-
Diumenge Sagnant
Va ser la matança de manifestants pacífics als carrers de Sant Petersburg davant el Palau d'Hivern. La duresa de la repressió va provocar la condemna internacional i això va ser el detonant d'un moviment revolucionari. -
Period: to
La Revolució del 1905
Va ser una ona d'agitació social i política de masses al llarg de grans zones de l'Imperi rus a causa del descontent del obrers i en part a les derrotes russes militars contra Japó en 1905. -
Manifest d'octubre
Nicolas II de Russia va emetre el Manifest d'octubre en resposta a la Revolució, una sèrie de mesures de caràcter liberal. -
Period: to
Altres sucessos
Va fracassar la reforma agrària empresa en 1906. Va retornar la repressió política i la situació del país va empitjorar repentinament amb l'estallit de la WWI en 1914. -
La caiguda del tsarisme
L'esclat d'una vaga va iniciar una revolució espontània a Petrograd. Les vagues van continuar. El 26 de febrer es va ocasionar una sagnant repressió. Els menxevics i bolxevics reorganitzaren el sóviet del Petrograd. La dissolució de la quarta Duma per Nicolás II va fer que els kadets s'oposaren al tsar. El 2 de març Nicolas II va abdicar i es va formar un Govern provisional. -
Period: to
La Revolució de 1917
Van ser una sèrie d'alçaments conformada per dues fases (Revolució de febrer i d'octubre) per a enderrocar al tsar Nicolás II i, posteriorment, al govern provisional. Les insurreccions es van saldar amb l'abdicació del tsar, la caiguda del govern provisional i la presa de poder per part dels bolxevics, encapçalats per Lenin. Les derrotes de Rússia en la WWI, les elevades pèrdues humanes i territorials i la repressió van ser els detonants. -
Period: to
La revolució de febrer en 1917
Va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917. Va causar l'abdicació de Nicolas II, va posar fi a la monarquia russa que va dur a terme a la formació d'un Govern provisional. -
El Govern provisional
Va consistir en una sèrie de successius gabinets, principalment de coalició entre polítics liberals i socialistes moderats, que van tractar infructuosament de resoldre els greus problemes als quals s'enfrontava el país, embardissat en la impopular Primera Guerra Mundial fins a la presa del poder al novembre pels bolxevics, ala radical del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, en la Revolució d'Octubre. -
La crisi amb els bolxevics
La crisi d'abril va ser el primer conflicte greu entre el Govern Provisional rús i el Sòviet de Petrograd tras la creació dels dos. -
El cop d'estat de Kornilov
Va ser un intent fallit de cop d'estat contrarrevolucionari dirigt pel general Lavr Kornílob de l'exèrcit rús. -
La conquesta del poder dels bolxevics
Tras Lenin aprofitar-se del caos. Troski, va coordinar les operacions del Comité Militar Revolucionari i va preparar la toma al poder. Es va produir l'Asalt d'hivern de Petrograd. Lenin i Trotski formaren un nou govern, el Consell de Comissaris del Poble, presidit per Lenin i format per 15 persones, entre elles Trotski i Stalin. -
Period: to
La Revolució d'octubre en 1917 i el naixement de l'URSS
Va ser la segona fase de la Revolució russa de 1917. Va causar la caiguda del Govern provisional. La creació de la Rússsia Soviètica i l'inici de la Guerra civil russa. -
La creació de l'estat soviètic
El Congrés dels Sòviets també va adoptar una sèrie de mesures decisives per constituir un Estat socialista soviètic.
Aquestos eren els decrets d'octubre de Lenin. -
La guerra civil
Va ocórrer un conflicte armat entre el nou govern bolxevic denominat Exèrcit Blanc, que eren tropes organitzades per antics oficials tsarises i el seu Exèrcit Roig. Els bolxevics ejecutaren al tsar i a la seua família. Finalment l'exèrcit Roig va vèncer llançant una ofensiva victoriosa i frenant als menxevics. Això va posar fi a la guerra civil. -
La creació de Komintern
Els bolxevics van promoure la formació d'una nova Internacional
que s'encarregase d'agrupar els partits comunistes de diferents països amb els objectius de lluitar contra la supressió del sistema capitalista, l'establiment de la dictadura del proletariat i de la República Internacional dels Soviets, l'abolició de les classes socials i la realització del socialisme. Aquesta es va anomenar Komintern i en realitat sempre va ser un instrument per a la política exterior de la URSS. -
LA NEP
En el X Congrés del Partir Comunista, Lenin va anunciar la NEP (Nova Política Econòmica), que era una solució transitoria a la crisi, retornant parcialment a una economia de mercat. Els resultats van ser positius, però va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a que comerciants i empresaris es feren rics. La NEP no va detendre l'implantació de la dictadura d'un únic partir. I es van endurir les polítiques. -
El comunisme de guerra
Durant la guerra civil es va instaurar una política econòmica denominada comunisme de guerra. L'estat va passar a controlar l'economia amb els objectius de tindre recursos per a guanyar la guerra i accelerar la construcció del socialisme. Va ser un fracàs en l'ordre econòmic i va provocar la fam generant un descontent popular traduït en vagues i rebelions. -
El naixement de la URSS
Es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques o Unió Soviètica, a la qual es van federar en peus de teòrica igualtat les repúbliques d'Ucraïna, Trancaucasia i Rússia.
Més tard es va dotar al nou Estat d'una Constitució. Però en realitat, era el Partit Comunista qui exercia tot el poder. L'exèrcit i la temuda *policñia política eren els garants de la dictadura comunista. -
La mort de Lenin i la lluita pel poder
L'enfermetat de Lenin es va agravar i, els principals dirigents bolxevics volien fer-se amb el poder de la URSS. Rivalitzaren, principalment Trotski i Stalin.
Trotski havia demostrat la seua capacitat política en diverses ocassions importants. I Stalin era secretari general del PCUS i controlava tots els recortes del partit.
Lenin expressaba en el "Testament polític" la seua preocupació perquè Stalin governara, però va morir i aquest document no va ser revelat fins Maig. -
Period: to
La lluita pel poder i el triomf de Stalin
Aquests són els sucessos que van ocórrer perquè Stalin es convertisca en dictador. -
El triomf de Stalin
Les disputes entre Trotski i Stalin enfrentaven dues concepcions sota la política i economia que havien de seguir la revolució i l'estat soviètic.
Trotski va ser destituït del seu lloc de comissari del poble para la guerra, expulsat del partit, desterrat i expulsat de la URSS, i va ser assesinat per agents de Stalin. Com que ja havia eliminat als seus posibles competidors. Va lograr el domini absolut del Partit Comunista, i a través d'ell, l'Estat soviètic, imposant una dictadura. -
Estatalització de la economia
Stalin va abandonar el seu suport a la NEP i es va inclinar pel reforçament de la planificació i control de la economia per part de l'Estat. -
Els plans quinquennals i el primer plan
La política industrial de Stalin tenia dos propòsits: crear una potent indústria capaç de sobrepassar a la dels països capitalistes mes avançats i lograr la independència econòmica, tecnològica i militar. Per lograr-ho, el Govern disenyaba els plans quinnquenals amb un s objectius que hauríen de ser complits en cinc anys. El primer plan va destinar tots els recursos a la indústria pesant. -
La dictadura estalinista
La dictadura de Stalin es va caracteritzar per:
-El cult de la personalitat del líder.
-La repressió i eliminació de tota dissidència. -
La col.lectivització de l'agricultura
Es va col.lectivitzar l'agricultura. El govern va ordenar acabar amb la propietat privada al camp i forçar als campesins a integrar-se en koljoses y sovjoses.
La desmoralització i desorganització provocaren que moltes granges foren ineficaces. -
Period: to
La URSS baix la dictadura estalinista
Com Stalin va dirigir el sistema socialista de la Unió soviètica tras la mort de Lenin. -
Conseqüències de la col·lectivització de l'agricultura
Es va produir una fam amb milions de víctimes i es va deslligar una brutal repressió contra els propietaris. El balanç de la col.lectivització va ser negatiu. Aquest genocidi es conéix com a Holodomor. -
El segon plan quinnquenal
Es va centrar en el reforçament de la indústria de armaments, multiplicant-se per deu les despeses militars. -
El terror
Stalin va crear una nova policía política, la NVKD (Comité del poble per Assumptes Interns), que va ser l'instrument executor de la repressió. La política de terror es va aplicar mitjançant els programes de porgues, que van alçar al PCUS, a l'exèrcit i al conjunt de la societat. -
Altres sucessos
Es va legalitzar la dictadura. La URSS reconeixia el sufragi universal als homes i dones majors de 18 anys. Els càrrecs del partit comunista van anar formant una burocràcia privilegiada, la nomenklatura.
El punt culminant de les porgues era per aquests anys amb els processos de Moscou. Es va eliminar als opositors d'esquerra i dreta i es va deslligar una brutal campanya de repressió dins i fora del partit. Així mateix, unes 8 milions de persones van ser enviades al Gulag. -
El tecer plan quinnenal i els resultats dels plans
Va ser interrompit en juny de 1941 per la WWII. El resultat d'aquests plans va ser l'espectacular desenvolupament de la indústria pesant i militar, pero a costa del nivell de vida de la població, perquè les indústries de béns de consum no avançaren molt.