-
Els ordinadors d’aquesta època eren de grans dimensions, difícils d’utilitzar,
presentaven una falta de recursos i tenien uns preus molt alts. Aquestes màquines
eren gestionades per l’usuari des d’un tauler d’endolls, en què no hi havia sistema
operatiu. -
es va dissenyar l' ENIAC, el primer ordinador de proposit general programable
-
En aquesta generació continua l’absència de sistemes operatius tal com els coneixem en l’actualitat.
mentre un treball s’estava executant tenia el
control total de la màquina. En finalitzar la tasca, el control era retornat al sistema
operatiu, que s’encarregava de presentar els resultats i començar el treball següent.
Per a fer tota aquesta feina s’utilitzaven les targetes perforades. -
La invenció del transistor va canviar radicalment el món dels ordinadors pel fet de ser més petits i més fiables que les vàlvules de buit.Apareixen dispositius d’entrada/sortida nous i s’inventen dispositius d’emmagatzematge nous: les unitats de cintes magnètiques. A més, es desenvolupa el primer programari que inclou els assembladors.
-
El 1963, l’American National Standard Institute (ANSI) accepta la primera versió del codi ASCII
-
La tercera generació es fonamenta tecnològicament en els
circuits integrats. Els ordinadors d’aquesta època són molt més petits i ràpids
•Perifèrics més ràpids i efectius.
•Terminals remots per a accedir a bancs de dades.
•Programari de base adaptat a l’usuari.
•S’estandarditzen els llenguatges d’alt nivell i n’apareixen altres de nous,com el Basic i el Pascal.
•Una de les tècniques més innovadores és la multiprogramació -
La quarta generació d’ordinadors introdueix el concepte de
sistema operatiu en temps real, referit als sistemes que tenen un temps de resposta curt referenta qualsevol petició.
També apareixen els conceptes deprocés distribuïti de sistemes en xarxa ,que estan relacionats amb la interconnexió d’ordinadors entre ells per a poder compartir recursos. -
La cinquena generació informàtica engloba les tendències actuals i futures dels sistemes operatius.
paral·lelisme
commutació distribuida
sistemes tolerants a fallades
interficies d'usuaris amigables
sistemes oberts