-
Period: 200 BCE to 300 BCE
Àbac
El primer àbac era molt rudimentari, constava d'una caixa de fusta plena d'arena en la qual es feien solcs en els quals es posaven una sèrie de pedres fins a arribar a 10 i es passava al següent solc. Més endavant es va perfeccionar substituint els solcs per varetes amb fitxes per a marcar les centenes, les desenes i les unitats. Amb un àbac es poden realitzar sumes, restes, multiplicacions i divisions, i fins i tot operacions més complexes com a arrels quadrades i potències. -
Màquina aritmètica/Pascalina
El físic i matemàtic francés Blas Pascal va desenvolupar en 1642 un calculador mecànic, primerament dit Màquina Aritmètica, i després Pascalina, capaç realitzar sumes i restes mitjançant un sistema de rodes dentades. -
Màquina universal
En 1671, el baró alemany Gottfred Leibniz va millorar la màquina de Pascal gràcies al descobriment del tambor de dents desiguals, que li va permetre construir la Màquina Universal, capaç de realitzar sumes, restes, multiplicacions i divisions -
Màquina analítica
La màquina analítica podia realitzar les següents funcions:
-Memòria per a guardar números.
-Una unitat aritmètic-lògica capaç de realitzar diferents operacions amb aqueixos números.
-Una unitat de control que permetia a la màquina realitzar les operacions en l'ordre correcte.
-Dispositius d'entrada per a poder introduir en la màquina les dades i les instruccions.
-Dispositius d'eixida dels resultats obtinguts. -
Màquina tabuladora
La màquina tabuladora servia per a llegir i organitzar els arxius introduïts mitjançant unes targetes de cartó perforades. Es va emprar per primera vegada per a classificar el cens de 1890 dels Estats Units i va fer el treball en un temps rècord (3 anys en lloc dels 13 anys previstos). -
Calculadora programable
En 1938, Konrad Zuze construïa una calculadora totalment mecànica i posteriorment, una altra màquina seua, la unitat aritmètica de la qual estava construïda amb relés, anava a acreditar-se com la primera calculadora programable. -
Ordinador electromecànic
El computador Mark I, que va ser el primer ordinador electromecànic, emprava senyals electromagnètics per a moure les parts mecàniques. Aquesta màquina era lenta (de 3 a 5 segons per càlcul) i inflexible (la seqüència de càlculs no es podia canviar); però executava operacions matemàtiques bàsiques i càlculs complexos d'equacions sobre el moviment parabòlic de projectils.
Funcionava amb relés, es programava amb interruptors i llegia les dades de cintes de paper perforat. -
Ordinador electrònic
L'any 1945, un equip de la universitat de Pennsilvània va dissenyar l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator and calculator), considerat el primer ordinador electrònic. L'ENIAC ocupava tot el primer pis de la universitat de Filadèlfia, pesava 30 tones i contenia 18.200 tubs electrònics que consumien prop de 200 quilowatts, quan es posava en marxa les llums de l'oest de la ciutat parpellejaven. -
Period: to
Ordinadors de primera generació
La primera generació s'estén entre els anys 1945 i 1954. En ella, els ordinadors es caracteritzen per les seues memòries de vàlvules de buit i relés. Una altra característica era la seua complicada programació, ja que únicament podia emprar-se el llenguatge binari propi de la màquina o un altre una mica més evolucionat denominat llenguatge assemblador. Aquests ordinadors només s'empraven amb finalitats científics o militars. El primer ordinador de primera generació va ser l'ENIAC. -
Period: to
Ordinadors de segona generació
Aquesta segona generació abasta des de 1955 a 1964. A la fi dels anys 50 es van substituir les vàlvules de buit pels transistors. Aquesta generació tenia nombroses millores:
-Operaven en microsegons, és a dir eren molt més veloços.
-Tenien una grandària molt més reduïda.
-Es va començar a dotar als ordinadors d'entrades entre les quals destaquen les impressores
-Es va generalitzar l'ús de discos, cintes de reduïda grandària
-Es van idear nous llenguatges de programació. -
Period: to
Ordinadors de tercera generació
La tercera generació incorpora els circuits integrats dins del maquinari de l'ordinador. Apareix l'any 1965 amb l'ordinador de la companyia IBM, model 360 i s'estén, aproximadament, fins a 1974. Cada vegada s'aconsegueix més miniaturització en el maquinari, la qual cosa contribueix a una reducció notable en la grandària de les màquines.
Els circuits integrats comencen a substituir als transistors a partir dels anys 60. -
Period: to
Ordinadors de quarta generació
El principal canvi dels ordinadors, és la introducció d'un microprocessador, és a dir, un dispositiu electrònic que conté la unitat de control de l'ordinador, el primer microprocessador va ser fabricat en 1972 per l'empresa INTEL.
En els anys 80, dos joves estatunidencs, Steve Jobs i Steve Wozniak van donar, el gran salt en fabricar en un garatge el primer prototip d'ordinador Apple. -
Ordinadors de cinquena generació
Finalment, la cinquena generació, que apareix amb els ordinadors de l'any 1991, està encara sense concloure.
Durant aquest període es desenvolupen tecnologies noves com la multimèdia, els sistemes experts o el paral·lelisme massiu, totes elles descansant en els ordinadors més actuals i potents. També s'ha produït un espectacular augment de l'ordinador com un mitjà més de comunicació, gràcies sobretot a la popularització d'Internet.