-
Period: to
Primera generació
Estaven construïdes amb electrònica de vàlvules de buit.
Es programaven en llenguatge màquina. Al 1938 el Z1 va crear la primera màquina totalment electro-mecànica, els components mecànics donaven bastants problemes. -
Period: to
Segona generació
Es van progamar amb alt nivell de llenguatge. Al 1959 es va inventar la microprogramació, que va simplificar molt el desenvolupament de les CPU. Es van programar amb llenguatges d'alt nivell.
Al 1959 IBM va enviar el mainframe IBM 1401 basat en transistors, que utilitzava targetes perforades. Tenia una memòria de nucli magnètic de 4000 caràcters (després es va estendre a 16.000 caràcters).
Al 1962 es va desenvolupar el primer joc d'ordinador, anomenat Spacewar!.1 2 -
El desarrollament del COBOL
COBOL és un llenguatge de programació que va ser creat l'any 1960 amb l'objectiu que es pogués usar a qualsevol ordinador -
Period: to
Tercera generació
Es van desenvolupar circuits integrats per processar informació i els xips per emmagatzemar i processar la informació. Va sorgir la multiprogramació. Els ordinadors poden dur a terme ambdues tasques de processament o anàlisis matemàtiques. Va emergir la indústria del progamari. Es desenvolupen les minicomputadores IBM 360 i DEC PDP-1. Els ordinadors es fan encara més petits, més lleugers i més eficients. També generen menys electricitat, o sigui, menys calor. -
El desenvolupament d'ARPANET
El 1962, l'ARPA va crear un programa de recerca computacional sota la direcció de John Licklider, un científic. El 1967 ja s'havia fet prou feina perquè l'ARPA publiqués un pla per crear una xarxa d'ordinadors anomenada ARPANET. -
La creació de UNIX
UNIX va ser creat per membres dels laboratoris Bell d'AT&T. El propòsit era crear un bon sistema operatiu, multitasca i multiusuari, ràpid i segur. -
Period: to
Quarta generació
Va ser una revolució informàtica en què grans personatges de la història van jugar un paper fonamental com és el cas de Bill Gate, Steve Jobs, entre d'altres que, d'una manera o altra, van ajudar en el procés de creació de microxips per al funcionament dels sistemes operatius. -
El primer ordinador en forma de portàtil
El Compass 1100 de Grid és considerat el primer ordinador portàtil, es va presentar a l'abril de 1982. L'equip va ser dissenyat pel dissenyador britànic Bill Moggridge el 1979 i la primera unitat es va vendre tres anys després. -
Period: to
Cinquena generació
Tecnologia ULSI
Desenvolupament de la veritable intel·ligència artificial
Desenvolupament del processament del llenguatge natural
Avanç en el processament en paral·lel
Avanç en la tecnologia superconductora
Més interfícies d'usuari amigable amb funcions multimèdia
Disponibilitat d'ordinadors molt potents i compactes en tarifes més barates. -
L'arribada de Windows al 95
Windows 95 és un sistema operatiu amb interfície gràfica dusuari híbrid dentre 16 i 32 bits. Va ser llançat al mercat el 24 d'agost del 1995 per l'empresa de programari Microsoft amb notable èxit de vendes. Durant el seu desenvolupament es va conèixer com a Windows 4 o pel nom clau Chicago. -
La tornada de Steve Jobs a Apple
El 1996 Apple va decidir comprar NeXT Computer. Això suposava la tornada de Steve Jobs a l'empresa fundada per ell amb un càrrec d'assessor interí (pel qual Jobs, voluntàriament, no rebia cap salari). Nou mesos després, la dimissió del president d'Apple va provocar que Steve Jobs tornés a la presidència. -
La bombolla puntcom
Bombolla puntcom' és un terme que fa referència a un període de creixement en els valors econòmics d'empreses vinculades a Internet. Aquest corrent econòmic especulatiu molt fort es va donar entre 1997 i 2001. -
La creació de Napster
El van fundar a la primavera del 1999 Sean Parker i Shawn Flanning, encara que va ser aquest últim qui amb només 19 anys va crear el programari que permetia que els usuaris poguessin intercanviar la música que tenien als discos durs dels seus ordinadors amb la resta d'internautes. -
L'inici de la viquipèdia
Wikipedia, l'enciclopèdia lliure, va ser creada el 15 de gener de 2001, com a projecte d'edició oberta que pretenia agilitzar i flexibilitzar el desenvolupament de l'avui extinta enciclopèdia amb revisió per parells Nupedia, i ha crescut contínuament en nombre d'articles i d'edicions idiomàtiques fins avui.