l'empresa per ajudar a controlar la nova generació de xarxes telefòniques, que estaven convertint-se en computadores especialitzades.
  • Primer correu electrònic

    Primer correu electrònic
    El primer correu electrònic és enviat.
  • Altair 8800

    Altair 8800
    Altair 8800 va ser un sistema ordinador creat el 1975 per l'empresa estatunidenca MITS, basat en el microprocessador Intel 8080. Els constructors pretenien vendre no més d'uns pocs centenars d'unitats per a hobbystes, i es van sorprendre en vendre milers de kits el primer mes.
    Avui, l'Altair és reconegut com l'espurna inicial que ha deflagrat la revolució dels ordinadors.
  • Steve Jobs

    Steve Jobs
    Va ser un empresari i magnat dels negocis del sector informàtic estatunidenc, cofundador i president executiu d'Apple.
  • Steve Wozniak

    Steve Wozniak
    Va inventar l'Apple II, l'ordinador que va catapultar Apple Computer.
    Va crear l'empresa de Aple, junt a Steve Jobs i a Ronald Wayne.
  • Ronald Wayne

    Ronald Wayne
    És el tercer i poc conegut fundador d'Apple Inc. Ell va ser qui va fer el primer logotip d'Apple.
  • Bill Gates

    Bill Gates
    Bill Gates, és un empresari americà de la branca de la informàtica. Juntament amb altres, va programar l'Altair BASIC original per a l'Altair 8800, una microcomputadora primitiva.
    Va fundar Microsoft juntament amb Paul Allen.
  • Fundació de Microsoft

    Fundació de Microsoft
    Microsoft Corporation (NASDAQ: MSFT) és una empresa multinacional d'origen nord-americà, fundada per Bill Gates, Steve Ballmer i Paul Allen. Dedicada al sector de la informàtica, amb seu a Redmond, Washington, Estats Units. Microsoft desenvolupa, fabrica, llicència i produeix programari i equips electrònics.
  • Es funda Apple Computer Inc.

    Es funda Apple Computer Inc.
    És un empresa multinacional estatunidenca que dissenya i fabrica productes electrònics de consum i programari per als seus productes. Avui en dia els més coneguts són els ordinadors Mac, els iPod, l'iPhone i l'iPad.
    Els seus creadors van ser: Steve Jobs, Steve Wozniak i Ronald Wayne.
  • Apple I

    Apple I
    Apple I va ser un dels primers computadors personals, i el primer a combinar un microprocessador amb una connexió per a un teclat i un monitor. Va ser dissenyat i fet a mà per Steve Wozniak.
  • Pac-Man

    Pac-Man
    Pac-Man és un videojoc recreatiu creat pel dissenyador de videojocs Toru Iwatani de l'empresa Namco, i distribuït per Midway Games al mercat americà a principis dels anys 1980.
  • BBC Microcomputer

    BBC Microcomputer
    Va ser un dels primers ordinadors domèstics. Va ser dissenyat i construït per Acorn Computers per la British Broadcasting Corporation (BBC).
    A principis dels anys 1980, la BBC va començar el que s'ha estat conegut com el BBC Computer Literacy Project (Projecte de Coneixement en Informàtica de la BBC).
  • Osborne 1

    Osborne 1
    La Osborne 1 va ser la primera microordinador portàtil "Laptop" amb èxit comercial, presentada a la Fira de Computació de la Costa Oest. Va ser llançada per Osborne Computer Corporation. Aquest ordinador pesava 10,7 kg, costava US $ 1795 i corria el llavors popular sistema operatiu CP / M 2.2.
  • Epson HX-20

    Epson HX-20
    La Epson HX- 20 (també coneguda com a HC-20) és generalment considerada com el primer ordinador portàtil, anunciada al novembre de 1981, encara que no es va començar a vendre àmpliament fins al 1983. Aclamada per la revista BusinessWeek com la "quarta revolució en computació personal", és generalment considerada la primera computadora tipus notebook portàtil i és per aquesta raó que és molt valorada entre col·leccionistes.
  • Arpanet

    Arpanet
    La xarxa d'ordinadors Advanced Research Projects Agency Network (ARPANET) va ser creada per encàrrec del Departament de Defensa dels Estats Units ("DOD" per les seves sigles en anglès) com a mitjà de comunicació per als diferents organismes del país.
    El concepte d'una xarxa de computadores capaç de comunicar usuaris en diferents ordinadors va ser formulat per JCR Licklider de Bolt.
  • Windows 1

    Windows 1
    El Windows 1.0 és una versió del sistema Operatiu Microsoft Windows. Va apareixer com 1 entorn de finestres desplegables quasi de text, sense ratolí i per a CPU Intel 286.
  • IBM

    IBM
    IBM és l'acrònim d'International Business Machines (NYSE: IBM) també coneguda col·loquialment com el gegant blau. És una empresa d'informàtica, radicada als Estats Units, que treballa en el món de la informàtica des dels seus diferents vessants (maquinari, programari, sistemes operatius i serveis diversos).
  • Toshiba T1100

    Toshiba T1100
    El Toshiba T1100 era un ordinador portàtil fabricat per Toshiba el 1986, i, posteriorment, ha estat descrit per Toshiba com "primer ordinador portàtil del mercat de masses al món". Les seves especificacions tècniques són comparables a la d'escriptori original de PC d'IBM, usant disquets (sense disc dur).
  • LINUX

    LINUX
    GNU / Linux és un dels termes emprats per referir-se a la combinació del nucli o kernel lliure similar a Unix denominat Linux, que és usat amb eines de sistema GNU. El seu desenvolupament és un dels exemples més prominents de programari lliure; tot el seu codi font pot ser utilitzat, modificat i redistribuït lliurement per qualsevol sota els termes.
  • El primer virus informàtic

    El primer virus informàtic
    Un virus informàtic és un malware que té per objecte alterar el normal funcionament de l'ordinador, sense el permís o el coneixement de l'usuari. Els virus, habitualment, reemplacen arxius executables per altres infectats amb el codi d'aquest.
  • Patent del mp3

    Patent del mp3
    MP3 va ser desenvolupat pel Moving Picture Experts Group (MPEG) per formar part de l'estàndard MPEG-1 i del posterior i més estès MPEG-2. Un MP3 creat usant una compressió de 128kbit / s tindrà una mida d'aproximadament unes 11 vegades menor que el seu homònim en CD.
  • Primera memòria USB

    Primera memòria USB
    És un petit dispositiu de memòria flaix que es pot connectar directament a un port USB. Permet de desar-hi de tota mena de fitxers i fer-los servir en un ordinador, reproductor de música, de video...
    El primer USB va ser desenvolupat el 1995 per IBM, Intel Corporation i Microsoft Corporation amb l'objectiu de connectar d'una manera més senzilla el maquinari dels ordinadors, el que va obligar als fabricants a utilitzar com a estàndard de connectivitat.
  • Hotmail

    Hotmail
    El 4 juliol 1996 Bhatia i el seu amic Smith van llançar el seu companyia que es va cridar Hotmail, començant amb una oficinita a Fremont, Califòrnia amb 15 empleats voluntaris sense gaudir de sou.
    En aquest llavors per tenir una adreça electrònica calia ser propietari d'un ordinador, però amb Hotmail això ja no seria necessari: els usuaris havien de poder tenir accés a la seva bústia des de qualsevol lloc.
  • El naixament de Google

    El naixament de Google
    Google Inc és una empresa multinacional nord-americana especialitzada en productes i serveis relacionats amb Internet, programari, dispositius electrònics i altres tecnologies. El principal producte de Google és el motor de cerca de contingut a Internet del mateix nom.
    Larry Page i Serguei Brin van ser els fundadors de Google, l'any 1998. També funden la companyia Google Inc.
  • Fred Pollack

    Fred Pollack és un enginyer electrònic amb microprocessador que va treballar en diversos xips d'Intel. Ell va ser l'arquitecte principal d'Intel i960, l'enginyer cap d'Intel iAPX 432, i l'arquitecte principal del Pentium Pro.
    Pollack va deixar Intel el 2001.
  • Windows XP (xperia)

    Windows XP (xperia)
    és una versió de Microsoft Windows, línia de sistemes operatius desenvolupat per Microsoft. Actualment és el sistema operatiu per a x86 més utilitzat del planeta. Existeixen més de 400 milions de còpies funcionant.
  • Mozilla Firefox

    Mozilla Firefox
    Mozilla Firefox és un navegador web lliure i de codi obert descendent de Mozilla Application Suite i desenvolupat per la Fundació Mozilla. És el segon navegador més utilitzat d'Internet amb més de 450 milions d'usuaris.
  • You Tube

    You Tube
    És un lloc web en el qual els usuaris poden pujar i compartir vídeos. Va ser creat per tres antics empleats de PayPal al febrer de 2005. Al novembre de 2006 Google Inc el va adquirir per 1650 milions de dòlars, i ara opera com una de les seves filials.
  • Tuenti

    Tuenti
    Tuenti va ser llançada el 2006 per Zaryn Dentzel, Félix Ruiz, Joaquín Ayuso, Adejemy i Kenny Bentley. Dentzel va conèixer Espanya a través d'un intercanvi que el va portar a Cap del Buey (Badajoz) i anys més tard, arran d'aquesta experiència, va néixer Tuenti. Al principi anava dirigit a universitaris i només alguns coneguts van poder provar-ho.
  • Facebook

    Facebook
    El creador de Facebook és Mark Zuckerberg, estudiant de la Universitat de Harvard. La companyia té les seves oficines centrals a Palo Alto, Califòrnia.
    La idea de crear una comunitat basada en la web que la gent compartís els seus gustos i sentiments no és nova, doncs David Bohnett, creador de Geocities, l'havia incubat a finals dels anys 1980.
  • Què és la informàtica i quan va començar

    Què és la informàtica i quan va començar
    La paraula INFORMÀTICA prové d'unes altres dues: informació i automàtica.
    La informàtica és lciència que estudia el tractament automàtic de la informàció.
    La importància de la informàtica en els nostres dies es deu al fet que està present en les nostres vides de forma habitual i d'ella depèn l'avanç de les noves tecnologies.
    L'objectiu principal de la informàtica consisteix a automatitzar mitjançant equips generalment electrònics tot tipus d'informació.
    Va començar quan