-
L'home primitiu va trobar materials per a idear instruments per a comptar. És probable que el seu inici fos una superfície plana i pedres que es movien sobre línies dibuixades amb pols. Avui dia es tendeix a pensar que l'origen de l'àbac es troba a Xina. Durant aquestos anys sha anat utilitzan en les diferents etapes de l'història:
Àbac a Mesopotàmia: 2700-2300 a.C
Àbac a l'antic Egipte:
Àbac a Pèrsia: 600 a.C -
Leonardo da Vinci, descriu una màquina de sumar. Aquest és el primer disseny conegut, duna màquina de calcular mecànica. -
-
Blaise Pascal va inventar la Pacalina.
La Pascalina era la primera calculadora que funciona a base de rodes i engranatges. Permet realitzar càlculs ràpids. -
Wilhelm Schickard va inventar un aparell que permetia fer operacions aritmètiques de forma completament mecànica, el Rechenuhr o rellotge calculador. Aquesta calculadora utilitzava un complex sistema de varetes i engranatges que mecanitzava les operacions que abans s'havien de fer de forma manual -
La màquina hauria utilitzat un motor a vapor, i mesuraria 30 metres de llargada per 10 d'amplada. La introducció i la sortida de dades es faria mitjançant targetes perforades, que la màquina podria llegir i crear. Tindria la capacitat per emmagatzemar 1000 números de 50 xifres cadascun, i realitzar operacions aritmètiques amb ells. -
La tabuladora va ser una de les primeres màquines d'aplicació pràctica en el món de la informàtica.
Hollerith va idear un sistema mitjançant el qual la presència d'un forat implicava el contacte entre dos capçals de mercuri, per la qual cosa hi havia corrent elèctric. Això feia que la tabuladora registrés la informació, en impulsar-se el comptador. -
-
Va ser el primer ordinador que es va fabricar de manera comercial als Estats Units. Els seus dissenyadors principals J. Presper Eckert i John William Mauchly ho van ser també de l'ENIAC. La finalitat principal d'aquesta màquina era la gestió de dades administratives i de bancs, és a dir, no es tractava d'una màquina per a càlcul científic. -
La segona generació dels ordinadors va reemplaçar les vàlvules de buit pels transistors. Per això els ordinadors de la segona generació són més petits i consumeixen menys electricitat que els de l'anterior. La comunicació amb aquests nous ordinadors és mitjançant llenguatges de programació més avançats que el llenguatge de màquina, els quals reben el nom de «llenguatges de baix nivell» -
La tercera generació d'ordinadors va ser entre el 1964 i el 1971. A finals de la dècada de 1950, es va produir la invenció del circuit integrat o xip, per part de Jack S. Kilby i Robert Noyce. Després va portar Ted Hoff a la invenció del microprocessador, a Intel. A finals de 1960, investigadors com George Gamow a l'ADN formaven un codi, una altra forma de codificar o programar -
La quarta generació dels ordinadors, el més important en aquesta generació és l'invent del microprocessador el qual unia els circuits integrats en un sol bloc. -
Va ser un projecte fet pel Japó. El seu objectiu era el desenvolupament d'una nova classe d'ordinadors que utilitzarien tècniques i tecnologies d'intel·ligència artificial tant a nivell del maquinari com del programari. -
S'estenen fins ara en un procés de ràpida evolució. Els dispositius generats tenen múltiples aplicacions en qualsevol àrea on es facin servir. Aquests utilitzen elements semiconductors que aprofiten eficaçment lenergia i eviten el sobreescalfament.
Té com a aspecte principal que els ordinadors seran capaços d'interactuar físicament i psicològicament amb les persones, fer activitats cognitives com veure, sentir, pensar i ser capaços d'arribar a conclusions per resoldre problemes, comels humans. -
