4tA Marc Aguilar B9 SPCAT XIX/XX

  • Les plataformes del catalanisme

    Durant el segle XIX hi ha iniciatives culturals i polítiques catalanistes. Es defensava la comunitat es vol reorganitzar l’estat (descentralitzar-lo). Va haver-hi moviments conservadors i catòlics com els d’Enric Prat de la Riba i Josep Torras i Bages i altres més progressistes com Valentí Almirall.
    Hi havia els que només buscàven la recuperació cultural i els que volien la reivindicació política. Es va fundar la unió Catalanista i es van elaborar les Bases de Manresa.
  • Period: to

    Els orígens i el desenvolupament del catalanisme

    Durant el S.XIX sorgeixen moviments per poder recuperar el passat històric de Catalunya. També apareix la Renaixença, un moviment cultural i literari. La defensa del patrimoni documental català i la recuperació de la història de catalunya eren els elements cabdals de la renaixença. Destaquen llibres de Pròsper de Bofarull, Joan Cortada, Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer. També es defensava la indústria catalana amb polítiques duaneres prohibicionistes i proteccionistes.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Tractat que va signar Espanya juntament amb la França napoleònica que deia que les tropes franceses podien travessar Espanya per conquerir Portugal. Volia envair Portugal perquè no havia complert el bloqueig continental del Regne Unit.
  • Period: to

    La guerra del Francès

    També coneguda com la guerra de la Independència, va ser l'enfrontament entre Espanya i el Primer Imperi Francès ¡ que es ca dur a terme entre el 1808 (arribada de tropes napoleòniques) i 1814 (retorn de Ferran VII d'Espanya al poder). Tot comença amb l'intenció de Napoleó de conquerir Portugal provocada per la intenció de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron espanyol després de les abdicacions de Baiona.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    Com que Napoleó havia decidit conquerir també Espanya, hi havia una situació inestable i confusa a la població. Per això es va fer el motí d'Aranjuez, motí que van fer els partidaris del príncep Ferran (fill de l'actual rei Carles IV). No estaven d'acord amb la decisió presa per Carles IV (d'haver deixat passar França) i volien que abdiqués i que Ferran tingués el poder.
  • Aixecament del 2 de maig

    Aixecament del 2 de maig
    Gran insurrecció popular provocada a Madrid causada per el desconeixement i la incertesa que tenia la població davant els canvis de poder que estaven passant al país. Aquest és l'inici de la guerra del Francès. Els partidaris de Josep I van ser anomenats afrancesats, mentre que els que estaven a favor de Ferran VII s'autoanomenaven patriotes.
  • Period: to

    Primera fase

    Va fins a finals de 1808. Comença amb la insurrecció de Madrid. Els francesos van assetjar ciutats com Girona i Saragossa.
  • Abdicacions de Baiona

    Abdicacions de Baiona
    Com que hi havia problemes a la familia real espanyola. Napoleó va aprofitar per reunir-los a Baiona i fer-los abdicar. Ells van fer-ho i va passar al poder el seu germà Josep Bonaparte (Pepe Botella o Josep I)
  • Period: to

    Segona fase

    Va des de finals de 1808 fins al 1812. Hi ha un clar domini francès i Napoleó conquereix Andalusia (1810). La Junta Central es trasllada a Cadis.
  • Period: to

    Tercera fase

    Va del 1812 al 1814. L’Imperi de Napoleó perd molt de poder a Europa. Les tropes espanyoles i angleses (dirigides per Wellington) derroten les franceses a Arapiles. El 1813 es firma la pau, però fins el 1814 els francesos no abandonen el país.
  • Constitució de 1812

    Constitució de 1812
    Com que no hi havia cap rei que dirigís el país, es va crear la Junta Central Suprema. Aquesta juntament amb les Corts van elaborar la Constitució el 19 de març de 1812. La majoria de diputats eren liberals (excepte algun anomenat servil que preferia l'Antic Règim) i per això recollia principis de liberalisme polític (sobirania nacional, divisió de poders, declaració de drets… ) i es van suprimir bases de l’Antic Règim. Rep el nom de la Pepa ja que es va aprobar el dia de Sant Josep.
  • Tractat de Valençay

    Tractat de Valençay
    Napoleó va retirar tropes per enfocar-se en els enfrontaments amb Rússia. Els espanyols i anglesos fan una contraofensiva. Però tot s’acaba amb el tractat de Valençay, que posa fi a la guerra i dona el poder a Ferran VII.
  • Period: to

    Regnat de Ferran VII

  • Period: to

    La restauració de l'absolutisme

    El març de 1814 Ferran VII torna a Espanya. Deroga la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra i torna a l'Antic Règim. Governa de manera absolutista, amb privilegis del clergat, noblesa, impostos... Els liberals van fer pronunciaments per tornat al sistema que hi havia, però aquests van ser perseguits, empresonats i executats.
  • Period: to

    El Terinni Liberal

    El 1820 triomfa un pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego. El rei es veu obligat a tornar la Constitució, alliberar els presos polítics i reunir les Corts. Es restauren les reformes fetes a Cadis. Es forma la Milícia Nacional (per defensar a partir d'armes el liberalisme). Després de diversos intents de cop d'estat, la Santa Aliança envia tropes (els Cent Mil Fills de Sant Luís) al país i Ferran VII torna al poder.
  • Period: to

    La Dècada Ominosa

    Entre aquesta etapa hi ha una crisi. Es crea el consell de ministres per fer-hi front i els liberals segueixen fent pronunciaments. Va arribar el moment en que Ferran VII havia de cedir el seu tro però només tenia una filla. Segons la Llei Sàlica, una dona no podia regnar. Per això va crear la Pragmàtica Sanció que anul·lava la llei. Així la seva filla Isabel podia regnar. Això va crear problemes ja que hi havia gent que estava a favor del regnat de Carles Maria Isidre, germà de Ferran VII.
  • Period: to

    La primera guerra Carlina

    El 1833 mor Ferran VII. La seva vídua Maria Cristina arriba al poder ja que Isabel només té 3 anys. Al mateix moment, Carles es va proclamar rei d'Espanya. Aquí comença la primera guerra Carlina. Va ser un enfrontament ideològic entre liberals (a favor d'Isabel) i els carlins (a favor de Carles i de l'absolutisme). La guerra va durar 7 anys. S'acaba amb el conveni de Bergara, encara que es repeteix vàries vegades al llarg del segle XIX.
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

  • Period: to

    El triomf del liberalisme

    Durant aquesta etapa, el poder esta en mans de diferents regents, ja que Isabel és menor d'esat. És una etapa amb canvis en el govern ja que els liberals estan separats en moderats (a favor del rei i reformes limitades) i progressistes (volen reformes més ràpides). Aquesta etapa acaba amb l'arribada d'Isabel II al poder com a reina amb tretze anys.
  • Period: to

    La Renaixença

    És un moviment cultural i literari. Impulsa el català com a llengua culta durant el S.XIX. S'intenta definir Catalunya com a comunitat nacional.
    S'inicia amb La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau el 1833. Les bases van ser establertes per Joaquim Rubió i Ors, Víctor Balaguer o Antoni de Bofarull. La culminació de de la seva primera etapa és amb els Jocs Florals el 1859. Al corrent elitista i acadèmic hi ha un corrent més popular, sobretot representat per Josep Robrenyo i Frederic Soler.
  • Mor de Ferran VII i arribada al poder de Isabel II d'Espanya

    Mor de Ferran VII i arribada al poder de Isabel II d'Espanya
    Aquest dia Ferran VII mor a Madrid a causa d'una malalta cardíaca. Per això, aquest mateix dia Isabel passa a ser la reina. El problema és que al tenir només tres anys no pot regnar. Per això la seva mare Maria Cristina fa la seva funció.
  • Aixecament militar de La Granja

    Aixecament militar de La Granja
    Maria Cristina havia donat suport als moderats per anar en contra dels carlins i poder ajudar a la seva filla. Aquesta situació genera protestes i l'aixecament militar de La Granja (revolta militar) per part dels progressistes. Això fa que la regent els hi lliurés. Aquests van adoptar mesures liberalitzadores per millorar l'Hisenda i per obtenir reursos per finançar la guerra contra els carlins. Aquest mateix any es va promulgar la Constitució de 1837, més restrictiva que la de 1812.
  • Maria Cristina dimiteix

    Maria Cristina dimiteix
    Aquest any Maria Cristina es veu forçada a dimitir. El general Espartero (progressista) passa a ser regent.
  • La fi del poder d'Espartero i l'arribada al poder d'Isabel II

    La fi del poder d'Espartero i l'arribada al poder d'Isabel II
    El general Esparteri governa de manera autoritària, cosa que no agrada a cap dels liberals. Per això els dos grups liberals fan un pronunciament i el general marxa a l'exili el 1843. Isabel II és nombrada reina amb tretze anys.
  • Period: to

    La Dècada Moderada

    Durant aquests 10 primers anys del regnat d'Isabel II, només governen els moderats. Va destacar el general Narváez i sobretot la Constitució de 1845, que limitava drets dels ciutadans. Tot això s'acaba amb el cop d'estat de 1854 dirigit pel general O'Donnell (la Vicalvarada) i amb el suport dels progressistes, alguns moderats i alguns del partit demòcrata fundat el 1849.
  • Period: to

    El Bienni Progressista

    Amb el cop d'estat, els progrssistes arriben al poder (liderats per Espartero). Aquests van ser ajudats per la Unión Liberal, un partit polític dirigit per O'Donnell, format per moderats dissidents i progressistes temperats. Es va iniciar un prcés de desamortització i amb la Llei de ferrocarrils es va fer la xarxa ferroviària. V haver-hi una crisi econòmica, amb protestes d'obrers i camperols. L'etapa acaba amb un nou cop de força per part d'O'Donnell.
  • Period: to

    La Unión Liberal

    Durant aquesta etapa s'alterna el govern entre moderats i la Unión Liberal. Els progressisten no van participar i van optar per conspirar. Durant aquests nys hi ha etapes de creixement econòmic i altres de crisis. El 1866 el règim isabelí entra en una fase de descomposició política.
  • La crisi final del regnat d'Isabel II (1866-1868)

    La crisi final del regnat d'Isabel II (1866-1868)
    Durant els últims anys de regnat, hi ha una crisi política social i econòmica.
    Hi ha problemes econòmics i fam a causa de les revoltes al camp, sectors socials es distancien a causa de l'autoritarisme dels governs (sobretot liberal) i hi ha descrèdit de la monarquia.
    El 1866 es firma el pacte d'Oostende entre progressistes i demòcrates, el qual expulsa els Borbons i es democralitza la política. La Unión Liberal s'hi suma més tard.
  • Period: to

    Sexxeni democràtic

    Etapa on s'intenten fer canvis en l'organització de la Corona d'Espanya. És una etapa trencadora del sistema polític. Es canvia la monarquia i després es treu per implantar la república. S'acaba amb la tornada de la monarquia (Restauració).
  • Revolució de Setembre

    Revolució de Setembre
    Sublevació militar i civil que va causar l'abdicació d'Isabel II. Va del 19 fins el 27 de setembre. Tot comença amb els pronunciaments dels generals Serrano i Prim. També es fan juntes revolucionàries. Després de l'exili de la reina, es fa un govern provisional dirigit per Serrano (regència) i Prim (presidència del govern). Serrano convoca les Corts constituents i s'aprova una constitució (1869).
  • Promulgació de la nova Constitució

    Promulgació de la nova Constitució
    Serrano convoca les Corts constituents per poder crear aquesta nova Constitució, que dura fins a l'abdicació d'Amadeu I i la creació de la Primera República.
  • Period: to

    Monarquia d'Amadeu I

    Després de vàries gestions, Amadei de Savoia (príncep italià), es proclama rei d'Espanya. però mentre venia, el seu conegut Prim és asassinat. Era jova i respectuós amb la legalitat parlamentària. Sempre tenia feblesa política ja que tenia bastanta gent en contra (carlins, l'Església, reepublicans...). Durant el seu regnat, va haver-hi la insurrecció de Cuba (guerra d'independència de Cuba contra la Corona d'Espanya) i una guerra carlina, que provoquen que el monarca abdiqui.
  • Period: to

    La Primera República

    És la Primera República de la història d'Espanya. Dura 11 mesos. S'instaura després de l'abdicació d'Amadeu I i el fracàs de la monarquia democràtica. La majoria de grups polítics eren monàrquics. Els republicans estaven dividits entre els que volien república federal o unitària.Apareix el moviment cantonalista (creació de cantons independents). Això es va reprimir durament. Va continuar la Guerra de Cuba i la 3a Guerra Carlina. La República s'acaba amb un cop d'estat.
  • Inici del regnat d'Aflons XII

    Inici del regnat d'Aflons XII
    Arsenio Martínez Campos anomena Alfons XII rei el 1874 (fill d'Isabel II).Comença el règim de la Restauració. Hi ha una monarquia constitucional, amb Cánovas del Castillo com a president del govern.Aquest acaba amb la guerra carlina i la cubana. Es fa una nova Constitució i hi ha alternança pacífica en el poder dels dos partits que donaven suport a la dinastia.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XII

    Aquesta etapa també s'anomena Restauració ja que torna la monarquia Borbònica i s'implanta el sistema de torns per governar el govern. El rei decideix que governa entre conservadors i liberals. El regnat d'Alfons XII s'acaba amb l'herència d'Alfons XXIII.
  • Cop d'estat del general Pavía

    Cop d'estat del general Pavía
    Els militars conservadors creien en l'autoritarisme. Per això, el general Pavía fa un cop d'estat que dissol les Corts. Després, el general Serrano presideix durant 1 any mantinguent la República. El desembre de 1874 hi ha un cop d'estat per Martínez Campos a Sagunt (València). Aquest posa fi a la República i restaura la monarquia i la dinastia dels Borbons.
  • La Constitució de 1876

    La Constitució de 1876
    Aquesta tenia un caràcter integrador, amb idees moderades i progressistes (encara que era més conservador). Hi havia sobirania compartida entre les Corts i el rei.
  • El torn pacífic

    El torn pacífic
    Amb el sistema de torns, el govern estava governat per dos partits:
    -El partit conservador, de Cánovas, que defensava l'Església i l'ordre social
    -El partit liberas de Sagasta, que va fer reformes socials importants i va aprobar el sufragi universal masculí (1890)
    Només hi havia dos partits per la corrupció electoral. El rei falsejava les eleccions perquè guanyés el partit que ell volgués. Els cacics (grans propietaris de camps) feien coaccions i compres de vots. També es feia la topinada.
  • L'oposició al sistema

    El sistema canovista només permetia els republicans i carlins. Però n'hi havia d'altres:
    Anarquistes Sorgeixen amb la Revolució de 1868 sobretot a Catalunya i Andalusia. Eren perseguits a causa d'atemptats.
    Socialistes liderats per Pablo Iglesias que el 1879 funda el Partido Socialista Obrero Español o PSOE. El 1888 es crea la Unió General de Treballadors o UGT a Barcelona, lligada al PSOE.
    Regionalistes anaven contra el model d'estat centralista. Té importància a Catalunya, País Basc i Galícia
  • Assassinat de Cánovas

    Assassinat de Cánovas
    Aquest dia, Cánovas, líder del partit polític conservador, és assassinat a Arrasate i substituït per Antonio Maura. En el liberal també hi ha canvis ja que Sagasta és substituït per José Canaleja, que també va ser assassinat el 1912. En aquells moment es va aprovar la ley del candado, que prohibia establir nous ordes religiosos a Espanya.
  • El Desastre de 1898

    El Desastre de 1898
    S'anomena Desastre a la derrota militar enfront EEUU. Comença una crisi nacional. Les persones amb poder creien que es necessitava una regeneració del país.
  • Period: to

    Regnat d'Alfons XIII

    El 1902 accedeix al tron. Segueix amb la Constitució del 76 i amb el torn pacífic.
  • Period: to

    Crisi de la Restauració

    És una crisi provocada per la derrota militar contra EEUU i altres fets com la Setmana Tràgica.
    Es volia fer una reforma política. Maura volia posar fi al caciquisme reformant la llei electoral i l’administració local. Canalejas va fer una política de descentralització. Amb l’aprovació de la ley del candado es prohibien nous ordes a Espanya. La burgesia basca i catalana anaven amb els nacionalistes, la classe mitjana i obrera als republicans i els sindicats i PSOE eren part de la vida pública.
  • Period: to

    La Setmana Tràgica

    Període que comença amb una vaga general a Barcelona contra la guerra del Marroc. Això acaba amb una insurrecció popular. El fet detonant és l'enviament de soldats reservistes a la guerra. Va haver-hi protestes antimilitaristes i violència anticlerical.
  • La Mancomunitat de Catalunya

    La Mancomunitat de Catalunya
    Institució administrativa que va servir per agrupar les competències de les 4 diputacions provincials catalanes (Barcelona, Gierona, Tarragona i Lleida).
    Estava formada per la Presidència, el Consell Permanent i l'Assemblea General. es buscava el desenvolupament i la consolidació de la cultura catalana. Va ajudar a crear institucions, instituts, carreteres, ferrocarrils, xarxes telefòniques... El 1925 va ser suprimida amb la dictadura de Primo de Rivera
  • La crisi de 1917

    La crisi de 1917
    El 1917 el sistema de Restauració és a punt d'esfondar-se a causa d'una crisi que va tenir 3 focus:
    La protesta militar que tenia un caràcter professional i corporatiu.
    El malestar polític. No s'estava d'acord amb la gestió del govern conservador. Es volien les Corts i una nova Constitució.
    La vaga general provocada pels baixos salari i les condicions de vida.
    Això va provocar la creació del 1r govern de concentració i violència social. Aquests anys s'anomenaven pistolerisme a causa dels crims.
  • Period: to

    Dictadura de Primo de Rivera

    El setembre del 1923 Primo de Rivera fa un cop d'estat. Dissol les Corts,els partits i sindicats amb l'intenció de fer un govern fort i acabar amb l'inestabilitat. Tot això va ser causa de la derrota d'Annual el 1921 i l'expedient Picasso, que generen tensió a la societat. El govern estava format per militars. Crea la Unió Patriòtica. El desembre del 25 crea un govern amb conservadors i tècnics. Tot va bé fins el 1927, que comença a ser criticat per intel·lectuals, estudiants, obrers...
  • La Dictadura a Catalunya

    La Dictadura a Catalunya
    La Dictadura anava en contra del catalanisme. El 18 de setembre de 1923 es publica un reial decret contra la propaganda separatista. També es prohibeix la llengua catalana en actes públics i es prenen mesures contra la Mancomunitat (suprimida el 1925). El 1926 Francesc Macià intenta acabar amb la Dictadura amb un intent fracassat d'invasió armada des de Prats de Molló.
  • La fi de la Dictadura

    La fi de la Dictadura
    El 1929 el rei deixa de donar suport al dictador, que dimiteix el 1930. Per això es fa el pacte de Sant Sebastià entre polítics republicans, socialistes, catalanistes i alguns monàrquics l'agost de 1930. Es volia anar junts a les eleccions i enderrocar la monarquia. Volien la República.
  • La Constitució de 1931

    La Constitució de 1931
    Establia un règim republicà i democràtic. Hi havia llibertats individuals, sufragi universal, establia un estat laic amb una organització descentralitzada i es donava importància al benestar social. Era una Constitució plenament democràtica.
  • Period: to

    Segona República

  • Period: to

    Govern Republicà

  • Period: to

    El bienni reformista

    En aquesta primera etapa Manuel Azaña va ser el president del govern. Va haver-hi els grans problemes estructurals que afeectaven a l'Estat:
    La reforma agrària per millorar la producció i la qualitat de vida al camp (ho va fer l'Institut de Reforma Agrària o IRA)
    L'estructura legal per l'autonomia de Catalunya
    La reforma militar
    Reformes laborals (salari mínim i assegurances d'accidents)
    Reforma educativa per la millora social
    Es regulen el matrimoni civil i el divorci
  • La proclamació de la Segona República

    La proclamació de la Segona República
    El 1930 les forces d'oposició a la corona es van reunir a Sant Sebastià per acabar amb la monarquia. El 12 d'abril de 1931 es van fer eleccions municipals. Van guanyar els partits monarquics a causa dels cacics. Però les republicanes van guanyar a les capitals de província. Per això, a les 6 de la matinada els regidors d'Eibar van proclamar la República. A això el van seguir ciutats com Barcelona. El rei va marxar a l'exili i Niceto Alcalá Zamora finalment va proclamar la República.
  • La inestabilitat social

    La inestabilitat social
    Hi havia molts grups oposats al govern, per això, l'agost de 1932 José Sanjurjo fa un cop d'estat que fracassa. Els anarquistes van fer alçament i van ocupar finques. A Casas Viejas el gener de 1933 va haver-hi un alçament camperol. El setembre de 1933 Azaña va dimitir a causa de la crisi i es van fer eleccions. La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) va guanyar poder dirigida per José María Gil Robles. També es van crear partits com Renovación Española i la Falange Española
  • Period: to

    El Bienni conservador (radical-cedista)

    El novembre de 1933 hi ha eleccions. La victòria va ser per els de centredreta. Es va encarregar la formació de govern a Alejandro Lerroux del Partit Radical juntament amb CEDA. El 1934 s'incorporen 3 ministres de CEDA al govern. L'esquerra no esta d'acord i van pren el poder a través d'un procés revolucionari. Es fa vaga general a Astúries. A Catalunya Lluís Companys proclama la República Catalana. És detingut i es suspèn l'Estatut d'Autonomia. Superaaa la crisi, el 1936 es fan noves eleccions.
  • La divisió de país

    La divisió de país
    La insurreció va començar al nord de l’Àfrica el dia 17. El cop militar estava coordinat per Emilio Mola Vidal (El Director). El dia 18 es va fer una crida contra el Front Popular sinat per Franco. Hi havia dos bàndols:
    Els insurrectes (nacionals) amb Franco com a cap de govern. Tenien la Junta de Defensa Nacional (Burgos) i tenien suport de l'Església, conservadors i de la Falange.
    Els repulicans. Van fer revolucions socials i milícies nacionals. Van crear l'exèrcit popular.
  • Period: to

    Guerra Civil

  • Period: to

    El Front Popular

    Els partits d'esquerres s'uneixen per les eleccions del febrer de 1936. Guanyen les eleccions. Aquests alliberen els presos polítics, tornen l'Estatut d'Autonomia a Catalunya i obren el procés d'autonomia al País Basc i Galícia. Alcalá Zamora és substituit per Azaña i Santiago Casares Quiroga és anomenat president del consell de ministres.
  • Period: to

    La campanya al voltant de Madrid

    Amb l'ajuda dels italians i alemanys, les tropes del Marroc arriben a Cadis. Passen per Extremadura i Toledo. A finals d'octubre són a Madrid. L'ofensiva contra Madrir comença a la tardor del 1936. El govern Republicà va a València. Els franquistes són derrotats a la batalla del Jarama (febrer 1937) i la de Guadalajara (març 1937) amb l'ajuda de Brigades Internacionals (URSS).
  • El cop d'estat

    El cop d'estat
    A Espanya hi ha molta tensió entre la societat. El 12 de juliol el tinent Castillo va ser assassinat i l'endemà, Calvo Sotelo, això provoca l'alçament militar contra la República, que va començar al protectorat espanyol de Marroc el 17 de juliol de 1936.
  • Period: to

    La Guerra Civil

  • Period: to

    El front del nord

    Les tropes de Franco es dirigeixen al front del nord per conquerir Cantàbria. Hi ha atacs aeria a Durango i Guernica per part dels italians i dels alemanys. El juny queia el País Basc i a l'agost Santander i Astúries. Els republicans ataquen Brunete i Belchite però els franquistes van conquerir la zona del nord i van aconseguir recursos industrials i miners.
  • Period: to

    El final de la guerra

    A finals del 37 Franco va cap a l'est. Pren Terol i aïlla Catalunya. Els republicans queden fragmentats. Per això hi ha la batalla de l'Ebre que dura més de 3 mesos i els republicans perden. La derrota de la república passa entre tardor del 39 i primavera del 39. Els nacionals prenen Barcelona el 26 de gener del 39. El març entren a Madrid. L'1 d'abril de 1939 acaba la guerra amb més de mig milió de morts i l'exili de molts republicans. Franco instaura una dictadura militar de 40 anys.
  • Period: to

    Dictadura Franquista

  • Period: to

    Actualitat Democràtica