HISTÒRIA DE LA IMFORMÀTICA

  • 3300 BCE

    Prehistòria i antiguitat

    Prehistòria i antiguitat
    L'inici de la tecnologia humana es reconeix amb el domini del foc, base de tota la tecnologia, i amb la invenció de l'àbac, un instrument que serveix per a efectuar operacions aritmètiques senzilles (sumes, restes i multiplicacions).
  • Period: 476 to 1492

    L'edat mitjana

    El coneixement queda relegat principalment als monestirs i universitats, tot està sota el control del clergat. Apareix la impremta moderna de Gutenberg (1440), és un mètode mecànic destinat a reproduir textos i imatges sobre paper, tela o altres materials.
  • L'edat Moderna

    L'edat Moderna
    Part des del descobriment d'Amèrica (1492) fins a la revolució francesa (1789). Es van produir dos invents tecnològics molt rellevants per a la nostra societat actual. La primera màquina de vapor efectiva (Thomas Newcomen) i la primera calculadora fabricada en sèrie (Philipp Matthäus Hahn).
  • Period: to

    L'edat Contemporània

    Comprèn des de l'edat Moderna fins als nostres dies.
    Els esdeveniments d'aquesta època s'han vist marcats per transformacions accelerades en l'economia, la societat i la tecnologia que han merescut el nom de Revolució Indústria.
    El descobriment de la primera bateria, el Primer telèfon funcionant , el primer ordinador funcionant "Z3" , el Transistor, els Circuits integrats, etc. ens han portat a la situació actual de la nostra societat.
  • Primera generació (1946-1954)

    Primera generació (1946-1954)
    En aquesta època els ordinadors funcionaven amb vàlvules, usaven targetes perforades per emmagatzemar les dades i els programes, utilitzaven cilindres magnètics per emmagatzemar informació i instruccions internes i s'utilitzaven exclusivament en l'àmbit científic i militar.
  • Segona generació (1958-1964)

    Segona generació (1958-1964)
    Usaven transistors per processar informació. Els transistors eren més ràpids, petits i més fiables i segurs que els tubs al buit. Produïen gran quantitat de calor i eren summament lentes.
    Es van desenvolupar nous llenguatges de programació eren comercialment accessibles. Es feien servir en aplicacions de sistemes de reserves de línies aèries, control del trànsit aeri i simulacions de propòsit general.
  • Tercera generació (1964-1971)

    Tercera generació (1964-1971)
    Comença a utilitzar-se els circuits integrats, la qual cosa va permetre abaratir costos alhora que s'augmentava la capacitat de processament i es reduïa la grandària de les màquines. Els circuits integrats (pastilles de silici) contenien milers de components electrònics en miniatura. El PDP-8 del Digital Equipment Corporation va ser el primer miniordinador i va ser propagat en els comerços.
  • Quarta generació (1971-1983)

    Quarta generació (1971-1983)
    Integració sobre els components electrònics, el que va propiciar l'aparició del microprocessador. Es va desenvolupar el "xip". Un "xip" senzill actualment conté la unitat de control i la unitat d'aritmètica / lògica. El tercer component, la memòria primària, és operat per altres "xips". Es reemplaça la memòria d'anells magnètics per la memòria de "xips" de silici. Es desenvolupen les microordinadors, és a dir, ordinadors personals o PC. Es desenvolupen els superordinadors.
  • Cinquena generació (1984 - Actualitat)

    Cinquena generació (1984 - Actualitat)
    Sorgeix l'ordinador personal o portàtil tal com la coneixem en l'actualitat. IBM presenta la seva primera "portàtil" o ordinador personal i revoluciona el sector informatiu. En vista de la accelerada marxa de la microelectrònica, la societat industrial s'ha donat a la tasca de posar també a aquesta altura el desenvolupament del programari i els sistemes amb els quals es manejaven els ordinadors.