HISTÒRIA: La crisi de l'Antic Règim. L'estat liberal (1808-1868)

  • La revolució francesa

    La revolució francesa
    En la segona meitat del segle XVII, França va viure un període revolucionari, ple de lluites polítiques i socials i de canvis institucionals que van transformar totalment el país. Va durar 10 anys, de 1789 a 1799. Els revolucionaris francesos estaven encapçalats per la burgesia.
    - Va ser la primera revolució política burgesa del continent europeu
    - Va suposar l'esfondrament de l'asolutisme monàrquic
    - Va convertir-se en un referent polític i ideològic per a les revolucions posteriors.
  • Per què es va produir la Revolució Francesa?

    Per què es va produir la Revolució Francesa?
    Durant la segona meitat del segle XVIII, França vivia una situació politica i socialment conflictiva, amb fortes desigualtats socials. Es diferenciaven:
    -Els estaments privilegiats- noblesa i clergt- que gauiden de privilegis i exempcions fiscals.
    -Els estaments no privilegiats- burgesos, artesans, camperols i sectors marginats- als quals requeien bona part dels impostos.
    Lluís XVI (1754-1793), que gobernava el país, va dur a temre unes reformes fiscals que empitjoraren molt als desfavorits.
  • Expansió i fi de la revolució

    Expansió i fi de la revolució
    L'any 1792, a causa de la guerra contra els enemics de la Revolució Francesa i la crisi econòmica, va haver un nou aixecament revolucionari que va desenvocar en la instauració d'una república. El rei Lluís XVI, acusat de traïció, va ser empresonat, condemnat i executat. Napoleó Bonaparte va ser proclamat emperador dels francesos. Durant el seu govern, França aspirava a dominar tota Europa.
  • Espanya napoleònica

    Espanya napoleònica
    Carles IV era el rei d'Espanya des de 1888. La reina Maria Lluïsa de Parma i el seu suposat amant , el primer ministre Manuel Godoy , eren els qui manejaven el regne. Napoleó va prendre avantatge de la situació i va proposar al govern espanyol conquerir Portugal i repartir-lo entre les dues nacions.Pero les intencions de l' emperador eren conquerir Espanya i Portugal simultàniament i situar al seu germà José Bonaparte al capdavant de tots dos regnes.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Napoleó va signar amb Espanya el tractat de Fontainebleau que preveia l'ocupació de Portugal i la seva partició entre Espanya i França. Al 1808, d'acord amb el tractat esmentat, les tropes franceses van entrar a la Península i van ocupar-ne les places més importants sense que les autoritats espanyoles s'hi oposessin.
  • El motí d'Aranjuez

    El motí d'Aranjuez
    El príncep Ferran, fill de Carles IV, va aglutinar l'oposició de molts sectors priviliegats contra Godoy, primer ministre del rei, i va provocar el motí d'Aranjuez, que va provocar la destitució del primer ministre i l'abdicació de Carles IV.
    Napoleó va aprofitar les desvinences entre Carles IV i el seu fill, proclamat Ferran VII, i va aconseguir a Baiona que tots dos abdiquessin en favor seu. L'emperador va nomenar rei d'Espanya al seu germà Josep, amb el nom de Josep I.
  • L'aixecament del 2 de maig de 1808

    L'aixecament del 2 de maig de 1808
    Amb la presencia dels francesos a Espanya, es va començar a aixecar un profund sentument anifrancès. Els pobles eren reprimits durament i el 2 de maig de 1808 a Madrid, i va haver un alçament antifrançès.
  • Bonapartistes i Afrancesats

    Bonapartistes i Afrancesats
    A partir de l'aixecament del 2 de maig de 1808, a Espanya i va haver dos poders:
    - Els bonapartistes, de part de Josep I, que tenia el suport de l'exèrcit françès i part dels espanyols.
    - Els afrancesats i les juntes provinciales que es van crear en molts llocs d'Espanya, s'oposaven a les noves autoritats franceses.
  • Focus d'emancipació de l'America Hispana

    Focus d'emancipació de l'America Hispana
    El procés d'independència de les colònies espanyoles a Amèrica va començar l'any 1810 i va finalitzar al 1825 . Aquest procés el van dirigir criolls com el veneçolà Simón Bolívar "El Libertador" i l'argenti José de San Martín.
  • Emancipació de l'America hispana

    Emancipació de l'America hispana
    L'expansió de la burgesia comercial, la influència de les idees revolucionàries,la pretensió de criolls d'accedir a càrrecs públics i els forts impostos sobre el comerç, van afavorir l'independència le l'Amèrica Hispànica. L'ocupació napoleònica de la Península va crear un marc favorable per a que les colònies aconseguissin la independència. Els intents posteriorts de Ferran VII per recuperar l'autoritat va povocar la creació de diverses repúbliques hispanoamericanes independents.
  • Simón Bolívar "El Libertador"

    Simón Bolívar "El Libertador"
    Les Províncies Unides de Veneçuela, sota la direcció de Simón Bolívar, van ser de les primeres colònies espanyoles a proclamar la independència (1811). L'any 1817 Bolívar, amb l'ajut britànic, va derrotar les forces del virrei i va aconseguir el suport per a continuar amb èxit la lluita contra Espanya. Bolívar en el congrés d'Angostura (1819), va crear la República de la Gran Colòmbia (Veneçuela, Ecuador i Nova Granada). Al 1829, 1830 i 1831 respectivament, es van independitzar.
  • José de San Martín

    José de San Martín
    L'any 1810, José de San Martín va proclamar a Buenos Aires la independència de l'Argenina, que es va consolidar definitivament el 1816. També va conduir a la independència Xile (1818), Perú (1821) i Bolívia (1825).
  • Les Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis
    En plena revolta antinapoleònica, les juntes de defensa, creades per coordinar la resistència contra l'invasor francès, van convocar les Corts a la ciutat de Cadis al 1810. La seva obra legislativa va comportar la substitució de les estructures econòmiques i polítiques de la monarquia absoluta i de l'Antic Règim per les d'un Estat liberal.
  • La Constitució de 1812

    La Constitució de 1812
    Sota la pressió de grups absolutistes, reformistes i liberals, les Corts de Cadis van declarar els principis de sobirania nacional amb la Constitució de 1812. Fixava aquests principis:
    - Reconeixia la sobirania nacional
    - Establia la divisió de poders
    - Decretava la llibertat de premsa
    - Suprimia la Inquisició
  • El restabliment de l'absolutisme

    El restabliment de l'absolutisme
    L'intent d'establir una monarquia de caràcter liberal a Espanya va fracassar. Al 1814, acabada la guerra i l'ocupació francesa, Ferran VII "el desitjat" va tornar a l'exili un cop expulsat el rei intrús José Bonaparte. Dos mesos més tard de la seva arribada, Ferran VII va firmar els decrets que abolien l'obra legislativa de les Corts de Cadis i va restaurar l'absolutisme.
  • Consequències de l'absolutisme de Ferran VII

    Consequències de l'absolutisme de Ferran VII
    El retorn a l'Antic Règim va causar una gran crisi econòmica. La guerra va empobrir a la població, va destruir les collites, i havia menys població, les ciutats van ser sacsejades, les indústries es van arruinar, i el comerç va entrar en crisi a causa del moviments independentistes d'Amèrica.
  • El regnat de Ferran VII: El Trienni Liberal

    El regnat de Ferran VII: El Trienni Liberal
    La victòria sobre els francesos va possibilitar el retorn de Ferran VII al tron. Durant el seus regnat van ser incessants els enfrontaments entre dues faccions: els partidaris de l'absolutisme i els partidaris del liberalisme. Ferran VII va abolir la Constitució de Cadis i va restaurar l'absolutisme, pero al 1820 es va produir un pronunciament militar dirigit per Rafael del Riego, en defensa dels valor constitucionals. El rei va haber de gobernar com a monarca durant tres anys (Trienni Liberal)
  • La reacció absolutista (1823-1833)

    La reacció absolutista (1823-1833)
    Les potències absolutistes europees van mostrar la seva preocupació per les revolucions liberals que es produïen al sud d'Eurpoa a l'inici de la tercera dècada del segle XIX. L'any 1823 van enviar un exèrcit d'intervencií, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, per tal de posar fi al règim constitucional i liberal. Fins al 1833, durant la Dècada Ominosa, Ferran VII va tornar a regnar com a monarca absolutista.
  • Els Cent Mil Fills de Sant Lluís

    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís
    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un gran exèrcit enviat per França l’any 1823 (uns 60. 000 homes) en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d’ajuda que féu Ferran VII perquè fos restaurat com a monarca absolut. L’exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis (final del Trienni Liberal)
  • La Dècada Ominosa o Dècada Absolutista

     La Dècada Ominosa o Dècada Absolutista
    El mateix dia en què Ferran VII va ser alliberat pels Cent Mil Fills de Sant Lluís va promulgar un decret pel qual anul·lava tot el legislat durant el Trienni . El monarca tractava de nou de tornar a l'absolutisme i l'Antic Règim. Immediatament es va iniciar la repressió contra els liberals i Rafael de Riego va ser penjat a Madrid.
  • El problema succesori de Ferran VII

    El problema succesori de Ferran VII
    En morir Ferran VII, la reina Maria Cristina i, més tard, el general Espartero van governar com a regents a causa de la minoria d'edadat d'Isabel II, filla del rei. Van sorgir dos bàndols:
    - Els carlins: partidaris de Crarles Maria Isidre, germà de Ferran VII, a favor de l'absolutisme.
    - Els liberals van donar suport a Isabel II.
  • Isabelins

    Isabelins
    La major part del país són partidaris d'Isabel II: l'exèrcit i òrgans de poder, l'Esglèsia i molts nobles, la burgesia i bona part dels ciutadans.
  • Carlins

    Carlins
    Partidaris de Carles Maria Isidre (País Basc, Navarra, Catalunya, València, Aragó), el proclamen rei per les següents raons:
    - Volen els seus furs diferenciats
    - Els camperols no volen més canvis econòmics
    - Volen la monarquia de dret diví. Lema "Altar i Tron"
  • La primera guerra Carlina

    La primera guerra Carlina
    Entre 1833 i 1868 es va consolidar la revolució burgesa a l'Estat espanyol.Els liberals van aconseguir derrotar els absolutistes en la primera i segona guerra Carlines. Els Isabelins (exèrcit del govern) i els Carlins (formen guerrilles) van protagonitzar una guerra molt violenta. El conveni de Bergara posa fi a la primera guerra Carlina.
  • L'establiment de l'Estat liberal

    L'establiment de l'Estat liberal
    Mentre es desenvolupava la guerra carlina, es va iniciar el procés d'implantació del règim liberal.Entre 1833 i 1837 van tenir lloc a Espanya profundes transformacions de caràcter polític, econòmic i social que van poar fi definitivament a l'Antic Règim i van implantar el nou Estat liberal. Això va ser possible per l'aliança entre la noblesa terratinent i la burgesia, que va tenir el suport de la monarquia i de l'exèrcit.
  • L'Estatut Reial i l'oposició popular

    L'Estatut Reial i l'oposició popular
    El gener de 1834, la reina regent Maria Cristina va nomenar primer ministre el liberal moderat Martínez de la Rosa, el qual va elaborar un text constitucional molt conservador, l'Estatut Reial (1834) que no volia la sobirania nacional i donava molt poder a la corona. Els liberalistes radicals fan revoltes populars i reclamen un canvi real de règim.
    - Protesta important: Bullangues de Barcelona (van matar molta gent)
  • Govern de Mendizábal

    Govern  de Mendizábal
    El clima de revolta que es vivia en moltes ciutats i els èxits escassos en la guerra carlina van motivar que el setembre de 1835 la reina regent nomenés cap de govern Juan Álvarez Mendizába,un polític d'idees liberals progressistes molt important, amb un alt suport popular. Va ser important en la desamortització.
  • El retorn dels moderats al govern

    El retorn dels moderats al govern
    El juliol de 1836, amb la tornada dels moderats al govern, van esclatar pronunciaments a les ciutats (perquè volien a Mendizábal). Finalment el 12 d'agost van obligar a la reina regent a tornar a cridar a Mendizábal com a ministre d'Hisenda i a restablir la Constitució de 1812.
  • La Constitució de 1837

    La Constitució de 1837
    El nou govern va posar fi a l'Antic Règim i va començar un nou Règim Liberal. La Constitució de 1837 (va ser clau) va ser més moderada que la de 1812, tenia una sobirania nacional compartida amb el rei i les corts, tenia una monarquia constitucional, i una llibertat que permetia l'expressió, la impremta i la religió (tot i que l'Estat obligaba a mantenir la Catòlica).
  • Mendizábal en la Constitució de 1837

    Mendizábal en la Constitució de 1837
    Mendizábal va impulsar un seguit de lleis i va contribuir a l'establiment definitiu del liberalisme amb:
    - La llibertat d'indústria i comerç
    - La supressió de duanes interiors
    - La desvinculació de propietats dels nobles
    - La desamortització dels béns de l'Esglèsia
  • La desvinculació i la desamortització

    La desvinculació i la desamortització
    A principis del segle XIX, el camp espanyol encara tenia caracteristiques de l'Antic Règim: la major part de la terra era en mans de la noblesa - en forma de propietat vinculada- i de l'Església i els municipis - propietat amortitzada- Les dues tenien en comú el caràcter d'inalienabilitat: no es podien vendre ni comprar, i restaven sempre en poder dels seus beneficiaris.
  • La desvinculació

    La desvinculació
    Les lleis de desvinculació permetien als nobles disposar lliurement de les seves terres que fins ara pertanyien a les families, Es a dir, si el noble volia, les podia vendre. Va desaparèixer el règim senyorial i la jurisdicció nobilària.
  • La desamortització

    La desamortització
    La desamortització va afectar els béns de l'Esglèsia, concretament les terres i els edificis de les comunitats eclesiàstiques que van ser suprimides. Les propietats es convertien en béns nacionals (passaven a ser propietat de l'Estat) i es posaven a la venda en la subhasta pública.