Catalunya i Espanya al s. XIX Lidia Perez

  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    El Motí d'Aranjuez o l'aixecament de la ciutat d'Aranjuez va ser un aixecament ocorregut entre el 17 i el 18 de març de 1808 pels carrers d'aquesta localitat madrilenya.
    Es va desencadenar a causa de diverses causes motivades per la política de Manuel Godoy, secretari de l'Estat de Carles IV.
    Els contemporanis van mitificar el succés, situant el 19 de març, que simbolitzava la caiguda de l'injuriat Godoy, com a punt de partida de la «Revolució Espanyola»
  • Aixecament

    Aixecament
    Fets esdevinguts aquest any a la ciutat espanyola de Madrid, produïts per la protesta popular davant la situació d'incertesa política derivada després del motí d'Aranjuez.
  • Constitució de Cadis

    Constitució de Cadis
    Fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep.
  • Ferran VII torna a Espanya

  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

    Absolutista
  • Period: to

    Primer període absolutista

  • Derogació de la Constitució de Cadis

    Va succeïr a Valencia després del retorn de Ferran VII.
  • Pronunciament de Rafael del Riego

    Pronunciament de Rafael del Riego
    Va tenir lloc a la localitat sevillana dels Caps de Sant Joan.
    Rafael del Riego havia rebut el comandament de l'2º Batalló d'Astúries, com a part d'un exèrcit expedicionari encarregat de sufocar les accions de els insurgents a les colònies d'Amèrica, el qual estaria dirigit pel comte de Calderón.
  • Period: to

    Trienni Liberal

  • Ferran VII jura la Constitució

    Ferran VII jura la Constitució
  • Arribada dels Cent Mill Fills de Sant Lluís

    Arribada dels Cent Mill Fills de Sant Lluís
    Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
  • Ferran VII recupera el poder absolut

    Ferran VII recupera el poder absolut
    Ferran VII torna a regnar com a rei absolut i els liberals foren perseguits novament.
  • Period: to

    Segon període absolutista

  • Firma de la Pragmàtica Sanció

    Firma de la Pragmàtica Sanció
    La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser una Pragmàtica Sanció aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va venir a promulgar1 2 la Pragmàtica de 1789 aprovada per les Corts d'aquell any a instàncies del rei Carles IV i que, per raons de política exterior, no va arribar a entrar en vigor.
  • Period: to

    Període de regències

  • Isabel II és nomenada hereva del tron

    Isabel II és nomenada hereva del tron
    Isabel II va ascendir a el tron ​​d'Espanya després de la mort del seu pare, sense haver complert encara els tres anys d'edat, motiu pel qual va ser necessari nomenar a la seva mare regent de el regne.
  • Mort de Ferran VII

    Mort de Ferran VII
    Després d'una sorprenent però breu recuperació al començament de 1833, Fernando va morir sense fills homes. Es trobava malalt des de juliol i ser enterrat el 3 d'octubre, al monestir d'Escorial.
  • Period: to

    Primera Guerra Carlina

    La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya Quan va morir el rei Ferran VII ia causa de su successió, perque a els absolutistes no acceptaven su filla Isabel II d'Espanya, declarada Hereva En virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
  • Aixecament militar de La Granja

    Aixecament militar de La Granja
    Fou una revolta militar que esdevingué a Espanya durant la Presidència del Consell de Ministres d'Espanya de Francisco Javier de Istúriz, quan era regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies l'estiu de 1836.
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    El 19 de febrer de 1836 començava el procés desamortitzador impulsat pel primer ministre Juan Álvarez Mendizábal. Quan Mendizábal va arribar a el poder el 1835 tenia davant seu el que considerava dos problemes fonamentals, el precari estat de les arques públiques i la guerra civil contra els carlins.
  • Nova constitució

    Al finalitzar la regència de Maria Cristina de Borbó
  • Regència d'Espartero

    Regència d'Espartero
    La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys d'edat.
  • Exili d'Espartero. Isabel II és proclamada major d'edat.

    Exili d'Espartero. Isabel II és proclamada major d'edat.
    Al 1843, un moviment militar i cívic encapçalat per una part de el Partit Progressista i pel Partit Moderat que comptava amb els generals afins Ramón María Narváez, Francisco Serrano i Leopoldo O'Donnell va obligar a Espartero a marxar a l'exili. La coalició antiesparterista decidir llavors proclamar la majoria d'edat d'Isabel, quant va complir els tretze anys d'edat, a l'octubre de 1843, iniciant-se així el seu regnat efectiu.
  • Els moderats al poder. Suspensió de la desamortitzcació.

  • Period: to

    Dècada Moderada

  • Nova constitució

  • Pronunciament de Vicávaro

    Pronunciament de Vicávaro
    La Revolució de 1854, també coneguda amb el nom de Vicalvarada va ser un pronunciament militar seguit d'una insurrecció popular, que es va produir entre el 28 de juny i el 28 de juliol de 1854 durant el regnat d'Isabel II. Es va posar fi així a la dècada moderada (1844-1854) i es va donar pas a l'bienni progressista (1854-1856).
  • Creació de la Unió liberal (els progressistes al poder)

    Creació de la Unió liberal (els progressistes al poder)
    Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
  • Period: to

    Bienni progressista

  • Desamortització de Madoz

    Desamortització de Madoz
    Va consistir a posar al mercat, prèvia expropiació forçosa i mitjançant una subhasta pública, les terres i béns que fins llavors no es podien alienar (vendre, hipotecar o cedir) i que es trobaven en poder de les anomenades «mans mortes», és a dir , l'Església catòlica i els ordes religiosos i els anomenats erms i les terres comunals dels municipis, que servien de complement per a la precària economia dels camperols.
  • Period: to

    Aixecaments populars

  • Serrano presideix el govern

    Serrano presideix el govern
  • Period: to

    Govern provisional

  • S'aprova una nova constitució i Serrano és nomenat regent

    S'aprova una nova constitució i Serrano és nomenat regent
    La Constitució espanyola de 1869 va ser la Constitució aprovada sota el Govern Provisional de 1868-1871, després del triomf de la Revolució de 1868 que va posar fi a l'regnat d'Isabel II.
  • Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons Amadeu de Savoia, rei d'Espanya

    Isabel II abdica a favor del seu fill Alfons Amadeu de Savoia, rei d'Espanya
  • Period: to

    Regnat d'Amadeu I

  • Abdicació d'Amadeu de Savoia i proclamació de la Primera República

  • Figueras presideix la Primera República

    Figueras presideix la Primera República
    Després de la renúncia a l'tron d'Amadeu de Savoia, va deixar de tenir validesa la Constitució de 1869 i les Corts van sotmetre a votació la proclamació d'una república, la qual va ser aprovada al febrer de 1873. L'elegit per presidir-la va ser Estanislao Figueras, republicà federal de gran prestigi, però només va exercir el càrrec entre febrer i juny de 1873, ja que no va poder afrontar la crisi econòmica.
  • Moviment cantonalista

    Moviment cantonalista
    Els seus protagonistes van ser els republicans federals «intransigents», que volien instaurar immediatament la República Federal de baix a dalt sense esperar que les Corts Constituents elaboraran i aprovaran la nova Constitució Federal, tal com defensava el president de l'Poder Executiu de la República Francesc Pi i Margall, recolzat pels sectors «centrista» i «moderat» de el Partit Republicà Federal.
  • Period: to

    Primera República

  • Proclamació de la República Federal

    El president, fent complir el que ordenava el Reglament de les Corts per a l'aprovació definitiva de les propostes de llei, va disposar celebrar una votació nominal a l'endemà. El 8 de juny es va aprovar la proposta amb el vot favorable de 218 diputats i només 2 en contra, proclamant aquell dia la República Federal
  • Proclamació rei Alfons XII

    Proclamació rei Alfons XII
    El pronunciament del general Arsenio Martínez Campos a Sagunt, restaura la dinastia dels borbons a la figura d'Alfons XII. El 31 de desembre, Antonio Cánovas del Castell assumeix la presidència de Consell de Ministres, obrint un període de regència que acaba amb l'arribada de el nou rei a Barcelona el 9 de gener de 1875 i a Madrid el dia 14.
  • Period: to

    Restauració

  • Pronunciament de Pavía

    Pronunciament de Pavía
    Va consistir en l'ocupació de l'edifici de Congrés dels Diputats per guàrdies civils i soldats que van desallotjar de el mateix als diputats quan s'estava procedint a la votació d'un nou president de l'Poder Executiu de la República en substitució d'Emilio Castelar que acabava de perdre la moció de censura presentada per Francesc Pi i Margall, Estanislau Figueres i Nicolás Salmerón.
  • Pronunciament de Martínez Campos

    Pronunciament de Martínez Campos
    El 29 de desembre després del fallit intent de l'Duc de la Torre de consolidar-se al poder en una mena de dictadura republicana, el general Martínez Campos es va pronunciar a Sagunt.
  • Constitució de 1876

    Constitució de 1876
    La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antonio Cánovas del Castell i va ser la base de la Restauració borbònica.