-
La Guerra d'indepèndencia Cubana.
La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya. La guerra es va iniciar en 1895 amb el "Crit de Baire" i va acabar amb la rendició de les tropes realistes davant l'avanç de l'Armada nord-americana el 1898, en la ja Guerra Hispano-estadounidenca. -
Desastre del 98.
La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898. Va ser durant la regència de Maria Cristina, víuda del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, la meitat de l'imperi colonial espanyol. -
Majoría d'edat d'Alfons XIII.
Va néixer Rei, però no va assumir els seus poders com a tal fins a aconseguir la majoria d'edat marcada per la Constitució, el 17-05-1902. Va exercir la regència durant la seva minoria, amb pulcritud irreprotxable. -
Setmana Tràgica.
És Coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres Ciutats industrials catalans, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla. -
Canalejas inicia el reformisme liberal.
El govern de José Canalejas va ser el govern espanyol presidit pel liberal José Canalejas entre febrer de 1910 i novembre de 1912 durant el període constitucional del regnat d'Alfons XIII. La seva importància després del govern llarg d'Antonio Maura, va ser el segon intent de «regeneració des de dins» del règim polític de la Restauració però l'assassinat de Canalejas per un anarquista a la Puerta del Sol de Madrid va truncar el seu projecte de democratització de la Monarquia d'Alfons XIII. -
Mancomunitat de Catalunya.
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
Moviment de protesta.
Crisi de 1917 és el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc en l'estiu de 1917 a Espanya, destacadament tres desafiaments simultanis que van fer perillar al govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració: un moviment militar ( les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris que va tenir lloc a Barcelona convocada per la Lliga Regionalista), i un moviment social (la vaga general revolucionària). -
Assassinat de Dato.
El president del Consell de Ministres Eduardo Dato Iradier, assassinat a trets dins del seu automòbil davant de la Porta d'Alcalá la nit del 8 de març de 1921.Els assassins, Mateu,Nicolau i Casanellas,no eren els anarquistes que la història ha acceptat sinó revolucionaris de lloguer i pistolers professionals. Volíen desestabilitzar el poder. La deformació del relat històric va fer el fervor de les masses a l'arribada de la República que van alliberar a Pere Mateu, el cap dels assassins de Dato. -
Desastre d'Annual.
A principis de l'estiu de 1921, les tropes espanyoles presents a la zona de Melilla vivien uns moments bons, havien aconseguit estendre els seus dominis en territori rifeny summament ràpid de la mà del general Manuel Fernández Silvestre. Això devia satisfer la paciència del líder rifeny Abd El-Krim qui, el 15 de juliol, va atacar el comboi encarregat de subministrar aigua a aquesta zona i, posteriorment, va voltar als homes de Benítez amb un exèrcit infinitament superior. -
Cop d'Estat de Primo de Rivera.
Va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera, conseqüència la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar al general revoltat Cap del Govern al capdavant d'un Directori militar. D'entre les causes que a als colpistes van emprar per justificar-ho destacaven, la inestabilitat i el bloqueig a els quals és trobava el sistema polític Parlamentari de la Restauració. -
Desembarcament d'Alhucemas.
Va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial. L'operació va consistir en el desembarcament d'un contingent de 13.000 soldats espanyols transportats des de Ceuta i Melilla per l'Armada combinada hispano-francesa. -
Pacte de Sant Sebastià.
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica. -
Constitución 1931.
El 9 de desembre de 1931, el president de les Corts, Julián Besteiro, va promulgar la Constitució de la Segona República espanyola. La República i la Constitució van ser la conseqüència inevitable de la dictadura esgotada de Primo de Rivera, que havia donat pas a una solució democràtica que es va plasmar en aquest text jurídic. Els principis democràtics es plasmen també en una àmplia declaració de drets i en la divisió i interrelació dels poders de l'Estat. -
Proclamación de la Segona República.
El 14 d'abril de 1931 es va proclamar a Espanya la Segona República. La caiguda de la dictadura de Primo de Rivera al gener de 1930 i la incapacitat d'Alfons XIII i els polítics de la Restauració per posar en marxa un sistema que respongués a les demandes populars es convertiren en eleccions municipals del 12 d'abril a un plebiscit. Els partits republicans van guanyar, i davant la falta de suports, Alfons XIII va partir camí de l'exili. Niceto Alcalá-Zamora va proclamar oficialment la República. -
Insurrecció d'Astúries.
La insurrecció a l'Astúries de 1934 tenía com a fi rellevar per la força al govern republicà de dretes i establir un règim socialista que beneficiés a la societat obrera. En totes les ciutats i pobles de la regió es produeixen diversos moviments d'ocupació per iniciar l'avanç cap a Madrid. No obstant això la intervenció de l'exèrcit republicà i la repressió contra els insurrectes i manifestants van ser tremends. -
Revolució de Catalunya.
El 6 d'octubre de 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins la «República Federal Espanyola» per part del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquests fets s'enquadren dins de la vaga general revolucionària iniciada el dia 5 d'octubre i són posteriors a l'entrada de la CEDA el 4 d'octubre en el govern de la República, en virtut dels seus resultats a les eleccions generals de novembre de 1933, i són coneguts com fets del sis d'octubre. -
Eleccions: triomf del Front Popular.
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular, agrupava PSOE, Esquerra Republicana, Unió Republicana , ERC i altres. És difícil calcular quants vots va rebre cada partit perquè la llei electoral era per llistes obertes, els votants podien escollir candidats de diferents llistes per a cada un dels escons de la seva circumscripció. -
Cop d'Estat. Inici Guerra Civil.
El cop d’estat que entre els dies 17 i 18 de juliol del 1936 dut a terme per un grup de militars espanyols en contra del govern de la República va ser, amb tota certesa, un dels fets més importants de la història espanyola i catalana del segle XX. Una acció que desencadenaria una Guerra Civil sense precedents i marcaria el desenvolupament de l’estat durant les següents dècades. -
Batalla de l'Ebre.
El 25 de juliol de 1938, les forces republicanes van iniciar la major operació militar de la Guerra Civil havia començat. Teníen tres objectius. El primer era aturar l'avanç franquista sobre València, desviant l'atenció d'aquell front sobre el de l'Ebre. El segon cercava revivar la moral de la rereguarda republicana. El tercer era demostrar a les potències democràtiques que la República encara era viva i podia ser un aliat en la guerra contra el feixisme. -
Fi de la Guerra Civil.
Després de la caiguda de Catalunya, el govern es va traslladar a la zona centre. Les diferències entre els republicans van precipitar el final de la guerra. Al març de 1939 el coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid i els republicans es van rendir. El 28 de març, l'exèrcit nacional entrava a Madrid, i en tres dies va ocupar la resta del país. L'1 d'abril de 1939, Franco va signar el comunicat que donava la guerra per acabada.
