-
3500 BCE
L'Àbac
El instrument de calcular més antic del coneixement es el àbac. Que ja s'utilitzaba en Babilonia en l'any 3500. -
La pascalina
En el segle XVII Pascal va inventar una màquina calculadora capaç de realitzar sumes. Leibnith temps despres va desarollar una màquina capaç de realitzar sumes, restes, multiplicacions i divisions. -
Estructura de Napier
En el segle XVII Jhon Napier, el matemàtic escocès, va dissenyar un dispositiu mecànic, que utilitzants palets amb numeros empressos, li permitia realitzar operacions com les multiplicacions i divisions. Estava fet amb 9 hileres amb els dígits del 1 al 9 -
Calculadora Universal
En 1671 Gottfried Von Leibnitz, un matemàtic alemà, va millorar el invent de Pascal produïnt una màquina que es podien realitzar sumes, multiplicacions, divisions i extraures les arrels. A aquest inventor li atribueix el haver ficat una màquina de calcular que utilitzava el sistema binari, que encara en la actualitat utilitzem en els computadors moderns. -
Preordinadors: Les targetes perforades
En 1805 el francès Joseph Marie Jacquard va crear, la duplicació i còpia de targetes perforades. Charles Babbage fou un matemàtic anglès i proto-científic de la computació.
Babbage fou el primer que va tenir la idea de crear un ordinador. Fou construïda segons les toleràncies que es podien aconseguir al segle XIX, indicant que la màquina de''Babbage''podria haver funcionat. -
La màquina analítica
La màquina de diferència no va arribar al mercat en la versió millorada, per tal raó en el any 1833 Babbage se va proposar millorar la màquina de diferències, però aquesta vegada en la construcció de la segona màquina, la cual la va batejar com a LA MÀQUINA ANALÍTICA. La màquina analítica era molt més general que la màquina de diferències i podia estar programada per a valuar el ampli interval de funcions diferents. -
Màquina censadora
Va ser creada per Hollerith l'any 1879. Aquesta proposició es va cristalitzar, quan es va dissenyar una màquina classificadora, que es basava en una estructura de tipo elèctrica, adicionant contadors i mecanismes de selecció. Aquesta màquina podia llegir de 50 a 80 targetes per minut al moment de la seua creació. I per al 1890 la màquina classificadora de Hollerith podia classificar de 200 a 300 targetes per minut. -
MARK I
En 1937, Howard Aiken, de la universitat de Harvard, va idear una gigantesca calculadora mecànica anomenada MARK I, capaç de realitzar llargues secuencies de operacions aritmètiques lògiques. El MARK I treballava com una combinació de principis mecànics, elèctics i electrònics. La màquina MARK I era relativament lenta, pues la seua velocitat de operació depenia de la seua rapideç de numerosos components electrònics. -
Els primers computadors digitals
L'era de la computació moderna va començar amb un intens període de desenvolupament abans i durant la II Guerra Mundial, amb l'ús d'elements electronics com a substits dels seus equivalents mecànics, i amb els càlculs digitals substituint als càlculs analògics. Durant la II Segona Guerra Mundial, un equip de científics i matemàtics que treballaven a Bletchley Park, al nord de Londres(Anglaterra),van crear el que es va considerar el primer ordinador digital totalment electrònic: el COLOSSUS. -
ENIAC
En el any 1945, el mestre Jhon Mauchly de la universitat de Pensilvania i Presper Eckert varen dissenyar l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator And Calculator) Va ser la primera vegada que es va inventar una computadora completament electrònica. Era molt mes ràpida que la MARK I. Encara que careixia de memòria interna i debia recibir les seues instruccions per mitjà d'un tabler de conmutadors i cordons enchuflables. -
UNIVAC I
L'UNIVAC (Universal Atomic Computer) V aser la primera computadora comercial moderna. Aquesta computadora s'utilitzava per al tractament de datos no científics. Va ser construida per la Remingtan Ran, en el any 1951. L'UNIVAC fou la primera màquina capaç de acceptar i tratar o proccesar datos alfabètics i numèrics. -
Segona generació de computadors
Els computadors de 2a generació foren creades en 1959. Eren sustancialment més xicotets i ràpids que les de bulbos i se utilitzaven per a noves aplicacions com en els sistemes per a reservar en linies aères, control de tràfic aèri i simulacions per a ús general. Les empreses comensaren a aplicar als computadors tarees de emmagatzemar els registres. Com a controls de inventaris, la nòmina i la contabilitat. -
Tercera generació de computadors
En 1964 surgeixen els computadors de la tercera generació, que emergiren amb el desarollo dels circuits integrats. En les quals es coloquen mil components electrònics, en una integració en miniatura. Els computadors novament es feren més xicotets, més ràpids i desprenien menys calor i eren energèticament mes deficients. -
Quarta generació de computadors
Dos millores en la tecnología de els computadors marquen el inici de la quarta generecaió en el any 1971. El intercanvi de les memòries amb nuclis magnètics, per les de chips de sicili i la colocació de molts més components en un chip: producte de la microminiaturizació dels circuits electrònics. El tamany reduit del microprocesador i de chips va fer possible la creació dels computadors personals
