-
ELECCIONS GENERALS D'ESPANYA
Porta al cop d'Estat. -
ENTREDA A LA PENÍNSULA
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió -
Period: to
PRIMERA ETAPA
L'objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l'Estat, Madrid.
El general Mola ho havia intentat des del Nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema Central.
Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. -
ALÇAMENT MILITAR A MELILLA
El coronel Yagüe es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
TANCAMENT DE LA FRONTERA FRANCESA
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà -
GRAN OFENSIVA A MADRID PER PART DE L'EXÈRCIT
L'exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Period: to
BATALLA DE JARAMA
L'ofensiva la va iniciar l'exèrcit sublevat amb la intenció de tallar les comunicacions de Madrid. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entres les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Period: to
BATALLA DE GUADALAJARA
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l'exèrcit de la República. -
GRAN OFENSIVA CONTRA EL PAÍS BASC
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26 d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Period: to
SEGONA ETAPA
L'objectiu era l'ocupació de la franja cantàbrica. Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i concentra les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià. -
INICI DE LA OFENSIVA DELS REPUBLICANS
Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937), i posteriorment, al front d’Aragó amb la batalla de Belchite (24 d’agost -3 de setembre de 1937). -
OCUPACIÓ DE BILBAO
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
IMPORTANT OFENSIVA REPUBLICANA SOBRE TEROL
Va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada. Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van atacar el front d’Aragó. -
Period: to
TERCERA ETAPA
L'objectiu era la batalla de l'Ebre. Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid.
El nou exèrcit republicà va desfermar diferents ofensives. -
ENTRADA DELS SOLDAT A LES LOCALITATS LLEIDATANES
Els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. -
DERROGACIÓ DE L'ESTATUT DE CATALUNYA
Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
RETIRADA A LA RIBA PER PART DELS REPUBLICANS
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos.
Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
ARRIBADA DE LES TROPES FRANQUISTES AL MEDITERRANI
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant
Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
DARRERA OFENSIVA DE L'ESTAT MAJOR REPUBLICÀ
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
CONTRAOFENSIVA DELS NACIONALS
Una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l’exèrcit republicà. -
Period: to
QUARTA ETAPA: OCUPACIÓ DE CATALUNYA
Després de la derrota de la batalla de l'Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d'ocupació de Catalunya. -
LA GRAN OFENSIVA DE L'EXÈRCIT FRANQUISTA
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials.
L'ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada -
ENTRADA DELS NACIONALS A TARRAGONA
El 15 de gener els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l'aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
L'EXÈRCIT FRANQUISTA ENTRA A BARCELONA
-
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
El febrer de 1939, l'únic territori en mans de la república era l'anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria.
El president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
CAIGUDA DE GIRONA
-
EXILI A FRANÇA I DE DETERMINATS POLÍTICS
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya. La retirada de l'exèrcit republicà va comportar l'exili de milers de persones. El president de la república Manuel Azaña, de la generalitat, Lluís Companys, del goven Basc J.A Martínez Barrio es van exiliar a França. Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES
Es va aprovar la llei de responsabilitats polítiques que pretenia liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja.
A partir d'aquest moment funcionaris i docent fidels a la república van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
LES TROPES FRANQUISTES A PUIGCERDÀ I PORTBOU
El 10 de Febrer les tropes franquistes arriben a Puigcerdà i Portbou. -
RECONEIXEMENT DEL GOVERN DE FRANCO
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i que immediatament després, Azaña va renunciar el càrrec de president de la República. -
COP D'ESTAT A MADRID I CREACIÓ DEL CONSEJO DE DEFENSA NACIONAL
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i
republicans.
Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
ENTRADA DE L'EXÈRCIT DE FRANCO A MADRID
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març.
En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
SIGNATURA DE FRANCO A UN COMUNICAT EN QUÈ DONAVA LA GUERRA PER ACABADA
Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les
escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València.
El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte. -
Period: to
ELS FETS DE MAIG DE 1937
Aquests fets de maig marquen un canvi important en l’evolució política de la zona republicana: la influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar en tots els àmbits. Es va constituir un nou govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys i integrat bàsicament per ERC i el PSUC