Espanya al S.XIX

  • Period: to

    Guerra i revolució

  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Va ser una revolta produïda entre el 17 i 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV i amb el suport de Ferran VII.
    Van alçar-se contra el rei, Manuel Godoy, a causa del mal govern.
    Això va produïr que Ferran VII fos proclamat rei d'Espanya.
  • Aixecament de Madrid

    Aixecament de Madrid
    Després del Motí d'Aranjuez es va produir una protesta davant la situació d'incertesa política.
    Els madrilenys iniciaren un aixecament espontani on lluitaren contra els francesos. Napoleó va empresonar a Ferran VII i va coronar el seu germà Jospe Bonaparte, així va desembocar l'anomenada Guerra del Francès.
  • Constitució de Cadis

    Constitució de Cadis
    La Constitució de Cadis o coneguda com "la Pepa", va ser la resposta del poble espanyol cap a les intencions invasores de Napoleó Bonaparte, el qual volia constituir una monarquia, destronant els Borobons i nombran rei al seu germà.
    Rep aquest nom, ja que es va aprovar el dia de sant Josep.
    La Constitució establia la sobirania nacional, la monarquia constitucional, la separació de poders, el sufragi universal masculí, la religió catòlica, etc. No es reconeixia el dret de la dona ni del ciutadà.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

  • Period: to

    Període absolutista

    Període en el qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica.
  • Ferran VII torna a Espanya

    Ferran VII torna a Espanya
    Ferran VII va tornar a Espanya (València) el 22 de març de 1814, després de tornar la corona a Carles IV.
    Un grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, on li aconsellaven la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a Cadis el 1812.
  • Derogació de la Constitució de Cadis

    La Constitució de Cadis es va promulgar l'any 1812, però dos anys després, el 4 de maig de 1814, es va produïr la seva derogació a València, després de l'arribada de Ferran VII a Espanya.
  • Pronunciament de Rafael del Riego

    Pronunciament de Rafael del Riego
    El pronunciament de Rafael del Riego a Cadis va produir una revolució liberal a Espanya, la qual va permetre una curta etapa de constitucionalisme.
  • Period: to

    Trienni Liberal

    Període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan.
  • Ferran VII jura la Constitució

    Ferran VII jura la Constitució
    El 7 de març de 1820, Ferran VII va firmar el decret on es sometia "a la voluntat del poble" i va jurar la Constitució del 1812.
  • Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

    Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís van ser un exèrcit enviat per França l'any 1823, representat per la Santa Aliança (França, Rússia, Prússia i Àustria) com a resposta a la petició d'ajuda de Ferran VII perquè tornés a recuperar el poder absolut.
  • Ferran VII recupera el poder absolut

    Ferran VII recupera el poder absolut
    Després d'haver derrotat a Napoleó, Ferran VII va tornar a Espanya, on va cercar ajuda mitjançant les intervencions de les potències de la Santa Aliança per a recuperar el poder absolut, i d'aquesta manera ho va aconseguir.
  • Period: to

    Segon període absolutista

    També anomenat dècada Ominosa.
    Es caracteritzà per la dura repressió que hi va haver en tots els sectors liberals, fent que molts liberals espanyols s'exiliessin.
  • Firma de la Pragmàtica Sanció

    Firma de la Pragmàtica Sanció
    La Llei Sàlica, implantada per Felip V, no permetia l'accés de les dones al tron, per això, Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, ja que volia restablir els vells usos successoris i convertir a Isabel en hereva de la corona espanyola.
    Aquesta va ser aprovada el 29 de març de 1830.
  • Isable II és nomenada hereva del tron

    Isable II és nomenada hereva del tron
    Al 1830 va néixer a Madrid Isabel II. A la mort de Ferran VII, es va produir un conflicte sucessori entre els partidaris de la seva filla, Isabel, i els del seu germà, Carles Maria Isidre.
    Amb tant sols 3 anys d'edat van nomenar-la reina d'Espanya, gràcies a la Pragmàtica Sanció del 1830.
  • Primera Guerra Carlina

    Primera Guerra Carlina
    La Primera Guerra Carlina va ser un conflicte entre l'Antic Règim i els partidaris d'un estat liberal.
    Els liberals donaven suport a la reina Maria Cristina, regent de la seva filla, Isabel II, en canvi, els carlins volien proclamar rei a Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII.
    L'any 1839 es va acabar la guerra, gràcies al conveni de Bergara, signat al País Basc pels generals Espartero i Maroto, on s'establia la rendició carlina a canvi de mantenir els furs basconavarresos.
  • Period: to

    Període de regències

  • Mort de Ferran VII

    Mort de Ferran VII
    Ferran VII va morir el 29 de setembre de 1833 a Madrid.
    Va deixar com hereva al tron a la seva filla Isabel II, que fins a la majoria d'edat restava contra una regència governada per Maria Cristina.
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    Les reformes van produir moviments de protesta contra l'Estat, que van fer que Maria Cristina portés al govern a Juan Álvarez Mendizábal.
    Aquest va afegir la desamortització dels béns eclesiàstics, on l'Estat es va quedar amb les terres de l'Església i les va vendre en subhasta pública.
    Finalment es va abolir l'Antic Règim, gràcies a l'impuls que va suposar la legislació.
  • Aixecament militar de La Granja

    Aixecament militar de La Granja
    El motí de la Granja va ser una revolta militar que va donar lloc a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies.
    El segon regiment de la Guàrdia Reial es van dirigir al palau per a reclamar la reinstauració de la Constitució de 1812. La matinada següent es va dictar un Reial decret per reunir el més aviat possible les Corts Espanyoles i tornar a instaurar el constitucionalisme a Espanya.
  • Nova Constitució

    Nova Constitució
    L'any 1837 es va establir una nova Constitució, on s'establia la sobirania nacional, es proclamaven els drets dels ciutadans i s'establia la divisió de poders.
    El poder legislatiu estava format pel Congrés dels Diputats i pel Senat, el qual havia de ser elegit per sufragi censatari masculí.
  • Regència d’Espartero

    Regència d’Espartero
    Baldomero Espartero va substituir a Maria Cristina, l'any 1840, en la regència fins a la majoria d'edat d'Isabel II. Durant el seu mandat, l'any 1842, es va produir un aixecament popular a Barcelona on ell va ordenar un bombardeig. Un any més tard, Isabel II es va proclamar major d'edat.
  • Exili d’Espartero. Isabel II és proclamada major d’edat

    Exili d’Espartero. Isabel II és proclamada major d’edat
    Un moviment militar format pel partit Progressista i Moderat van obligar a Espartero a marxar a l'exili.
    L'any 1843, Isabel II es va proclamar major d'edat amb tant sols 13 anys, mitjançant votacions, on van haver-hi 193 vots a favor i 16 en contra.
    Els liberals es van dividir en conservadors, volien que la corona conservés el poder, i progressistes, volien un liberalisme més ampli.
    Gràcies a l'ajuda i suport de la reina van organitzar un estat liberal fet a la mida.
  • Els moderats al poder. Suspensió de la desamortització

    A partir de l'any 1843 els moderats es van imposar als progressistes, partidaris que volien un liberalisme més ampli. Amb l'ajuda de la reina Isabel II van aconseguir mantindre l'importància del poder de la corona.
    Des de l'any 1843 fins el 1868 els moderats van governar Espanya, amb un breu parèntesi de govern progressista entre el 1854 i 1856.
  • Period: to

    Dècada Moderada

    Període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.
  • Nova Constitució

    Nova Constitució
    L'any 1845 es va substituir la Constitució del 1837 per una de nova.
    Aquesta restringia el sufragi i totes les llibertats.
    Del 1854 fins al 1856 els progressistes van intentar canvir-la mitjançant moviments populars i cops d'estat militars, però no ho van aconseguir. La Constitució del 1845 es va mantenir fins al 1869, on es va substituir per la Constitucuió Espanyola.
  • Pronunciament de Vicàlvaro

    Pronunciament de Vicàlvaro
    La Vicalvarada és el nom que rep la revolució espanyola del 1854, ja que es va originar al poble madrileny de Vicàlvaro a finals de juny, i engloba el Bienni Progressista (1854–1856).
    Va ser un aixecament militar, liderat per O'Donnell, contra el govern nacional.
    El mes de juliol, el Partit Progressista va insistir a Espartero a unir-se al moviment i liderar-lo. Al costat de Madrid i Saragossa, es van produir alçaments a Barcelona, ​​zones de València i Logronyo.
  • Els progressistes al poder. Creació de la Unió liberal

    Els progressistes al poder. Creació de la Unió liberal
    Durant el 1854 i 1856 els progressistes van pujar al poder i pretenien reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat. Van realitzar una nova constitució molt democràtica que no va ser promulgada: La Constitució del 56.
    Es caracteritzava per un sufragi censatari molt ampli, el dret a votar era totalment prohibit, governava el parlament, no el rei, i buscaven la llibertat d'associació.
  • Period: to

    Bienni progressista

    Període del Regnat d'Isabel II d'Espanya, durant el qual el Partit Progressista volia reformar el sistema polític dominat pel Partit Moderat.
  • Desamortització de Madoz

    Desamortització de Madoz
    L'any 1855, Madoz va realitzar la desamortització del 1855.
    Es declaraven en venda totes les propietats de l'estat, del clergat, dels ordes militars, santuaris, propietats comunes dels pobles, de la beneficència i de la instrucció pública.
    Va ser la desamortització més important, ja que va tenir un gran nombre de vendes.
    La desamortització de Madoz va permetre al govern progressista espanyol obtenir una garantia per a poder aconseguir un préstec de la banca estrangera.
  • Period: to

    Aixecaments populars

  • Serrano presideix el govern

    Serrano presideix el govern
    L'any 1868 una part de l'exèrcit es va aixecar contra el govern i es van produir diverses revoltes populars. La reina Isabel II va fugir d'Espanya i es va formar un govern provisional que va convocar les primeres eleccions per sufragi universal masculí.
    Aquest any, Francisco Serrano Domínguez va ser qui va presidir Espanya, sent el cinquè i últim president de la Primera República Espanyola.
  • Period: to

    Govern Provisional

  • S’aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent

    S’aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent
    L'any 1869 es va aprovar una nova Constitució que establia un sistema de monarquia parlamentària.
    Amb el suport del general Prim, Amadeu I es va converit en rei d'Espanya. A causa de la manca d'estabilitat, dels grans problemes econòmics, com la crisi, i de la guerra carlina que s'inicià a Cuba, el rei va abdicar, i l'any 1873 va marxar d'Espanya.
    Al 1869 van nomenar regent a Serrano i el 1874 es va convertir en President del govern espanyol.
  • Period: to

    Regnat d’Amadeu I

    Escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles.
  • Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons

    Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons
    Isabel II es va exiliar a França i allà va abdicar a favor del seu fill Alfons XII el 25 de juny de 1870, però amb el suport de diversos grups en el govern, Amadeu de Savoia va ser qui va ser triat com rei d'Espanya.
    Isabel va viure la resta de la seva vida a França, on va ser testimoni de la Primera República, del regnat i mort del seu fill Alfons XII, i de l'inici del regnat del seu nét Alfons XIII d'Espanya.
  • Amadeu de Savoia, rei d’Espanya

    Amadeu de Savoia, rei d’Espanya
    El 16 de novembre de 1870, Amadeu de Savoia, membre de la família regnant a Itàlia, va ser escollit rei d'Espanya.
    Va governar durant dos anys, ja que Espanya patia una inestabilitat política, el rebrot carlí, la guerra a Cuba i, el fet que el va impulsar a abandonar el tron va ser la mort del seu principal valedor, Joan Prim.
    Amadeu va ser qui, després de la Revolució Gloriosa de 1868, va expulsar del país a la dinastia Borbó.
  • Abdicació d’Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República

    Abdicació d’Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República
    L'abdicació d'Amadeu I va fer que l'11 de febrer de 1873 és proclamés la Primera República espanyola.
    Sota la presidència dels catalanas Figueras i Francesc Pi i Margall, els republicans van intentar convertir Espanya en una república federal, amb una nova Constitució on organitzarien el país en 17 estats, incloent-hi Cuba.
    No hi havia l'estabilitat necessària i això va fer que sorgís el moviment cantonalista.
  • Figueras presideix la Primera República

    Figueras presideix la Primera República
    El febrer de l'any 1873, Estanislau Figueras i Moragas, un polític català, va ser elegit president de govern de la Primera República Espanyola i va governar durant quatre mesos escassos.
    L'any 1867 va ser condemnat a presó, per la qual cosa va fugir a Portugal. Un any després, va retornar a Espanya i es va unir al Partit Federal, el qual el va conduir a presidir el país.
  • Es proclama la República federal

    L'any 1873 es va proclamar La República federal espanyola que va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va iniciar la Restauració borbònica.
  • Moviment cantonalista

    L'estiu del 1873 els federals radicals van promoure el moviment cantonalista. En diverses zones d'Espanya van haver aixecaments que tenien com a objectiu la constitució d'uns poders locals forts i autònoms que no reconeixien el poder central.
    Aquest moviment, molt important a Cartagena, va produir una nova guerra civil, conjuntament amb la insurrreció carlina i l'aixecament de Cuba.
    Cartagena va se bombardejada per l'exèrcit del govern central i finalment es va reestablir la dinastia borbònica.
  • Period: to

    Primera República

    Règim polític que hi va haver a Espanya des de l'any 1873 fins el 1874
  • Pronunciament de Pavía

    Pronunciament de Pavía
    El gener de 1874, el general Pavía va assaltar el Congrés dels Diputats i va dissoldre la República Federal.
    Després del cop d'estat, Pavía va convocar a tots els partits polítics per formar un govern de concentració nacional, que donaria el poder al general Serrano, començant així una dictadura republicana.
  • Period: to

    Restauració

    Període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campo i la proclamació de la Segona República.
  • Pronunciament de Martínez Campos

    Pronunciament de Martínez Campos
    El pronunciament de Martínez Campos es va fer a Sagunt el 29 de desembre de 1874. Va suposar la restauració borbònica, la fi al Sexenni Democràtic (1868-1874) i la fi de la Primera República Espanyola (1873-1874).
  • Va ser proclamat rei Alfons XII

    Va ser proclamat rei Alfons XII
    L'1 de desembre de 1874, Alfons va fer públic el Manifest de Sandhurst, on es presentava als espanyols com un príncep catòlic, espanyol, constitucionalista, lliberal i desitjós de servir la nació.
    El 29 de desembre de 1874 es va produir la restauració de la monarquia on Martínez Campos va proclamar a Alfons XII rei d'Espanya.
  • Constitució de 1876

    Constitució de 1876
    L'any 1876, Cánovas del Castillo, va promulgar la Constitució Espanyola de 1876, un cop aconseguida la restauració borbònica.
    Aquesta reconeixia els drets individuals bàsics i establia la divisió de poders, pero proclamava la sobirania compartida entre la corona i les Corts.
    Tot i que va ser suspesa per Primo de Rivera, que va intentar elaborar una de nova sense èxit, va seguir sent-hi fins a la Constitució Espanyola de 1931.