-
1938 BCE
L’ajut soviètic i les brigades internacionals
Mèxic (suport simbòlic) i la Unió Soviètica van ajudar el govern republicà amb armes i aliments durant la Guerra Civil Espanyola, amb la Unió Soviètica fent la major aportació. Les Brigades Internacionals, formades per milers de voluntaris de 80 països, van lluitar contra el feixisme i van ser instruïts i agrupats en brigades d'uns 5000 homes sota el comandament d'oficials/líders polítics entrenats. -
1936 BCE
Cop d'Estat
Data triada → Aixecament era el 19 de juliol → Assassinat de Calvo Sotelo el dia 13 → Excusa perfecta als conspiradors. Cop militar per plantejat pel general Mola (pronunciament clàssic) → Suport de les milícies carlines i falangistes → el 17 de juliol a la tarda. Es va iniciar una guarnició de Melilla, des d’on els revoltats van controlar el Protectorat Marroquí. -
1936 BCE
La dimensió internacional del conflicte
Esclat de la Guerra Civil Espanyola → Aguditzar la tensió i la inestabilitat existents en el context europeu. Opinió pública → Es va dividir entre els qui consideraven els revoltats com a lluitadors contra el comunisme i els qui eren partidaris de la República i de la seva defensa contra el feixisme. -
1936 BCE
LA REVOLTA MILITAR - CONSPIRACIÓ CONTRA LA REPÚBLICA
Monàrquics (afavorir frustrat cop de Sanjurjo (1932) - contactes amb militars. Falangistes i carlsna - milicies armades (1934) desestabilitzar el sistema. CEDA - suport econòmic i personal a la conspiració, militars, Esglesia diu que la Republica es enemiga de l'esglesia. Unió Militar Española (Emilio Mola) - Org insurreccuó -
1936 BCE
L’ajut dels feixismes al bàndol revoltat
Hitler, a través de la Legió Còndor, va proporcionar suport militar clau als rebels espanyols, incloent armes, artilleria i aviació. El règim italià de Mussolini també va donar suport amb personal i equipament. El règim portuguès va ajudar logísticament als rebels, facilitant comunicacions i desembarcant subministraments als seus ports. Franco va comptar amb l'exèrcit africà, format per soldats mercenaris que integraven la Legió i tropes marroquines sota comandament d'oficials revoltats. -
1936 BCE
L’evolució del conflicte
Una vegada fracassat el cop d'estat a finals de juliol de 1936, va començar la Guerra Civil. Des del començament els revoltats van dur el pes i la iniciativa en les ofensives militars, mentre que entre els republicans van predominar les operacions defensives. -
1936 BCE
Intents de reorganització del poder: Nivell polític
El govern de José Giral va dimitir i fou substituït per un govern de coalició liderat per Francisco Largo Caballero. Aquest nou govern va intentar unificar les accions bèl·liques i va suprimir el poder dels organismes revolucionaris. Es van crear consells provincials i municipals. A Catalunya, la presència comunista i anarquista es va imposar al Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Al País Basc es va constituir un govern autònom presidit per José Antonio Aguirre. -
1936 BCE
Cop d'Estat
18 de juliol → Franco va volar de les Canàries cap al Marroc i va prendre el comandament de l’exèrcit d’Àfrica. Sanjurjo → Va morir en accident aeri quan tornava a Espanya des de Portugal. General Mola → Pamplona → Va planificar i coordinar les acciones que s’havien de realitzar, comptant amb el suport de grups financers, monàrquics i catòlics. -
El comitè de NO-INTERVENCIÓ
El govern francès de Front Popular (León Blum), adopta una política de neutralitat per allunyar el perill d'una guerra a Europa, tot i permetre el pas d'armes a través de les seves fronteres. L'agost de 1936 es crea el Comitè de No-intervenció, amb 27 països adherits a no vendre armament a Espanya, però Itàlia, Alemanya i Portugal van continuar ajudant els rebels. Els EUA aproven una llei d'embargament, però permeten els subministraments de les empreses nord-americanes a l'Espanya revoltada. -
Els primers combats i la batalla de Madrid (Expedició Catalana a Mallorca)
L'agost de 1936, la Generalitat va organitzar una expedició per recuperar les illes Balears, aconseguint ocupar les illes d’Eivissa, Cabrera i Formentera. No obstant, les forces rebels van aconseguir rebutjar els expedicionaris, que es van retirar, permetent als rebels recuperar Eivissa, Cabrera i Formentera. Només Menorca va quedar en mans republicanes. -
Revolució i desintegració del poder republicà: Revolució social i econòmica
Es van produir canvis importants en les relacions de producció, amb la col·lectivització de les terres i les indústries en moltes zones del país. Es van expropiar entre un 40-60% de la terra conreada en algunes regions i es van crear experiències de comunisme llibertari en la producció, distribució i consum. Es van col·lectivitzar indústries i serveis, especialment Catalunya, però l'oposició del govern i dels comunistes, juntament amb l'evolució negativa de la guerra, van aturar aquest moviment. -
Els primers combats i la batalla de Madrid (Pas a la Península)
Durant els primers dies d’agost de 1936, els efectius de l’exèrcit d’Àfrica van passar a la península amb la cobertura aeronaval alemanya i italiana, neutralitzant l’acció de l’esquadra lleial a la República a l’Estret. A més, després d’eliminar la resistència a Badajoz, les tropes van avançar per la vall del Tajo fins arribar a Toledo al setembre, alliberant centenars de militars i civils assetjats pels republicans a l’Alcàsser. -
Els primers combats i la batalla de Madrid (Defensa de Madrid)
Tropes revoltades van intentar conquistar Madrid, però aturades a Somosierra i Guadarrama. Finals d'octubre, van assetjar Madrid però van ser frenades a la Casa de Campo i la Ciudad Universitaria. El govern republicà es va traslladar a València i va deixar una Junta de Defensa a Madrid, que va organitzar les milícies populars i va comptar amb el suport de les Brigades Internacionals i del material bèl·lic soviètic. Les tropes revoltades van fracassar i van ser derrotades a Jarama i Guadalajara. -
Revolució i desintegració del poder republicà: Revolució política i militar
Procés revolucionari espontani va distribuir el poder en múltiples organismes revolucionaris, juntes, comitès, milícies i consells, que van suplantar el govern central en regions, províncies i localitats, dificultant les operacions militars. A Catalunya, el poder va ser dirigit per la CNT-FAI. Les milícies armades van dirigir l'esforç bèl·lic i organitzar la rereguarda, i moltes dones van participar en diferents tasques. La repressió contra sospitosos va causar detencions, registres i execucions