-
"El Levantamiento"
Després del triomf del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936, un sector de l'exèrcit va començar a dissenyar un cop d'Estat. Aquest plantejament es va fer realitat a Melilla, el 17 de juliol de 1936, on el coronel Yagüe (cap de la Legió) es va aixecar en armes contra la República i, es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Period: to
PRIMERA ETAPA
-
Extensió de la insurrecció
El "Alzamiento militar" s'extenia molt ràpid, de fet, va ocupar tot el protectorat del Marroc. I simultàniament Franco es va encarregar de vençer al lloc on va ser destinat (recordem que va ser enviat a allà perquè ja s'olorava que ell era un dels possibles organitzadors del cop d'estat, entre d'altres militars) a Canàries. -
Catalans franquistes
Al juliol de 1936, Catalunya va rebutjar majoritàriament l'aixecament militar però alguns catalans se sentien atrets pel pensament de Franco i es van unir als sublevats. Alguns dels destacats són polítics de dreta com: Cambó, Valls i Tabernet, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. -
Fracàs de la insurrecció a Catalunya
A les 4 de la matinada, a Barcelona, els militars insurrectes dirigits per Goded van començar amb la conspiració. Però alguns dels militars compromesos amb la insurreció no hi van acudir i els rebels tenien un suport civil escàs. Per això, la Generalitat va sufocar als insurrectes amb l'ajuda de guàrdies d'assalt, guàrdies civils i obrers armats. Goded va ser fet presoner i Companys va fer que aquest anunciés la seva derrota per radio, un fet que va influir en la resta de Catalunya. -
La República reacciona contra la insurrecció
La República va trigar 2 dies en reaccionar i el cap de govern Casares Quiroga va ser substituït per José Giral (abans de Giral, Martínez Barrio va ser l'escollit però va durar 12h). Giral va dissoldre l'exèrcit i va lliurar armes a les milícies del Front Popular i sindicats. Ells i la part fidel de l'exèrcit i les forces de seguretat, els van ajudar a sufocar les zones industrials del País Basc, Catalunya, València, Astúries, Santander, una part de Castella, Extremadura i Andalusia i Madrid. -
Objectiu: Madrid
Les tropes d'Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d'ocupar Madrid. -
L'aixecament va sent més vigent
Franco arriba a la ciutat de Tetuan per agafar les regnes de les tropes africanes i es dirigeix cap a la Península al front de l'exèrcit africà. A més a més, Mola va declarar l'estat de guerra a Pamplona, allà on va ser destinat. I ,amb l'ajut de requetès, va controlar Navarra. També, diferents militars que participaven en aquesta consipració es van anar aixecant en diverses ciutats. Per tant, van triomfar a la Messeta Nord, Saragossa, Galícia, Mallorca i Andalusia Occidental (Queipo de Llano). -
Period: to
El govern de Giral
Va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons voluntaris. Per això, es va crear una estructura de poder popular, vertebrada al voltant de sindicats i partits d'esquerres que constituïen l'única força militar capaç de defensar la República. I entre l'estiu i la tardor del 1936, el poder de l'Estat va ser substituït per organsimes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Van anar sorgint consells, comitès i juntes. -
Mort del general Sanjurjo
Pels insurrectes, Sanjurjo era un dels seus caps més importants. De fet, volien crear un comandament unificat per tal de guanyar la guerra i el general que s'havia de posar al capdavant dels sublevats era José Sanjurjo. No obstant, aquest va morir d'accident aeri. L'aviador Juan Antonio Ansaldo va anar a Estoril (Portugal) a buscar-lo amb la seva avioneta per portar-lo a Burgos. Però el transport es va estallar poc després d'enlairar-se. -
Comitè Central de Milícies Antifeixistes
A Catalunya es va arribar a la conclusió que si volien restablir l'ordre, havien de comptar amb els dirigents anarquistes. Llavors, Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI que havien fet un gran paper aturant els insurrectes i els va oferir la formació d'aquest comitè. Durant dos mesos va ser el centre de poder de Catalunya, van fer les columnes de milicians i van intentar la conquesta de les illes Balears però van ser derrotats,menys a Menorca, degut als avions italians dels nacionals. -
Promulgació del Decret de Col·lectivitzacions
La Generalitat, per tal de legalitzar i ordenar el procés de presa de control, va promulgar aquest Decret. Això va afectar la major part de les grans i mitjanes empreses amb més de cent treballadors. Les companyies amb capital estranger, les caixes i els bancs es van mantenir al marge. No obstant, les empreses petites, botigues i tallers van continuar sent de propietat privada. Al camp,van haver col·lectivitzacions agrícoles importants:Baix Ebre, Baix Llobregat. -
Creació Junta de Defensa Nacional (JDN)
A Burgos es va fer aquesta Junta i al capdavant estava el general Cabanellas. Aquest va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Creació conselleria de Defensa
La Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia. Per això es va crear la conselleria de Defensa. Aquesta es feia càrrec de qüestions militars i controlava i promulgava la defensa del territori. -
Yagüe conquista més territori
Durant el mes d'agost, les tropes nacionals de Yagüe van entarr a Almendralejo, Mérida i Badajoz. -
Creació del Consell d'Economia de Catalunya
La Generalitat va haver d'assumir competències no previstes en l'Estatut d'Autonomia.Per això es va crear el Consell d'Economia de Catalunya. Dirigia l’economia catalana i va formalitzar un programa comú de totes les organitzacions polítiques i sindicals.Promulgava la col·lectivització de la gran indústria,serveis públics...control obrer banca i petita indústria no col·lectivitzada,intervenció establiments abandonats pels propietaris, reabsorció obrers sense feina i política fiscal(impost únic). -
Period: to
El govern de Largo Caballero
A la darreria de l'estius, gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que concentrés els esforços a guanyar la guerra, controlés les experiències d'autogestió i d'autonomia de les columnes de milicians i posés fi al territori revolucionari. Per això, el 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i per primer cop comunistes. Era partidari de la reorganització de l'Estat. -
Reconeixement al general Franco
El general Franco va ser escollit a Salamanca pels generals de la JDN per exercir de comandament militar únic. I a més a més, pocs dies després, van decidir concentrar tots els poders a ell. Així doncs, es va convertir també en la màxima autoritat política. -
Nou govern de la Generalitat, Tarradelles
En aquest govern hi estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya (també la CNT). S'inicia la reconstrucció de l'aparell d'Estat a Catalunya i es van prendre mesures: El decret de col·lectivitzacions i la reorganització de la justícia (hi havia "pantomines"). No obstant, hi havia tensions internes, els sindicats volien aprofundir en el procés revolucionari i els partits polítics eren volien recuperar el control de la situació i mantenir l'ordre públic. -
Decret de 29 de setembre de 1936
Després de reconèixer a Franco amb molts títols i poders, es va fer el decret de 29 de setembre de 1936 que nomenava Franco "Generalíssim de les forces nacionals" i "cap del govern de l'Estat espanyol". -
Traspàs de poders a Burgos (nacionals)
Es va traspassar el poder a Burgos, allà on tenien la capital els nacionals i es va fer la Junta Técnica del Estado (embrió d'un futur govern). -
L'objectiu fracassa
A partir de l'octubre, l'exèrcit va desencadenar una forta ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la ciutat però es van trobar amb una resistència (organitzada i preparada per la Junta de Defensa) i no van aconseguir prendre la ciutat. -
Assassinat José Antonio Primo de Rivera
El van afusellar a la presó d'Alacant però també voldria destacar totes les masacres que es van fer durants els primers mesos de la guerra. A la zona republicana es va desencadenar una repressió espontània contra l'església, l'alta burgesia, els propietaris i contra tothom que pogués tenir relació amb els insurrectes. Els assessinaven, els detenien il·legalement, es feien saqueigs, crema d'esglésies i convents i requisa de béns i propietats privades. -
Mola pren més territori
El general Mola ocupa Irun i San Sebastià. -
Decret fet per Franco
El decret obligava a les milícies armades dels falangistes i dels requetès a militaritzar-se i sotmetre's a la disciplina de l'exèrcit. Això va ser perquè Franco veia que aquestes podien frenar aquest poder que, cada vegada més, tenia a les seves mans. -
Batalla del Jarama, tornen a intentar el seu objectiu
Els nacionals intenten prendre Madrid un altre cop, però aquesta vegada van atacar pel sud i van desencadenar la Batalla del Jarama. Tot i així, no van aconseguir aïllar la capital, ja que hi havia molta resistència (Brigades Internacionals i columnes de voluntaris catalans). -
Ocupació Málaga i tota la costa del Mediterrani
Mentre es produïa l'atac a Madrid, els nacionals liderats per Queipo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga (8/02/1937). Ho van aconseguir gràcies als avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Batalla de Guadalajara
Els italians, els quals ajudaven als nacionals, van iniciar una gran ofensiva a Guadalajara. No obstant, van sofrir una derrota contundent per part de l'exèrcit de la República. Aquesta batalla va començar el 8 de març de 1937 i va acabar el 23 de març de 1937. -
Un altre objectiu, la zona cantàbrica
Franco va decidir abandonar l'atac a Madrid perquè hi té moltes dificultats i decideix anar a per la franja cantàbrica. Els republicans tenien Astúries, Cantàbria i Biscaia però estava aïllada de la resta de la Península aquesta zona. I els sublevats tenien Navarra, Àlaba i Sant Sebastià. -
Period: to
SEGONA ETAPA
-
Falange Española Tradicionalista i de las JONS
El 19 d'abril de 1937 es va fer el decret d'unificació que deia que la falange i el tradicionalisme s'unificaven sota la direcció de Franco en un nou partit, el qual era l'únic del nou règim. Va ser acceptada aquesta nova organització, ja que es volia guanyar la guerra i Franco tenia molt poder i el suport de l'exèrcit. No obstant, el cap de la Falange (Miguel Hedilla) s'hi va oposar i el van empresonar i desterrar. D'aquesta manera es va instaurar una dictadura de caràcter feixista. -
Bombardeig de Guernika
Els nacionals (Mola) van fer una gran ofensiva contra el País Basc. Entre la qual hi ha el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat va ser destruïda pels avions alemanys de la Legió Còndor i va ser una operació de càstig contra la població civil, no tenia objectius militars. -
Period: to
Els fets de maig de 1937
Les tensions internes del govern de Tarradelles van ser molt fortes i les dues forces polítiques van topar. El 3 de maig, la policia va intentar desallotjar l'edifici de la Telefònica de Barcelona(sota control de la CNT-FAI).Ho van fer perquè els anarquistes interferien en les comunicacions entre les autoritats de la Generalitat i la República.Es van revoltar i va haver molts morts i ferits. La República va enviar 5000 guàrdies d'assalt i va recuperar les competències en matèria d'ordre públic. -
Nou govern de la Generalitat, Companys
Era presidit per Lluís Companys i integrat per ERC i el PSUC. Evidentment, després dels fets de maig, la CNT-FAI va quedar fora del govern. Al mes d'octubre de 1937, es va traslladar el govern de la República a Barcelona, un fet que va comportar tensions amb la Generalitat perquè el govern va assumir noves competències com l'adminstració de la justícia. -
Period: to
El govern de Negrín
La guerra estava sent desfavorable pels republicans i això va fer que comunistes, socialistes i republicans d'esquerra estiguessin en contra de Caballaro. I van aprofitar per il·legalitzar el POUM i forçar una crisi de govern i exigir la seva dimissió. Finalment, Juan Negrín va entrar al poder i el POUM va ser declarat il·legal. I trasllada el govern de València a Barcelona (una de les zones més riques que quedaven sota el control republicà). -
Bilbao cau en mans dels nacionals
Després de molts enfrontaments i baralles, els republicans es quedaven sense artilleria i no tenien aviació. Per la qual cosa, van haver de cedir i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Assassinat Andreu Nin
Després dels fets de maig, el POUM va ser il·legalitzat i els seus dirigents van ser eprseguits i detinguts. I el seu líder, Andreu Nin, va ser pres i assassinat per agents soviètics. -
Carta pastoral de l'episcopat
La jerarquia eclesiàstica va donar suport actiu a la insurrecció militar perquè les relacions amb la República, especialment durant el bienni reformista,van ser molt tenses i també per les persecucions per part dels republicans durant els primers mesos de la guerra. Per això,l'1 de juliol de 1937 es va publicar aquesta carta on es justificaven l'alçament militar i la guerra. Va haver poques excepcions a aquest suport als insurrectes,hi va haver la de l'església basca i l'arquebisbe de Tarragona. -
Batalla de Brunete
Aquesta batalla va ser produïda pels republicans i tenia com a objectiu alleugerir la pressió al nord. Van iniciar una ofensiva al centre peninsular amb la Batalla de Brunete. Aquesta va acabar el dia 25 de juliol de 1937. -
Cau Santander i més tard Astúries en mans dels nacionals
El 14 d'agost de 1937 Franco entra amb les seves tropes a Santander i es fan amb el territori. I poc més tard, entren a Astúries i també es fan amb aquella zona. Això va provocar que els republicans perdessin la seva indústria metal·lúrgica, un fet molt dur per la República. -
Batalla de Belchite
Aquesta batalla va ser produïda pels republicans i tenia com a objectiu alleugerir la pressió al nord. Van iniciar una ofensiva al front d'Aragó (després de la Batalla de Brunete). Aquesta va acabar el dia 3 de setembre de 1937. -
Period: to
TERCERA ETAPA
-
Vicente Rojo al capdavant
A finals de 1937, els comandaments republicans encara tenien esperances i van fer unes reformes a l'exèrcit. Entre elles, posar al capdavant un prestigiós general anomenat Vicente Rojo (defensor de Madrid). -
Terol ocupat pels republicans
Terol va ser ocupat pels republicans després d'una important ofensiva sobre el territori liderat pels nacionals. -
Franco tona a ocupar Terol
Després de l'ofensiva dels republicans sobre el territori de Terol, Franco va tornar a posar-se al capdavant del territori al mes de febrer. -
El nacionals ataquen el front d'Aragó
Aprofitant el desgast sofert per les tropes republicanes degut a les batalles de Terol (22 de febrer de 1937), els nacionals van atacar el front d'Aragó. -
Enfrontaments a Lleida
El 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Seró, Aitona i Soses. A més, els republicans es van retirar a la riba esquerra del riu Segre i així els nacionals van ocupar Lleida el 4 d'abril. D'aquesta manera, el riu era un límit fronterer entre les dues forces enfrentades. Així doncs, Lleida era primera línia de foc durant uns 9 mesos. A més a més, els insurrectes van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Franco deroga l'Estatut de Catalunya
Quan les tropes franquistes trepitgen terres catalanes, immediatament Franco deroga l'Estatut de Catalunya. -
Franco ocupa Castelló
Les tropes liderades per Franco arriben al Mediterrani i ocupen Castelló. Aquest fet és rellevant perquè geogràficament, Catalunya quedava separada de la resta de la zona republicana. -
Publicació del Programa dels Tretze Punts
L'any 1938 la situació va ser molt complicada pels republicans. Faltaven aliments, els revessos militars no paraven i eren molt seguits i la població començava a notar el cansament de la guerra. Per això, el govern de la República va proposar una sortida negociada a la guerra i va redactar i publicar el Programa dels Tretze Punts, on es proposaven les condicions per al cessament de la lluita armada. No obstant, van ser rebutjades per Franco. -
Batalla de l'Ebre
L'Estat Major republicà va creuar el riu Ebre i va aconseguir Ascó, Mora d'Ebre, Flix, entre altres.També va aconseguir la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella.Però, un cop establert el marge dret del riu no va poder seguir avançant i hi va haver una guerra de posicions que es lluitava per aconseguir una mica de terreny.A finals d'octubre els nacionals van avançar i el 8 de novembre van entrar a Mora d'Ebre. El 15 de novembre els republicans es van retirar a l'altra riba del riu. -
Period: to
QUARTA ETAPA
-
Objectiu: Catalunya
La derrota de la Batalla de l'Ebre va suposar un cop molt dur per l'exèrcit republicà. Els nacionals ho van aprofitar per fer l'ocupació de Catalunya. El 23 de desembre de 1938, van entrar pel nord (front de Tremp en direcció a Artesa de Segre) i també pel sud (Sarroca i Maials). El 15 de gener van entrar a Tarragona, el 26 del mateix mes a Barcelona i el 4 de febrer a Girona. Per acabar, el 10 de febrer es fan amb Puigcerdà i Portbou i la guerra es va considerar acabada en territori català. -
Alguns polítics s'exilien
Degut a la retirada de l'exèrcit de la República (arran de l'ocupació de Catalunya), moltes persones es van exiliar. Entre elles Manuel Azaña (president de la República), Lluís Companys (president de la Generalitat), J.A de Aguirre (president del govern basc), Juan Negrín (Cap del govern republicà) i Diego Martínez Barrio (president de les Corts). Aquest exili es va produir el 5 de febrer de 1939 i se'n van anar a França. -
Llei de responsabilitats polítiques
El 9 de febrer de 1939 s'accepta la Llei de responsabilitats polítiques. El que es volia era liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. És a dir, aquells/es que havien actuat en contra del govern nacional durant la Guerra Civil Espanyola. Per això, tots aquells funcionaris i docents republicans van patir represàlies, els partits i sindicats van ser obsolets i les llibertats democràtiques també. A més estaven prohibides totes les manifestacions catalanes. -
Guerra acabada a Catalunya
El 10 de febrer de 1939 es dona per acabada la guerra a Catalunya, d'aquesta manera, l'objectiu dels franquistes quedava assolit. Tot i així quedaven petits focus de lluita però això no va impedir que la lluita es considerés acabada. -
Azaña renúncia
Al veure que internacionalment el poder de Franco s'anava acceptant més i es feia oficial el seu govern, Azaña va renunciar el càrrec de president de la República. -
Govern franquista reconegut internacionalment
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per dos grans potències, per França i Gran Bretanya. Un fet que debilitava encara més les possibilitats de República. -
Period: to
LA FI DE LA REPÚBLICA
Els republicans només tenien la zona centre (Madrid, la Manxa i la regió mediterrània (des del nord de València fins a Almeria)). -
Cop d'Estat a Madrid fet per Casado
El coronel Casado va decidir fer un cop d'Estat a Madrid i va crear immediatament el Consejo de Defensa Nacional, on hi van participar socialistes, anarquistes i republicans. Cal destacar que va excloure'n els comunistes. A més, va intentar arribar a un acord amb el general Franco per aconsguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco entra a Madrid
Franco no va acceptar les demandes del coronel Casado i l'exèrcit franquista va entrar a Madrid el 28 de març de 1939. D'aquesta manera, en només 3 dies, els nacionals van poder ocupar tota la resta del territori que encara estava en mans dels republicans. -
Fi de la Guerra Civil Espanyola
L'exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània, va ocupar Albacete, Alacant i València (escassa resistència, tropes controlades pels comunistes). Finalment, Franco signa a Burgos un comunicat de guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.