-
És el trobador català del qual ens han arribat més textos. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà que es troba en els Cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions.
-
Va ser un cavaller del llinatge de Saguàrdia, senyors d'un castell prop de Ripoll. No era un trobador professional, sinó un cavaller al qual, segons diu ell mateix, li agradava que les dames occitanes celebressin les seves composicions. La seva obra la formen nou composicions amoroses, quatre de les quals formen un petit cicle dedicat a una dama que anomenava amb el senhal de On-tot-mi-platz. Encara que com tots els trobadors escriu en occità, es poden detectar, alguns mots en català en els seus
-
Va ser un trobador i cavaller del Rosselló especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables.
-
Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Tambe va narrar el Llibre del Feits de manera autobiogràfica.
-
Va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, la redactà en català, occità, llatí i àrab. És considerat, juntament amb l’autor del Llibre dels fets, el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, teològics i místics. També fou el primer a escriure-hi novel·la moral,
-
Va viure a la segona meitat del segle XIII. Escrigué la més antiga de les quatre grans Cròniques: Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats coneguda com la Crònica de Bernat Desclot.
-
Va ser un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també es disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral.
-
Fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca. Conegut per ser el redactor d'una de les quatre Grans Cròniques, visqué de primera mà diverses gestes militars dels reis d'Aragó. També fou camarlenc de Jaume III de Mallorca, batlle d'Eivissa i capità d'almogàvers.
-
Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); i per últim comte d'Empúries (1386-1387).
-
Va ser un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó. Fou possiblement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts. Per tant, es pot afirmar que tant en l'àmbit literari com en l'àmbit polític, tingué molta influència.
-
Fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo somni (1399).
-
Va ser falconer reial, cavaller i noble, i com molts altres escriptors de l'epoca, va participar en les campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Itàlia. A partir de l'any 1425 va retirar-se de la vida militar i es dedicà a escriure les poesies que l'havien de convertir en un dels poetes més importants d'Europa.
-
Se'n desconeix la data de la mort, tot i que es presumeix que tingué lloc als voltants del mes de juny de 1424, atès que atorgà el seu darrer testament el 12 de juny d'aquell any. Fill d'un esclau morisc alliberat, fou "un dels lírics més considerables de la literatura catalana anterior a Ausiàs March. Tingué el càrrec palatí de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim.
-
Fou un escriptor medieval valencià en llengua catalana, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seva obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
-
Fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres –poesia, teatre, prosa–, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX.