història contemporànea d'Espanya

By CWFI_7
  • Manuel Godoy

    Manuel Godoy
    Godoy va governar de manera ambigua: lluitava contra França com hi pactava. L'any 1807 va signar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó i va permetre el pas de les tropes franceses per la Península amb la falsa promesa que es repartirien el regne de Portugal ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    Va ser assenyalat com a principal culpable de la situació, de manera que el març de 1808 va esclatar una revolta: el motí d'Aranjuez. Napoleó va nomenar al seu germà, Josep Bonaparte rei d'Espanya. Als seguidors de Josep I se'ls coneixia depectivament com els afrancesats.
  • Carles IV

    Carles IV
    Va ser el príncep d'Asturies. El període revolucionari francès va coincidir amb el regne de Carles IV a Espanya, un monarca no gaire interessat pels afers de govern.
  • Period: to

    Regnat de Carles IV

    Rei que regna a Espanya després de Napoleó
  • Mendizábal

    Mendizábal
    Lo més destacable que va fer, va ser la llei de desamortització de 1836. Les propietats del clergat regular passaven a ser subhastades per l'estat.
  • Period: to

    Espartero

    Militar d'ideologia liberal progressista. Va vèncer en la primera guerra Carlina. Entre 1840 i 1843, va substituir Maria Cristina com a regent d'Espanya durant la minoria d'edat d'Isabel II. Va bombardejar a Barcelona el 3 de desembre de 1842.
  • Haití

    Haití
    Independència a Haití
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    En el tractat s'estipulava que les províncies de Minho i Douro serien per al rei d'Etrúria, net de Carles IV; l'Alentejo i l'Algarve per a Godoy, i la resta estaria sota domini francoespanyol.
  • Carles IV Mort

    Carles IV Mort
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
  • Batalla de Bailèn

    Batalla de Bailèn
    Va representar una severa derrota per a Napoleó i que va soposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes.
  • Period: to

    Els afrancesats

    El regnat de Josep I, va coincidir amb la guerra del Francès i amb el rebuig de gran part de la població espanyola, que el veia com un rei imposat i forà. Una minoria d'Espanyols, seguidors de les idees revolucionàries ajudarien el progrés d'Espanya, li van fer costat. La guerra del Francès no ha de ser considerada exclusivament com una guerra d'independència contra un domini estranger, sinó també com una guerra civil, ja que hi havia espanyols en els dos bàndols en lluita.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    Va ser príncep d'Asturies 1788-1808
  • L'alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid

    L'alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid
    La població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades. La repressió que va seguir els fets va ser molt dura.
  • 3 de maig de 1808 a Madrid

    3 de maig de 1808 a Madrid
    Hi van haver molts afususellaments per la revolta del dia anterior.
  • La batalla del Bruc

    La batalla del Bruc
    Es la més coneguda de la guerra del Francès. Es tracta de dues accions militars, entre la guerra convencional i la guerrilla, als voltants de la muntanya de Montserrat. Soldats francesos es dirigien a Manresa per tal de castigar la població, com acte de rebel·lia, havia cremat públicament paper segellat francès, però partides d'homes i el sometent, grups d'autodefensa formats per gent no professional, els van fer recular. L'acció real s'hi va afegir la llegenda del timbaler del Bruc.
  • Nova Granada

    Nova Granada
    Independència de Nova Granada
  • Paraguai

    Paraguai
    Independència de Paraguai
  • Veneçuela

    Veneçuela
    Independència de Veneçuela. Va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador. Bolívia porta el seu nom, i és considerat un heroi de l'Amèrica Llatina.
  • Les Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis
    Els dirigents espanyols van formar les juntes locals, eren coordinades per una Junta Suprema Central, traçava les directrius. L'any 1812 les Corts van aprovar una de les constitucions més liberals i avançades. La Constitució, reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret de l'educació i més. Espanya va passar a ser una monarquia constitucional. Quan Ferran VII va retornar de l'exili, la va abolir. Va ser coneguda com la Pepa.
  • Batalla de Vitòria

    Batalla de Vitòria
    Les tropes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, van vèncer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península.
  • Prim

    Prim
    Va encapçalar el cop militar que l'any 1868 va enderrocar Isabel II. Va presidir el govern durant l'època del govern provisional (1869-1870). Va morir al 1870 per causa d'unes ferides d'un atemptat.
  • Argentina

    Argentina
    Idependència
  • Batalla San Martín a Chacabuco

    Batalla San Martín a Chacabuco
    Es va iniciar a Argentina. San Martín va ser un militar i polític rioplatense i un dels libertadores d'Argentina, Xile i Perú.
  • Xile

    Xile
    Independència de Xile
  • Period: to

    Gran Colòmbia

    Independència de Gran Colòmbia
  • El trienni liberal a Espanya

    El trienni liberal a Espanya
    Riego va fer un cop d'estat i va instaurar un règim liberal, va durar tres anys.
  • Period: to

    El trienni liberal a Espanya

    Torna Ferran VII a Espanya, quan va entrar a la Península, el rei va abolir la Constitució de 1812, va empresonar i persegir els liberals espanyols.
  • Perú

    Perú
    Independència de Perú
  • R. Dominicana

    R. Dominicana
    Independència de la República Dominicana
  • Mèxic

    Mèxic
    Independència a Mèxic
  • Imperi del Brasil

    Imperi del Brasil
    Independència de l'imperi de Brasil
  • El trienni liberal a Espanya

    El trienni liberal a Espanya
    El rei no parava de conspirar fins que va restaurar un altre cop l'absolutisme amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit reclutat per la Santa Aliança.
  • Period: to

    Províncies unides de l'Amèrica central

    Independència de les Províncies unides de l'Amèrica central
  • Batalla d'Ayacucho

    Batalla d'Ayacucho
    Va posar fi a la dominació espanyola al Perú.
  • Bolívia

    Bolívia
    Independència de Bolívia
  • Pavía

    Pavía
    Nou cop d'estat al 3 de gener de 1874 del general Pavía, va fer entrar tropes de la guàrdia civil a l'edifici i va dissoldre les Corts. Va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Havia encarregat un govern de concentració al general Serrano.
  • Uruguai

    Uruguai
    Independència d'Uruguai
  • Equador

    Equador
    Independència d'Equador
  • Mort Ferran VII

    Mort Ferran VII
    Va haver hi un conflicte a Espanya entre els partidaris de Carles, germà del rei, (es van aglutinar les forces més reaccionàries del país) i els partidaris d'Isabel, filla del rei, (els liberals posaven les seves esperances per a fer un país més modern).
  • Period: to

    Guerra entre carlins i liberals

    Guerra civil que va acabar amb la victòria dels isabelins. Els carlins no es rendien i durant tota la centúria van continuar lliutant per imposar un règim absolutista.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

    Canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i tots tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal. Es van aconseguir algunes millores.
  • Mendizábal

    Mesura més destacable: llei de desamortització
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Rei d'Espanya (1870-1873). Va abdicar per la falta de suport del país, fins a una República. La Primera República no va durar ni un any i en la seva curta vida va veure desfilar quatre presidents.
  • Period: to

    Segona guerra Carlina

    Fou una revolta catalana contra la dictadura dels moderats Ramón María de Narváez i contra un seguit de mesures centralistes que pertorbaven la vida del país
  • Els setges (El gran dia de Girona)

    Els setges (El gran dia de Girona)
    Algunes ciutats van oposar-se als exèrcits francesos i els van negar l'entrada. Sotmetre-les a setges llargs i cruents. Saragossa en va partir dos, en el primer va destacar la figura mítica d'Agustina d'Aragó. Girona va ser víctima de diversos setges que van ocasionar la destrucció quasi total de la ciutat i una gran mortaldat entre els gironins.
  • Period: to

    Tercera guerra Carlina

    Catalunya, el País Basc i Navarra van tenir una forta presència carlina.