Miquel Beltran Moncada - Eix Cronològic del segle XIX

  • 1805 Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran Bretanya.

    1805 Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran Bretanya.
    La guerra angloespanyola entre 1796 i 1802, i de nou entre 1804 i 1808, va formar part de les Guerres Revolucionàries Franceses i les Guerres Napoleòniques. La guerra va acabar en una aliança.
  • Batalla de Trafalgar (1805)

    Batalla de Trafalgar (1805)
    Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota francesa.
  • 1807 Tractat de Fontainebleau

    1807 Tractat de Fontainebleau
    El primer ministre Godoy autoritza
    l’entrada de tropes franceses a
    Espanya.
    Exèrcit francès
    *Exèrcit de ciutadans
    *Els comandaments eren professionals
    i no pas nobles privilegiats.
    *L’exèrcit de terra més modern, ben
    organitzat i ben armat del moment.
    *I davant d’ell, el millor militar del
    moment: Napoleó Bonaparte.
  • Motí d’Aranjuez (1808)

    Motí d’Aranjuez (1808)
    Enfrontaments entre pare
    i fill sobre el paper polític de
    Godoy
    A més a més, es produeixen les Capitulacions de Baiona (1808) Napoleó imposa al seu germà Josep com a
    rei d’Espanya (Josep I).
  • Divisió dels espanyols

    Es divideixen en Afrancesats i Patriotes.
    Els afrancesats eren els liberals francòfils que donàven suport al govern de Josep I (Suport de les tropes franceses
    d’ocupació). En canvi , el patriotes es dividien en dos subgrups. En primer lloc, els liberals anglòfils. En segon lloc, el tradicionalistes.
  • Period: to

    Guerra del francès (1808 – 1814)

    Inici: Insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid
    Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament d’una forma brutal L’aixecament antifrancès s’escampa pel territori...Molts afrancesats es passen al bàndol dels liberals patriotes...
  • Batalla de Bailén (1808)

    Batalla de Bailén (1808)
    El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar del control francès Andalusia. Protegida per la flota britànica des de Gibraltar, Cádiz es converteix en la ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central
  • Les Corts de Cádiz (1810)

    Les Corts de Cádiz (1810)
    Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants
    de les Juntes provincials de tot el país.
    El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i
    liberal...
  • Constitució de 1812 - La "Pepa"

    Constitució de 1812 - La "Pepa"
    La Constitució de 1812 o també dita de Cádiz es converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya. Defensava: Sobirania nacional, Divisió de poders, Libertat d'expressió. Aquí deixo un enllaç en que esplica més a fons la Constitució de 1812, "La Pepa".
  • “Pronunciamiento” de Riego

    “Pronunciamiento” de Riego
    Arriba a Espanya Ferran VII, “el deseado”
    *Abolició de la Constitució de Cádiz
    *Persecució dels liberals, que s’organitzen en societats secretes per conspirar a través de l’exèrcit. Intervenció de la Santa Aliança a demanda de Ferran VII. Invasió dels cent mil fills de Sant Lluís (1823)
  • Period: to

    Dècada Ominosa (1823 – 1833)

    Pronunciamiento: Cop d’Estat militar que al s.XIX intentava
    provocar un canvi d’orientació política del govern. Pretorianisme: Situació en que degut a la influència de l’exèrcit, els militars esdevenen els actors de la política. A Espanya deurant el s.XIX, les constants guerres van donar un fort protagonisme polític als militars. Ells presidien els governs, esdevenien ministres. Els polítics destacats durant el segle XIX tots eren militars: Elio, Espartero , Maroto, i Prim.
  • El conflicte dinàstic de 1833

    La Cort i l’exèrcit es divideixen...
    Carlins: Donen suport a les demandes de Carles Mª Isidre per esdevenir rei. (sectors més conservadors i partidaris de mantenir l’Antic Règim, els partidaris de l’absolutisme i les antigues lleis)
    Isabelins: Donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel.
    ( sectors liberals veuen una oportunitat per fer-se amb el poder) ...El conflicte polític entre absolutistes i liberals es superposa al
    conflicte dinàstic.
  • Inici de la primera carlinada

    Inici de la primera carlinada
    Els carlins controlen les àrees rurals del nord, especialment al
    País Basc, Navarra i les comarques pirinenques de Catalunya.
    Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant
    (Barcelona, Bilbao...), a les capitals de província i a Andalusia.
    Davant les constants derrotes i fracassos de les expedicions
    carlines, els carlins es divideixen:
    Transaccionistes: volen negociar
    Intansigents: són més radicals, volen portar els idearis carlins fins al límit.
  • Period: to

    La primera carlinada o Primera Guerra Carlina (1833-1839)

  • Fi de la 1ª Carlinada // Abrazo de Vergara (1839)

    Fi de la 1ª Carlinada  // Abrazo de Vergara (1839)
    Els liberals es comprometien a mantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra. Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol.
    Els intransigents van seguir la lluita a favor de Carles Mª Isidre, però en petits escamots en zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig bandolers...
  • Conseqüències del desenllaç de la 1ª carlinada

  • Sociologia del carlisme (1839)

    Sociologia del carlisme (1839)
    La base social del carlisme la formaven els sectors socials que es veurien
    perjudicats per les reformes liberals i el nou sistema econòmic capitalista.
    Es tractava de classes baixes d’àmbits rurals pròpies de l’estructura
    social de l’Antic Règim.
    * Baixa Noblesa
    * Baix clergat
    * Pagesos emfiteutes ...En canvi les reformes liberals afavorien l’Alta Noblesa latifundista i a les classes socials emergents Més informació del carlisme:
    http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/carlisme/
  • Geologisme del carlisme

    Geologisme del carlisme
  • Ideologia del carlisme - “Dios, patria, Rey y fueros”

    Ideologia del carlisme - “Dios, patria, Rey y fueros”
    Déu: Els carlins eren ultracatòlics i tradicionalistes. Pàtria: El seu concepte de “pàtria” es relacionava amb rebutjar com a nocives les idees vingudes de l’estranger, de les quals ens havíem de protegir. Rei: Un monarca amb poder era la millor garantia dels “drets” dels seus súbdits. Furs: Eren partidaris de mantenir o, en el seu cas, restablir les lleis tradicionals que tenien alguns territoris a l’Antic Règim. Per exemple els furs basco-navarresos encara vigents...
  • Period: to

    Regència d’Espartero (1840 – 1843)

    Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cirstina cedeix la Regència al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero.
    * Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre
    encertats.
    * El seu estil de govern era autoritari i dictatorial, a l’estil bonapartista.
    * Es va anar guanyat l’enemistat de liberals moderats i liberals progressistes per les seves autoritàries maneres.
  • Bombardeig de Barcelona 1842

    Bombardeig de Barcelona 1842
    Quan a Barcelona el 1842 la població es va sublevar contra l’aranzel lliurecanvista i els pactes comercials amb Gran Bretanya, va sufocar la revolta bombardejant la ciutat des del castell de Montjuïc, la Ciutadella i des del mar. Baldomero Espartero va dir: "Barcelona tiene que ser bombardeada
    cada cincuenta años..."
  • Period: to

    El règim moderantista (1844 – 1868)

    És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868 arran de la Revolució “La Gloriosa”
    A nivell econòmic és una etapa de fort creixement que consolida el poder de la Gran Burgesia.
    A nivell polític es consolida el poder dels liberals moderats, que
    limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això va
    distanciant els liberals entre ells: moderats i progressistes.
    La corrupció, el tràfic d’influències i el conservadurisme són la tònica del regnat d’Isabel II
  • Period: to

    El Bienni progressista (1854 – 1856)

    Amb la Vicalvarada del general O’Donnell, recolzada pels
    progressistes, s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista durant el regnat d’Isabel II. El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país,
    sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític.
  • Llei general del ferrocarril (1855)

    Llei general del ferrocarril (1855)
    El sistema de transport existent a Espanya abans de l'ferrocarril era un sistema arcaic, car, insegur.... El ferrocarril avantatjava amb créixer qualsevol alternativa existent.
    Per als progressistes de 1855, el ferrocarril va ser el progrés per excel·lència. Era una qüestió prioritària, i no van dubtar a presentar un projecte per construir-lo. Més informació al següent enllaç:
    http://www.mailxmail.com/curso-historia-espana-siglo-xix-2/ley-general-ferrocarriles-junio-1855
  • Desamortització de Madoz (1855)

    Durant el segon govern del progressista Baldomero Espartero, el seu ministre d'Hisenda, Pascual Madoz, realitza una nova desamortització (1855), que va ser executada amb major control que la de Mendizábal. L'1 de maig del 1855 es publicava a la Gaceta de Madrid, i el 31 la instrucció per realitzar-la.
    Es declaraven en venda totes les propietats de l'estat, del clergat, dels ordes militars, confraries, etc.
  • Projecte de Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856)

    Projecte de Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856)
    Regnat Isabel II, la reina nombra cap de govern a líder de la Unió Liberal O'Donnell. Les corts es van oposar.
    El nou cap de govern va utilitzar contra ells a l'exèrcit i els va derrotar el 1856.07.15, amb el que va acabar el Bienni. A l'produir-se la caiguda d'Espartero, les Corts ja havien aprovat aquest text, que esperava la sanció real per entrar en vigor. No es va arribar a signar. Més informació de la "Nonata": http://historiadeespana2.blogspot.com/2010/12/constitucion-nonata-de-1856.html
  • "Pronunciamiento" de 1856

    "Pronunciamiento" de 1856
    Descontenta la reina i el propi O’Donnell
    amb el caràcter massa progressista del
    projecte de Constitució, organitzen un
    “pronunciamiento” que restaura el règim
    moderantista.
  • La “Gloriosa”, Revolució de setembre de 1868.

    La “Gloriosa”, Revolució de setembre de 1868.
    És l’única Revolució del segle XIX a Espanya.
    Tot i l’important paper dels militars liberals progressistes, participen en l’aixecament per primer cop les masses populars.
    El programa bàsic de la Revolució de setembre del 68:
    * Sufragi universal i lliure. Convocatòria d’eleccions constituents
    * Drets civils democràtics i llibertat de culte.
    * Lliure comerç i proporcionalitat dels impostos
  • Causes de "La Gloriosa"

  • Period: to

    El sexenni revolucionari (1868-1874)

    El Sexenni 1868-1874 és l'etapa més democràtica del segle XIX, però també la més inestable. En poc més de sis anys l'Estat espanyol va conèixer una monarquia constitucional amb un rei estranger (Amadeu I) i una república (per primera vegada en la seva història).
  • Govern provisional i corts constituents (1868 – 1869)

    Govern provisional i corts constituents (1868 – 1869)
    Després del triomf de ‘’La Gloriosa’’ i l’exili de Isabel II, les revolucions seguien amb el desig d’aconseguir unes llibertats bàsiques com el dret a associació i reunió, i abolir altres lleis com la pena de mort o l’impost dels consums.
    Les classes benestants conservadores van impulsar la creació d’un govern provisional a la capital de l’Estat. Tota la informació Govern provisional + Constitució del 1869
    https://sites.google.com/site/sexennidemocratic/la-constitucio-de-1869
  • Eleccions a Corts constituents 1869

    Eleccions a Corts constituents 1869
  • Constitució de 1869

    Constitució de 1869
    La Constitució Espanyola de 1869 fou la llei fonamental per la qual es va regir l'Estat Espanyol des de la seva promulgació el 6 de juny de 1869 fins a l'abdicació d'Amadeu I i la proclamació de la Primera República, l'any 1873. Aquesta nova constitució fou molt avançada per a la societat espanyola de l'època. Gral. Espartero
    Gral. Prim
    Leopold von Hohenzöllern
    Duc de Montpensier
    Alfons de Borbó, fill d’Isabel II
    Amadeo de Saboia, Duc d’Aosta, fill del rei d’Itàlia
  • Period: to

    Regnat d’Amadeu I (1870 – 1873)

    El regnat d’Amadeu I ja va començar malament. El General Prim, que havia de ser la seva mà dreta en el govern, va ser assassinat en un misteriós complot. Tot i les seves bones intencions, Amadeu es va trobar
    unes Corts molt dividides que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs.
    Amadeu Iva abdicar el febrer de 1873 Tota la info del Regnat d'Amadeu I:
    http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/01/15/el-regnat-d%E2%80%99amadeu-i-de-savoia-1871-1873/
  • I República (1873 -1874)

    I República (1873 -1874)
    La República de febrer de 1873 responia a un model indefinit, resultat d'un pacte entre republicans i radicals
    En onze mesos, la República va tenir quatre presidents. Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall, van intentar fer algun canvi important en l'esdevenir de la història d'Espanya. Els dos últims presidents, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar, representaven una reacció conservadora que va pretendre restablir l'ordre, l'autoritat i el govern davant el moviment cantonalista.
  • República autoritària (1874) i l'Inici de la Restauració

    República autoritària (1874) i l'Inici de la Restauració
    La Primera República va acabar amb el cop d'Estat del general Pavía al començament de 1874, establint-se la República autoritària presidida per Serrano. El líder d'el partit alfonsí, Cánovas del Castell, va preparar la tornada dels Borbons en la persona d'Alfons, fill d'Isabel II. Després del pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos (desembre de 1874), Alfons XII va ser declarat rei, començant la Restauració.