Espanya al segle XIX

  • Period: to

    Guerra i Revolució

  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
  • Aixecament popular de Madrid

    Aixecament popular de Madrid
    És el nom amb què es coneix l'aixecament popular de Madrid (Espanya), acabat en derrota a favor dels francesos, sorgit per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez.
  • Constitució de Cadis

    Constitució de Cadis
    Va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep.
  • Derogació de la Constitució de Cadis

    Derogació de la Constitució de Cadis
    Grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, en què li aconsellaven la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a les Corts de Càdis el 1812.
  • Ferran VII torna a Espanya

    Ferran VII torna a Espanya
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

  • Pronunciament de Rafael del Riego

    Pronunciament de Rafael del Riego
    Riego va proclamar immediatament la restauració de la Constitució de Cadis (1812, La Pepa) i el restabliment de les autoritats constitucionals. El petit suport al cop militar va anar augmentant amb el temps i va perllongar l'aixecament fins al 10 de març. En aquesta data, es va publicar un manifest de Ferran VII acatant la Constitució de Cadis que, dos dies abans, el 8 de març, havia jurat a Madrid, i que establia la monarquia parlamentària com a forma de govern al país.
  • Ferran VII jura la Constitució

    Ferran VII jura la Constitució
    La passivitat de l’exèrcit, l’acció dels liberals a les principals ciutats espanyoles i la neutralitat dels pagesos van obligar Ferran VII a acceptar la Constitució el 10 de març. El triomf del pronunciamiento va suposar l’aplicació de la Constitució de Cadis, fet que va comportar la formació d’un nou govern que va proclamar una amnistia que va permetre el retorn dels liberals i la convocatòria de Corts.
  • L'arribada dels cent mil fills de Sant Lluís

    L'arribada dels cent mil fills de Sant Lluís
    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis.
  • Ferran VII recupera el poder absolut

    Ferran VII recupera el poder absolut
    El monarca havia abandonat el país com a rei absolut i hi retornava, després del Tractat de Valençay, en el marc d’una monarquia constitucional, fet que feia desconfiar els liberals que acceptés el nou ordre.
  • Period: to

    Trienni Liberal

  • Period: to

    Segon període absolutista

  • Firma de la Pragmàtica sanció

    Firma de la Pragmàtica sanció
    La Pragmàtica Sanció de 1830 fou una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar[1][2] la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior.
  • Isabel II es nomenada hereva del tron

    Isabel II es nomenada hereva del tron
  • Period: to

    Període de regències

  • Mort de Ferran VII

    Mort de Ferran VII
    Es va morir el 29 de setembre de 1833 per arrítmia.
  • Primera guerra Carlina

    Primera guerra Carlina
    La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
  • Aixecament militar de La Granja

    Aixecament militar de La Granja
    El motí de la Granja de San Ildefonso fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz.
  • La desamortització de Mendizábal

    La desamortització de Mendizábal
  • La nova Constitució

    La nova Constitució
    La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
  • La Regència d'Espartero

    La Regència d'Espartero
    La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó.
  • Exili d’Espartero, Isabel II és proclamada major d’edat

    Exili d’Espartero, Isabel II és proclamada major d’edat
    Isabel II encara tenia deu anys, va continuar la regència. Nou regent fou el general Baldomero Espartero,havia lluitat en la guerra i n'havia sortit victoriós. Era de tendència progressista, tanmateix, ben aviat va tenir problemes amb els mateixos progressistes a causa de la seva voluntat de dur el govern per ell mateix, quan aquesta comesa era responsabilitat del primer ministre. Va procurar nomenar ministres febles, sense personalitat, i també incorporà al govern persones d'extracció militar.
  • Period: to

    Dècada Moderada

  • Progressites al poder. Creació de la Unió liberal

    Progressites al poder. Creació de la Unió liberal
    Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
  • El pronunciament de Vicávaro

    El pronunciament de Vicávaro
    La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolució espanyola del 1854 per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny de 1854, i que engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista.
  • Period: to

    Bienni progressista

  • La desamortització de Madoz

    La desamortització de Madoz
    Va ser un llarg procés historieconòmic iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy. Va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de anomenades mans mortes que no les conreaven, gairebé sempre l'Església catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe.
  • Period: to

    Aixecaments populars

  • Serrano presideix el govern

    Serrano presideix el govern
    Va ser una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II.
  • Period: to

    Govern Provisional

  • S’aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent

    S’aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent
    El nou govern provisional instaurat després de la caiguda d’Isabel II, encapçalat pels generals Serrano i Prim, va promulgar un seguit de decrets per donar satisfacció a algunes demandes populars.
  • Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons

    Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons
  • Amadeu de Savoia, rei d’Espanya

    Amadeu de Savoia, rei d’Espanya
    Va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868.
  • Period: to

    Regnat d’Amadeu I

    Escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari.
  • Es proclama la República federal

    Es proclama la República federal
    Va ser un projecte de constitució redactat durant la fase federal de la I República Espanyola.
  • Figueras presideix la Primera república

    Figueras presideix la Primera república
  • Moviment cantonalista

    Moviment cantonalista
    El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del País Valencià, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.
  • Abdicació d’Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República

    Abdicació d’Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República
    Règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874.
  • Period: to

    Primera República

    Règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874.
  • Pronunciament de Pavía

    Pronunciament de Pavía
    Va ser un cop d'Estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía.
  • Va ser proclamat rei Alfons XII

    Va ser proclamat rei Alfons XII
    Significà el retorn de la casa de Borbó a Espanya després del breu parèntesi iniciat l'any 1868.
  • Pronunciament de Martínez Campos

    Pronunciament de Martínez Campos
    Pronunciament fet pel General Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la restauració borbònica.
  • Period: to

    Restauració

  • Constitució de 1876

    Constitució de 1876
    Promulgada per Cánovas del Castillo.