-
Assassinat del general Prim.
Quan el cotxe de cavalls en què viatjava el general Prim amb Ángel González Nandín i el general Moya sortia del carrer del Turco (actualment carrer del Marqués de Cubas), a Madrid, tres cotxes bloquejaren al de Prim i uns individus armats amb trabucs varen obrir foc després d'encerclar el vehicle.
Tot i que les ferides de Prim no eren massa greus, el fet que se l'infectessin li va provocar la mort tres dies després. -
Manifest de Sandhurst.
El Manifest de Sandhurst fou un manifest de caràcter polític firmat l'1 de desembre de 1874 pel llavors príncep Alfons de Borbó (futur rei Alfons XII d'Espanya), mentre es trobava a l'exili, a Anglaterra. En el document el jove palesava la seva disposició per convertir-se en rei i s'hi mostrava partidari d'una monarquia parlamentària. -
Period: to
Restauració borbònica.
La Restauració borbònica (1874-1931), període iniciat amb el restabliment de la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII (1875), va significar la implantació d'un nou sistema polític que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democràtic. -
Period: to
Regnat d’Alfons XII.
El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. L'actuació política d'Antonio Cànovas del Castillo, el cap del futur Partit Conservador, va aconseguir l'abdicació d'Isabel II en el fill, i el suport de la burgesia i de l'exèrcit al nou rei, que desitjaven tranquil·litat política. -
Constitució de 1876.
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876, a l'inici del regnat d'Alfons XII, i va ser la base del règim polític de la Restauració borbònica.
Es va mantenir en vigor fins al Cop d'Estat de Primo de Rivera de setembre de 1923, cosa que la converteix en la constitució més longeva de la història d'Espanya fins a aquest moment (47 anys). -
Period: to
Regència de Maria Cristina.
En morir Alfons XII l'any 1885, la reina Maria Cristina fou nomenada reina regent. La mort del rei obria una etapa d'inquietud política.
Gràcies al pacte, que suposà l'abandó del govern conservador en favor del liberal, i l'actuació de Maria Cristina, Sagasta es convertí en l'home de la regència, que duria a terme les reformes i transformacions més importants de la Restauració. -
Assassinat de Cánovas del Castillo.
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
La guerra hispano-nord-americana va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i els Estats Units d'abril a agost de 1898, en intervenir els Estats Units en la guerra d'independència cubana (1895-1898). La derrota d'Espanya i la pèrdua consegüent de les últimes colònies d'ultramar van donar lloc a Espanya a l'expressió
«Desastre del 98» -
Period: to
Regnat d’Alfons XIII.
Alfons,com a fill pòstum d'Alfons XII, i amb la seva mare com a reina regent, en néixer el 17 de maig de 1886,es va convertir en rei d'Espanya. Ràpidament es va anunciar a Madrid el naixement d'un nen, i cinc dies més tard va ser batejat a la capella del Palau Reial, tenint com a padrins al papa Lleó XIII i la seva tieta, la infanta Isabel.
Alfons XIII fou declarat major d'edat als setze anys (1902) i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals. -
Tractat d’Algesires.
La Conferència Internacional d'Algesires va tenir lloc a la ciutat espanyola d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril del 1906. L'objectiu de la conferència va ser solucionar l'anomenada Primera Crisi Marroquina, que enfrontava França amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya i Irlanda, per delimitar les zones d'Àfrica sobre les quals aquestes potències colonials exercirien el domini. -
La Setmana Tràgica.
Es coneix amb el nom de Setmana Tràgica els successos esdevinguts a Barcelona i altres ciutats de Catalunya entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El desencadenant d'aquests esdeveniments violents va ser el decret del govern d'Antonio Maura d'enviar tropes de reserva a la Guerra de Melilla, sent la majoria d'aquests reservistes pares de família de les classes obreres. Els sindicats van convocar una vaga general i l'exèrcit va dur a terme una dura repressió per dominar els disturbis. -
El Desastre d’Annual.
El desastre d'Annual va ser una greu derrota militar espanyola a la guerra del Rif i una important victòria per als rebels rifenys comandats per Abd el-Krim. Es va produir entre el 22 de juliol i el 9 d'agost del 1921, prop de la localitat marroquina d'Annual, situada entre Melilla i la badia d'Alhucemas. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera.
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'Estat del capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió del 28 de gener de 1930 i el seu substitució per la «dictablanda» del general Dámaso Berenguer.
El 15 de setembre s'aprovava el reial decret que establia un directori militar que assumia totes les funcions del poder executiu.
Primo de Rivera es convertia en cap de Govern i únic ministre. -
Cop d’Estat de Primo de Rivera.
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera. Va tenir com a conseqüència la instauració de la dictadura gràcies sobretot al fet que el rei Alfons XIII no es va oposar al cop i va nomenar el general revoltat cap del Govern al capdavant d'un Directori militar. -
Period: to
La Segona República.
La Segona República espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
L'evolució política de la Segona República consta de quatre etapes en la fase de pau:
· El govern provisional (de l'abril al desembre de 1931).
· L'anomenat "bienni reformista" (1931 - 1933).
· El bienni conservador (1933 - 1935).
· L'anomenat "Front Popular". -
Les eleccions municipals i la proclamació de la Segona República (el 14//1931).
Prop de les dues del 14 d'abril del 1931, el cap de la llista més votada a les eleccions municipals a Barcelona, Lluís Companys, proclamava la República des del balcó de l'Ajuntament. -
Mort de Francesc Macià.
25 de diciembre de 1933, Barcelona.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. -
La Revolució d’Octubre de 1934 a Astúries.
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària a Espanya de 1934 -també coneguda com a Revolució d'octubre de 1934- va ser un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el segon bienni de la Segona República Espanyola. -
La Revolució d’Octubre de 1934 a Catalunya.
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República.
Aquest moviment va estar encoratjat des d'amplis sectors i per importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto. -
Period: to
La Guerra Civil.
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. -
Aixecament Militar del 18/07/1936.
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.