-
Cop d'estat
Després de les eleccions de febrer de 1936, un sector de l'exèrcit va dissenyar un cop d'estat contra la República.
Així doncs, el 17 de juliol de 1936 el coronel Yagüe va realitzar un aixecament d'armes, el qual va anar seguit d'altres per la resta del país.
Finalment. el 19 de juliol de 1936, Francisco Franco, liderant les tropes africanistes, va dirigir-se cap a la península amb la intenció de sotmetre tot Espanya a una dictadura. -
Period: to
1ª ETAPA
-
Ocupació de Madrid
Les tropes africanes, els legionaris i regulars, sota el comandament de Franco, van dirigir-se cap a la península amb la intenció d'ocupar Madrid. En el seu avanç, Franco va desviar-se cap a Toledo per tal d'alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l'alcàsser. -
Period: to
Giral
En vista que les esquerres veien possible dur a terme una revolució social contra els insurrectes, el govern de Giral va dissoldre l'exèrcit i va crear batallons de voluntaris. Aquests, composats pel poble, disposaven d'armes, i ràpidament es van veure amb tot el poder a les seves mans, organitzant consells i comitès per dirigir diversos sectors polítics de l'Estat. A més, els republicans van aprofitar la possessió d'armament per iniciar una repressió contra els afiliats als nacionalistes. -
Batalla de Badajoz
A inicis d'agost, Franco va enviar tres columnes de l'Exèrcit d'Àfrica per avançar des de Sevilla cap a Madrid, passant per Extremadura. Aquestes estaven liderades pel tinent coronel Yagüe, i van atacar directament als milicians republicans, els quals no tenien una formació militar adequada i van caure amb facilitat.
Per tant, van aconseguir ocupar Almendralejo, Mérida i Badajoz, i ho van fer mitjançant grans atacs com ara la coneguda "Matança de Badajoz". -
Tardor de 1936
El setembre de 1936 es va tancar la frontera francesa com política d'aïllament del feixisme que quedava a Europa. Aquest fet va impossibilitar l'arribada d'armament i altres materials bèl·lics a la zona republicana. -
Period: to
Largo Caballero
Després del desordre del govern de Giral, les forces polítiques d'esquerres reclamaven un govern organitzat i que unís les seves forces per lluitar contra els insurrectes.
Així doncs, Largo Caballero va formar un govern amb el qual pretenia unir forces entre republicans, burgesos i obrers per guanyar la guerra, tot i que només va aconseguir formar una crisi interna al negar-se a il·legalitzar el POUM. -
Campanya de Guipúzcoa
Guipúzcoa des de la sublevació s'havia mantingut fidel a la República, tot i que el general Mola continuava intentant fer-se amb el control de la província.
Durant el mes d'agost va esdevenir-se la batalla de Irún, localitat que va caure malgrat la forta resistència dels republicans. Això va suposar un gran cop per la zona nord del territori, ja que encara era fidel a la República, però havia quedat aïllada de la resta i, per tant, era molt feble. És per això que també va caure Sant Sebastià. -
Batalla de Madrid
Després d'alliberar als insurrectes de Toledo, les tropes van continuar la seva marxa direcció a Madrid. D'altra banda, el general Miaja havia estat escollit al capdavant de la Junta de Defensa de Madrid, que tenia l'objectiu de defensar Madrid dels sublevats ara que el govern havia marxat a València. Així doncs, malgrat els bombardejos i les grans ofensives contra les milícies republicanes, aquestes van resistir als nacionals i impedir que ocupessin la capital. -
Period: to
Negrín
Negrín va substituir a Largo Caballero, i va traslladar-se a Barcelona per tal de controlar el territori més ric controlat encara per la República. Tanmateix, van començar a controlar diverses funcions a càrrec de la Generalitat, provocant enfrontaments amb el govern català i una gran divisió dins les esquerres. El 1938 el govern va presentar el Programa dels Tretze Punts en el qual proposava condicions per posar fi a la guerra, però Franco les va rebutjar. -
Batalla de Màlaga
Queipo de Llano va iniciar una ofensiva contra la zona occidental dels republicans, i en menys de tres dies va arribar fins a Marbella. El 13 de gener, les tropes franquistes van bombardejar Màlaga gràcies a l'aviació alemanya, fet que va afavorir a l'ocupació d'Estepona a l'endemà. Tanmateix, els republicans van oposar-se i van bombardejar Marbella i Algeciras.
Finalment, el 3 va iniciar-se l'atac final contra Màlaga on van aïllar-la i atacar-la fins evacuar-la i fer-se amb el seu control. -
Batalla de Jarama
Els nacionalistes van atacar el sud de Madrid, centrant la batalla a la zona del riu de Jarama. Els republicans es van agrupar al capdavant del general José Miaja, però també van comptar amb el suport de les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans. -
Batalla de Guadalajara
En un intent per part dels nacionalistes d'entrar en la capital d'Espanya, l'Exèrcit Popular Republicà i el Corpo Truppe Volontarie van enfrontar-se al voltant de la zona de Guadalajara. La gran ofensiva realitzada pels italians va propiciar el retrocés dels republicans, però aquests, amb el suport de les Brigades Internacionals, van realitzar una contraofensiva aconseguint recuperar el territori perdut. -
Period: to
2ª ETAPA
-
Bombardeig de Guernika
Els nacionals, dirigits pel general Mola, van iniciar una gran ofensiva contra el País Basc, concretament la localitat de Guernika, com a càstig per la resistència del territori davant el franquisme. L'atac va ser aeri i es va realitzar mitjançant la Legió Còndor, l'aviació enviada a Espanya per part dels alemanys. Finalment, el juny de 1937 els nacionals van ocupar Bilbao. -
Batalla de Brunete
Va ser una batallada iniciada pels republicans amb l'objectiu de reduir la pressió exercida pels nacionalistes a Madrid i el Front Nord. Tanmateix, als pocs dies d'iniciar l'ofensiva els republicans van quedar-se sense operacions, i Franco ho va aprofitar per enviar a les tropes de l'Ofensiva del Nord a la zona: després d'una setmana els nacionalistes ja havien recuperat el terreny perdut i havien retornat amb el seu pla d'ocupar el nord. Per tant, va suposar un total fracàs pels republicans. -
Agost de 1937
Durant l'estiu de 1937, Franco va aconseguir entrar a Santander i Astúries, fet que va suposar un gran cop per a la zona republicana, ja que van perdre la seva indústria metal·lúrgica. -
Period: to
3ª ETAPA
-
Batalla de Terol
L'exèrcit republicà va reunir un gran nombre d'homes i va dirigir-se cap al voltant de Terol. Durant dos setmanes van lluitar per la conquesta de la capital, la qual va ser difícil a causa de la resistència dels franquistes i les condicions meteorològiques. Tot i això, a inicis de 1938 van aconseguir-ho, i van iniciar una defensiva del territori, ja que els nacionals van tractar de recuperar-ho, però no ho van poder fer. -
Batalla del Segre
Prèviament, durant el març d'aquell any els soldats nacionals van aconseguir ocupar els territoris de Seròs, Aitona i Soses. A l'abril, els republicans van haver de retrocedir cap a la part esquerra del riu Segre, on es va iniciar una gran batalla, la qual va finalitzar el gener de 1939 amb la pèrdua del territori per part dels republicans.
Durant aquesta batalla, els insurrectes també van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Abril de 1938
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana.
Amb l’entrada de l’exèrcit franquista en terres catalanes, Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
Estiu de 1938
L'Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, en la qual van travessar el riu Ebre i van conquerir Ascó, Mora d’Ebre i Flix, entre altres. També va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però ja no va poder continuar avançant perquè els nacionals van iniciar una contraofensiva. -
Batalla de l'Ebre
Aquesta va iniciar-se al juliol de 1938, però no va finalitzar fins a finals d'any.
Després de la batalla del Segre, els nacionals van iniciar una contraofensiva amb la qual van aconseguir avançar. Així doncs, el 8 de novembre van entrar a Mora d'Ebre, provocant que una setmana després, els republicans es retiressin de la zona. Això va debilitar encara més l'exèrcit republicà. -
Period: to
4ª ETAPA
-
Campanya d'ocupació de Catalunya
En aquesta data va iniciar-se una gran ofensiva franquista: els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Alhora, els italians i el cos de Navarra van entrar pel sud, atacant Sarroca i Maials. L'ofensiva va poder avançar gairebé sense resistència a causa de la mala combinació dels republicans.
El 15 de gener de 1939 van entrar a Tarragona, mentre que també es produïen bombardejos per tot el territori. -
Llei de responsabilitats polítiques
Tenia l'objectiu de “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja”, és a dir, es van dedicar a perseguir i castigar a aquells funcionaris i docents fidels a la República. També van suprimir els partits i sindicats, així com tota mena de llibertats democràtiques. -
Febrer de 1939
El 26 de gener de 1939 els franquistes van entrar a Barcelona, i cap al 4 de febrer, ja havien ocupat Girona. Finalment, el 10 de febrer els nacionals van arribar a Puigcerdà i Portbou, provocant la retirada de l'exèrcit republicà i, per tant, l'exili de milers de persones, entre les quals destaquen Manuel Azaña, Lluís Companys, J.A de Aguirre, Negrín i Diego Martínez Barrio. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
-
Reconeixement de Franco
Poc abans de la fi de la guerra civil espanyola, el govern de Franco va ser reconegut per França i Gran Bretanya, alhora que Manuel Azaña renunciava al seu càrrec de president de la República. -
Últims moviments
L'única zona que quedava en mans de la República estava composada per Madrid, la Manxa i del nord de València fins a Almeria.
El març de 1939 el coronel Casado va fer un cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que comptava amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. La seva intenció era arribar a un acord amb Franco, però aquest ho va rebutjar i va enviar el seu exèrcit a Madrid (28 de març). -
Fi de la guerra
L'1 d'abril Franco va signar un comunicat en què anunciava la derrota de l'exèrcit republicà i donava la guerra per acabada.
Els dies posteriors, l’exèrcit franquista va dedicar-se a conquerir tota la zona mediterrània; malgrat la feble resistència de les tropes comunistes, van acabar ocupant Albacete, Alacant i València.