-
Period: to
Carles IV
Va ser príncep d’Astúries i rei d’Espanya (1788-1808), fill de CarlesIII, net de Felip V, va renovar el Palau Reial, fa fer nombroses obres. va declarar la guerra a Anglaterra al 1804, era un monarca absolutista. No aplicava reformes -
Tractat de Fontainebleau
Entre Carles IV i Napoleo
Va ser un acord secret signat el 27 d’Octubre de 1807 entre el Regne d’Espanya i el primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal en tres regnes. Conseqüentment, Espanya permetia el trànsit de tropes franceses pel seu territori per tal que arribessin a Portugal per conquerirla. Napoleo va conquerir Portugal i després França -
Motí d'Aranjuez
Va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. els soldats, treballadors de palau i camperols, dirigits pels nobles fernandinos, van alçar-se contra el rei per perquè no estaven d’acord amb el pacte amb els francesos -
Period: to
Josep Bonaparte
Germà de Napoleó
Rei de Nàpols i Rei d’Espanya al 1808-1814,però no de Catalunya(era territori Francès). Volia aplicar reformes perquè era un monarca liberal però no les va poder aplicar perquè hi havia guerra -
Period: to
Guerra del Francès
Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona.
Va guanyar Espanya -
Period: to
Capitulacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona van tenir lloc el 7 de maig de 1808 al castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona. És el nom pel qual es coneixen les renúncies successives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. L'emperador francès, poc després, va cedir aquests drets al seu germà José Bonaparte, qui va regnar amb el nom de Josep -
Period: to
Corts de Càdis
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis (Andalusia) fins a 1814 durant la Guerra del Francès, van fer lleis molt liberals, no es van aplicar -
Period: to
Constitució 1812
Va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders, la limitació del rei, cap dret per a les dones, ni tan sols el de ciutadania -
Period: to
Ferran VII
Va néixer al 1784 i va morir al 1833 a Madrid, va ser príncep d'Astúries(1788-1808) i rei d’Espanya (1808 i 1814-1833), tercer fill de Carles IV i Maria Luisa de Borbó-Parma. El poble pensava que aplicaria reformes però no va fer res. rei absolutista -
Period: to
Absolutisme
Va ser una filosofía política, d’Europa a l’època moderna, que deia que la monarquía, havia de tenir un poder absolut, per això es deia a aquesta forma de govern, monarquia absoluta -
Period: to
Pragmàtica Sanció
És la qüestió de la successió del tron, llei que anul·la la llei Sàdica que diu que les noies no poden governar, això va permetre que Isabel II governes. -
Period: to
Isabel II
Va regnar Espanya el 1833 i 1868. Fill de Ferran VII. Va ser princesa d'Astúries entra el 1830 i 1833, al final del seu regnat hi ha una crisi econòmica al 1867 i amb la revolució del 1868 Isabel és exiliada -
Period: to
Guerres carlistes
Van ser tres guerres que vam tenir a Espanya al S.XIX Entre els partidaris de Carles i els partidaris d’Isabel II , primera guerra amb la mort de Ferran VII (1833-1840), la segona va ser a Catalunya (1846-1849 i la tercera guerra ( 1972-1876) , finalment va guanyar Isabel II -
Period: to
Liberalisme
És una ideologia política, social i religiosa que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència.
Promou les llibertats civils, la igualtat jurídica i apel·la els principis republicans -
Period: to
Desmortització de Mendizàbal
La desamortització de Mendizábal, promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol, perquè els seus resultats (ja no gestionats per Mendizábal, que va ser destituït com a ministre al maig del 1836, sinó pels seus successors) van ser relativament pobres. -
Period: to
Constitució 1837
Va ser un text constitucional que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845. Es va originar una crisi de l'Estatut Reial. Es va donar pas a la formació d'un govern progressista i a la consegüent elecció d'unes Corts Constituents encarregades de portar a terme la corresponent reforma constitucional. És per això que la Constitució de 1837 fou obra, en la seva immensa majoria, dels progressistes, però sempre buscant arribar al consens mitjançant un caràcter conciliador. -
Period: to
Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro va néixer el 27 de febrer de 1793 a Granátula de Calatrava i va morir el 8 de gener de 1879 a Logronyo fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. President del consell de Ministres, i i regent del regne de 1840 a 1843 -
Period: to
General Prim
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya, va néixer el 6 de desembre a Reus al 1814 i va morir el 30 de desembre de 1870, fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del segle xix. Va ser governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i president del consell de Ministres entre els anys 1869 i 1870. -
Period: to
Constitució 1845
Era de tendència moderada, que recollia els principis polítics del Partit moderat. -
Period: to
Crisi del 1867
La crisis final del regnat d'Isabel II constitueix el quart i últim període en el que es sol dividir el regnat d'Isabel II d'Espanya. Comença en març de 1863 amb la caiguda del gobern de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donnell acaba amb la Revolució de 1868 que va posar fi a la Monarquía de Isabel II -que surtí al exili- i obrí la nova etapa de la història contemporánea d'Espanya denominada Sexenio Democrático (1868-1874). -
Period: to
"La Gloriosa"
La revolució de 1868 , o també coneguda com “La Gloriosa” -
Period: to
Amadeu de Savoia
Va ser duc d’Aosta escollit com a rei de espanya. (1868-1872)
Nova dinastia Italiana
Però amb tots els problemes d'Espanya , crisi econòmica, enfrontaments polítics i la tercera guerra carlista, Amadeu va acabar abdicant -
Period: to
Sagasta
Práxedes Mateo Sagasta Escolar va néixer el 21 de juliol de 1825 a Torrecilla en Cameros i va morir el 5 de gener de 1903 a Madrid, va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres i President del Govern d'Espanya i reconegut orador. -
Period: to
La Primera República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, durant 11 mesos, va haver-hi 4 presidents diferents. Volien un estat federal, molta autonomia per les diferents regions. Disputes entre els partits: unitaris i federalistes, molts desordres. Acaba amb un cop d’Estat del General Pavia. -
Period: to
Caciquisme
El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió.Aquestes persones manipulen els resultats de les eleccions per a beneficiar als seus interessos. -
Period: to
Cànovas
Antonio Cánovas del Castillo va néixer el 8 de febrer de 1828 a Màlaga i va morir el 8 d’agost de 1897 a Arrasate fou un polític i historiador espanyol. Va ser president del Consell de Ministres, i. Va esdevenir en el principal arquitecte de la Restauració, un règim que perseguia la instal·lació d'un ordre polític estable a Espanya. -
Period: to
Alfons XII
(Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885). El regnat d'Alfons XII significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. -
Period: to
Bipartidisme
Un sistema bipartidista és un sistema polític que afavoreix el desenvolupament de dos partits polítics o coalicions polítiques i que generen una exclusió o discriminació positiva de les minories polítiques. El partit que obtingui el segon lloc en les preferències de vot, és l'oposició única i oficial del govern. Els defensors del bipartidisme argumenten que aquest sistema genera estabilitat política atès que exclou les posicions extremistes. Alternança entre dos partits: liberals i conservadors -
Period: to
Constitució 1876
Fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931. -
Period: to
Guerra de Cuba
Aquesta guerra es durà a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica al 1898, que es exactament quan Espanya va perdre a Cuba. Va ser durant el regnat de Maria Cristina, la vidua d’Alfons XII, va desembocar en la pèrdua de les colònies d’ultramar, és a dir, la meitat de l’imperi colonial espanyol.
