-
300 BCE
L'àbac
L'ús de l'àbac es remunta als segles III i IV a. de C. El primer àbac era molt rudimentari, constava d'una caixa de fusta plena d'arena en la qual es feien solcs en els quals es posaven una sèrie de pedres fins a arribar a 10 i es passava al següent solc. Més endavant es va perfeccionar substituint els solcs per varetes amb fitxes per a marcar les centenes, les desenes i les unitats. -
Les calculadores mecàniques
El físic i matemàtic francés Blas Pascal va desenvolupar en 1642 un calculador mecànic, primerament dit Màquina Aritmètica, i després Pascalina, capaç realitzar sumes i restes mitjançant un sistema de rodes dentades.
En 1671, el baró alemany Gottfred Leibniz va millorar la màquina de Pascal gràcies al descobriment del tambor de dents desiguals, que li va permetre construir la Màquina Universal, capaç de realitzar sumes, restes, multiplicacions i divisions -
La màquina analítica
En 1834,el matemàtic i inventor britànic Charles Babbage, va inventar la Màquina Analítica que constava de dos principis fonamentals: programable i autocontrolable.
Memòria per a guardar números. -
Màquina Tabuladora
En 1890, l'estadístic estatunidenc Herman Hollerith va construir la Màquina Tabuladora, que servia per a llegir i organitzar els arxius introduïts mitjançant unes targetes de cartó perforades. Es va emprar per primera vegada per a classificar el cens de 1890 dels Estats Units i va fer el treball en un temps rècord (3 anys en lloc dels 13 anys previstos). -
Calculadora Electromecànica
Gràcies a la invenció dels relés electromecànics, es va aconseguir reduir el nombre d'engranatges de les màquines calculadores i augmentar la seua velocitat i precisió.
En 1938, Konrad Zuze construïa una calculadora totalment mecànica i posteriorment, una altra màquina seua, la unitat aritmètica de la qual estava construïda amb relés, anava a acreditar-se com la primera calculadora programable. -
Les màquines electròniques
L'any 1945,un equip de la universitat de Pennsilvània va dissenyar el ENIAC, considerat el primer ordinador electrònic. El ENIAC ocupava tot el primer pis de la universitat de Filadèlfia, pesava 30 tones i contenia 18.200 tubs electrònics que consumien prop de 200 quilowatts, quan es posava en marxa les llums de l'oest de la ciutat parpellejaven.
Malgrat els inconvenients, el ENIAC va obtindre un èxit rotund gràcies a que era 300 vegades més ràpid de càlcul i era 10 vegades més barat. -
Ordinador de primera generaciò
La primera generació s'estén entre els anys 1945 i 1954. En ella, els ordinadors es caracteritzen per les seues memòries de vàlvules de buit i relés. Una altra característica era la seua complicada programació, ja que únicament podia emprar-se el llenguatge binari propi de la màquina o un altre una mica més evolucionat denominat llenguatge assemblador. Aquests ordinadors només s'empraven amb finalitats científics o militars. El primer ordinador de primera generació va ser el Eniac. -
Segona Generaciò
Aquesta segona generació abasta des de 1955 a 1964.Aquesta generació tenia nombroses millores:
Operaven en microsegons, és a dir eren molt més veloços.
Tenien una grandària molt més reduïda.
Es va començar a dotar als ordinadors d'entrades entre les quals destaquen les impressores
Es va generalitzar l'ús de discos, cintes de reduïda grandària
Es van idear nous llenguatges de programació. -
Ordinadors de tercera generació
La tercera generació incorpora els circuits integrats dins del maquinari de l'ordinador. Apareix l'any 1965 amb l'ordinador de la companyia IBM, model 360 i s'estén, aproximadament, fins a 1974. Cada vegada s'aconsegueix més miniaturització en el maquinari, la qual cosa contribueix a una reducció notable en la grandària de les màquines.
Els circuits integrats comencen a substituir als transistors a partir dels anys 60, això produeix un gran avanç -
Ordinadors de quarta generació
El principal canvi dels ordinadors actuals, és la introducció d'un microprocessador, és a dir, un dispositiu electrònic que conté la unitat de control de l'ordinador, el primer microprocessador va ser fabricat en 1972 per l'empresa INTEL. -
Ordinadors de cinquena generació
Finalment, la cinquena generació, que apareix amb els ordinadors de l'any 1991, està encara sense concloure; podem dir que actualment utilitzem ordinadors d'aquesta generació.
Durant aquest període es desenvolupen tecnologies noves com la multimèdia, els sistemes experts o el paral·lelisme massiu, totes elles descansant en els ordinadors més actuals i potents. També s'ha produït un espectacular augment de l'ordinador com un mitjà més de comunicació,