-
2000 BCE
Àbac
L'àbac és una eina utilitzada per a fer operacions aritmètiques amb números: sumes, restes, multiplicacions, divisions, arrels quadrades i arrels cúbiques.
Hi ha diferents tipus d'àbacs: xinès, japonès i rus .
Era emprat fins fa poc per a aprendre a calcular.
Aquí hi ha un petit joc
http://www.edu365.cat/infantil/explora/abac.htm -
varillas de numeracion
són dos tipus d'aplicacions: 1 varetes que serveixen per multiplicar directament un nombre de diverses xifres per un nombre d'una sola xifra, 2n) Les que es fan servir específicament a multiplicar nombres de diverses xifres per altres també de diverses xifres. -
Regla de calcul
La regla d'càlcul és un instrument de càlcul Analògic que facilita la Realització ràpida i còmoda d'Operacions aritmètiques complicades, com podin ser multiplicacions, divisions, etc. A cambio d'aixó, no ofereix més que una precisions limitada. La su època d'esplendor va durar més o Menys un segle, l'compris entre la Segona meitat del segle XIX i l'última de la XX, encara que havia Estat inventada Molt Abans. -
primera calculadora mecanica
Wilhelm Shickard el 1624 ja havia realitzat un disseny previ, tot i que no hi ha evidències que arribés a construir-se i estava incomplet, ja que hagués necessitat molls i engranatges addicionals per funcionar.
Una calculadora mecànica és un objecte o sistema de còmput i càlcul que basa el seu funcionament en un principi mecànic per retornar els resultats d'una operació aritmètica. -
Blaise Pascalina
Amb 19 anys, Pascal va regalar al seu pare el seu primer model de calculadora mecànica, amb la qual aquest podia calcular amb més rapidesa i seguridad.Fue la primera màquina sumadora mecànica. -
aritmrtica
Leibniz es va aproximar als conceptes de maquinari i programari elaborats posteriorment per Charles Babbage i Ada Lovelace. En 1679, mentre reflexionava sobre la seva aritmètica binaria, Leibniz va imaginar una màquina en què es poguessin representar nombres binaris utilitzant boles i dirigit per una mena de targetes perforades -
Targeta perforada
La targeta perforada és un mitjà d'enregistrament d'informació digital basat en una cartolina amb unes perforacions que enregistren, de forma binària -
charles babbage
Charles Babbage fou 1 matematic anglès i proto-científic de la computació. Babbage fou el primer que va tenyir la idea de crear un ordinador. Part del mecanisme incomplet s'exhibeix al Museu de la Ciència de Londres. -
Algebra de boole
Àlgebra de Boole també anomenada àlgebra booleana, en informàtica i matemàtica és una estructura algebraica que esquematitza les operacions lògiques. -
Herman Hollerith
va ser un estadista que va inventar la màquina tabuladora. És considerat com el primer informàtic, és a dir, el primer que assoleix el Tractament Automàtic de la informació (Informàtica = Informació automàtica). -
. J. Watson reanomena l’empresa CTR,
John B. Watson, al costat d'Iván Pávlov, va ser un dels personatges importants del condicionament clàssic i va ser clau per al desenvolupament posterior del Condicionament Operant que es va fer famós gràcies a B.F. Skinner. Tant el condicionament clàssic com el condicionament operant o instrumental formen part del conductisme, un dels corrents més destacades de la psicologia. -
Vannevar Bush
va ser un enginyer i investigador nord-americà, que durante la Segona Guerra Mundial va dirigir l'Oficina de Recerca i Desenvolupament Científics dels EUA (OSRD), la qual és va encarregar de la recerca i desarrollo militars durante gairebe tot el periode de la guerra, inclosa la creació i gestió inicial del Projecte de Manhattan. -
Fundació de la companyia Hewlett-Packard.
Hewlett-Packard o HP és una empresa de tecnologies de la informació; fabrica i comercialitza maquinari i Programari a més de brindar serveis d'Assistència relacionats amb la informàtica. Te su su a Palo Alto, Califòrnia i la companyia data de 1939. originalment és dedicava a la FABRICACIÓ d'instruments de mesura electrònica i de laboratori. -
Primera computadora Konrad Zuse
Konrad Zuse va nèixer el 22 de juny de 1910 a Berlín-Wilmersdorf, Alemanya. Va Créixer a Braunsberg, Prússia Oriental, on va estudiar humanitats. Després d'acabar a els Seus estudis Bàsics, el 1927 va ingresar a l'Escola Tècnica (Technisches Hochschule) de Berlín-Charlottenburg on va estudiar enginyeria civil. Van ser aquests estudis d'enginyeria que van dur a Zuse a desenvolupà Dispositius mecànics per a càlcul el 1934. -
calculadora
La construcció de la màquina va començar a l'abril de 1939, i el producte final es va posar en operació el 8 de gener de 1940. Crida Complex Calculadora Nombre (CNC) -
Neix la Z2 de Zuse.
La Z2 va ser destruïda en un bombardeig el 1940. El sol · licitant que Zuse va poder ANALITZAR a els Avantatges i Defectes de la Z1, va decidir embarcar-se en un Segon projecte que va anomenar Z2, lo qual donaria com a resultat 1 màquina més potent, amb una calculadora que empraria la mateixa memòria, però amb una unitat aritmètica utilitzant relés electromecànics. El projecte és va ver interromput per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. -
Primera computadora funcional del món controlada per programes,la Z3 de Zuse.
Gràcies ALS Resultats obtinguts per la Z2, Zuse és va poder dedicar a l'construcció d'una tercera màquina, que no podia ser Altra que la Z3 i que va Tenir acabada el 1941. AQUESTA tercera ordinador ja podia ser comprovada mitjançant el Treball de càlcul . AQUESTA vegada, la Z3 comptava amb 1 memòria i unitat aritmètica totalment electromecàniques. La Z3 comptava amb 2600 relés electromecànics i va resultar ser la primera màquina calculadora que funcionava mitjançant un programa de control. -
Un equip dirigit per Alan Turing construeix el Colossus per desxifrar els missatges d'Enigma.
El juliol de 1942, Turing va idear una tècnica anomenada Turingismus o Turingery per atacar la Xifra Lorenz utilitzada per la nova màquina alemanya Geheimschreiber ("escriptor secret") que era una de les anomenades "Fish" (peix). També va presentar l'equip Fish a Tommy Flowers, que sota el guiatge de Max Newman, va construir més Endavant l'ordinador Colossus, el primer ordinador electrònic digital i programable del món, que va substituir Màquines anteriors més simples -
construcció de l'Harvard Mark I.
va ser el primer ordinador electromecànic, construït a IBM i enviat a Harvard en 1947. Tenia 760.000 rodes i 800 quilòmetres de cable i es basava en la màquina analítica de Charles Babbage.
El computador feia servir senyals electromagnètics per moure les parts mecàniques. Aquesta màquina era lenta i inflexible (la seqüència de càlculs no es podia canviar); però executava operacions matemàtiques bàsiques i càlculs complexos d'equacions sobre el moviment parabòlic. -
Eniac
El 1944 es va construir el primer ordinador amb fins pràctics que es va denominar Eniac.
Era una màquina gegant considerada la primera computadora de proposi't general totalment digital.El disseny i construcció de l'ordinador fou Finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. -
Zuse acaba de construir la Z4.
La Z4 va ser acabada en 1944, encara que posteriorment va ser retocada en nombroses ocasions afegint-li una unitat de lectura de targetes perforades. Aquesta màquina era capaç de reproduir les targetes perforades mitjançant instruccions de la pròpia Z4, amb el que no era massa complicat programar-la. Aquesta era una avantatge ja que era possible fer còpies dels programes per poder fer correccions. -
Máquina de von Neumann
L'arquitectura von Neumann,es una arquitectura de disseny per a un computador digital electrònic amb parts que consten d'una unitat de processament que conté una unitat aritmètic lògica i registres del processador, una unitat de control que conté un registre d'instruccions i un comptador de programa, una memòria per emmagatzemar tant dades com instruccions. -
Els laboratoris Bell creen el transistor.
El transistor és un component electrònic semiconductor d'estat sòlid que s'utilitza com a amplificador o com a commutador, i té tres terminals que s'anomenen col·lector, base i emissor. -
Binac
va ser un ordinador desenvolupada per Eckert i Mauchly de l'ECC Electronic Control Corporation per a la Northrop Aircraft Company d'Hawthorne a Califòrnia, els quals estaven desenvolupant un míssil secret, anomenat Snark. Per a això necessitaven una petita computadora que pogués ser transportada en un avió, amb la finalitat de guiar el míssil Snark. -
univac I y II
El UNIVAC va ser la primera computadora dissenyada i construïda per a un propòsit no militar. Desenvolupada per l'oficina de CENS el 1951, pels enginyers John Mauchly i John Presper Eckert, que van començar a dissenyar-la i construir-la en 1946. -
Edvac
Va ser un dels primers computadors electrònics. A diferència de l'ENIAC, no era decimal, sinó binari i va tenir el primer programa dissenyat per ser emmagatzemat. -
Comença la fabricació industrial i comercialització d'ordinadors.
La UNIVAC I va ser el primer ordinador comercial fabricada als Estats Units. Va ser dissenyada per J. Presper Eckert i John William Mauchly. Originalment valorat en $ 159.000 de l'època, l'UNIVAC va augmentar el seu preu fins costar entre $ 1.250.000 i $ 1.500.000. En total es van fabricar i lliurar 46 unitats. -
Conferència de Darthmouth, on neix la intel·ligència artificial.
La conferència de Dartmouth es va celebrar a l'estiu de 1956 al Dartmouth College a Hannover (Estats Units). En aquesta conferència es va reunir un grup de 10 científics per discutir sobre les màquines i la seva possibilitat de comportar-se de manera intel·ligent.
En la reunió del 50 aniversari de la Conferència de Dartmouth amb Marvin Minsky, Geoffrey Hinton i Simon Osindero va presentar el futur dels models de xarxa i també va donar una conferència titulada Rutes cap a la Cimera. -
Univac II
va ser una millora de la UNIVAC I que UNIVAC va lliurar per primera vegada el 1958. Les millores aportades en aquesta versió van ser una ampliació de memòria de 2.000 paraules a 10.000, utilització de transistors en algunes parts del circuit, encara que la major part seguia estant construïda per tubs de buit. La UNIVAC II era plenament compatible amb la UNIVAC I, tant en les instruccions del programa com les estructures de dades. -
Circuit Integrat per Jack Kilbry
Un circuit integrat és una pastilla o xip on es troben tots els components electrònics necessaris per realitzar una funció. Aquests components estan formats, principalment, per condensadors, díodes, resistències i transistors. El primer circuit integrat es va desenvolupar l'any 1958, el va crear Jack Kilby quan treballava per Texas Instruments. Aquest circuit estava format només per sis transistors. L'any 2000 va rebre el Premi Nobel de Física per aquest invent. -
Apareix al mercat el primer disquet
Un intent a finals dels noranta (sense èxit en el mercat), de continuar amb els disquets va ser el SuperDisk (LS-120), amb una capacitat de 120 MB (en realitat 120.375 MiB[1]), amb un lector compatible amb els disquets estàndard de 3½ polzades. -
IBM comença a comercialitzar els 360.
IBM: És una empresa que fabrica i comercialitza eines, programes i serveis relacionats amb la informàtica. Té la seva seu en Armonk (Estats Units) i està constituïda com a tal des del 15 de juny de 1911, però duu operant des de 1888.1964 IBM comença a comercialitzar els 360, comercialitzat a partir de 1964, l'IBM 360 va ser el primer a usar una la paraula "byte" per a referir-se a 8 bits (amb quatre "bytes" creava una paraula de 32-bits). -
Robert Noyce i Gordon Moore funden Intel Corporation.
Intel és una empresa multinacional fundada per Gordon Moore i Robert Noyce el 1968, que fabrica microprocessadors, circuits integrats Especialitzats i uns Altres Dispositius electrònics. Andrew Grove col·labora també al desenvolupament d'AQUESTA companyia. Gordon Moore o Robert Noyce volien posar-li el nom de 'Moore Noyce', però no sonava Gaire Bé per a una empresa de components electrònics, - Moore Noyce s'assembla fonèticament a 'More Noise': més soroll. -
Kenneth Thompson i Dennis Ritchie creen el sistema operatiu Unix.
Unix es va desenvolupar com a successor del sistema Multics. Es va dissenyar seguint la filosofia següent:
Cada programa o eina acompleix una única finalitat, però ho fa bé.
Les eines s'han de poder combinar entre elles. Cal utilitzar un format textual per a l'entrada i la sortida dels
programes, per assegurar la legibilitat i compatibilitat de les dades. -
IBM crea el disquet de 8 polzades.
Un disc flexible o disquet (floppy disk) és un dispositiu d'emmagatzemament de dades format per una peça circular de material magnètic que permet la gravació i la lectura de dades. És fi, flexible i tancat en una caixa fina quadrada o rectangular de plàstic. Durant la dècada del 2000, han estat majoritàriament substituïts per discs òptics i pels dispositius de memòria flaix. Han existit tres mides principals de disquets per a PC: 8 polzades -
Processador 4004 d'Intel
L'Intel 4004 (i4004), un CPU de 4bits, va ser el primer microprocessador en un simple xip, així com el primer disponible comercialment. Aproximadament al mateix temps, alguns altres dissenys de CPU en circuit integrat, com ara el militar F14 CADC de 1970, van ser implementats com chipsets, és a dir constel·lacions de múltiples xips. -
Apareixen els disquets de 5.25 polzades.
-
Seymour Cray: Neix així el CRAY 1.
Seymour Cray considera que l'Programari podria ser més potent en ordinadors, mico processadors per mitjà del processament en paral • lel. Neix AIXÍ l'CRAY 1.Cray 1: L'Cray-1 era un súper ordinador dissenyat per un important nom d'informàtics encapçalats per Seymour Cray per Cray Research. El primer sistema Cray-1 va ser instal • lat en el laboratori nacional dels Àlbers -
Processador 8008 d'Intel
L'Intel 8008 ( és un microprocessador dissenyat i fabricat per Intel que va ser llançat al mercat a l'abril de 1972. Codificat inicialment com 1201, va ser demanat a Intel per Computer Terminal Corporation per usar-lo en el seu terminal programable Datapoint 2200, però a causa que intel acabar el projecte tard ja que no complia amb l'expectatives de Computer Terminal Corporation, finalment no va ser usat en el Datapoint 2200. -
Primera calculadora de butxaca, fabricada per Jack Kilby, Jerry Merryman i Jim Van Tassel
La HP 35 va ser la primera calculadora de butxaca de Hewlett-Packard i la primera calculadora científica de butxaca del món (amb funcions trigonomètriques i exponencials). Com algunes de les calculadores d'escriptori d'HP feia servir la notació polonesa inversa (RPN). Va ser introduïda a un preu de 395 dòlars EUA,[1] i va estar disponible des del 4 de gener de 1972 fins a 1975. Durant aquest temps se'n van vendre més de 300.000 unitats. -
Processador 8080 d'Intel
l Intel 8080 fue un microprocesador temprano diseñado y fabricado por Intel. La CPU de 8 bits fue lanzado en abril de 1974. Corría a 2 MHz, y generalmente se le considera el primer diseño de microprocesador verdaderamente útil. -
Altair 8800, es considera el primer microordinador (PC).
Altair 8800 va ser un sistema ordinador creat el 1975 per l'empresa estatunidenca MITS, Basat en el microprocessador Intel 8080 i Venut per correu en forma de kit, a través d'ANUNCIS en revistes com Popular Electronics, Ràdio-Electronics i similars. Els constructors pretenien Vendre no més d'uns POCS centenars d'Unitats per a afeccionats, i és van sorprèn a Vendre Milers de kits el primer mes. -
Stephen Wozniak : construcció de l'ordinador Apple I per a HP.
Apple, coneguda abans com a Apple Computer Inc., és una empresa multinacional estatunidenca que dissenya i fabrica productes electrònics de consum i programari per als seus productes. Els més coneguts són els ordinadors Mac, els iPod, l'iPhone i l'iPad. -
Apple comercialitza l'Apple II.
La família d'ordinadors Apple II va ser la primera sèrie de microordinadors fabricada per Apple Computer, cap al final dels anys 1970 fins a la meitat dels 1980. Els Apple II es basaven en una arquitectura de 8-bits la CPU 6502. Abans de fabricar l'Apple II, havia existit l'Apple I, que era un ordinador que es venia en forma de circuit imprès amb uns 30 xips, al qual s'havia d'afegir una font d'alimentació i altres components. -
Primer disc Dur per a micros creat per Seagate Technology (5 MB)
Un disc dur és un dispositiu d'emmagatzemamentl. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs que conté, els quals giren a gran velocitat. Forma part del maquinari de la majoria dels ordinadors actuals. Dins els diferents tipus de memòries és classificat com a memòria secundària. L'adjectiu "dur" se'ls hi aplica en contrast amb el floppy disk o disc flexible, anteriors als discs durs. -
Es comercialitza la IBM PC.
El IBM Personal Computer (més conegut com a IBM PC, Ordinador Personal d'IBM en català) és l'ordinador original (i el percussor) de la plataforma de maquinari IBM PC compatible. És el model 5150, presentat el 12 d'agost de 1981. L'equip va ser creat per un equip d'enginyers i dissenyadors sota la direcció de Don Estridge de la IBM Entry Systems Division de Boca Raton, Florida. -
Microsoft presenta el sistema operatiu MS-DOS
MS-DOSes un sistema operativo para computadoras basado en x86. Fue el miembro más popularmente conocido de la familia de sistemas operativos DOS de Microsoft, y el principal sistema para computadoras personales compatible con IBM PC en la década de 1980 y mediados de 1990, hasta que fue sustituida gradualmente por sistemas operativos que ofrecían una interfaz gráfica de usuario, en particular por varias generaciones de Microsoft Windows. -
ZX Spectrum
L'Spectrum va ser un microordinador creat per Sir Clive Sinclair basat en el processador Z80 de Zilog, amb una memòria ROM de 16 KiB i una memòria d'accés aleatori (RAM) de 16 o 48 KiB, teclat de goma i intèrpret de BASIC incorporat. Va ser una evolució del ZX81 al qual s'incorporava color i major capacitat d'emmagatzematge. -
Microsoft anuncia Windows 1.0.Windows
a l'Hotel Plaza de la ciutat de Nova York, Microsoft Corporation anunciava formalment al món Microsoft Windows, un sistema operatiu de pròxima generació que proveiria d'una interfície gràfica i d'un entorn multitasca a les computadores IBM. Prometia llavors que el nou producte arribaria a les botigues a l'abril de 1984, tot i que s'acabaria retardant molt més del que s'esperava.
