España del segle XIX

  • 1808 BCE

    Motí d'Arajuez (17 de Març)

    Motí d'Arajuez (17 de Març)
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
  • Aixecament 2 de maig

    Aixecament 2 de maig
    És el nom amb que es coneix l'aixecament popular de Madrid que van perdre contra els francesos. Aquest aixecament va sorgir per la protesta davant de la situació d'incertesa política generada després del Motí d'Aranjuez. La protesta va ser rebutjada per les forces napoleòniques.
  • Constitució de Cadis

    Constitució de Cadis
    Va ser la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos.
  • Ferran VII torna a Espanya

    Ferran VII torna a Espanya
    Els diputats van disposar que Ferran VII viatgés directament a Madrid per jurar la Constitució i aquest, temorós d’enfrontar-se amb els que durant sis anys havien resistit l’invasor francès, va acatar les condicions. Però els absolutistes, fonamentalment la noblesa i el clergat, sabien que amb el retorn del monarca disposaven de la seva millor oportunitat per a desfer-se de tot allò que s’havia fet a Cadis i precipitar el retorn cap a l’Antic Règim.
  • Derogació de la Constitució de Cadis

    Derogació de la Constitució de Cadis
    Un grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, en què li aconsellaven la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a les Corts de Càdis el 1812.
  • Pronunciament de Rafael del Riego

    Pronunciament de Rafael del Riego
    Es coneix com trienni liberal o trienni constitucional a el període de la història contemporània d'Espanya que transcorre entre 1820 i 1823.
  • Ferran VII jura la Constitució

    Ferran VII jura la Constitució
    l’1 de gener de 1820 el coronel Rafael del Riego, cap de les forces que havien de sufocar les sublevacions americanes i constitucionalista convençut, es va aixecar a Cabezas de San Juan en un pronunciamiento contra Ferran VII i va recórrer Andalusia proclamant la Constitució de 1812.
  • Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís

    Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França)
  • Ferran VII recupera el poder absolut

    Ferran VII recupera el poder absolut
    El monarca havia abandonat el país com a rei absolut i hi retornava, en el marc d’una monarquia constitucional. Els diputats van disposar que Ferran VII viatgés directament a Madrid per jurar la Constitució i va acatar les condicions. Però els absolutistes, sabien que amb el retorn del monarca disposaven de la seva millor oportunitat per a desfer-se de tot allò que s’havia fet a Cadis i precipitar el retorn cap a l’Antic Règim.
  • Firma de la Pragmàtica Sanció

    Firma de la Pragmàtica Sanció
    La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va venir a promulgar la Pragmàtica de 1789 aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que, per raons de política exterior, no va arribar a entrar en vigor.
  • Isable II és nomenada hereva del tron

    Isable II és nomenada hereva del tron
    Isabel II d'Espanya, anomenada «la dels Tristes Destinacions» o «la Reina Castissa» (Madrid 10 d'octubre de 1830-París 9 d'abril de 1904), 1 va ser reina d'Espanya entre 1833 i 1868,2 gràcies a la derogació de el Reglament de successió de 1713
  • Mort de Ferran VII

    Mort de Ferran VII
    Cusa de la mort: arritmia
  • Primera Guerra Carlina

    Primera Guerra Carlina
    La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys va ser el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII ia causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica sanció de 1830. la rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment al País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat.
  • Aixecament militar de la Granja

    Aixecament militar de la Granja
    El motí de la Granja de Sant Ildefons va ser una revolta militar que es va convertir a Espanya durant la Presidència de el Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicilias estiu de 1836
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    La desamortització de Mendizábal, promoguda pel president del Consell de Ministres Juan Álvarez Mendizábal el 1836, va tenir unes conseqüències molt importants per a la història social de l'estat espanyol, perquè els seus resultats (ja no gestionats per Mendizábal, que va ser destituït com a ministre al maig del 1836, sinó pels seus successors) van ser relativament pobres.
  • Nova Constitució

    Nova Constitució
    Va ser un text constitucional que va substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
  • Regència d'Espartero

    Regència d'Espartero
    La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys d'edat.
  • Exili d'Espartero, Isabel II és proclama major d'edat

    Exili d'Espartero, Isabel II és proclama major d'edat
    Enmig d'un enorme caos, el 1843 Espartero va emigrar a Anglaterra. La coalició moderada i progressista que havia liderat les noves revoltes va decidir no allargar la regència i proclamar major d'edat la reina Isabel II, que llavors tenia tretze anys.
  • Els moderats al poder. Suspensió de la desmoraltzació

    Els moderats al poder. Suspensió de la desmoraltzació
    Va ser un llarg procés historieconòmic iniciat a l'estat espanyol
  • Nova Constitució

    Nova Constitució
    Va ser la norma suprema durant el regnat efectiu d'Isabel II, que va substituir a la Constitució de 1837 a norma suprema durant la seva minoria d'edat.
  • Pronunciament de Vicávaro

    Pronunciament de Vicávaro
    Va ser, sens dubte, el fet històric més important de segle XIX a Vicálvaro. Va ser un aixecament militar liderat per O'Donnell el 1854 contra el govern nacional i que ha passat a la història amb el nom de la Vicalvarada.
  • Els progressistes al poder. Creació de la Unió liberat

    Els progressistes al poder. Creació de la Unió liberat
    Va ser un pronunciament militar seguit de una insurrecció popular, que es va produir entre el 28 de juliol de 1854 durant el reinat de Isabel II. Així es va posar fí a la década moderada.
    Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats.
  • Desamortització de Madoz

    Desamortització de Madoz
    Va ser un llarg procés històric, econòmic i social iniciat a finals de segle XVIII amb l'anomenada
  • Serrano presideix del govern

    Serrano presideix del govern
    Va ser una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i exili de la reina Isabell II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
  • S'aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent

    S'aprova una nova Constitució i Serrano és nomenat regent
    Va ser nomenat dirigent del govern el 1869 i el general Serrano seria regent
  • Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons

    Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons
    25 de juny de 1870 la reina d'Espanya Isabel II abdica en favor del seu fill Alfons XII, rebesavi l'actual rei d'Espanya Felip VI.
  • Amadeu de Savoia, rei d’Espanya

    Amadeu de Savoia, rei d’Espanya
    Escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó
  • Abdicació d’Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República

    Abdicació d’Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República
    La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
  • Figueras presideix la Primera república

    Figueras presideix la Primera república
    El rei Amadeu I va renunciar a el tron ​​d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873.1 L'abdicació va estar motivada per les dificultats a què va haver d'enfrontar durant el seu curt regnat, com la guerra a Cuba, l'esclat de la Tercera Guerra Carlina
  • Moviment catonalista

    Moviment catonalista
    El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del País Valencià, Andalusia i Cartagena (Múrcia) el 1873. [cita requerida] L'objectiu era instaurar un règim federal per als antics estats històrics, les províncies i els municipis (els cantons)
  • Es proclama la República federal

    Es proclama la República federal
    El cop d'Estat de Pavia, o simplement cop de Pavia, va ser un cop d'Estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874.
  • Va ser proclamat rei Alfons XII

    Va ser proclamat rei Alfons XII
    El pronunciament del general Arsenio Martínez Campos a Sagunt, el 29 de desembre de 1874, restaura la dinastia dels borbons a la figura d'Alfons XII.
  • Pronunciament de Martínez Campos

    Pronunciament de Martínez Campos
    Es coneix com Pronunciament de Sagunt o Pronunciament de Martínez Campos a el pronunciament fet pel general Arsenio Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la Restauració borbònica a Espanya i la fi de l'Sexenni Democràtic i de la Primera República Espanyola.
  • Consitució de 1876

    Consitució de 1876
    La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antonio Cánovas del Castell i va ser la base de la Restauració borbònica.