-
John Napier
just abans de morir, el matemàtic escocès John Napier (1550-1617), famós per la seva invenció dels logaritmes, va desenvolupar un sistema per realitzar operacions aritmètiques manipulant barres, a les quals va cridar "ossos" ja que estaven construïdes amb material d'os o ivori, i en els quals estaven plasmats els dígits. Donada la seva naturalesa, es va cridar al sistema "Napier Bones". Els Ossos de Napier van tenir una forta influència en el desenvolupament de la regla lliscant (cinc anys més t -
Wilhelm Schickard
La primera calculadora mecànica va ser dissenyada per Wilhelm Schickard a Alemanya. Anomenat "El Rellotge Calculador", la màquina va incorporar els logaritmes de Napier, feia rodar cilindres en un alberg gran. Es va comissionar un Rellotge Calculador per Johannes Kepler, el matemàtic famós, però va ser destruït pel foc abans que s'acabés. -
William Oughtred
La primera regla lliscant va ser inventada pel matemàtic anglès William Oughtred. La regla lliscant (cridada "Cercles de Proporció") era un joc de discos rotatoris que es van calibrar amb els logaritmes de Napier. Es va usar com un dels primers aparells de la informàtica analògica. La seva època d'esplendor va durar més o menys un segle, el comprès entre la segona meitat del segle XIX i l'últim quart del XX, fins que al començament de 1970, calculadores portàtils van començar a ser populars. -
Blaise Pascal
Blaise Pascal inventa la Pascalina en 1645. Amb aquesta màquina, les dades es representaven mitjançant les posicions dels engranatges. La Pascalina és una de les primeres calculadores mecàniques, que funcionava a base de rodes de deu dents en les que cada un de les dents representava un dígit del 0 al 9. Les rodes estaven connectades de tal manera que podien sumar nombres fent avançar el nombre de dents correcte. -
Sir Samuel Morland
La primera màquina de multiplicar es va inventar per Sir Samuel Morland, llavors Amo de mecàniques a la cort de Rei Charles II d'Anglaterra. L'aparell va constar d'una sèrie de rodes, cadascuna de les quals representava desenes, centenes, etc. Una agulla d'acer movia els dials per executar els càlculs. A diferència de la Pascalina, aquest aparell no tenia avanç automàtic de columnes. -
Gottfried Leibniz
La primera calculadora de propòsit general va ser inventada pel matemàtic alemany Gottfried Leibniz. L'aparell era una partida de la Pascalina, mentre opera utilitza un cilindre de dents (la roda de Leibniz) en lloc de la sèrie d'engranatges. Encara que l'aparell podia executar multiplicacions i divisions, va patir de problemes de fiabilitat que va disminuir la seva utilitat. -
Barón Wolfgang von Kempelen
El jugador d'Escacs Autòmat, "El Turc", va ser inventat pel Baró Wolfgang von Kempelen, un noble hongarès. Pretendre ser una màquina pura, incloïa un jugador d'escacs "robòtic", però va ser una farsa, la cabina era una il.lusió òptica ben plantejada que permetia a un mestre dels escacs amagar-se en el seu interior i operar el maniquí, era una sensació allà on anava però es va destruir en un incendi en 1856. -
Charles Mahon
Es va inventar la primera màquina lògica per Charles Mahon, el Comte de Stanhope. El "demostrador lògic" era un aparell grandària butxaca que resolia sil · logismes tradicionals i preguntes elementals de probabilitat. Mahon és el precursor dels components lògics en computadores modernes. -
Joseph Marie Jacquard
El francès Joseph Marie Jacquard, va utilitzar un mecanisme de targetes perforades per controlar el dibuix format pels fils de les teles confeccionades per una màquina de teixir. Aquestes plantilles o motlles metàl.lics perforats permetien programar les puntades del teixit, aconseguint obtenir una diversitat de trames i figures. Inspirat per instruments musicals que es programaven usant paper foradat, la màquina s'assemblava a un lligam del teler que podria controlar automàticament els dibuixos -
Charles Thomas
La primera calculadora de producció massiva es va distribuir per Charles Thomas de Colmar. Originalment se'ls va vendre a cases del segur parisenc, el aritmómetro de Satisfer operava usant una variació de la roda de Leibniz. Més de mil aritmómetro es van vendre i eventualment va rebre una medalla a l'Exhibició Internacional a Londres el 1862. -
Charles Babbage
Charles Babbage va completar la seva Artefacte de la diferència, una màquina de propòsit específic que es podia usar per calcular valors de funcions polinòmiques mitjançant el mètode de les diferències. El Artefacte de la Diferència era un ensambli complex de rodes, engranatges, i reblons. Babbage va dissenyar el seu "Artefacte Analític", un aparell de propòsit general que era capaç d'executar qualsevol tipus de càlcul matemàtic. Els dissenys de l'artefacte analític eren la primera conceptualitz -
Charles Babbage
Va ser inicialment descrita la màquina analítica de Charles Babbage. És el disseny d'un computador modern de propòsit general. La idea que va tenir Charles Babbage sobre un ordinador va néixer a causa de que l'elaboració de les taules matemàtiques era un procés tediós i molt propens a errors. -
Lady Ada Augusta Lovelace
Lady Ada Augusta Lovelace va suggerir la idea que les targetes perforades s'adaptessin de manera que causessin que el motor de Babbage repetís certes operacions. A causa d'aquest suggeriment alguns consideren Lady Lovelace la primera programadora. -
George Boole
El desenvolupament del Àlgebra de Boole va ser publicat pel lògic anglès George Boole. El sistema de Boole va reduir a arguments lògics les permutacions de tres operadors bàsics algebraics: i, o, i no. A causa del desenvolupament de l'àlgebra de Boole, Boole és considerat per molts com el pare de la teoria de la informàtica. -
William Stanley Jevons
La primera màquina lògica a usar l'àlgebra de Boole per resoldre problemes més ràpid que humans, va ser inventada per William Stanley Jevons. La màquina, anomenada el Piano lògic, va usar un alfabet de quatre termes lògics per resoldre sil · logismes complicats. -
Ramon Verea
Un comitè de l'Associació Britànica per a l'avanç de la ciència va recomanar no construir la màquina analítica, per la qual cosa Babbage no va tenir accés a fons del govern.
Ramon Verea, qui vivia a la ciutat de Nova York, va inventar una calculadora amb una taula interna de multiplicació; això va ser molt més ràpid que utilitzar acarreos o un altre mètode digital d'aquell temps. Ell no es va interessar a posar la seva obra en producció, només va voler mostrar que un espanyol podia inventar ta -
Herman Hollerith
Als 19 anys d'edat, Herman Hollerith va ser contractat com a assistent a les oficines del cens nord-americà i va desenvolupar un sistema de còmput mitjançant targetes perforades en les quals els forats representaven el sexe, l'edat, raça, entre d'altres. Gràcies a la màquina tabuladora de Hollerith el cens de 1890 es va realitzar en dos anys i mig, cinc menys que el cens de 1880.Se trigava tant a fer el cens a causa de l'arribada massiva d'immigrants. -
Dorr Felt
Dorr Felt va desenvolupar la seva Comptómetro, el qual va ser la primera calculadora que s'operava amb només pressionar tecles en comptes de, per exemple, lliscar rodes. -
Otto Steiger
La primera màquina reeixida de multiplicació automàtica es va desenvolupar per Otto Steiger. "El Millonario", com se'l coneixia, va automatitzar la invenció de Leibniz de 1673, i va ser fabricat per Hans W. Egli de Zurich. Originalment feta per a negocis, la ciència va trobar immediatament un ús per a l'aparell, i diversos milers d'ells es van vendre en els quaranta anys que van seguir.
