-
corrent ideològic obrerista nascut el 1931 a Espanya (encara que aplicable en altres països) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de pàtria i justícia social. El seu origen té lloc en l'àmbit de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS).
-
El Fur dels espanyols (1945) és una de les vuit Lleis Fonamentals de l'franquisme, que establia una sèrie de drets, llibertats i deures de tot poble espanyol i concentrava tots els poders en el cap d'Estat. Sintetitzaven els aspectes bàsics de sistema polític espanyol de l'època, anàlogament a com ho sol fer una constitució.
-
Senyal d'identitat ideològica clericalista del franquisme, el règim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975. La seva manifestació més visible va ser l'hegemonia que tenia l'Església Catòlica en tots els aspectes de la vida pública i fins i tot privada.
-
Fur de l'Treball . El Fur de l'Treball (1938) és una de les set Lleis Fonamentals de l'franquisme, que va ser elaborada i aprovada en 1938 abans de l'acabament de la Guerra Civil a imitació de la Carta de l'Lavoro promulgada a Itàlia per Edmondo Rossoni i el Gran Consell Feixista italià a l'abril de 1927. Regulava la vida laboral i econòmica, concretament en qüestions relacionades amb la jornada laboral, les vacances, els salaris mínims i els preus.
-
La Llei Constitutiva de les Corts o simplement llei de Corts de 17 de juliol de 1942 es 1 a les vuit Lleis Fonamentals del Regne. Va ser promulgada durant el primer franquisme, per tal de donar una aparença de parlamentarisme a la dictadura.Establia Les Corts com a assemblea unicameral d'elecció indirecta sense iniciativa legal, va constituir el primer pas en el procés d'institucionalització del règim franquista.
-
L'autarquia o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per la seva autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa. Es pot trobar o proposar en països amb els suficients recursos naturals com per no haver de disposar d'importacions de cap tipus.
-
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit així com una col·laboració estreta amb l'església Catòlica.
https://www.youtube.com/watch?v=uECDf46oYmw -
va ser una llei espanyola dictada a la fi de la Guerra Civil. per preparar la gran repressió exercida en la postguerra contra "els que van contribuir amb actes o omissions greus a forjar la subversió vermella".
-
El racionament és l'assignació governamental de recursos limitats i béns de consum , figura econòmica generalment aplicada durant les guerres , les fams o qualsevol altra emergència nacional.
El racionament exercit segons la escassetat d'un article de consum , es posa en pràctica per exemple, com quan no hi ha prou menjar per satisfer a tots els demandants i s'opta per distribuir-lo en quantitats limitades. -
Va tenir inspiració feixista, basant-se en el model italià de Mussolini, i l'Organització Sindical Espanyola fou la única central sindical que va existir a Espanya entre 1940 i 1977.
-
El Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme va ser una instància judicial especial que va existir a Espanya durant el règim franquista. Va ser un dels organismes encarregats de dur a terme la repressió durant el franquisme.
-
També anomenada conferència d'Hendaia, Francisco Franco es va entrevistar amb Adolf Hitler en presència dels seus respectius ministres d'Afers Exteriors. Va tenir lloc a la estació de trens de la localitat francesa de Hendaia , al costat de la frontera hispanofrancesa, el 23 d'octubre de 1940 .
L'objecte de l'entrevista era intentar resoldre els desacords sobre les condicions espanyoles per la seva entrada a la guerra de la banda de les potències de l'Eix -
La Divisió Blava va ser una unitat d'espanyols que va lluitar a favor de Hitler durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Unió Soviètica. Fou un fracàs militar i polític.
-
L'Institut Nacional d'Indústria va ser una entitat estatal espanyola, creada com un suport institucional per promoure el desenvolupament de la indústria a Espanya. Entre els anys 1941 i 1980 va constituir de fet el grup empresarial més gran i important d'Espanya.
Durant la seva existència les grans empreses que es van establir a iniciativa de l'INI van ser SEAT , ENDESA , ENSIDESA i moltes altres dedicades especialment a la producció de ferro, acer i alumini, i també a la indústria petroquímica. -
És una de les vuit Lleis Fonamentals, fou promulgada durant la primera etapa del règim franquista, a fi de donar una aparença de parlamentarisme a la dictadura. La seva funció principal era elaborar i aprovar les Lleis, sense perjudici de la sanció que correspon al cap de l'Estat, Francisco Franco.
-
La invasió de la Vall d'Aran , anomenada en clau Operació Reconquesta d'Espanya , va ser un intent de la Unió Nacional Espanyola (UNE), promoguda pel Partit Comunista d'Espanya , de provocar a l'octubre de l'any 1944 un aixecament popular contra la dictadura de Francisco Franco, mitjançant un atac d'un grup de guerrillers espanyols, que col·laboraven en l'exili amb la resistència francesa , sobre el Vall d'Aran com a objectiu principal.
-
És el conjunt de circumstàncies geopolítiques i diplomàtiques que van marcar la relació entre Espanya i les Nacions Unides entre 1945 i 1955, centrades en el fet que l'ONU li va negar l'ingrés a Espanya en l'organització a causa de la simpatia que el règim de Franco va tenir cap a les potències de l'eix feixista , derrotades en la Segona Guerra Mundial.
-
La Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat (1947) va ser la cinquena llei fonamental aprovada de les vuit Lleis Fonamentals que organitzaven els poders de l'Estat durant el franquisme.
-
La companyia fou fundada el 7 de juny de 1949 per l'INI amb l'objectiu de motoritzar l'Espanya de la postguerra mitjançant la fabricació dels automòbils italians Fiat sota llicència. Per a la seva constitució es va crear una societat amb un capital de 600 milions de pessetes, de la qual l'INI comptava amb un 51% de les accions, la banca espanyola un 42% i FIAT, el principal fabricant d'automòbils d'Itàlia (que actuava com soci tecnològic) el 7% restant.
-
La Vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona a partir de l'1 de març de 1951. El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i la comparativa que s'establia amb el preu del mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes condicions de vida de la majoria de la població arrel de la fi de la Guerra Civil espanyola.
-
El Concordat del 1953 va ésser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista en una concepció clericalista. L'acord va acabar de legitimar moralment el règim davant la comunitat internacional.
-
El pacte de Madrid o Convenis hispans-nord-americans de 1953, signats el 26 de setembre de 1953 al Palau de Santa Cruz per Espanya i els Estats Units,va posar fi a l'aïllament virtual de l'Espanya franquista, encara que els Aliats de la Segona Guerra Mundial i gran part de la resta del món es van mantenir hostils al que consideraven com un règim feixista simpatitzant de la causa nazi i establert amb l'ajuda de l'Eix.
-
Espanya va ingressar a l'ONU el 14 de desembre de 1955 i ha estat membre electe de el Consell de Seguretat en cinc ocasions, l'última, en el bienni 2015-2016. Al llarg d'aquests anys, i especialment després de l'adveniment de la democràcia, Espanya s'ha involucrat activament en l'organització, reiterant la necessitat que la comunitat internacional sigui segura i estigui desenvolupada respecte als drets humans.
-
Amb la creació del priemer govern tecnòcrata es pretenia afavorir un desenvolupament que repercutís en benefici de la societat, a l'objecte d'eludir qualsevol amenaça de signe marxista que destruís els pilars de l'ordre capitalista.
-
Franco va renovar el govern en 1957. El més significatiu va ser l'entrada d'un equip de tecnòcrates , la majoria d'ells vinculats a l'associació religiosa Opus Dei. A partir de la nova política econòmica, Espanya va experimentar un creixement accelerat. El desenvolupament econòmic va contribuir a l' canvi social . I al seu torn, a l'aparició d' noves formes d'oposició a la dictadura.
-
El creixement demogràfic espanyol va anar acompanyat d’importants moviments de població. En aquest sentit, el procés de reconversió, mecanització i modernització agrària va deixar sense treball molts pagesos, els quals van veure en l’emigració la possibilitat de trobar un treball que ja no existia en el seu punt d’origen. Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Múrcia i Galícia van ser les principals proveïdores d’aquests moviments migratoris.
https://www.youtube.com/watch?v=pkNzKd8tSI8 -
A partir de 1961, després de reduir el dèficit de l'estat i rebre abundants inversions de l'exterior atretes pels baixos salaris, Espanya va iniciar un accelerat creixement econòmic i expansió industrial que portaria profunds canvis en la societat.
-
La Llei Orgànica de l'Estat (1967) va ser promulgada durant la tercera etapa del règim franquista, un govern en el qual la major part del poder estava en mans de la família tecnòcrata. Juntament amb les altres set Lleis Fonamentals del règim es va aconseguir el procés d'institucionalització del règim franquista.
-
Des de 1973, amb el govern d'Arias Navarro, es va incrementar l'activitat de l'oposició i la repressió per combatre-la. El règim, que se sap feble, recorrerà a la persecució judicial, com el Procés 1001 contra líders de Comissions Obreres, o l'aplicació de la pena de mort, com ja havien fet amb el comunista Julián Grimau en 1963, i repetirien en l'execució de l'anarquista català Salvador Puig Antich el 1974 i en el Procés de Burgos contra terroristes d'ETA i el FRAP.
