-
Guerra de Cuba
La Guerra de Cuba o Desastre del 98 es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898. Va ser durant la regència de Maria Cristina, víuda del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, la meitat de l'imperi colonial espanyol. -
Majoria d'edat d'Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya fou rei d'Espanya entre 1902 i 1931 i cap de la casa reial espanyola entre 1931 i 1941. Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. Ell mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals a més de la seva perillosa inclinació envers l'exèrcit. Irritat per la manca de docilitat de Maura, el deixà caure davant la protesta contra la repressió de la Setmana Tràgica. -
Period: to
Alfons XIII
-
La Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica es coneix com a les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla.La causa detonant del conflicte fou la lleva de reservistes que va fer el govern espanyol per un reial decret el mateix juliol de 1909 per tal d'enviar tropes a Melilla. -
Canalejas inicia el reformisme liberal
El Partit Liberal Fusionista fou un dels dos partits que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica del 1874. Aquest partit polític espanyol agrupà els sectors liberals més progressistes i fins i tot de centreesquerra que no es trobaven dins el moviment republicà. Ideològicament no es diferenciava gaire del Partit Conservador, tot i que accentuava alguns dels principis liberals, com l'establiment del sufragi universal masculí el 1890. -
Creació de la Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. -
Ampli moviment de protesta
A finals del segle XIX una fàbrica tèxtil esdevé un dels motors de l’economia artesenca, monopolitzant la mà d’obra industrial de la vila. L’expansió constitueix el pas d’una societat eminentment agrària a una d’industrial. Paral·lelament a Catalunya, el moviment obrer es va consolidant en els diferents nuclis urbans. Davant d’aquesta situació la patronal constitueix la colònia industrial com a mecanisme de control social i de gestió d’una mà d’obra escassa i poc estable. -
Assassinat de Dato. Desastre d'Annual
L’atemptat contra el president del govern Eduardo Dato, del Partit Conservador va ser organitzat i reivindicat per la cúpula de tota una organització anarcosindicalista, la Confederació Regional del Treball de Catalunya.
La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim. -
Cop d'estat de Primo Rivera
El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc en Espanya el 1923. Va tenir com a conseqüència la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera. Alfons XIII el va nomenar al general revoltat Cap del Govern al capdavant d'un Directori militar .El cop de Primo de Rivera va tancar tota possibilitat de trobar dins la monarquia constitucional la solució al problema constituent que els diferents moviments havien situat en primer plànol del debat i de l'acció política des de la crisi de 1917. -
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
-
Desembarcament d'Alhucemas
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Al Hoceima per l'exèrcit i l'Armada espanyoles i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la Guerra del Rif, se'l considera el primer desembarcament aeronaval de la història mundial.
L'operació va consistir en el desembarcament d'un contingent de 13.000 soldats espanyols transportats des de Ceuta i Melilla per l'Armada combinada hispano-francesa. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és el nom que reben els acords a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representats republicans de tot l'estat espanyol, per pactar la instauració de la República i liquidar la monarquia borbònica. -
Proclamació de la Segona República. Constitució de 1931
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).
La Constitució Espanyola de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Period: to
Segona República
-
Period: to
Bienni reformista
-
Reforma agrària
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Revoltes a Astúries i Catalunya
La revolució social espanyola va començar després del cop d'estat que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937. Es basa en l'anarcosindicalisme, l'autogestió i el col·lectivisme, sense apartar-se mai de la lleialtat a la República. En molts territoris de l'estat espanyol, els colpistes no es van poder fer amb el control en un primer moment, en ser derrotats pel moviment obrer, que ja tenia consignes d'iniciar la revolució social. -
Period: to
Bienni conservador
-
Eleccions: Triomf del Front Popular
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any(34,3% de vots mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33,2%). Va dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social, restauració de l'autonomia a Catalunya, una reforma agrària que acabaria amb les condicions feudals. -
Cop d'estat. Inici de la Guerra Civil
El cop d'estat de va tenir lloc a Espanya entre el setembre de 1923. Va tenir com a conseqüència la instauració de la Dictadura d'ell mateix gràcies sobretot al rei Alfons XIII que no es va oposar al cop i va nomenar-lo general revoltat del Cap del Govern.
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
Period: to
Guerra civil
-
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. -
Fi de la guerra
La guerra va precipitar la desintegració de l'estat de dret per culpa de l'aixecament militar, la radicalitat incontrolada dels cenetistes, les venjances per motius religiosos i polítics, la pèrdua del patrimoni religiós a causa de la crema i destruccions diverses i la gana de la població per l'esforç de mantenir una guerra i els estralls dels bombardejos, agreujada per la presència de milers de refugiats espanyols procedents de la resta de l'Estat.
