-
Eleccions de febrer del 1936
Van ser uns comicis crucials per a la història del país, on es van formar dues grans coalicions electorals: la de dretes (Bloque Nacional) i la d'esquerres (Front Popular), sortint aquesta última com a força guanyadora, el nou govern va quedar format per republicans d'esquerres. En aquest moment Espanya tenia com a president de la república a Manuel Azaña i a Santiago Casares Quiroga com a cap de govern. A Catalunya, el Front d'Esquerres va sortir vencedor altra vegada. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
Es produí l'assassinat del dirigent monàrquic José Calvo Sotelo (cap d'un partit monàrquic contrari a la repúbica, anomenat "Renovación Española") a mans d'un grup d'esquerrans, com a resposta a l'assassinat del tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo a mans dels falangistes. Aquest fet va accelerar els plans colpistes per part de les dretes. -
Inici del cop d'Estat
Aquest dia s'inicià el Cop d'Estat que tenia com a cap de conspiració al general Sanjurjo i que va trobar el suport dels sectors militars monàrquics i conservadors, entre ells, el general Mola. S'inicià amb l'aixecament a Melilla, on el coronel Yagüe es va aixecar en armes contra la república i es va estendre cap a Ceuta. -
Aixecament del coronel Yagüe a Melilla
L'alçament militar va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936 quan el coronel Yagüe, el qual era el cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República Espanyola i es va estendre ràpidament cap a Ceuta. -
Period: to
Cop militar a mans dels colpistes
Es va inicià amb l'aixecament a Melilla el 17 de juliol de 1936 i es va acabar gràcies a la reacció del govern dos dies després del cop militar, que va decidir substituir a Casares Quiroga per José Giral. -
Period: to
Primera etapa: Objectiu Madrid
En la primera etapa de l'evolució militar del conflicte els militars van tenir com a objectiu ocupar la capital de l'Estat, Madrid i Franco va iniciar l'ocupació des del sud. El juliol de 1936 les tropes van arribar a la península, Franco es va desviar cap a Toledo i van aprofitar el tencament de la frontera francesa el 1936 per ocupar Irun i San Sebastià. I a l'octubre va arribar a Madrid, però la resistència va reprimir el moviment i van atacar altres ciutats com Màlaga. -
Insurreccions "Alzamiento Militar"
La insurrecció armada es va estendre a la resta del protectorat del Marroc i al mateix moment, Franco va assegurar l'èxit de l'aixecament militar a les Canàries. En aquest moment l'exèrcit d'Àfrica es va convertir en la força essencial del Cop d'Estat. Cal entendre que en aquell moment l'exèrcit d`Àfrica va esdevenir la força fonamental de l'aixecament, de manera que era el més ben equipat i professional. -
El fracàs de la insurrecció a Catalunya
Arribà sota la direcció del general Goded, que va fer sortir les tropes de les casernes per ocupar els centres de poder, però degut a que pocs catalans havien optat per aquest moviment, la Falange Española tenia poca influència i la Lliga Catalana no hi va participar, el moviment va fracasar i van poder sufocar els insurrectes. De fet, els sindicats de la CNT-FAI van aconseguir armes i van anar ocupant els centres de poder altra vegada, arribant a empresonar a Goded. -
Franco arriba a Tetuan i la penínula i altres generals
El dia 19 de juliol de 1936 el general Franco va arribar a la ciutat de Tetuan, tot posant-se al capdavant de les tropes africanes. Així doncs, aquestes tropes es van dirigir cap a la península. El mateix dia Mola decreta l'Estat de Guerra a Pamplona i arriba a controlar Navarra. Altrament, els colpistes van triomfar a: Meseta del Nord, Burgos, Valladolid, Saragossa, Galícia, Mallorca, Sevilla i tota l'Andalusia Occidental. -
José Giral com a cap de govern
El govern de la República va trigar dos dies a reaccionar, després del Cop d'Estat inicial del 17 de juliol de 1936. Ho va fer substituint a Casares Quiroga per a José Giral com a cap de govern, el qual decidí dissoldre l'exèrcit espanyol i lliurar armes al Front Popular i als sindicats. Gràcies a l'armament de la població (resistència popular), l'acció del govern, la divisió de l'exèrcit i les forces de l'ordre públic, el cop militar va fracasar. -
Creació dels batallons voluntaris
Amb el govern de José Giral, aquest decidí dissoldre l'exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons voluntaris (en els quals havien de participar les milícies), creant així una estructura de poder popular. -
Period: to
El govern de Giral
El 19 de juliol de 1936, José Giral fou anomenat cap de govern i en aquest període Giral va dissoldre l'exèrcit tradicional, els cossos policials i va anunciar la creació de "batallons voluntaris" on s'havien de integrar les milícies, creant així una estructura de poder popular (el poder de l'Estat va ser substituït per organismes populars "Front Popular") i va haver una repressió contra els partidaris a la insurrecció (sobretot l'alta burgesia, l'església i els propietaris). -
Formació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Es va formar aquest òrgan presidit per Lluís Companys, integrat per les organitzacions d'esquerres més importants i els sindicats fidels a la República Espanyola: ERC, CNT-FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i l'Acció Catalana. Varen tenir com a objectius principals: Establir l'ordre públic i formar les "columnes de milicians" per recuperar els territoris ocupats per insurrectes. -
Publicació del Decret de Col·lectivitzacions
Fou una mesura legislativa del govern de la Generalitat de Catalunya arran de l'inici de la Guerra Civil Espanyola que va establir les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses. A més, es va crear la conselleria de Defensa i el Consell d'Economia de Catalunya per a fer càrrec d'altres sectors estratègics, com el control de les duanes. -
Creació de la Junta de Defensa Nacional i el poder de Franco
El 24 de juliol de 1936 es va construir a Burgos la Junta de Defensa Nacional (JDN) que era presidida pel general Cabanellas i va publicar alguns decrets que derogaven la legislació de la República. El 21 de setembre Franco és escollit per aquesta Junta com a comandant militar únic, convertint-se en la màxima autoritat política i el 29 de setembre és nomenat "Generalíssim de les forces nacionals" i "Cap de Govern de l'Estat Espanyol". -
Matança de Badajoz
Després de l'ocupació de la ciutat per part dels nacionals, aquests van respondre amb una forta repressió als republicans i les forces oposades a la sublevació militar. Els nacionals van dur a terme execucions al carrer d'una gran massa de persones i es considera un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil Espanyola. De fet, Martí Bas va fer una obra d'aquest succés que es troba en el MNAC, a Barcelona. -
Batalla d'Irun
Després de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola el juliol del 1936, la ciutat d'Irun es va convertir en un centre estratègic (a mans dels republicans) però les tropes franquistes, liderades per Emilio Mola, van llençar una ofensiva per a capturar-la per assegurar així una ruta cap al nord que els permitís moure's ràpidament i amb gran facilitat. -
Proclamació del nou govern de Largo Caballero
Aquest dia el socialista Largo Caballero va proclamar un nou govern a Madrid que pretén guanyar la Guerra Civil Espanyola a partir de la reorganització estatal i l'aliança dels republicans, socialistes i per primera vegada, els comunistes. -
Period: to
El govern de Largo Caballero
A l'estiu es va demanar un poder estatal fort i un pacte antifeixista. Així doncs, el 5 de setembre de 1936, Largo Caballero va formar un govern (format per republicans, socialistes i *comunistes) a Madrid. L'objectiu principal era crear una aliança entre els republicans, la burgesia i els obreres per guanyar el conflicte, i pretenia fer-ho a partir de la reorganització de l'Estat Espanyol. -
Nou govern de Josep Tarradelles
Nou govern format per les forces republicanes i obreres de Catalunya, afegint també la CNT i el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes es va dissoldre. Hi haver la reconstrucció de l'Estat de Catalunya que busca implementar el Decret de Col·lectivitzacions i la reorganització de la Justícia. Tot i això, van augmentar les tensions entre les forces del govern revolucionaries (CNT-FAI, el POUM i PSUC) i ERC i la Generalitat de Catalunya que vol mantenir l'ordre públic. -
Franco és anomenat "Generlíssim de les foces nacionals"
El decret del 29 de setembre de 1936 nomenava a Francisco Franco com a "Generalíssim de les forces nacionals" i el "cap de govern de l'Estat Espanyol". -
José Antonio Primo de Rivera és afusellat
Primo de Rivera fou empresonat el març de 1936 en la presó d'Alacant i pocs mesos després de l'inici de la Guerra Civil Espanyola, va ser afusellat per conspiració dels rebels d'esquerres. Tot i això, Franco decidí ocultar la seva mort durant dos anys, fins el 18 de juliol de 1938. -
Els fets de maig de 1937
Les forces revolucionàries i ERC i la Generalitat van topar violentament el1937. S'inicià quan la policia, d'acord amb les ordres de Rodríguez Salas, van assaltar l'edifici de la Telefònica de Barcelona, que era controlada per la CNT-FAI, perquè aquests interferien en les comunicacions entre la Generalitat i el govern de la República i anarquistes/POUM es van revoltar i el govern va restablir l'ordre públic. Es va crear un nou govern presidit per Companys sense la CNT-FAI. -
Queipo de Llano arriba a Màlaga
Durant aquest període els nacionals capitanejats per Quiepo de Llano van ocupar la costa del Mediterrani fins a Màlaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i els vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Period: to
El govern de Negrín
Després d'un transcrus desfavorable per les forces d'esquerres en la guerra, comunistes, socialistes i republicans d'esquerra es van mostrar en contra el govern de Largo Caballero i van demanar il·legalitzar la POUM i van demanar la dimissió de Caballero. Per aquest motiu, Manuel Azaña va demanar al socialista Juan Negrín formar un nou govern i tots els partidaris de la POUM van ser detinguts o assassinats. Va publicar el programa dels Tretze Punts, rebutjat per Franco. -
Batalla de Jarama
La ofensiva per a fer-se amb la capital de l'estat va iniciar l'aixecament atacant el sud de Madrid amb la intenció de tallar les comunicacions, però l'aixecament va fracasar, ja que a Madrid es van mostrar molt resistent, perquè contaven amb: les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans (Buenaventura Durruti). -
Batalla de Guadalajara
Fou un enfrentament de la Guerra Civil Espanyola desenvolupat al voltant de la ciutat de Guadalajara en un intent de les tropes nacionalistes per penetrar la capital d'Espanya pel nord. Les tropes italianes, sota el comandament de Francisco Franco van llençar una ofensiva a Madrid, però les tropes Republicanes (unides amb les Brigades Internacionals), van enfrontar-s'hi i no van poder prendre la ciutat. -
Period: to
Segona etapa: Franja cantàbrica
Franco va veure la impossibilitat de prendre Madrid i va concentrar les accions militars cap a la franja cantàbrica. La franja que comprenia Astúries, Cantàbria i Bascaia estava en mans dels Republicans i l'abril del 1937 (Mola) va atacar el País Basc (Bombardeig de Guernika), van prendre Bilbao i els republicans van dur a terme accions defensives: la Batalla de Brunete i la Batalla de Belchite, però Franco acabà entrant a Santander i Astúries. -
Decret d'unificació
Es va promulgar un Decret en el qual els falangistes i el tradicionalistes s'unien sota la direcció del generalíssim Franco en una organització nova: Falange Española Tradicionalista i de les JONS i era l'únic partit del nou règim i el seu objectiu era guanyar la guerra. El cap de la Falange, Miguel Hedilla s'hi oposà i va ser empresonat, instaurant una dictadura militar feixista amb Franco, que tenia tots els poders, creant així un Estat Totalitari i Franco era el caudillo. -
Bombardeig de Guernika
Fou un atac aeri al País Basc per part dels avions alemanys de la Legió de Còndor i l'aviació legionària italiana, que es van mostrar a favor del bàndol sublevat. El País Basc va quedar totalment destruit i fou una operació de càstig contra la població civil. -
Els nacionals ocupen Bilbao
El juny de 1937 i degut a molts enfrontaments sagnants, els republicans, que no tenien artilleria ni aviació es van veure obligats a cedir i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Publicació d'una carta pastoral de l'episcopat
Durant la història d'Espanya el poder polític i eclesiàstic havia estat molt tensa entre l'Església i els republicans i per aquest motiu l'Església va donar suport a la insurrecció militar i a Franco i la seva ideologia, publicant una carta pastoral de l'espiscopat on justificaven el cop militar. -
Batalla de Brunete
Va durar del 5-25 de juliol de 1937 i té com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces sublevades del bàndol franquista sobre Madrid i a la mateixa vegada alleujar la situació del nord. És considerada una de les accions més sagnants de la Guerra Civil Espanyola. -
Batalla de Belchite
Es va iniciar el 24 d'agost de 1937 fins el 3 de setembre de 1937. Fou una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Saragossa per part de l'Exèrcit popular envers els militars rebels. Aquest aixecament va inmovilitzar a homes i militars de l'Exèrcit Popular que havien pogut ser utilitzats per avançar cap a la capital aragonesa. -
Period: to
Tercera etapa: Batalla de l'Ebre
El 1937 els republicans es veien en possibilitats de guanyar la guerra i el desembre van iniciar una ofensiva a Terol, però Franco va tornar a atacar-la i aprofità per atacar Aragó. També van aprofitar per ocupar Lleida i el riu Segre va passar a ser un límit frontener entre els nacionals i els republicans. El 25 de juliol de 1938 l'Estat Major va conquerir Ascó, Mora d'Ebre i Flix però no van poder seguir avançant. Després de batalles els militars van rependre Mora d'Ebre. -
Ofensiva republicana sobre Terol
El desembre de 1937 va començar una important ofensiva republicana sobre Terol, que finalment va ser ocupada. Però al mes de febrer Franco la va tornar a ocupar i va aprofitar per iniciar la campanya d'Aragó. -
Derogació de l'Estatut de Catalunya
Gràcies a l'entrada de l'exèrcit franquista en terres catalanes l'abril de 1938 Franco va derogar l'Estatut de Catalunya. -
Inici de la campanya d'Aragó i ocupació de Lleida
Al març de 1938 els nacionals van atacar Aragó i el dia 29 de març els soldats van entrar a les localitats lleidetanes de Serós, Aitona i Soses. -
Retirada dels republicans a la riba esquerra del Segre
El dia 4 d'abril els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així doncs, el riu Segre es va convertir en un límit frontener entre els nacionals i republicans i Lleida va ser una localització on es van dur a terme varis enfrontaments entre els dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola. -
Publicació del Programa dels Tretze Punts
L'any 1938 el territori republicà va passar per un declivi, degut a la manca d'aliments, els aixecaments militals que es varen tornar continus i el sentiment de cansament de la guerra. És per aquest motiu que el govern de Negrín va proposar una sortida negociada per acabar amb la Guerra Civil Espanyola i va publicar el programa dels Tretze Punts, on s'exposaven els punts/condicions que s'havien d'acceptar per assolir la pau, però aquestes van ser rebutjades per Franco. -
Batalla de l'Ebre
L'Estat Major, que era republicà, va dur a terme una última ofensiva, doncs el seu exèrcit va intentar travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d'Ebre i Flix. Però un cop establert el marge dret no van poder seguir avançant i s'inicià una guerra de posicions i a l'octubre de 1938 els nacionals van aconseguir avançar i el 15 de novembre els republicans van retirar-se. -
Pacte de Munic
Pacte que van firmar França i Gran Bretanya amb Hitler. Amb aquesta firma les potències democràtiques sucumbien a les peticions territorials d’Alemanya, a la qual van entregar part de Txecoslovàquia. Aquest pacte allunyava una possible intervenció europea al conflicte espanyol. -
Franco entra a Mora d'Ebre
Quan a l'octubre del 1938 una contraofensiva dels nacionals va aconseguir el desplegament de forces militars, l'exèrcit franquista va aconseguir avançar i el 8 de novembre d'aquest mes, va entrar a Mora d'Ebre. -
Retir dels republicans a l'altra riba del riu
Un cop els nacionals van ocupar Mora d'Ebre, els republicans van acabar retirant-se a l'altra riba del riu i la derrota va afeblir definitivament l'exèrcit republicà. Ara només els hi queda als nacionals ocupar Catalunya. -
Period: to
Quarta etapa: Ocupació de Catalunya
Després de la batalla de l'Ebre, els republicans no podien oferir resistència i van iniciar la campanya d'ocupació de Catalunya. El 23 de desembre van entrar pel nord, el 15 de gener van arribar a Tarragona, el 26 a Barcelona i el 4 de febrer a Girona i el 10 de febrer de 1939 la guerra es va considerar acabada a Catalunya. Es va acabar d'ocupar Puigcerdà i Portbou. Per aquest motiu molts dirigents van haver d'exiliar-se a França i Azaña va renunciar al càrrec de president. -
Gran ofensiva de l'exèrcit franquista
Els nacionals entren pel nord de Catalunya, trencant el front de Tremp. Pel sud, les tropes italianes i el cos de Navarra ataquen Sarroca i Maials. -
Ocupació de Tarragona
En aquesta data els nacionals van entrar a la ciutat de Tarragona i a més, mentrestant l'aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
Ocupació de Barcelona
El dia 26 de gener de 1939, l'exèrcit franquista (els nacionals) aconsegueixen ocupar Barcelona degut a la poca resistència i organització dels republicans. -
Ocupació de Girona
El 4 de febrer de 1939 els nacionals aconsegueixen ocupar Girona i aquesta cau. -
La retirada comporta l’exili de moltes persones
Després de la retirada de l’exèrcit republicà, els presidents de la república, Manuel Azaña, de la Generalitat, Lluís Companys, del govern basc J.A de Aguirre, el cap de govern republicà Juan Negrín i el president de les corts, que era Martínez Barrio, van haver d’exiliar-se, concretament a França el 5 de febrer de 1939. -
Aprovació Llei de Responsabilitats polítiques
El dia 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques, la quan nomenava i enumerava actes i omissions que donaven lloc a l'exigència contra els qui haguessin col·laborat amb la Segona República Espanyola. -
Guerra acabada a Catalunya
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es va considerar acabada a Catalunya. -
Period: to
La fi de la República
En aquell moment l'únic territori que quedava en mans de la República era la zona centre (Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des de València fins Almeria). Van dur a terme un Cop d'Estat a Madrid (Casado) i van intentar arribar a un acord amb Franco, el qual va rebutjar i les seves tropes van entrar a la capital el 28 de març i el 1 d'abril de 1939, Franco va signar un comunicat que donava la guerra per acabada ( a Burgos). -
Cop d'Estat a Madrid
Aquest any el coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans. Va excloure'n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. Tot i això, Franco no va aceptar cap negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid el 28, ocupant la capital. -
Fi de la Guerra Civil Espanyola
Els dies posteriors a l'ocupació de la capital de l'Estat Espanyol, Franco i les seves foces van ocupar tota la zona mediterrània i el dia 1 d'abril de 1939 va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra on anunciava que aquesta s'havia acabat i la derrota de l'exèrcit republicà: la fi del conflicte.