-
La generació zero va ser a la dècada dels 40.
Els ordinadors d’aquesta època eren de grans dimensions, difícils d’utilitzar, presentaven una falta de recursos i tenien uns preus molt alts. Aquestes màquines eren gestionades per l’usuari des d’un tauler d’endolls, en què no hi havia sistema operatiu -
En aquesta generació continua l’absència de sistemes operatius tal com els coneixem en l’actualitat. En finalitzar la tasca, el control era retornat al sistema operatiu, que s’encarregava de presentar els resultats i començar el treball següent.
En 1952, Grace Murray Hooper va desenvolupar l’A-0, el primer compilador, i va participar en la creació del llenguatge de programació COBOL. -
La invenció del transistor va canviar radicalment el món dels ordinadors pel fet de ser més petits i més fiables que les vàlvules de buit, de manera que ja es podien fabricar amb la idea de ser venuts. Eren màquines molt cares i només eren a l’abast de grans corporacions. Apareixen dispositius d’entrada/sortida nous i s’inventen dispositius d’emmagatzematge nous.
-
La tercera generació es fonamenta tecnològicament en els circuits integrats.
Els ordinadors d’aquesta època són molt més petits i ràpids. S’utilitzen nous mecanismes de gestió del maquinari com ara les tècniques de les interrupcions, la protecció de memòria, etc. -
Amb la utilització dels circuits integrats de diferents nivells d’integració (LSI/VLSI), s’inicia l’era dels ordinadors personals, als quals es poden aplicar tots els mecanismes desenvolupats fins a aquell moment, tant de maquinari com de programari. També apareixen els conceptes de procés distribuït i de sistemes en xarxa,