-
Mapa de la primera etapa
L'objectiu va ser Madrid -
COP D’ESTAT DE 1936
Va ser dissenyat per un sector de l'exèrcit després del triomf del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936. Finalment, va tenir lloc a Melilla quan el coronel Yagüe s'aixecà en armes contra la República el 17 de juliol de 1936. Com va fracassar, va donar inici a la Guerra Civil espanyola -
Period: to
PRIMERA ETAPA DE LA GUERRA
L'objectiu principal d'aquesta etapa fou conquerir la capital de l'Estat, Madrid. Prèviament, el general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser aturat per les Serralades del Sistema Central. -
Entrada a la península des d'Àfrica
Les tropes africanes, legionaris i regulars entren a la península sota el comandament del general Franco. El seu objectiu és ocupar Madrid. -
Period: to
GOVERN REPUBLICÀ DE GIRAL
El primer que es fa es traslladar el govern de Madrid a València. Aquest govern es va caracteritzar per la revolució social, on les milícies formades per sindicals i gent d'esquerra tenien tot el poder. Es va dissoldre l'exèrcit i els cossos policials i es va decretar la creació de batallons populars. A algunes regions es crearen comitès i juntes per formar Consells regionals: Consejo Soberano de Asturias, El Consell de Defensa d'Aragó i la Junta de Defensa de Madrid. -
Period: to
LA JUNTA DE DEFENSA NACIONAL
Durant tot el període bèlic, la JDN va tenir una gran importància en el bàndol nacional. Calia guanyar la guerra i per això era vital l'ordre i la disciplina mitjançant un comandament unificat on Franco era el dirigent. Amb el pas del temps, Franco va obtenir més i més poder, fins a ser el cap d'Esrar i del govern, Comandant suprem de tots els exèrcits i cap del únic partit: Falange Española Tradicionalista i de les JONS. Així, Espanya es converti en un estat totalitari i feixista. -
Desviació a Toledo
Franco es va desviar per tal d'alliberar als insurrectes que estaven assetjats a l'alcàsser des del cop d'Estat. -
El comandament de Yagüe
Durant l'agost, les seves tropes nacionals van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
Ocupació del nord
El setembre de 1936, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l'arribada de material bèlic a la zona republicana. El general Mola ocupa Irun i Sant Sebastià, i a l'octubre l'exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, ciutat aïllada enmig del territori republicà. -
Period: to
GOVERN REPUBLICÀ DE LARGO CABALLERO
Gran part de les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixisita que concentrés els esforços en guanyar la guerra, controlés les experiències d'augestió i d'autonomia dels milicians i posés fi al terror revolucionari. Es forma a Madrid un govern amb republicans, socialistes, comunistes i anarquistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra. -
Ofensiva sobre Madrid
A partir d'octubre, l'exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat uniersitària), però es van trobar amb una resistència ven organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat.No pasarán.
-
Batalla del Jarama
Fou un intent nacional per atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventurra Durruti. Del 6 al 27 de febrer de 1937. -
Ocupació del litoral mediterrani
Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa mediterrània fins a Màlaga amb el suport de l'aviació alemanya i italiana i els vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els parts republicans. -
Ofensiva a Guadalajara
Els italians, en un intent per atacar Madrid des del noroest, inicien una gran ofensiva a Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l'exèrcit republicà. -
El Bombardeig de Guernika
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadanar una gran ofensiva contra el País Basc provocant aquest bombardeig. La ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda. L'objectiu d'aquest bombardeig, no era un militar, sinó demostrar el poder dels nacionals mitjançant un càstig contra la població civil. Pablo Picasso va pintar un quadre per la Exposició Universal de París del 1937, on mostrava el que passava a Espanya i demanava ajuda. -
Mapa de la segona etapa
Ocupació de la franja cantàbrica. -
Period: to
SEGONA ETAPA DE LA GUERRA
Davant les dificultats de prendre Madrid, Franco decideix abandonar l'atac a la capital i concentra les accions militars cap a la franja cantàbrica. Aquesta estretas franja formada per Astúries, Cantàbria i Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes ja controlaven Navarra i Àlaba i a l'agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i els seus recursos miners eran republicans. -
Period: to
EL GOVERN REPUBLICÀ DE NEGRÍN
Es trasllada el govern de València a Barcelona, on també s'havia refugiat el govern Basc. La decisió fou motivada per la necessitat de controlar els recursos econòmics i militars d'una de les zones republicanes més riques, i va assumir el diverses noves competències, fet que creà tensions amb la Generalitat. El govern, davant les dificultats bèliques, va proposar una sortida negociada de la guerra (El programa dels 13 punts) però va ser rebutjada per Franco. -
Ocupació de Bilbao
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir i els nacionals ocuparen Bilbao (la Batalla de Bilbao). -
Ofensiva al centre peninsular: Batalla de Brunete
Es buscava alleugerir la pressió al nord i sobre Madrid i per tant, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular: la batalla de Brunete, una de les més sagnants de la Guerra Civil. -
Entrada a Santander i a Astúries
Durant el mes d'agost, les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries, amb la conseqüent pèrdua de la seva indústria metal·lúrgica, fet que va significar un cop molt dur per la República. -
Batalla de Belchite
Amb el mateix objectiu que la Batalla de Brunete, al front d'Aragó també va haver-hi conflictes. Així i tot, des del punt de vista estratègic, totes dues campanyes foren defensives, ja que no van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular. -
Batalla de Terol
Entre el 15 i el 22 de desembre va tenir lloc una important ofensiva republicana a Terol, ciutat que va ser ocupada. -
Mapa de la tercera etapa
Batalla de l'Ebre. -
Period: to
TERCERA ETAPA DE LA GUERRA
Al final de 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l'exèrcit: dotar de comandaments professionals, integrar els quadres procedents de les milíciesi cdlx brigadistes internacionals i col·locar al capdavant el prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. Tot seguit, es van fer diferents ofensives republicanes. -
Terol torna a ser nacional i Aragó es fa
El febrer Franco torna a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la campanya d'Aragó. El març de 1938, els nacionals ataquen el front d'Aragó. -
Ocupació de Lleida
Els soldats nacionals van arribar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. -
La frontera del riu Segre
El 4 d'abril, els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. D'aquesta forma, el riu es convertí en una frontera natural entre els dos bàndols i Lleida fou primera línia de foc durant aproximadament nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Derogació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya
En arribar Franco a Lleida, es va derogar l'Estatut de Catalunya de 1932. -
Ocupació de Castelló
Les tropes franquistes arribaren al Mediterrani ocupant Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la Zona Republicana. -
Els republicans van avançant a Terres de l'Ebre
L'Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva quan el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i conquerí Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions de la zona. Tanmateix, també va prendre posicions a la serra de Pàndols, la de Cavalls i la Fatarella, però un cop establert el marge dret del riu no es va poder continuar avançant. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
Des de juliol a novembre de 1938, fou la batalla més llarga i sangolenca i on més soldats van participar de la Guerra Civil. A més, va ser el fet culminant de la tercera fase de guerra i suposà el desgast definitiu de l'exèrcit republicà. En aquesta, els dos bàndols lluitaven amb tenacitat per cada pam de terrenys entre la zona occidental de Tarragona (Terra Alta) i l'oriental de Zaragoza (Mequinenza). -
Avenç dels nacionals
A les acaballes d'octubre de 1938, una contraofensiva nacional, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. -
L'exèrcit franquista arriba a Mora d'Ebre
L'exèrcit franquista arriba a Mora d'Ebre, posició antigament republicana. -
Retirada definitiva republicana
El 15 de novembre de 1938 van haver-se d'acabar retirant a l'altra riba del riu, terminant així la batalla de l'Ebre. -
Mapa de la quarta etapa
Ocupació de Catalunya. -
Gran ofensiva de l'exèrcit franquista
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front del Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L'ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
Period: to
QUARTA ETAPA DE LA GUERRA
Després de la derrota republicana a la Batalla de l'Ebre, pràcticament no hi havia resistència per la seva part. Per aquest motiu, va ser el moment en el qual es produí l'ocupació de Catalunya. -
Entrada a Tarragona
Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l'aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Entrada a Barcelona
A la matinada del 26 de gener L'exèrcit de Navarra i el Cos Marroquí arribaven al Tibidabo. Barcelona estava exhausta y sense forces militars que la defensessin. Els organismes oficials de la República i la Generalitat havien sigut evacuats el dia 22, mentres el que havia quedat del exèrcit republicà intentava defensar sense èxit la línia del riu Llobregat. -
Caiguda de Girona
L'ocupació franquista de Girona estava precedida de 7 bombardejos fets per l'aviació nazi i la fascista, aliats del bàndol sublevat, que, s'estima, que havien causat un centenar de víctimes mortals. -
Exili republicà
La retirada de l'exèrcit republicà va comportar l'exili de milers de persones. Els presidents de la República, Azaña; de la Generalitat, Companys; del govern Basc, de Aguirre; el cap del govern republicà, Negrín i el president de les Corts, Martínez Barrio es van exiliar a França. Durant aquest període es va iniciar una important repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
Llei de responsabilitats polítiques
Aquesta llei pretenia liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la suversió roja. A partir d'aquest moment, funcionaris i docents fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertats democràtiques. També foren prohibides, igual que tota mena de manifestació de la identitat nacional catalana. -
Puigcerdà i Portbou cauen
L'exèrcit nacional acaba conquerint les últimes localitats republicanes de Catalunya. Malgrat quedaven alguns municipis encara per ser conquerits, la guerra ja havia acabat per Catalunya. -
Reconeixement del govern de Franco
França i Gran Bretanya van reconèixer oficialment el govern de Franco, i immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
El febrer de 1939, l'únic territori que romania republicà era la zona centre (Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El president del Govern Republicà va fer un últim esforç per reorganitzar l'exèrcit i defensar el territori que encara pertanyia a la República. -
Cop d'Estat a Madrid i el Consejo de Defensa Nacional
El coronel Casado (republicà) va donar el cop d'Estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure els comunistes i va intentar arribar a un acord a,b Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Ocupació nacional de Madrid i del litoral mediterrani
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el dia 28 de març de 1939. En tres dies els nacionals van ocupar la resta de territori republicà. Els dies posteriors l'exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les tropes comunistes no va poder impedir l'ocupació d'Albacete, Alacant i València. -
Darrer comunicat de Guerra
Franco signa a Burgos l'últim comunicat de Guerra anunciant la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.
El Generalísimo Franco
Burgos, 1° Abril 1939.