-
declaració de la neutralitat a la II GM
Espanya va mantenir-se neutral a la Segona Guerra Mundial a causa de la seva debilitat econòmica i política, divisions internes sobre la qüestió de la guerra i la voluntat del líder Francisco Franco d'evitar represàlies internacionals. -
Period: to
Primera etapa del Franquisme
Es va caracteritzar per la consolidació del poder autoritari de Franco, que va establir un règim totalitari amb una jerarquia. El poder residia en el cap del règim, el General Franco. El règim va promoure una ideologia nacionalista, catòlica i tradicionalista, que buscava la unitat del país i la defensa dels valors considerats "espanyols". Es va crear un aparato de censura i control de les idees que no s'ajustaven a la ideologia, i va suprimir les llibertats polítiques i els drets civils. -
Espanya passa de ser un estat neutre a no bel·ligerant
Ser un estat no bel·ligerant significa que el país no pren part activa en una guerra, però no manté una posició neutral. Això implica que el país no s'implica en les hostilitats, no presta ajuda als bàndols en conflicte i es manté al marge dels acords i aliances militars. Simpatia a les forces de l'eix. -
Execució de Lluís Companys
Lluís Companys va ser afusellat pel règim franquista el 15 d'octubre de 1940 després d'un judici sumaríssim en què es va acusar-lo de rebel·lió militar i adhesió a la rebel·lió. La seva detenció es va produir a la França ocupada per les forces nazis, on havia estat exiliat després de la Guerra Civil Espanyola.
La seva execució va ser una mostra més de la repressió brutal del règim contra tota oposició i dissidència política. -
Reunió Hendaia entre Hitler i Franco
L'Entrevista a Hendaia va ser una trobada entre Francisco Franco i Adolf Hitler el 23 d'octubre de 1940 a l'estació de tren de la localitat francesa d'Hendaia prop de la frontera amb Espanya.
No s'aconsegueix arribar a un acord, Franco demana massa (Poders al nord d'Àfrica) -
Enviament de soldats de la "división azul" amb els exèrcits de l'eix
45.000 soldats van ser enviats a lluitar a favor de l'eix -
Creació de l'Institut Nacional de la Indústria
L'INI va ser una eina important del règim franquista per impulsar la industrialització i modernització de l'economia espanyola, però la seva gestió centralitzada i manca de transparència van contribuir a la creació d'una economia poc flexible i innovadora. -
Retorn a la neutralitat. Es dóna la guerra per perduda.
La victòria dels Aliats semblava imminent a partir de 1943, i Espanya va començar a fer gestos de simpatia cap als Aliats, com ara l'enviament de tropes per lluitar contra Alemanya al front de l'Est i l'establiment de relacions diplomàtiques amb alguns països aliats. No obstant, l'Església Catòlica, que havia exercit una gran influència sobre el règim franquista, també va defensar la neutralitat d'Espanya per evitar la destrucció i la violència de la guerra. -
Final de la segona guerra mundial
La victòria dels Aliats a la Segona Guerra Mundial va suposar per a Espanya un canvi d'orientació política i un gir cap als Aliats, així com un fort creixement econòmic a través de l'augment de la demanda de productes industrials i el turisme. A més a més, va comportar pressió internacional per a l'establiment d'una democràcia i la fi del règim franquista.
Les principals potències guanyadores consideren el règim franquista un apèndix del nazisme. -
L'ONU ordena la retirada de les embaixades de Madrid
Les embaixades de la ONU van ser retirades de Madrid el 1946 a causa de la política exterior de l'Espanya franquista, que va ser considerada incompatible amb els principis democràtics i de respecte als drets humans que defensava l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
La retirada de les embaixades de la ONU va ser una manera de mostrar el rebuig internacional cap al règim franquista i de pressionar per a la seva democratització. -
L'INI funda SEAT
La fundació de SEAT (Sociedad Española de Automóviles de Turismo) a Espanya el 1950 va suposar un gran impuls per a l'economia del país. La fundació de SEAT va portar a la creació d'una indústria automobilística a Espanya, que va generar molts llocs de treball i va impulsar el desenvolupament de la tecnologia i la infraestructura. SEAT va ser un exemple d'èxit en la industrialització espanyola, i va contribuir a la modernització del país i a la seva integració en la economia mundial. -
Vaga de tramvies a Barcelona
Els treballadors dels tramvies de la ciutat van començar una vaga per reclamar una millora de les seves condicions laborals i salarials, ja que consideraven que estaven sotmesos a unes condicions molt precàries i insuficients. La vaga va ser convocada pel sindicat Comisiones Obreras i va ser secundada per la majoria dels treballadors dels tramvies. Durant diversos dies, la ciutat va quedar paralitzada, ja que els tramvies eren el mitjà de transport públic. -
Acord entre la santa seu i el franquisme
L'acord establia que l'Església Catòlica tindria una posició privilegiada en la societat espanyola i, a canvi, el Vaticà reconeixeria el règim franquista i li donaria el seu suport. Així, el franquisme es comprometia a finançar l'Església Catòlica, a permetre la seva lliure activitat i a promoure l'ensenyament religiós a les escoles públiques. En canvi, l'Església Catòlica es comprometia a no interferir en els assumptes polítics de l'Estat Espanyol. -
Pactes de Madrid
Els Pactes de Madrid van ser un acord signat el 26 de setembre de 1953 entre els Estats Units i Espanya, que establert el marc de les relacions entre els dos països.
El contingut dels pactes va ser molt ampli i va incloure qüestions econòmiques, militars, culturals i polítiques. Entre altres coses, es va permetre la instal·lació de bases militars nord-americanes a Espanya, es van establir acords comercials entre els dos països i es va facilitar la circulació de persones i mercaderies. -
Espanya entra a l'ONU
La entrada d'Espanya a l'Organització de les Nacions Unides (ONU) el 14 de desembre de 1955 va ser un moment important per a la consolidació del règim franquista a nivell internacional i va suposar la seva acceptació com a actor legítim de la comunitat internacional. -
Greu crisi econòmica espanyola
la crisi econòmica de 1956 va ser el resultat de diversos factors, entre els quals destaquen la disminució de la demanda externa, l'augment del preu del petroli i les polítiques proteccionistes del règim franquista. Aquesta crisi va afectar greument l'economia espanyola i va provocar una davallada de la producció i de l'ocupació, així com un augment de la inflació. -
Fi del protectorat i independència del Marroc
Per a Espanya, la independència de Marroc va suposar la pèrdua d'una part important del seu imperi colonial, ja que el país havia mantingut una presència militar i econòmica a la zona des del segle XIX. La independència de Marroc va afectar negativament l'economia espanyola, ja que va suposar la pèrdua de les colònies del nord d'Àfrica, que havien estat una font important de recursos i de mercats per a les empreses espanyoles. -
Espanya entra a l'Organització Europea per la cooperació econòmica
Espanya va entrar a l'Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE) el 1958, després de la firma dels acords de Madrid el 1953, que van establir la relació entre Espanya i els països europeus després de la Segona Guerra Mundial. La OECE va ser creada el 1948 amb l'objectiu de promoure la cooperació econòmica entre els països europeus i reconstruir les economies afectades per la guerra. -
Period: to
Segona etapa del franquisme
La segona etapa del franquisme, també coneguda com "l'apertura" o "el desgel". Durant aquesta etapa, el règim franquista va adoptar algunes reformes per aconseguir una certa estabilitat política i econòmica al país. No obstant això, el règim va continuar sent autoritari i repressor, i es van mantenir les estructures polítiques i socials del primer franquisme. La censura i la repressió van continuar sent una pràctica habitual, i la societat va començar a reclamar llibertat i democràcia. -
Fundació d'ETA
ETA va ser una organització armada basca fundada el 1959 amb l'objectiu d'aconseguir la independència del País Basc i Navarra a través de la violència. Va cometre diversos atacs terroristes, incloent assassinats, segrests i explosions de bombes, que van causar la mort de centenars de persones. Va ser declarada organització terrorista per diversos països, incloent els Estats Units i la Unió Europea, i va generar molta polèmica i divisió a la societat basca. -
Entrada de l'Opus Dei al govern
L'Opus Dei és una organització catòlica fundada a Espanya l'any 1928, promou la idea que la fe cristiana es pot viure en qualsevol situació, ja sigui en la vida quotidiana o en el lloc de treball. L'organització està formada per laics i membres del clergat, i es dedica a la promoció de valors cristians en la societat. Ha estat objecte de crítiques per la seva influència en la política i altres àmbits, així com per la seva aparent manca de transparència en la seva estructura interna. -
Pla d'estabilització econòmica
El pla d'estabilització econòmica de 1959 va ser un conjunt de mesures econòmiques preses pel govern espanyol per estabilitzar l'economia del país i promoure el creixement econòmic. Aquestes mesures incloïen la devaluació de la moneda, la liberalització comercial, la restricció de la despesa pública i la reducció del dèficit fiscal. Aquest pla va ser important per a l'estabilització de l'economia espanyola i va ser un primer pas cap a la modernització econòmica del país. -
Renaixement del Catalanisme Polític
El Renaixement del Catalanisme Polític va ser un moviment social i polític que va sorgir a Catalunya durant la dècada dels 60. Després d'anys de dictadura franquista i repressió cultural, els catalans van començar a recuperar la seva identitat i a reivindicar el reconeixement del català i la cultura catalana. -
Fets del Palau de la Música
Els Fets del Palau de la Música van ser una sèrie d'enfrontaments entre la policia espanyola i estudiants universitaris a Barcelona el 1960. Els estudiants van intentar fer una assemblea al Palau de la Música per debatre sobre la dictadura franquista i la repressió política. La policia va intentar impedir-ho i es van produir enfrontaments que van acabar amb nombrosos detinguts i ferits. Aquest esdeveniment va marcar el començament de les protestes estudiantils i la lluita contra la dictadura. -
Contuberni de Münich
El «Contuberni de Munic» és l'expressió pejorativa, encunyada pel diari falangista Arriba, mitjançant la qual la dictadura franquista va fer ridiculitzar el IV Congrés del Moviment Europeu, celebrat a la capital bavaresa entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues mineres a Astúries i després d'un primer i fallit intent espanyol d'ingressar a la Comunitat Econòmica Europea. -
Creació del CCOO
CCOO (Comissions Obreres) és un sindicat espanyol fundat el 1964, fruit de la fusió de diverses comissions obreres que ja existien a diferents llocs del país.
CCOO es va establir com a organització clandestina fins la transició a la democràcia, moment en què va ser legalitzada. Els seus objectius eren la defensa dels drets laborals i la lluita contra la dictadura franquista. -
Vagues mineres
Les vagues mineres de 1962 van ser unes vagues convocades per als miners de carbó a Astúries i altres regions d'Espanya per protestar contra les condicions laborals i els baixos salaris. Les vagues van tenir un gran impacte en la societat espanyola i van aconseguir la simpatia de molts sectors de la població, que veien la situació dels miners com a exemple de la precarietat laboral que afectava al país. Van posar de manifest les desigualtats socials i la necessitat d'una reforma laboral. -
La capuxinada
La "caputxinada" de 1966 va ser una protesta popular que va tenir lloc a Palma de Mallorca, impulsada per una comunitat de franciscans caputxins. La protesta va ser en contra de la degradació del barri de Santa Catalina i el desnonament de veïns per a la construcció d'edificis turístics. Els caputxins van liderar la resistència en la demolició de les cases, amb suport popular, i van acampar al lloc fins aconseguir la paralització dels desnonaments. -
Concili vaticà i els moviments estudiantils
El Concili Vaticà II va ser una sèrie de reformes en la doctrina i pràctica de l'Església Catòlica entre 1962-1970. Va obrir una via al diàleg amb el món modern. Els moviments estudiantils, influenciats pel Concili, van lluitar per una societat més justa, lliure i democràtica. -
Franco nomena Juan Carlos de Borbón com a successor
Franco va nomenar Juan Carlos de Borbón com a successor seu perquè volia assegurar la continuïtat del règim després de la seva mort. Juan Carlos era el nét del rei Alfonso XIII, que havia estat expulsat del país durant la Guerra Civil, i era vist com un símbol de la monarquia tradicional. -
Cas Matesa
El Cas Matesa va ser un escàndol financer que va sacsejar Espanya a finals dels anys 60. Matesa era una empresa minera que havia obtingut grans crèdits de bancs espanyols i estrangers, amb garantia dels seus dipòsits minerals. El cas va sortir a la llum el 1969 quan es va descobrir que els dipòsits minerals de l'empresa eren molt inferiors als que havien declarat, i que la companyia havia destinat gran part dels diners a finançar partits polítics, funcionaris i persones vinculades al poder. -
Manifest de Montserrat, l'oposició catalana al procés de Burgos
El Manifest de Montserrat va ser una carta oberta publicada per un grup d'intel·lectuals catalans el desembre de 1970 en resposta al procés de Burgos. El manifest denunciava la repressió política i el menyspreu als drets humans per part del règim franquista, i expressava la solidaritat amb els presos acusats en el procés de Burgos. L'oposició catalana va organitzar una gran manifestació a Barcelona en defensa dels drets dels presos. -
Procés de Burgos
El procés de Burgos va ser un judici militar celebrat a Burgos el desembre de 1970 contra onze membres de l'organització armada basca ETA. Els acusats van denunciar tortures i violacions dels seus drets durant la custòdia policial. Els acusats van ser condemnats a penes de mort, encara que després aquestes van ser commutades per presó; va ser considerat un símbol de la repressió del règim franquista i va generar una gran mobilització popular i internacional en defensa dels drets dels presos. -
Creació de l'assamblea de Catalunya, Plataforma antifranquista
L'Assemblea de Catalunya va ser creada com una plataforma antifranquista per a la recuperació de les llibertats i drets civils, i la lluita contra la repressió política del règim franquista. Es va constituir a través de l'aliança entre diferents sectors de l'oposició catalana, i va ser una de les organitzacions més importants en la lluita contra la dictadura a Catalunya. La seva creació va ser un important pas en la configuració del moviment antifranquista a Catalunya i a tot l'Estat espanyol. -
Mort de Carrero Blanco a mans d'ETA
Carrero Blanco, president del govern espanyol durant el règim de Franco, va morir el 20 de desembre de 1973 en un atemptat perpetrar per ETA, que va fer explotar un cotxe bomba sota el seu vehicle oficial mentre circulava per una de les avingudes més importants de Madrid. L'atemptat va ser un dels fets més significatius de la transició espanyola, ja que va provocar una gran inestabilitat política i va accelerar la fi del règim franquista. -
Creació de la Junta Democràtica d'Espanya
La Junta Democràtica de Espanya va ser una coalició de partits polítics, sindicats i altres organitzacions de l'oposició antifranquista, creada el 1974 per a la lluita contra la dictadura i la defensa de la democràcia i les llibertats a Espanya. -
Mort de Francisco Franco
Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975 a l'Hospital de la Paz a Madrid a causa d'una complicació cardiovascular. Franco havia estat malalt durant mesos abans de la seva mort i el seu estat de salut havia empitjorat en les últimes setmanes. La seva mort va posar fi al règim franquista i va obrir camí a la transició democràtica a Espanya. -
Period: to
Final del Franquisme i inici de la transició a la democràcia
El règim va iniciar una transició política a la democràcia, liderada pel rei Joan Carles I i amb la participació de diversos partits polítics i forces socials, que va culminar amb l'aprovació de la Constitució espanyola el 1978. Durant aquest període van tenir lloc diversos fets destacats com la legalització dels partits polítics, la celebració d'eleccions lliures, l'amnistia als presos polítics i la creació d'un Estat social i democràtic de dret.