-
La primera màquina de calcular mecànica
La primera màquina de calcular mecànica, un precursor del l'ordinador digital, va ser inventada al 1642 pel matemàtic francès Blaise Pascal, que la construí a l'edat de 19 anys per ajudar el seu pare, recaptador d'impostos, en els comptes que havia de fer. Mitjançant una sèrie de rodes de 10 dents, on cada dent representava un nombre del 0 al 9, es podien fer sumes i restes fent-les avançar el nombre correcte de dents. -
Period: to
PRECURSORS
-
Gottfried Wilhelm Leibniz perfeccionà aquesta màquina
Més tard, entre el 1672 i 1674, l'alemany Gottfried Wilhelm Leibniz perfeccionà aquesta màquina de manera que arribés a sumar, restar, multiplicar i dividir. -
Period: to
ELS PRIMERS ORDINADORS
-
El Colossus
Durant la segona guerra mundial, un equip de científics i matemàtics que treballaven a Bletchey Park, al nord de Londres, crearen el que es considerà el primer ordinador digital totalment electrònic: el Colossus. Fins al desmbre del 1943 el Colossus, que incorporava 1500 vàlvules o tubs de buit, era ja operatiu. Fou utilitzat per l'equip dirigit per Alan Turing per descodificar els missatges de ràdio xifrats dels alemanys. -
ENIAC
més tard quedaren eclipsades pel desenvolupament del pel desenvolupament de l'"Electronic Numerical Integrator and Computer" (ENIAC) al 1945. L'ENIAC, que segons es demostrà es basava en gran mesura en l'ordinador Atanasoff-Berry obtingué una patent que caducà al 1973.L'ENIAC tenia 18000 vàlvules de buit i tenia una velocitat de molts centenars de multiplicacions per minut, però el seu programa estava connectat al processador i havia de ser manipulat manualment. -
Ordinador binari
1945 Von neumann es proposa dissenyar un ordinador que treballés en sistema binari -
El primer ordinador comercial
1949 es construeix a la universitat de cambridge el primer ordinador comercial -
Period: to
1a GENERACIÓ
-
Period: to
1A GENERACIÓ
La primera generació és, evidentment, la més antiga cronològicament, i és l'etapa de les empreses inicials del món informàtic. Durant aquest temps apareixen UNIVAC i IBM, però no venen, sino que lloguen els ordinadors, degut al seu elevadíssim preu.
Durant aquest temps els ordinadors funcionen bàsicament amb vàlvules de buit, i els programes es fan de manera simple, en el mateix codi màquina. -
Period: to
2A GENERACIÓ
La segona generació apareix marcada per la invenció del transistor, que comencen a substituïr les vàlvules de buit a partir del 1960. No és aquest, però, l'unic avenç d'aquest període: també s'amplien les memòries internes, es redueix la mida dels ordinadors, es generalitza el concepte d'arquitectura modificable..
També apareixen els primers llenguatges simbòlics, com el FORTRAN, el COBOL i l'ALGOL. -
Period: to
3a GENERACIÓ
S'implementen altres tecnologies de transistors, i també d'altres circuits, de manera que es progressa considerablement en qúestió de reducció de mides i augment de la velocitat de càlcul. També s'avança molt en software, creant llenguatges d'alt nivell, com PL1, BASIC, RPG o APL, i s'inicia la programació estructurada.
En aquest moment és també quan s'estructura el mercat dels ordinadors, i es constitueixen moltes de les empreses que hi ha actualment, com IBM, Philips, UNIVAC, Siem -
Period: to
4A GENERACIÓ
És a la quarta generació quan es produeix la revolució del micrprocessador. La mida dels ordinadors es redueix a una desena part, les velocitats es multipliquen per 10, 50, 100.. apareix la tecnologia LSI, que permet que grans quantitats de memòria s'acumulin en espais petits.
INTEL produeix en aquesta època el primer microprocessador. Apareix d'questa manera el primer ordinador personal: l'ALTAIR 8800, basat en el xip 8080 d'intel. Apareix tambe l'empresa Apple. Al 1981, IBM comença
