-
Primera generació
Estaven construïdes amb electrònica de vàlvules. Es programaven en llenguatge de la màquina. Un programa és un conjunt d'instruccions perquè la màquina efectuï alguna tasca, i el llenguatge més simple en el qual pot especificar-se un programa es diu llenguatge de màquina (perquè el programa ha d'escriure mitjançant algun conjunt de codis binaris). -
Segona generació
La segona generació de les computadores va reemplaçar les vàlvules de buit pels transistors. Per això, els ordinadors de la segona generació són més petites i consumeixen menys electricitat que les de l'anterior. La forma de comunicació amb aquestes noves computadores és mitjançant llenguatges més avançats que el llenguatge de màquina, els quals reben el nom de "llenguatges d'alt nivell" o "llenguatges de programació". -
Tercera generació
A partir d'aquesta data, van començar a empaquetar diversos transistors diminuts i altres components electrònics en un sol xip o encapsulat, que contenia al seu interior un circuit complet: un amplificador, un oscil·lador, o una porta lògica. Naturalment, amb aquests xips (circuits integrats) era molt més fàcil muntar aparells complicats: receptors de ràdio o televisió i ordinadors. -
Quarta generació
Es col·loquen més circuits dins d'un "xip" .Cada "xip" pot fer diferents tasques. Un "xip" senzill actualment conté la unitat de control i la unitat d'aritmètica / lògica. El tercer component, la memòria primària, és operat per altres "xips" .Es reemplaça la memòria d'anells magnètics per la memòria de "xips" de silici. Es desenvolupen les microordinadors, és a dir, ordinadors personals o PC. Es desenvolupen els superordinadors. -
Cinquena generació
Sorgeix a partir dels avenços tecnològics que es van trobar. Es crea llavors l'ordinador portàtil o portàtil tal com la coneixem en l'actualitat. IBM presenta la seva primera portàtil o ordinador portàtil i revoluciona el sector informatiu.