El regnat d'Isabel II (1833-1868)

  • Esclat de la Primera Guerra Carlina

    Esclat de la Primera Guerra Carlina
    Carles Maria Isidre es considerava l'hereu legítim de la Corona espanyola.
  • Period: to

    Minoria d'edat d'Isabel II

    Durant la minoria d'edat d'edat d'Isabel II foren regents la seva mare Maria Cristina i el general Espartero.
  • Period: to

    Regència de Maria Cristina

    A la mort de Ferran VII i durant la regència de la seva vídua, la reina Maria Cristina, va començar la revolució liberal a Espanya.
    Maria Cristina va haver de recolzar els liberals per desfer-se de l'oposició dels carlins.
  • Period: to

    Primera Guerra Carlina

    Guerra civil (1833-1839) motivada, d'una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó (Carles V), germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d'Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

  • Estatut Reial

    Estatut Reial
    Carta atorgada per la reina regent d'Espanya Maria Cristina, en nom de la seva filla Isabel II, per l'abril del 1834 i que fou vigent fins a l'agost del 1836. Fou inspirat en la carta (1814) de Lluís XVIII de França i elaborat per Martínez de la Rosa.
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    La desamortització de Mendizábal (1836-51), deguda, en part, a les necessitats de la guerra carlina, va posar en venda els béns d'ordes regulars.
  • Bullangues de Barcelona

    Bullangues de Barcelona
    Conjunt de tumults produïts a Barcelona del 1836 al 1843, provocats, en part, pel descontentament de la burgesia barcelonina per la crisi econòmica, de la qual feia responsable el govern de Madrid, seguida pels elements populars, esperonats per les repercussions de la crisi social (temor a l'atur, problema de les quintes i dels consums) i conduïts per elements republicans i exaltats, sovint afiliats a societats secretes.
  • Motí de La Granja

    Motí de La Granja
    Motí de la Granja
    Insurrecció que imposà a Maria Cristina el restabliment de la Constitució del 1812. Fou inspirat pels progressistes —partit que interpretava la dinàmica política del moment—, contra el nomenament del govern Isturiz, moderat, que representava interessos de la cort.
  • Constitució de 1837

    Introduí, respecte a la constitució de Cadis, variacions remarcables amb la intenció de transigir amb els liberals moderats: al mateix temps que proclamava la sobirania nacional (la constitució només era acceptada pel rei) fugia de la confessionalitat expressa (la religió catòlica només era considerada la religió «que professen els espanyols») i mantenia els principis del 1812 sobre els drets individuals, llibertat d'impremta, igualtat davant la llei, independència dels tribunals, etc.
  • Dissolució del règim senyorial

    Llei ja iniciada a les Corts de Cadis, per la qual els senyors perdien les seues atribucions judicials
  • Conveni de Bergara

    Conveni de Bergara
    Conveni firmat a la localitat d'Oñate entre el general liberal Baldomero Espartero i els generals carlins representants del general Maroto, La Torre i Antonio Urbiztondo i que suposà el final de la Primera guerra carlina.
  • Derrota de les tropes del General Cabrera

    Derrota de les tropes del General Cabrera
    Les partides carlines de Cabrera van continuar resistint al Maestrat.
  • Period: to

    Regència d'Espartero

    La desavinença, iniciada durant la visita reial a Barcelona, entre la regent i Espartero culminà en la dimissió de Maria Cristina a València (octubre del 1840) i el nomenament d'Espartero com a regent.
  • Bombardeig de Barcelona

    Bombardeig de Barcelona
    Espartero va ordenar el bombardeig de la ciutat després de l'alçament popular provocat per l'aprovació d'un aranzel que obria el mercat espanyol als productes de cotó anglesos. Arran d'aquest fet la impopularitat del regent va crèixer fins el punt de posar-se a bona part del progressisme en contra.
  • Proclamació d'Isabel II com a reina

    Proclamació d'Isabel II com a reina
    A fi de no haver de nomenar un tercer regent, les Corts van decidir avançar la majoria d'edat d'Isabel II i la proclamaren reina als tretze anys.
  • Period: to

    Govern dels moderats

    Període comprès entre la majoria d'edat d'Isabel II (1843) i el pronunciament de Vicálvaro (1854). En aquesta década es va consolidar un liberalisme conservador que va reformar l'Estat en l'interés de les noves classes dominants.
  • Period: to

    Majoria d'Edat d'Isabel II

    Després de la caiguda d'Espartero el 1843, es va proclamar Isabel II reina d'Espanya als tretze anys d'edat.
  • Constitució de 1845

    Constitució de la monarquia espanyola que recollia els principis fonamentals del «liberalisme doctrinari». Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837: restabliment de la confessionalitat catòlica, supressió de la milícia nacional, major centralisme enfront dels òrgans provincials i municipals, etc.
  • Llei d'Administració Local

    Llei d'Administració Local
    Promulgada pel govern de Narváez l'any 1845, encaminada a controlar el poder municipal, per la que es disposava que els alcaldes dels municipis de més de 2.000 habitants i de les capitals de província serien nomenats per la Corona i els de la resta de municipis pel governador civil.
  • Period: to

    Segona Guerra Carlina

    Guerra civil, dita també guerra dels Matiners. Més que no pas una guerra estrictament carlina, fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats (Ramón María de Narváez) i contra un seguit de mesures que pertorbaven la vida del país (quintes, aranzels), en la qual participaren, a més dels carlins (anomenats en aquesta època montemolinistes), progressistes i republicans.
  • Creació de la Guàrdia Civil

    Creació de la Guàrdia Civil
    Cos de caràcter militar de l'estat espanyol creat per al manteniment de l'ordre públic, la protecció de les persones i propietats i l'execució de les lleis.
  • Concordat amb la Santa Seu

    Concordat amb la Santa Seu
    S'establia la suspensió de la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats, el retorn dels no venuts i el finançament públic del culte i el clergat.
  • Manifest de Manzanares

    Manifest de Manzanares
    Manifest en el que es demanava el compliment de la Constitució, la reforma de la Llei electoral, la reducció dels impostos i la restauració de la Milícia Nacional. La crida va trobar resposta en la insurrecció d'algunes ciutats contra el govern i en la formació de juntes revolucionàries (a Barcelona, València, Sant Sebastià i Valladolid).
  • Desamortització de Madoz

    Desamortització de Madoz
    Amb el Bienni Progressista (1854-56), Pascual Madoz elaborà una llei (1855) que reunia les disposicions vigents de la desamortització civil i eclesiàstica.
  • Period: to

    Govern dels progressistes

    Es formà una coalició de progressistes i liberals moderats, presidida per Espartero i amb O'Donnell al ministeri de la guerra. El període és caracteritzat per la constant lluita entre aquestes dues tendències de la coalició, que impossibilità de realitzar la radical transformació que l'estat espanyol necessitava per a convertir-se en un estat modern.
  • Llei General de Ferrocarrils

    Llei General de Ferrocarrils
    Llei aprovada per tal de regular la construcció de la xarxa ferroviària, oferint amplis incentius a les empreses que hi intervinguessin. Amb aquesta llei, les empreses concessionàries van poder importar, lliures de drets, els materials necessaris per construir i explotar les línies.
  • Constitució de 1856

    Constitució de la monarquia espanyola redactada i aprovada per les corts el 1856, però que no arribà a ésser promulgada perquè O'Donnell, arran dels fets del 14 i del 15 de juliol, dissolgué les corts i restablí la Constitució del 1845. Afirmava taxativament la sobirania nacional i era molt semblant a la del 1837.
  • Period: to

    Govern dels unionistes

    O'Donell va restaurar el règim que dos anys abans havia ajudat a enderrocar, restablint els principis del moderantisme. Es van formar i els governs d'Odonnell i, més tard, de Narváez
  • Llei d'Instrucció Pública

    Coneguda com a Llei Moyano, fou aprovada ordenava el conjunt del sistema educatiu seguint un model centralitzat i uniforme (plans d'estudis únics a tot el territori). La llei no era innovadora, sinó que confirmava el model ja existent. L'Estat assumia el control del sistema educatiu, però s'establia una xarxa doble: pública i privada.
  • Period: to

    Guerra al Marroc

    Conflicte armat entre Espanya i el Marro. La declaració de guerra, que tingué lloc el 22 d'octubre de 1859 amb motiu de la destrucció per part dels rifenys d'unes fortificacions recentment construïdes a la zona de Ceuta, es produí quan el cap del govern espanyol Leopoldo O'Donnell es trobava en una situació parlamentària difícil i motivà un gran entusiasme popular.
  • Crisi econòmica

    Crisi financera (degut a què les inversions ferroviàries no eren rendibles) i industrial (per la crisi cotonera catalana, afectada per la manca de cotó, per la Guerra de Secessió dels Estats Units, 1861-65), típicament capitalista, i una forta crisi de subsistències, degut a un seguit de males collites que van donar com a resultat una mancança de blat, aliment bàsic.
  • Revolta dels sergents de la caserna de San Gil

    Revolta dels sergents de la caserna de San Gil
    Recolzada per un important contingent de civils, dirigits, entre d'altres, pel líder republicà federal Francesc Pi i Margall, per demanar reformes del sistema polític. La temptativa insurreccional va fracassar i el govern O'Donnell va reprimir durament la revolta: una gran part dels més de mil presoners van ser deportats a les colònies ultramarines de la monarquia espanyola, i més de 60 insurrectes van morir afusellats.
  • Pacte d'Ostendre

    Pacte d'Ostendre
    Pacte signat per progressistes i demòcrates exiliats, on s'establien les mínimes bases per a una acció revolucionària per acabar amb el moderantisme al poder. Es concretava el compromís de formar un govern provisional i convocar unes eleccions constituents per sufragi universal directe que haurien de decidir sobre la forma de govern monàrquica o republicana. A aquest pacte s'hi adheriren els unionistes el novembre de 1867.