-
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid.
-
L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid.
El general Mola ho havia intentat des del nord, però va ser frenat a les serralades del Sistema
Central.
Franco va iniciar un ràpid avanç des del sud. -
En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que
estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general
Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. -
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar
l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. -
El general Mola va ocupar Irún i Sant
Sebastià. -
L’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig
del territori republicà. -
Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es
van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder
prendre la ciutat. -
Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del
Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i
submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports
republicans. -
Els insurrectes van atacar el sud de Madrid Jarama), però no van aconseguir aïllar la capital gràcies a l'ajuda de les conegudes Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel
líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on
van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va decidir abandonar l’atac a la capital i cocentra
les accions militars cap a la franja cantàbrica. La estreta franja que comprenia Astúries, Cantàbria i
Biscaia havia quedat a la zona republicana, però aïllada de la resta de la Península. Els insurrectes
controlaven Navarra i Àlaba i l’agost de 1936 ja havien pres Sant Sebastià, però el territori basc i
els seus recursos miners es mantenia en mans de la República. -
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran
ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika. Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació
de càstig contra la població civil. -
després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular. Aquesta batalla és considerada com a un dels fets més sagnants de la guerra civil.
-
Això demostra que tot i les batalles d'ofensiva al bàndol nacional, el bàndol republicà no va poder avançar territorialment i a més, va perdre la indústria metal·lúrgica, cosa que va empitjorar encara més la República. -
Al front d'Aragó. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i mitjans militars de l'Exèrcit Popular.
-
Al final del 1937 els comandaments republicans encara confiaven en la possibilitat de guanyar la
guerra, per això van intentar un seguit de reformes de l’exèrcit com: dotar de comandaments
professionals, integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo, defensor de Madrid. Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l’Ebre suposant el desgast definitiu de l’exèrcit republicà. -
Al desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser
ocupada.
Però al més de febrer Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per
les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò. -
Iniciada poc després de la batalla de Terol. El resultat de l'ofensiva va significar un cop dur a les forces republicanes de l'Exèrcit de Llevant i va partir en dues parts el territori sota administració de la Segona República Espanyola. -
Això provoca la causa de la batalla de Lleida, en la que guanya el bandol nacional, tenint el control per primer cop, en tota la guerra, d'una localitat catalana. -
els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i
republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després
van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
les tropes franquistes van arribar al Mediterrani, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. Amb l’entrada e l’exèrcit franquista en terres catalanes l’abril de 1938 Franco va derogar l’Estatut de Catalunya. -
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
Una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. Finalment, els republicans es van acabar retirant a la riba del riu, el que va comportar un afebliment definitiu de l'exércit republicà. -
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. Fou durant aquesta fase que es va produir la campanya d’ocupació de Catalunya.
-
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada.
-
i paral·lelament l’aviació bombardejava
nombroses localitats catalanes. -
Gairebé 90000 homes de l'exércit franquista van entrar a Barcelona. -
Una columna de soldats franquistes, amb el general Camilo Alonso Vega al capdavant, desfilava per la Rambla de Girona. Una estona més tard, el gruix de les tropes accedia a la ciutat per la banda occidental, mentre que els legionaris italians ho feien per la zona oriental. -
Els presidents de la república Manuel Azaña , de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap del govern republicà Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio es van exiliar a França.
Durant aquest període es va iniciar un important repressió que va donar lloc a milers de morts i
empresonats. -
pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya.
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. -
L’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El
president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Donat pel coronel Casado qui va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
Franco rebutja qualsevol tipus de negociació amb Coronado i entra a Madrid. En tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada. Els dies posteriors l’exèrcit franquista va conquerir tota la zona mediterrània. La resistència de les
escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València. El mateix dia Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.
