-
PRIMERA ETAPA: COP D'ESTAT
Els rebels tenen com a objectiu ocupar Madrid. -
Entrada dels rebels a la península
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general
Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. -
Ocupació d'Almendralejo, Mérida i Badajoz
Les tropes dels
nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi
va haver una forta repressió. -
Tancament de la frontera francesa i ocupació d'Irún i San Sebastià.
al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar
l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant
Sebastià. -
Period: to
Atacs constants sobre Madrid
L’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig
del territori republicà. Més tard, va desencadenar una gran ofensiva sobre
Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es
van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder
prendre la ciutat. -
Period: to
Batalla del Jarama
Els rebels van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir
aïllar la capital. En la resistència dels republicans de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel
líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Ocupació de la costa meditarrania sud
Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del
Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i
submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports
republicans. -
Resistència republicana a Guadalajara
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on
van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
SEGONA ETAPA: OCUPACIÓ DE LA FRANJA CANTÀBRICA
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i cocentra
les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i
Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes
controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i
els seus recursos miners es mantenia en mans de la República. -
Bombardeig de Guernika
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran
ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació
de càstig contra la població civil. -
Ocupació de Bilbao
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació,
van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Period: to
Batalla de Brunete
Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar
una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937). -
Period: to
Batalla de Belchite
Els republicans no van
aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular, ja
que al més d’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries. amb la
consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur
per la República. -
TERCERA ETAPA: BATALLA DE L'EBRE
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la
guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments
professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i
col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. El nou exèrcit
republicà va desfermar diferents ofensives. -
Period: to
Batalla de Terol
Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser
ocupada.
Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol. -
Atac a Aragó
Franco va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van
atacar el front d’Aragó. -
Entrada dels nacionals a Catalunya
El dia 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
I el 4 d’abril els nacionals van
ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i
republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després
van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. A l'abril, Franco va derogar l'estatut d'autonomia de Catalunya. -
Ocupació de Castelló
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant
Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
Ofensiva republicana
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu
exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de
la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella,
però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Contraofensiva nacionalista i derrota republicana
Va començar aleshores una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada
pam de terreny. Finalment a les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels
nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de
novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els
republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament
l’exèrcit republicà. -
QUARTA ETAPA: OCUPACIÓ DE CATALUNYA
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir
resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Ofensiva de l'exèrcit franquista
Els
nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel
sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va
avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Ocupació de Tarragona
Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava
nombroses localitats catalanes. -
Entrada dels franquistes a Barcelona
Les tropes de Franco van entrar a Barcelona. -
Caiguda de Girona
Caiguda de Girona davant l'exèrcit de Franco. -
Exili dels republicans
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la
república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap
del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a
França el dia 5 de febrer de 1939. Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i
empresonats. -
Llei de responsabilitats polítiques
El dia 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia
“liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest
moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i
sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser
prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Final de la guerra a Catalunya
Finalment, les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou i la guerra es va donar per finalitzada tot i haver petits focus de lluita. -
Reconeixement de Franco
el govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i
Gran Bretanya (27 de febrer de 1939) i que immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec
de president de la República. -
LA FI DE LA REPÚBLICA
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que
comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El
president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar
l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
Cop d'estat republicà
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el
Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i
republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per
aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. Franco va rebutjar qualsevol negociació. -
Entrada de l'exèrcit de Franco a Madrid
L'exèrcit de Franco va entrar a Madrid el dia 28 de
març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
FINAL DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.
Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les
escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i
València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la
derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.