Holalaalallla

4 : Espanya i Catalunya al segle XIX

  • Crisi de l'absolutisme.

    Crisi de l'absolutisme.

    L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau

    Aliança de Napoleó i Godoy. Signat el 27 d'octubre de 1807 per a atacar a Portugal, va ser el desencadenant de la invasió francesa d'Espanya i de la consegüent Guerra d'Independència. Napoleó va ordenar als comandants francesos a prendre les fortaleses militars estratègiques espanyoles. Era el començament de la guerra, és el que es coneix com les Abdicacions de Baiona, mitjançant les quals Napoleó obté els drets sobre la corona d'Espanya.
  • Motí d’Aranjuez

    Motí d’Aranjuez

    El Motí d'Aranjuez va ser un aixecament popular esdevingut el 18 de març de 1808 a Aranjuez, Madrid. Un succés que tindria com a conseqüències la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran VII.
  • Inici; Guerra del Francès

    Inici; Guerra del Francès

    El 2 de maig de 1808, les tropes franceses decideixen treure a la Família Reial de Madrid, mentre els observa una multitud que protesta davant les portes de palau. El poble de Madrid es va aixecar en armes contra les tropes franceses que l'emperador Napoleó Bonaparte havia enviat per a ocupar la Península Ibèrica; donava així inicio la Guerra de la Independència Espanyola, que es prolongaria fins a començaments de 1814.
  • Corts de Cadis.

    Corts de Cadis.

    Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès.
  • Constitució Cadis. La Pepa.

    Constitució Cadis. La Pepa.

    La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Va ser de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", per haver-se aprovat el dia de sant Josep.
  • Final; Guerra del Francès: Tractat de Valençay.

    Final; Guerra del Francès: Tractat de Valençay.

    Va ser el text resultant de les negociacions entre l'emperador francès Napoleó Bonaparte i el rei espanyol Ferran VII, unes converses realitzades a la ciutat francesa de Valençay l'11 de desembre de 1813.
    En l'acord, tots dos líders van signar un acord de pau, segons la qual, Ferran VII podia tornar a Espanya i recuperar el tron que es trobava en aquests moments en mans del germà de Napoleó, José Bonaparte.
    L'acord acabava amb l'anomenada Guerra d'Independència Espanyola.
  • Trienni Liberal amb Rafael de Riego.

    Trienni Liberal amb Rafael de Riego.

    Aquest trienni constitucional s'inicia l'1 de gener de 1820 amb la revolta militar de Rafael del Reg per restablir la Constitució de 1812 contra la monarquia absoluta de Ferran VII. Aquesta etapa acaba l'1 d'octubre del 1823, quan un decret del rei anul·la la Constitució i la legislació del Trienni
  • Pronunciaments liberals.

    Pronunciaments liberals.

    Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant, característic del segle xix. També existeix aquest concepte al món lusòfon amb la forma pronunciament.
  • Cent Mil Fills de Sant Lluís

    Cent Mil Fills de Sant Lluís

    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís va ser un exèrcit enviat per França en 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que va fer Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
  • Restauració absolutista

    Restauració absolutista

    La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica. Després de la Guerra del Francès, les Corts es reuneixen a Madrid a l'octubre de 1813. Poc després, Napoleó reconeix a Ferran VII com a rei d'Espanya, que entra el 22 de març de 1814 camí de València amb el suport general de la població i rep de la mà d'un grup de diputats propers al rei,
  • Dècada Ominosa.

    Dècada Ominosa.

    La década ominosa es el período que comprende desde el fin del trienio liberal hasta la muerte de Fernando VII en 1833. Esta denominación se debe a que fue una época de decadencia e ineficacia gubernamental.
  • Problema dinàstic. (Llei sàlica, Isabel II)

    Problema dinàstic. (Llei sàlica, Isabel II)

    La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior.
  • Primera guerra carlina.

    Primera guerra carlina.

    La Primera Guerra Carlista o Guerra de los Siete Años fue el conflicto civil que estalló en España cuando murió el rey Fernando VII y debido a su sucesión, porque los absolutistas no aceptaban a su hija Isabel II de España, declarada heredera en virtud de la Pragmática Sanción de 1830
  • Maria Cristina i la Constitució del 1837.

    Maria Cristina i la Constitució del 1837.

    La Constitució de 1837 estableix un catàleg de drets i llibertats en el Títol I (art. 2 a 11). Recull els drets de seguretat personal, petició, igualtat, propietat privada i llibertat d'impremta. No s'estableixen drets de caràcter social. És menys progressista que «la Pepa» y el general Espartero ocupa nova regència.
  • El pronunciament de 1841.

    El pronunciament de 1841.

    El pronunciament de 1841 va ser un pronunciament patrocinat i promogut per la ex regent d'Espanya, María Cristina de Borbó i el seu marit, Fernando Muñoz, contra el regent, el general Espartero que es va forjar des de l'exili a França de la Reina Governadora juntament amb elements del Partit Moderat també en l'exili, i militars afins
  • Cánovas del Castillo, president del govern.

    Cánovas del Castillo, president del govern.

    Antonio Cánovas del Castillo va ser el fill primogènit d'Antonio Cánovas García, un mestre nascut a Oriola (Alacant), i de Juana del Castillo i Estébanez, filla de Juan José del Castillo i cosina germana de l'escriptor i arabista Serafín Estébanez Calderón. Va ser un bon estudiant, interessat sobretot per la història i les humanitats. Però va quedar orfe de pare als quinze anys, juntament amb els seus quatre germans, el març de 1843.
  • Dècada moderada.

    Dècada moderada.

    La dècada moderada és el nom amb el qual es coneix al període del regnat d'Isabel II transcorregut entre maig de 1844 i juliol de 1854, així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van posseir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona, sense que els liberals progressistes tinguessin la mínima oportunitat per a accedir al govern.
    En aquesta dècada s'aprova la Constitució de 1845, un text que expressa el pensament del moderantisme dominant.
  • Amadeu de Savoia. (Qui era?)

    Amadeu de Savoia. (Qui era?)

    Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890)[1] va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
  • Segona Guerra Carlina.

    Segona Guerra Carlina.

  • Fi del caciquisme (Antonio Maura)

    Fi del caciquisme (Antonio Maura)

    Antonio Maura i Montaner (Palma de Mallorca, 2 de maig de 1853; Torrelodons, 13 de desembre de 1925) va ser un polític espanyol, president del Consell de Ministres en cinc ocasions durant el regnat d'Alfons XIII;
  • Bienni Progressista.

    Bienni Progressista.

    Bienni Progressista és el breu període de la història d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista va pretendre reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat donis de 1843, en aprofundir en els característiques pròpies del règim liberal, després del fracàs dels Governs moderats en la dècada anterior.
  • - Alfons XII, rei d'Espanya.

    - Alfons XII, rei d'Espanya.

    Alfonso XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), va ser rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII va significar el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat el 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola.
  • Crisi règim isabelí.

    Crisi règim isabelí.

  • Pacte d'Ostende.

    Pacte d'Ostende.

    El Pacte d'Ostende va ser l'acord signat el 16 d'agost de 1866 a la ciutat belga d'Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per a derrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya.
  • Revolució 1868. (La Gloriosa)

    Revolució 1868. (La Gloriosa)

    Va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya al setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic (1868-1874).
  • Generals Serrano i Prim.

    Generals Serrano i Prim.

  • Constitució, 1869.

    Constitució, 1869.

  • Assassinat de Prim.

    Assassinat de Prim.

  • Tercera Guerra Carlina.

    Tercera Guerra Carlina.

    La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs.
  • La Primera República.

    La Primera República.

    La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
  • Cop d’estat del general Pavía.

    Cop d’estat del general Pavía.

    Va ser un cop d'estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció de la qual incloïa Madrid.
  • Sistema de torns

    Sistema de torns

    El règim de la Restauració Borbònica a Espanya s'assentava en un sistema dissenyat des de dalt per assegurar la permanència i estabilitat en el poder dels grups dominants. Només dos partits polítics podien alternar-se al poder, Liberals i Conservadors. La resta d'opcions polítiques quedaven fora del sistema i sense cap possibilitat d'accedir al poder.
  • Cop d’estat general Martínez Campos.

    Cop d’estat general Martínez Campos.

    El pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos fou un pronunciament fet pel General Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la restauració borbònica, la fi al Sexenni Democràtic (1868-1874) i de la Primera República Espanyola (1873-1874)
  • Constitució, 1876

    Constitució, 1876

    La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser promulgada per Cánovas del Castillo, una vegada aconseguida la restauració borbònica.
  • Regnat Alfons XIII

    Regnat Alfons XIII

    Alfonso XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) [1] va ser rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Va ser fill pòstum d'Alfonso XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria.
  • Pèrdua colònies americanes.

    Pèrdua colònies americanes.

    La Guerra Hispano-nord-americana, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com Desastre del 98 o Guerra de Cuba ia Cuba com Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i Estats Units de Amèrica el 1898
  • - Pèrdua de les últimes colònies espanyoles

    - Pèrdua de les últimes colònies espanyoles

    La Guerra Hispano-nord-americana, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com Desastre del 98 o Guerra de Cuba ia Cuba com Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i Estats Units de Amèrica el 1898
  • Setmana Tràgica de Barcelona

    Setmana Tràgica de Barcelona

    Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que van succeir a Barcelona , i altres ciutats industrials catalanes , entre el 26 de juliol i el 2 d' agost de 1909 . El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla
  • Pistolerisme

    Pistolerisme

    El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre 1918 i 1923 als Països Catalans
  • Vaga de La Canadenca

    Vaga de La Canadenca

    La Vaga de La Canadenca va ser una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català
  • Directori militar.

    Directori militar.

    El Directori militar de Primo de Rivera constitueix la primera etapa de la Dictadura de Primo de Rivera instaurada a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII després del triomf del cop d'estat del 23-25 de setembre de 1923. Directori militar va ser el nom que es va donar a la institució integrada exclusivament per militars que sota la presidència del general Primo de Rivera havia d'assessorar-lo en les funcions de govern.
  • Directori civil

    Directori civil

    El Directori civil constitueix el segon i últim període de la Dictadura de Primo de Rivera a Espanya. Es va dir així pel nom que va rebre el govern nomenat per Miguel Primo de Rivera el desembre de 1925 i que va substituir el Directori militar que havia ocupat el poder des del triomf del cop d'estat de Primo de Rivera el setembre de 1923.
  • Cop d'estat

    Cop d'estat

    Un cop d'estat és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport dels altres estats, amb lobjectiu daconseguir el poder.
  • Creació CGT i CNT

    Creació CGT i CNT

    La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada el 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT. El grup anomenat fins llavors CNT-Renovada o CNT-Congrés de València, constituït l'any 1979, va perdre el plet amb l'altre sector i amb ell el dret a l'ús de les sigles històriques del sindicat.