-
S.MORET
Segismundo Moret y Prendergast. Economista, jurista i polític espanyol. Dirigent liberal i defensor del lliurecanvisme, va destacar pels seus escrits sobre temes econòmics i d'hisenda. Durant l'etapa d'interinitat monàrquica, va ocupar la cartera d'Ultramar en el govern de Prim. Des d'aquest càrrec, va procedir a l'abolició de l'esclavitud a Puerto Rico.
Fa la llei de jurisdiccions. -
POLAVIEJA
Va ser un militar i polític espanyol. En el terreny militar va ser qualificat com un gran estrateg i se'l va considerar, al costat de Joaquín Costa , un dels més notables regeneracionistes en el cas de Polavella de caràcter conservador d'Espanya. Polavieja va participar en la Tercera Guerra Carlista .
Fa carrera militar, després del 98 entra el política (només en el 1 govern), fent un discurs regeneracionista (CAT contracte específic, compra els empresaris catalans) -
ANTONIO MAURA
Antonio Maura (1853-1925) va ser un polític conservador espanyol, president del Consell de Ministres en cinc ocasions durant el regnat d'Alfons XIII. (entre 1903 i 1904, entre 1907 i 1909 –el govern llarg d'Antoni Maura–, el 1918, el 1919 i entre 1921 i 1922)
Va proposar als seus dos primers governs una revolució des de dalt que intentaria regenerar les institucions i combatre l'oligarquia i el caciquisme.
Intenta fer política regeneracionista.
Ordena tota la repressió de la setmana tràgica. -
J.CANALEJAS
Va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol. Quan era president del Consell de Ministres, va morir assassinat en un atemptat terrorista, com ho van ser Joan Prim i Prats al 1870 i d'Antonio Cánovas del Castillo al 1897.
Assassinat: 12 de novembre de 1912
Va governar durant:1910-1912, governarà després de la setmana tràgica. Llei del candau (que limitarà el poder de l'església). Llei de reforma militar, elimina que pagant es pugui no anar a la guerra. -
E.DATO
Eduardo Dato i Iradier, va ser un advocat i polític espanyol , diverses vegades ministre i president del Consell de Ministres durant el període de la Restauració. Figura destacada del Partit Conservador.
Quan es va produir l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, Dato ocupava la presidència del govern i va decretar la neutralitat espanyola en el conflicte.
Va ser assassinat. -
F.FERRER I GUÀRDIA
Va ser un pedagog anarquista i lliurepensador espanyol. Va ser condemnat a mort per un consell de guerra que el va acusar d'haver estat un dels instigadors dels successos de la Setmana Tràgica de Barcelona de juliol de 1909.
Fundador i director de l'Escola Moderna. -
F.MACIÀ
Va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya. Proclamà la República Catalana. El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals espanyoles de 1931 que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a "prendre possessió".
Primer partit independentista de CAT, durant la crisis de la restauració. -
S.MARTÍNEZ ANIDO
1862-1938 / militar espanyol que va ocupar diversos llocs en matèria d'ordre públic.
Home cruel i violent, principalment conegut pel seu paper en la dura repressió policial del pistolerisme anarquista (llei de fugues) a Barcelona (1920). En la Dictadura de Primo de Rivera va ser una de les principals figures del gabinet, exercint els llocs de ministre de la Governació i vicepresident del Consell de ministres. Més endavant seria ministre d'Ordre Públic del primer govern del general Franco. -
ROMANONES
Álvaro Figueroa i Torres (1863-1950), conegut pel títol nobiliari: comte de Romanones. Va ser polític, empresari i terratinent espanyol.
Dirigent del Partit Liberal, va ser senador per la província de Toledo, president del Senat, president del Congrés dels Diputats, diverses vegades ministre i tres vegades president del Consell de Ministres durant el regnat d'Alfons XIII .
És presenta a Romanones com a responsable del clientelisme, corrupció i despotisme del sistema polític de la Restauració. -
A.LERROUX
Va ser un polític espanyol. Va militar des de jove a les files del republicanisme radical, com a seguidor de Manuel Ruiz Zorrilla . Va practicar un estil periodístic demagògic i agressiu a les diverses publicacions que va dirigir (El País, El Progrés, L'Intransigent i El Radical). El discurs populista i anticlerical, així com la intervenció en diverses campanyes contra els governs de la Restauració, el van fer molt popular als mitjans obrers de Barcelona.
Crea el PRR. -
E.P. DE LA RIBA
Enric Prat de la Riba Sarrà va ser un polític i escriptor espanyol, de pensament catalanista. És considerat un dels pares teòrics del nacionalisme català. Llicenciat en Dret, des de jove va estar implicat als moviments catalanistes.
Ex-president de la Manocomunitat de Catalunya. -
F.LAYRET
Va ser un polític i advocat català, defensor del moviment obrer. Layret va ser un pioner del dret laboral i un referent polític de l'obrerisme i les esquerres catalanes de les primeres dues dècades del segle xx. Va ser fundador, organitzador i un dels principals teòrics de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), el Bloc Republicà Autonomista (BRA) i el Partit Republicà Català (PRC). -
L.COMPANYS
Polític nacionalista català. Advocat de formació, va participar des de començaments de segle en diversos moviments republicans contraris al règim de la Restauració, combinant al seu ideari l'esquerranisme amb el catalanisme i repartint la seva activitat entre la lluita política i sindical.
El 1931 va fundar el partit Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb Francesc Macià i Josep Tarradellas . -
ALFONS XIII
Alfons, com a fill pòstum d'Alfons XII, i amb la seva mare com a reina regent, en néixer el 17 de maig de 1886, es va convertir en rei d'Espanya. Ràpidament es va anunciar a Madrid el naixement d'un nen, i cinc dies més tard va ser batejat a la capella del Palau Reial. Alfons XIII fou declarat major d'edat als setze anys (1902) i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals.
L'any 1931 marxa, ja que es proclama la 2na república. -
S.SEGUÍ
Va ser un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle xx. El noi de sucre, aquest sobrenom forma part del mite, que tenia el costum de menjar-se els sucres que li servien amb el café. -
M.MAURA
Miguel Maura Gamazo (1887-1971), setè fill d'Antonio Maura, va seguir els postulats liberals del seu pare des de les files del moviment maurista. L'intent fallit de regeneració de les institucions democràtiques de la monarquia d'Alfons XIII i la prolongació de la dictadura de Primo de Rivera el van inclinar cap al camp republicà, on va participar activament en la integració dels grups conservadors al nou sistema polític.
Va ser ministre al Govern provisional de la República. -
TANCAMENT DE CAIXES
Va ser una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.
Demanen no pagar impostos, s'hi neguen.
L'estat s'apropia dels béns de les empreses i industries. -
L'ESCOLA MODERNA
Projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que poguessin tenir accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.
Al S.XX l'educació depenia de l'Església que només tenia en compte les necessitats dels nens de classe burgesa o acomodada.
Francesc Ferrer i Guàrdia es posicionava a favor de les teories del pensament llibertari, decidint que l'educació de les masses populars seria el primer pas per poder dur a terme una revolució social del proletariat. -
LLIGA REGIONALISTA
La Lliga Regionalista va ser un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril del 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert Rusiñol, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya.
La base del programa de la Lliga era des d'un vessant monàrquic i conservador.
Demana repressió per la setmana tràgica. -
LLEI DEL DESCANS DOMINICAL
Llei del descans dominical, va ser la primera norma per la qual es prohibia el treball el diumenge. Que els treballadors descansessin un dia a la setmana va ser una conquesta social i laboral que avui dia (gairebé) ningú no discuteix, però que va causar conflicte i controvèrsia a la societat d'inicis del segle XX.
Recomanaven als governadors civils i alcaldes que "cuidessin de fer observar les festes religioses", és a dir, que tothom pogués anar a missa els diumenges. -
FETS DEL CU-CUT
Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. Tot arran de la publicació d’un acudit el 23 de novembre de 1905.
De l’acudit satíric s’interpretava que els militars no guanyaven mai res i que si hi havia alguna victòria, havia de ser per força civil. Militars estaven desacreditats degut la Guerra de Cuba. -
CONFERÈNCIA D'ALGESIRES
La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc en la ciutat andalusa d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril de 1906. L'objectiu de la conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit al 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb l'acceptació de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc. -
LLEI DE JURISDICCIONS
La Llei de Jurisdiccions és una llei que va impulsar el Govern espanyol de S. Moret amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.
La Llei permetia que els militars poguessin jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes persones varen interpretar la llei com un atac a Catalunya.
Va provocar la unificació de tots els partits catalans al voltant de l’aliança Solidaritat catalana. -
SOLIDARITAT CATALANA
La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme. El seu dirigent era Enric Prat de la Riba.
Tothom s'afegirà menys Lerroux, i els seus seguidors.
Es la resposta a la Llei de Jurisdiccions. -
SOLIDARITAT OBRERA
Denominació aplicada a la unió local de societats obreres de Barcelona.
Resposta a la formació de la Solidaritat Catalana (considerada burgesa). En la seva organització hi havien: anarquistes, socialistes, nous sindicalistes i vells republicans.
Aquesta organització sindical buscava reorganitzar els sindicats catalans debilitats a conseqüència del fracàs de la vaga general obrera de 1902. -
PARTIT REPUBLICÀ RADICAL (RPP)
RPP: partit polític espanyol. Fundat per Alexandre Lerroux, en el moment de la seva creació al gener de 1908 el partit va aconseguir atraure bona part del lerrouxisme (un moviment anticlerical, anticatalanista, liberal i republicà). En l'etapa de la Segona República va arribar a participar en el Govern. Afectat per diversos escàndols de corrupció i per la creixent dretització política, el Partit Radical va entrar en una forta crisi. Acabaria desapareixent després de l'esclat de la Guerra Civil. -
LA SETMANA TRÀGICA
És una revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical, contra la guerra i el govern. Tota aquesta revolta ve quan desprès de la pèrdua de les darreres colònies el 1898 Espanya es va fixar com a objectiu colonial l’ocupació del nord del Marroc.
En contra de les mobilitzacions dels reserves per anar a la guerra.
5 condemnes a mort, una d'ells Francesc Ferrer i Guàrdia. -
BARRANC DEL LLOP
El desastre del barranc del Llop fou una greu derrota militar espanyola en la lluita contra els grups armats de les cabiles de la rodalia de Melilla, que s'oposaven amb ple dret a la construcció d'un ferrocarril per explotar unes mines de les que eren propietaris i la adjudicació de les quals s'havia adquirit fraudulentament.
Aquest fet forma part de la campanya de 1909 o Segona Guerra de Melilla (nom donat a les operacions militars espanyoles al Marroc l'any 1909) -
LA LLEI DEL CANDAU
La Llei del Candau (desembre de 1910) promoguda pel president espanyol, José Canalejas, que prohibia que durant dos anys s'establissin noves congregacions religioses.
Canalejas, d'orientació liberal progressista, pretenia mitigar la confessionalitat catòlica consagrada a la constitució de 1876. -
CNT
Sindicat fundat al 1910 a Barcelona. La Confederació Nacional del Treball, és una confederació de sindicats de classe, que agrupen treballadors/es de tots els oficis sense distinció als seus sindicats. La CNT segueix fidel als principis anarcosindicalistes. És una eina de lluita per a tota la classe treballadora.
Sindicat més fort de CAT.
Després de la solidaritat obrera.
L'anomenaran sindicat únic (anarquista). -
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La Primera Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte.
Es van veure involucrades totes les grans potències industrials i militars de l'època, dividides en dues aliances. -
PACTE DE SANT GERVASI
El Pacte de Sant Gervasi va ser una aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux (anticatalanista i antiburges) i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per presentar-se a les eleccions legislatives del 8 de març de 1914; convocades per Eduardo Dato.
Unió per derrotar a la Lliga regionalista (gran partit burges després del tancament de caixes) -
TRIPLE CRISIS
- Econòmica (a través de la inflació degut a demanda del producte en la 1GM)
- Política (intent de nou govern)
- Militars (protesten per les seves condicions econòmiques)
-
SINDICAT ÚNIC
Organització sindical que pretenia superar els anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que va ser adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants del juliol del 1918.
Volien augmentar així la capacitat d’acció de les forces sindicals.
El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents, com Salvador Seguí entre d’altres, que ja havien intentat des del 1915 la formació d’alguns sindicats únics. -
GRIP ESPANYOLA
La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.
La porten soldats americans.
Anomenada així perquè va ser a Espanya on es va comunicar obertament que la gent estava morint, la resta del món ho amagava ja que ja tenien suficient amb la 1GM. -
PISTOLERISME
Va ser una activitat terrorista pròpia dels pistolers.
Dels anys 1918-23 a l’Estat espanyol, tingué una importància especial a Catalunya, on es produí després de l’espectacular ascens numèric de la CNT en 1918-19.
Empresaris contracten per matar líders sindicals. -
LA VAGA DE LA CANADENCA
La vaga de La Canadenca, va ser un moviment de reivindicació laboral dirigit per la Confederació Nacional del Treball (CNT). El conflicte es va iniciar a Camarasa i es va estendre a Lleida i després a Barcelona i altres indrets de Catalunya. És considerada una fita històrica del moviment obrer europeu per la conquesta de la jornada de treball de 8 hores, de l'organització sindical i el renaixement d'un corrent de solidaritat i de suport sociaL. -
SINDICATS LLIURES
Va ser una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya. Els Sindicats Lliures van ser dirigits pel requetè Ramon Sales, natural de la Fuliola, com a president, que procedia del Sindicat Mercantil de la CNT.
Una manera per voler treure força als anarquistes. -
LLEI DE FUGUES
Aprovada el gener del 1921 pel govern d'Eduardo Dato (conservador).
Permitia a l’autorització legal de la força pública per a disparar contra els detinguts en cas de fuga.
Fou aplicat sobretot contra els sindicalistes de la CNT, especialment en moments de màxima tensió social, com en 1920-23 a Barcelona (pistolerisme) o en 1931-32 a Sevilla (fets del parc de María Luisa). -
EL DESASTRE D'ANNUAL
La batalla d'Annual es va produir durant la Guerra del Rif.
Entre el 1919 i el 1921 el general Silvestre va duplicar el territori controlat pels espanyols entorn de Melilla però assumint molts riscos. Tropes espanyoles molt disperses, en un front molt ampli, difícilment defensables… Quan els rifenys, liderats per Abd el-krim, van atacar el lloc d'Annual es va produir una gran derrota dels espanyols (perden tot el territori ocupat els darrers anys i milers de baixes, incloent el general Silvestre -
ESTAT CATALÀ
Partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per Francesc Macià el1922. En origen, tenia caràcter combatent nacionalista i insurreccional, després es va definir com a partit independentista, interclassista i no dogmàtic, que lluita per la independència dels Països Catalans i com a única llengua oficial el català. Actualment es defineix com un partit d'esquerres. És el partit català més antic que continua vigent i el tercer partit nacionalista d'Europa. -
LOS SOLIDARIOS
Els "Solidaris" , també coneguts com el "Crisol" , pel diari del mateix nom -" El Crisol" - que van acordar posar en marxa el 1923, va ser un grup de resistència armada, format al voltant de 1922 per anarquistes espanyols i creat per fer front a la repressió governamental i patronal contra el moviment obrer anarcosindicalista de Barcelona. -
MANCOMUNITAT
Primera institució de CAT des de 1714. Activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol territorial de Catalunya des del 1714. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista.
Només gestiona recursos econòmics, no pot fer lleis. No es un govern.