-
Els rebels tenen com a objectiu ocupar Madrid. -
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general
Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. -
Les tropes dels
nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi
va haver una forta repressió. -
al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar
l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant
Sebastià. -
L’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig
del territori republicà. Més tard, va desencadenar una gran ofensiva sobre
Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es
van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder
prendre la ciutat. -
Els rebels van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir
aïllar la capital. En la resistència dels republicans de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel
líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del
Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i
submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports
republicans. -
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on
van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i cocentra
les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i
Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes
controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i
els seus recursos miners es mantenia en mans de la República. -
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran
ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació
de càstig contra la població civil. -
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació,
van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar
una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937). -
Els republicans no van
aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular, ja
que al més d’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries. amb la
consegüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur
per la República. -
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la
guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments
professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i
col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. El nou exèrcit
republicà va desfermar diferents ofensives. -
Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser
ocupada.
Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol. -
Franco va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò, al març de 1938 els nacionals van
atacar el front d’Aragó. -
El dia 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses.
I el 4 d’abril els nacionals van
ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i
republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després
van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. A l'abril, Franco va derogar l'estatut d'autonomia de Catalunya. -
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant
Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. -
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu
exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de
la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella,
però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Va començar aleshores una guerra de posicions, en la qual es lluitava amb tenacitat per cada
pam de terreny. Finalment a les acaballes d’octubre de 1938, una contraofensiva dels
nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. El 8 de
novembre l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre, i el 15 del mateix mes, els
republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament
l’exèrcit republicà. -
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir
resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya. -
Els
nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel
sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va
avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava
nombroses localitats catalanes. -
Les tropes de Franco van entrar a Barcelona. -
Caiguda de Girona davant l'exèrcit de Franco. -
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. Els presidents de la
república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap
del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a
França el dia 5 de febrer de 1939. Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i
empresonats. -
El dia 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia
“liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest
moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i
sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser
prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Finalment, les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou i la guerra es va donar per finalitzada tot i haver petits focus de lluita. -
el govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i
Gran Bretanya (27 de febrer de 1939) i que immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec
de president de la República. -
El febrer del 1939, l’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que
comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El
president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar
l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el
Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i
republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per
aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. Franco va rebutjar qualsevol negociació. -
L'exèrcit de Franco va entrar a Madrid el dia 28 de
març. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.
Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les
escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i
València. El dia 1 d’abril Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la
derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.