La crisi de la Restauració Borbònica

  • Period: to

    Regència Maria Cristina

  • Tractat de París

    Tractat de París

    Va donar per finalitzada la guerra hispà-nord-americana i per ell Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència.
  • Tractat de París

    Tractat de París

    Va donar per finalitzada la guerra hispà-nord-americana i per ell Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència.
  • Fundació de la Lliga Regionalista

    Fundació de la Lliga Regionalista

    Resultat de la fusió de Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. Va néixer com un partit de tall autonomista i regionalista, compost per quadres procedents de l'catalanisme polític.
  • Fundació de la Lliga Regionalista

    Fundació de la Lliga Regionalista

    Resultat de la fusió de Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. Va néixer com un partit de tall autonomista i regionalista, compost per quadres procedents de l'catalanisme polític.
  • Period: to

    Alfons XIII

  • Unión Republicana

    Unión Republicana

    Fou un partit polític fundat a Madrid amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració.
  • Llei de l'descans dominical

    Llei de l'descans dominical

    És una llei que va servir perquè a l'Espanya de principis de s. XX s'avancés en favor dels drets dels treballadors.
  • Conferència d'Algesires

    Conferència d'Algesires

    L'objectiu de la conferència va ser solucionar l'anomenada Primera Crisi Marroquina que enfrontava França amb Alemanya.
  • Solidaritat Catalana

    Solidaritat Catalana

    Moviment que va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme, des de llurs respectives posicions polítiques. Va néixer com a resposta als fets del Cu-Cut i a la Llei de jurisdiccions.
  • Solidaritat Obrera

    Solidaritat Obrera

    va ser una organització sindical espanyola sobre les estructures de la "Unió Local de Societats Obreres de Barcelona" a fi de reorganitzar els sindicats catalans molt debilitats a conseqüència de l'fracàs de la vaga general obrera de 1902 en reivindicació de la jornada de 8 hores i el reconeixement de dret de vaga.
  • Reforma de la Llei Electoral

    Reforma de la Llei Electoral

    la llei tenia dos objectius: augmentar la participació en les eleccions mitjançant l'establiment de l'sufragi obligatori i lluitar contra el frau electoral mitjançant la limitació de la participació dels polítics en el procés electoral gràcies a el nou paper assignat a l'Administració de Justícia ia la substitució de l'antiga Junta Central per unes noves Juntes de cens.
  • Partit Radical

    Partit Radical

    Es va convertir en una de les principals formacions polítiques espanyoles, arribant a participar en el govern en diverses ocasions. Afectat per diversos escàndols de corrupció i per la seva creixent dretanització política, el Partit Radical va entrar en una forta crisi que va significar la seva desaparició de la vida pública espanyola.
  • Setmana Tràgica

    Setmana Tràgica

    El desencadenant d'aquests violents esdeveniments va ser el decret de govern d'Antonio Maura d'enviar tropes de reserva a les possessions espanyoles al Marroc, en aquest moment molt inestable, sent la majoria d'aquests reservistes pares de família de les classes obreres. Els sindicats van convocar una vaga general.
  • Desastre de el Barranc de l'Llop

    Desastre de el Barranc de l'Llop

    Es coneix com Desastre d'el Barranc de l'Llop l'acció militar esdevinguda en aquest lloc, pròxim a Melilla, el 27 de juliol de 1909 a la qual les tropes espanyoles van ser derrotades pels rifenys.
  • Confederació Nacional del Treball

    Confederació Nacional del Treball

    Va exercir un paper fonamental en la consolidació de l'anarquisme a Espanya en el primer terç de segle XX, creant un contrast amb la resta de països on el moviment anarquista va tenir alguna incidència però que estava desapareixent.
  • Llei del Cadenat

    Llei del Cadenat

    Llei promoguda pel president de el Consell de Ministres espanyol, José Canalejas, que prohibia durant dos anys l'establiment de noves ordres religioses a Espanya.
  • Assassinat de José Canalejas

    Assassinat de José Canalejas

    Sent president de el Consell de Ministres, va morir assassinat per un tret en un atemptat terrorista. Va tenir lloc a la Porta de Sol de Madrid.
  • Protectorat espanyol del Marroc

    Protectorat espanyol del Marroc

    És la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris de l'Sultanat del Marroc en què Espanya, segons els acords franco-espanyols signats el 27 de novembre de 1912, va exercir un règim de protectorat fins als anys 1956 i 1958.
  • Mancomunitat de Catalunya

    Mancomunitat de Catalunya

    La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que va agrupar, entre 1914 i 1925, les quatre diputacions catalanes en un únic ens regional.
  • Primera Guerra Mundial

    Primera Guerra Mundial

    La Primera Guerra Mundial, anteriorment cridada la Gran Guerra, va ser una confrontació bèl·lica centrada a Europa que va començar el 28 de juliol de 1914 i va finalitzar l'11 de novembre de 1918, quan Alemanya va acceptar les condicions de l'armistici.
  • Assemblea de Parlamentaris

    Assemblea de Parlamentaris

    Assemblea de Parlamentaris va ser el nom que van rebre les reunions, mai oficials, que van tenir lloc a Barcelona i Madrid entre diputats i senadors catalans i de la resta d'Espanya entre juliol i octubre de 1917.
  • Juntes de Defensa

    Juntes de Defensa

    Les Juntes de Defensa van ser unes organitzacions, corporatives militars, de caràcter pretorià, legalitzades a Espanya al juny de 1917 durant el regnat d'Alfons XIII.
  • Period: to

    Pistolerisme

    Consistia en contractar pistolers i altres «matons» per matar destacats sindicalistes i treballadors, per així frenar les seves reivindicacions.
  • Vaga general

    Vaga general

    La Vaga general a Espanya de 1917 o vaga general revolucionària de 1917, a Espanya, es refereix a la vaga general, -considerada pel seu caràcter una vaga general revolucionària que va tenir lloc a Espanya el mes d'agost de 1917.
  • Period: to

    Trienni Bolxevic

    Trienni Bolxevic és la denominació que es dóna per la historiografia espanyola a el període entre 1918 i 1920, emmarcat en la crisi de la Restauració, en la qual es van produir importants conflictes.
  • Vaga de la Canadenca

    Vaga de la Canadenca

    La vaga de la Canadenca va ser un moviment de reivindicació laboral adreçat a 1919 per la Confederació Nacional de la Feina que va incloure vagues, boicots i insubmissió civil iniciada a la empresaeléctrica Regs i Força de l'Ebre (La Canadenca).
  • Sindicats Lliures

    Sindicats Lliures

    La Corporació General de Treballadors o Unió de Sindicats Lliures va ser una organització sindical obrera creada per militants carlins a l'Ateneu Obrer Legitimista de Barcelona.
  • Assassinat de Dato

    Assassinat de Dato

    L'assassinat d'Eduardo Dato va tenir lloc a la plaça de la Independència de Madrid el 8 de març de 1921, amb el resultat de la mort de l'aleshores president de el Consell de Ministres.
  • Desastre d'Annual

    Desastre d'Annual

    El Desastre d'Annual va ser una greu derrota militar espanyola a la guerra de l'Rif i una important victòria per als rifenys comandats per Abd el-Krim.
  • Fundació del PCE

    Fundació del PCE

    La seva intenció inicial era sumar-se a la Internacional Comunista convocada per Lenin.
  • Fundació de la Unió Patriòtica

    Fundació de la Unió Patriòtica

    La Unió Patriòtica va ser un partit polític espanyol creat pel dictador Miguel Primo de Rivera com una associació de ciutadans.
  • Estatut Provincial

    Estatut Provincial

    L'Estatut Provincial de 1925 va ser la norma reguladora de les diputacions provincials a Espanya promulgada el 21 de març de 1925 per la Dictadura de Primo de Rivera.
  • Supressió de la Mancomunitat de Catalunya

    Supressió de la Mancomunitat de Catalunya

    Les crítiques de l'dictador van créixer en els primers mesos de 1925. Al març va parlar clarament de l'fracàs de la Mancomunitat com a òrgan polític permanent, deliberant i ejecutivo.15 i aquest mateix mes va aprovar l'Estatut Provincial de 1925 que va suposar la supressió de facto de la Mancomunitat, les competències l'Estatut Municipal de 1924 ja havia retallat considerablement.
  • Desembarcament d'Alhucemas

    Desembarcament d'Alhucemas

    El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Alhucemas per l'exèrcit i l'Armada espanyola i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la guerra de l'Rif.
  • La Sanjuanada

    La Sanjuanada

    Va ser un projecte de cop d'estat a Espanya, el qual havia estat previst per a la nit del 24 de juny de 1926; d'aquí el nom de sanjuanada. La intenció era expulsar del poder a Primo de Rivera i que el general Francisco Aguilera passés a la presidència del Govern.
  • Assemblea Nacional Consultiva

    Assemblea Nacional Consultiva

    L'Assemblea Nacional Consultiva va ser la primera Cambra corporativa de l'Europa d'entreguerres. Es va organitzar en divuit seccions compostes per onze assembleistes cadascuna, designats pel president. La més important va ser la Secció Primera, que havia d'elaborar els «projectes de lleis Constituents»
  • Exposició Iberoamericana

    Exposició Iberoamericana

    Es va realitzar per donar mostra de l'agermanament entre Espanya, Hispanoamèrica, Estats Units, Portugal i el Brasil.
  • Pacte de Sant Sebastià

    Pacte de Sant Sebastià

    El Pacte de Sant Sebastià designa la reunió promoguda per l'Aliança Republicana van assistir representants de gairebé tots els partits republicans espanyols i en la qual es va acordar l'estratègia per posar fi a la monarquia d'Alfons XIII i proclamar la Segona República Espanyola.
  • Revolta de Jaca

    Revolta de Jaca

    La Revolta de Jaca de el 12 de desembre de 1930 va ser un pronunciament militar contra la Monarquia d'Alfons XIII durant la «Dictablanda» del general Berenguer.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals

    Les eleccions municipals de el 12 d'abril de 1931 van tenir lloc en aquesta data i van determinar l'adveniment de la Segona República Espanyola.