-
LES ELECCIONS DEL 1936
Les eleccions del 1936 es van desenvolupar quan hi havia un fort enfrontament entre les dretes i les esquerres.
En les eleccions els propietaris i l'església, volien les reformes de les esquerres per a millorar el seu estatut social i el seu poder econòmic. -
Period: to
PRIMERA ETAPA MILITAR DEL CONFLICTE
L'objectiu dels rebels va ser ocupar Madrid. Mola ho va intentar des del Nord, però va ser frenat, en canvi, Franco ho va intentar des del Sud, on es va acabar desviant cap a Toledo per alliberar els insurrectes. Yaqüe va entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz. Mola Ocupa Irun i Sant Sebastià.
Com que el seu principal objectiu era Madrid van haver primer uns atacs als afores de la capital, però no van assolir aïllar la capital. Els Nacionals, mentrestant van ocupar la costa del Mediterrani. -
17 DE JULIOL
L’alçament militar va començar a Melilla quan el coronel Yagüe, va aixecar les armes contra la república i es va estendre a Ceuta. -
Period: to
El COP D'ESTAT
Dissenyat per un sector de l’exèrcit després de la victòria del Front Popular. Sanjurjo actuava coma cap de la conspiració, Mola va ser el director i Yaqüe, Queipo de Llano, Goded i Primo de Rivera van donar suport. -
18 DE JULIOL
L'alçament militar es va estendre per al Marroc on van destacar les forces armades espanyoles d'Àfrica. A més a més, Franco assegura l'aixecament a les Canàries. -
INSURRECCIÓ A CATALUNYA
A Barcelona, els militars insurrectes van fer sortir les tropes de les casernes amb l'objectiu d'ocupar els centres de poder de la ciutat. Tot i això, alguns miliars compromesos no hi van acudir a més pocs catalans havien optat per la insurrecció, els partits directament implicats tenien poca repercussió a Catalunya i per últim la Lliga Catalana no va participar. Tat això va fer que la Generalitat pogués sufocar als insurrectes. -
19 DE JULIOL
Franco arriba a Tetuan i es va dirigir a la península. Aquell mateix dia, Mola decreta l'estat de guerra a Pamplona i controla Navarra.
Simultàniament els colpistes triomfen a Burgos, Valladolid, Saragossa, Galícia, Mallorca, Sevilla i l'Andalusia Occidental. Finalment, el cop d'estat no va triomfar, ja que hi havia una divisió de l'exèrcit, per culpa de l'acció del govern i de la resistència popular. -
Period: to
GOVERN DE GIRAL
Giral veu la possibilitat de dur a terme una revolució social provocant un clima revolucionari, va dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris. En conseqüència, es va crear una estructura de poder popular. -
DECRET DE COL·LECTIVITZACIONS
Per poder legalitzar i ordenar el procés de presa de control, el govern de la Generalitat va promulgar el Decret de col·lectivitzacions. -
JDN
Construcció de la Junta de Defensa Nacional presidida pel general Cabanellas. Que va aprovar alguns decrets que derogaven la legislació republicana. -
Period: to
GOVERN DE LARGO CABALLERO
Largo Caballero, va formar un Govern a Madrid amb Republicans, socialistes i comunistes. -
MÀXIMA AUTORITAT POLÍTICA
Franco va ser escollit pels generals de la JDN per exercir el càrrec de comandament militar únic. On finalment es va convertir en la màxima autoritat política (Generalíssim de les forces nacionals). -
NOU GOVERN DE LA GENERALITAT
Es forma un nou govern de la Generalitat, presidit per Josep Tarradellas on estaven representades pràcticament totes les forces republicanes i obreres de Catalunya.
La constitució d'aquest govern, va permetre la reconstrucció de l'aparell d'Estat a Catalunya. -
Period: to
SEGONA ETAPA MILITAR DEL CONFLICTE
Davant les dificultats per prendre Madrid, Franco va concentrar-se amb les accions militars a la franja cantàbrica.
Durant la segona etapa s'assoleix ocupar Bilbao, Santander i Astúries. -
DICTADURA FEIXISTA
El 19 d'abril es va promulgar el decret d'unificació, és a dir unificar el tradicionalisme i la falange per a poder guanyar la guerra. Si algú s'hi oposava era desterrat i empresonat, i és per això que les oposicions van ser silenciades.
Amb això es va instaurar la dictadura militar feixista amb un sol líder que ocupava tots els poders, Franco el caudillo. -
BOMBARDEIG GUERNIKA
L'atac a Guernica és un esdeveniment històricament significatiu que va tenir lloc el 26 d'abril de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola. Guernica, una petita ciutat basca al nord de l'Espanya, va ser bombardejada per avions de guerra alemanys i italians que operaven en suport a les forces franquistes del general Francisco Franco.
La ciutat va ser quasi completament destruïda pel bombardeig, i un gran nombre de civils van ser assassinats. -
Period: to
GOVERN DE NEGRÍN
Negrín va decidir traslladar el govern de València a Barcelona, per poder controlar els recursos econòmics i militars d’una zona rica. -
ELS FETS DE MAIG DE 1937
Els esdeveniments, iniciats amb l’ocupació de l’edifici de la Telefònica per part de les forces d’ordre públic de la Generalitat, van derivar en un enfrontament sagnant que va tenir com a protagonistes principals les organitzacions de la CNT-FAI i el POUM, d’una banda, i el PSUC, ERC i els cossos de seguretat de la Generalitat, de l’altra. Les conseqüències:la pèrdua de pes polític,social i militar de les forces revolucionàries i una pèrdua de competències de la Generalitat. -
Period: to
TERCERA ETAPA MILITAR DEL CONFLICTE
Franco Ocupa Terol i va atacar el front d'Aragó. A més també es van atacar certes localitats lleidatanes.
El 13 d'abril els franquistes arriben al Mediterrani ocupant Castelló, amb això Franco derroga l'Estatut de Catalunya.
L'estat major república va intentar una ofensiva que va acabar al marge del riu Ebre, on no va poder avançar, finalment els nacionals aconsegueixen avançar i els franquistes entren a Mora, i és quan els nacionals es retiren de l'altra riba del riu (batalla de l'Ebre). -
BATALLA DE L'EBRE
La Batalla de l'Ebre, una destacada confrontació de la Guerra Civil Espanyola, va transcórrer entre juliol i novembre de 1938. Les forces republicanes van intentar trencar l'assetjament franquista al riu Ebre, però, malgrat alguns progressos inicials, la superioritat en recursos i el suport extern van donar als franquistes una victòria decisiva. Aquesta batalla va ser un punt d'inflexió que va consolidar el control franquista i va accelerar el camí cap a la seva victòria final. -
Period: to
QUARTA ETAPA MILITAR DEL CONFLICTE
Els republicans després de la batalla de l'Ebre no podien oferir resistència i,per tant, es va produir l'ocupació de Catalunya.
El 15 de gener entraven a Tarragona, el 26 a Barcelona, el 4 de febrer Girona i finalment el 10 d'aquest mes Puigcerdà i Portbou. Durant aquest període van haver-hi milers de persones que van haver de marxar, va haver-hi moltes morts i empresonats. El dia 9 de gener es va promulgar La Llei de ResponsabilitatsPolítiques que perseguia i sancionava aquells oposat al règim. -
Period: to
FI DE LA REPÚBLICA
Els republicans només els hi quedava Madrid, la Manxa i la regió Mediterrània des del nord de València fins a Almeria.
El 5 de març es va intentar arribar a un acord amb Franco per assolir la pau honrosa i sense represàlies. Però Franco rebutja qualsevol negociació i l'exèrcit entra finalment a Madrid el dia 28, i seguidament la resta del territori republicà.
L'1 d'abril, a Burgos, Franco firma un comunicat donant la guerra per acabada