Història de la informàtica 3 ESO

  • Apr 16, 785

    Edat Mitjana.

    Edat Mitjana.
    El matemàtic i astrònom persa Mursa al-Juarismi (780-850), inventà el algoritme, la resolució metòdica de problemes de àlgebra i càlcul numèric per mitjà d'una llista ben definida, ordenada i finita d'operacions.
  • Jun 16, 1550

    Segle XVII

    Segle XVII
    En 1617 el matemàtic escocés Jonh Napier (1550-1617), va desarrolar un sistema per a fer operacions aritmètiques. Al 1623 la primera calculadora mecànica va ser disenyada per Wilhelm Schickard de Alemania. Al 1624 la primera regla deslisant va ser inventada pelmatemàtic anglés William Oughtred. Al 1645 Blaise Pascal va inventar la pascalina, una màquina que representaba les posisions dels engranatges. Al 1666 Samuel Morland inventà la primera màquina de multiplicar.
  • Segle XIX

    Segle XIX
    La primera màquina exitosa de multiplicació automàtica va ser dessarrollada per Otto Steiger, tambíen conocido como "el millonario". Éste va automatitzar l'invenció de Leibnz de 1673 i va ser fabricat per Hans W. Egli de Zurich. Originalment feta per a negocis, la ciència va inventar inmediatament un ús per a l'aparato i varios milers d'ells es vengueren en els quaranta anys que seguiren. El cantàbric Leonardo Torres Quevedo presenta en l'acadèmia de Ciències Exactes la memòria de màquines.
  • Segle XVIII

    Segle XVIII
    Al 1769 Wolfgang von Kempelen, va inventar un jugador d'escacs. Va pretendre ser una màquina pura pero va ser una farsa, ja que era una ilusió òptica que va ser destruida en un incendi en 1856. Al 1777 Charles Stanhope inventà la primera màquina lògica, "el demostrador lògic". Era un aparato de butxaca que resolía silogismes tradicionals i preguntes elementals de probabilitat.
  • Any 1945

    Any 1945
    A aquest temps es va detectar el mal funcionament de l'ordenador, causat per la intrució d'una polilla al sistema. Va ser documentat pels disenyadors del Mark II.
  • Segle XX

    Segle XX
    El estadounidens Lee De Forest inventà "el tubo de vacío", també anomenat "el audion". Tenía tres elements dins d'una bombilla de vidre evacuada. Els elements eren capaços de amplificar senyals de radio rebudes d'una antena. "El tubo al vacío" trobaría ús en varies generacions tempranes de cinc ordenadors al començament de l'any 1930.
  • Any 1941

    Any 1941
    A aquest any va ser creat el primer ordenador per Konrad Zuse. Va ser la primera màquina programable i completament automàtica.
  • Any 1960

    Any 1960
    Es va dessarrollar el "COBOL", el primer llenguatge de programació d'alt nivell transportable entre models diferents d'ordenadors.
  • Any 1960

    Any 1960
    Apareix el "ALGOL", el primer llenguatge de programació estructurat i orientat als procediments.
  • Any 1966

    Any 1966
    Aparèixen els primers ensalls que més tart definiríen el que hui en dia és la programació estructurada.
  • Any 1967

    Any 1967
    En el MIT, Richard Greendblatt inventà els primers programes exitossos d'ajedrés.
  • Any 1969

    Any 1969
    El protocol de comunicacions NCP es va crear per a controlar la red militar.
  • Any 1969

    Any 1969
    Crearen als laboratoris el dessarrollament del llenguatge de programació B.
  • Ant 1972

    Ant 1972
    Van aparèixer els disquets de 5 1/4 pulgades.
  • Any 1960

    Any 1960
    Es va crear el primer compilador d'ordenador.