-
Primera calculadora mecànica
Va ser un científic alemany creador de la primera màquina de calcular (calculadora mecànica) -
Màquina aritmètica de Blaise Pascal
La Pascalina fou una de les primeres calculadores mecàniques. Va ser inventada per Blaise Pascal.
Va crear una màquina per ajudar al seu pare en els càlculs que aquest havia de fer com a recaptador d'impostos que era. La màquina era totalment mecànica i estava impulsada per diferents rodes que possibilitaven el càlcul de sumes; es va donar a conèixer com a Pascalina. -
màquina per fer càlculs aritmètics
Gottfried Wilhelm Leibniz dissenya i construeix una màquina mecànica per realitzar càlculs aritmètics. El sistema dissenyat per Leibniz es va usar en anys posteriors per fabricar calculadores mecàniques. -
Motor analític
En Charles Babbage (1793-1871) va crear un motor analític que permetia sumar, sostreure, multiplicar i dividir una velocitat de 60 sumes per minut. -
targetes perforades
Al 1801 el francès Joseph Marie Jacquard, va utilitzar un mecanisme de targetes perforades per controlar el dibuix format pels fils de les teles confeccionades per una màquina de teixir. Aquestes plantilles o motlles metàl·lics perforats permetien programar les puntes del teixit, aconseguint obtenir una diversitat de trames i figures. -
La màquina diferencial
Charles Babbage va donar un gran impuls en el disseny de màquines mecàniques amb la seva màquina diferencial (1822) capaç d'obtenir automàticament taules de valors d'una variable Y en funció d'una variable X. -
IBM
Al 1924 Hollerith va fusionar la seva companyia amb dues més per formar la International Business Machines avui mundialment coneguda com IBM. -
Els primers ordinadors elèctrics
Ordinador la definim com «una màquina capaç d'acceptar unes dades d'entrada, efectuar amb ells operacions (lògiques i aritmètiques) i proporcionar la informació resultant a través d'un mitjà de sortida; tot això automàticament i sota el control d'instruccions prèviament emmagatzemades en l'ordinador». Aquets del quals ocupaven grans habitacions i necessitàven gran quantitat d'energia. -
ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Calculator)
Ès un dels primers ordinadors electrònics de propòsit general, i que va ser construït per la Universitat de Pennsilvània per J. Presper Eckert i John Mauchly entre 1943 i 1946.
Constava de més 50.000 commutadors, 70.000 resistències i 7.500 interruptors. Tenia un pes d'unes 30 tones i el seu consum d'electricitat era tan elevat que en el moment de connectar-se la ciutat de Filadèlfia patia contínues apagades -
Programa intern
John Von Neumann, desenvolupa la idea del programa intern o emmagatzemat i descriu el funcionament teòric de construcció d'un ordinador electrònic, denominat model Von Neumann, que és el que segueixen els ordinadors actuals. -
EDVAC (Electronic Discrete Variable Automatic Computer)
El primer ordinador capaç de treballar amb un programa emmagatzemat va ser l'EDVAC (Electronic Discrete Variable Automatic Computer), és a dir, Computadora Automàtica Electrònica de Variable Discreta. -
UNIVAC-I
John W. Mauchly construeix el primer ordinador comercial. La finalitat principal d'aquesta màquina era la gestió de dades administratives i de bancs, és a dir no es tractava d'una màquina per a càlcul científic. -
Segona generació
Aquesta generació es caracteritza per substituir les vàlvules de buit per transistors. Els transistors estaven composats de silici, amb una base d'algunes dècimes de mil·límetre i una alçada de 150 micres. Aquesta innovació va suposar una reducció considerable de la mida dels ordinadors que, a més a més, van guanyar en potència, rapidesa i fiabilitat. Van començar els llenguatges d'alt nivell com Cobol, Algol i Fortran. També es van començar a utilitzar cintes i tambors magnètics per emmagatzema -
Tercera generació
La tercera generació d'ordinadors es caracteritza per la utilització de circuits integrats. El primer circuit integrat va aparèixer al 1958 i la seva divulgació comercial va començar al 1961. Els circuits integrats es basen en l'encapsulament de gran quantitat de components elementals (resistències, transistors, diodes, etc) interconnectats entre sí. Això va suposar la minimització dels ordinadors, així com l'augment notable de la velocitat. -
Quarta generació
Aquesta generació la composen els ordinadors que integren tota la CPU en un sol circuit integrat, és a dir, aquells que posseeixen un microprocessador com a cervell de l'ordinador. En aquesta generació comencen a aparèixer els ordinadors personals.
També es van perfeccionar les unitats d'emmagatzematge i es va començar a utilitzar el disquet o disc flexible. Van començar a proliferar les xarxes d'ordinadors per a la transmissió de dades. -
CD-ROM
Sony y Philips crean CD-Rom per als ordinadors. -
Cinquena generació
Els avanços en microelectrònica i computació, juntament amb la gran competència entre les principals empreses d'informàtica han provocat la proliferació d'un gran nombre de dispositius electrònics de petita mida però de gran capacitat de càlcul. Aquests dispositius permeten tenir la capacitat de càlcul d'un ordinador en el palmell de la mà
