-
Pascalina
El reconegut filòsof i matemàtic Blaise Pascal inventa la primera màquina de calcular, la "Pascalina", capaç de sumar i restar mitjançant un mecanisme de rodes dentades -
Stepped Reckoner
El filòsof i matemàtic Gottfried Wilhelm Leibniz perfecciona la idea de la "Pascalina" i crea la "Stepped Reckoner" o "Màquina de Leibniz", que tenia també la capacitat de multiplicar, dividir i fer arrels quadrades -
Màquina analítica
Aquesta màquina, que Charles Babbage va descriure per primer cop el 1816 i va morir el 1871 encara sense perfeccionar, un procés en que possiblement va tenir l'ajuda de la matemàtica Augusta Ada Byron seria comparable a les computadores que es crearien 100 anys més tard. Hi va haver polèmica i no va rebre suport polític i econòmic perquè es temia que fos usada amb fins bèl·lics
Alguns creuen que la tecnologia insuficient de la època no hauria permés el correcte funcionament i utilitat d'aquesta -
Period: to
Avanç tecnològic amb fins bèl·lics
(Dates aproximades) Els primers ordinadors analògics mecànics van aparèixer a principis del segle XX i van ser utilitzats durant la Primera Guerra Mundial o Gran Guerra, i en la Segona Guerra Mundial ja es van utilitzar ordinadors analògics electrònics. Els primers ordinadors tenien una capacitat de 4 bits que utilitzaven ja el codi binari per a codificar decimals codis de 6 bits per a la impressió de gràfics segons uns patrons. Aquest segon ús era comú en l'exèrcit i la Marina dels EEUU -
Colossus
Aquest primer ordinador digital completament electrònic creat a Londres per un grup d'investigadors i matemàtics va ser utilitzat per l'equip dirigit per Alan Turing per a decodificar missatges xifrats de ràdio alemanys. -
Transistor
Apareix el transistor i marca l'adveniment de nous elements lògics més petits, ràpids i versàtils del que permetien les màquines amb vàlvules, com era el Colossus o un altre ordinador que no va marcar la diferència com el ja anomenat, però millor, l'ENIAC. Els ordinadors posteriors s'anomenarien "de segona generació", amb una vida útil prolongada, menor requeriment energètic i uns components més petits, abaratint el cost d'aquestes noves màquines -
Circuit Integrat
Es demostra per primer cop el correcte funcionament d'un Ciruit Integrat, després de una dècada d'investigació sobre aquests, que era bàsicament diversos transistors col·locats correctament sobre un substrat de silici. Això va tenir un efecte semblant al del transistor (ja que bàsicament és, de nou, reduir), així que van rebaixar-se el preu, el tamany dels ordinadors i el percentatge d'error d'aquests -
Codi ASCII
Apareix el codi ASCII ( American Standard Code for Information Interchange) que, amb 7 bits de codificació i utilitzant el codi binari, conté 128 caràcters alfanumèrics i gràfics especials -
Llei de Moore
Gordon Moore, cofundador de la importantíssima empresa de processadors Intel, especifica que, aproximadament, el nombre de transistors per processador (que són el que indica la capacitat d'aquest) es duplicarà cada dos anys, és a dir, l'ordinador que tens avui serà la meitat de bo que un d'actual d'aquí a dos anys, i quedarà obsolet a 4 anys vista. De moment, la llei es compleix -
8 bits
(Data aproximada no verificable) S'assoleixen els microprocessadors de 8 bits, utilitzats també en els primers ordinadors de ús domèstic -
Modificació
El mateix Gordon Moore canvia la seva llei, i especifica que el creixement es veurà ralentitzat i es duplicarà el nombre de transistors cada 18 mesos (dos anys i mig), i també va predir un data de caducitat per a questa llei, uns 10 o 15 anys després de 2007. Aquesta llei s'aplica actualment a els ordinadors personals, però quan la va fer, pràcticament no existien encara -
Tot per al poble
És aproximadament durant aquesta època que els ordinadors es popularitzen i apareixen en massa els ordinadors personals o Personal Computers (PCs)
