El segle XlX a Espanya

  • Period: to

    El regnat de Carles lV

    El periode revolucionari frances va coincidir amb el regnat de Carles lV i era un monarca no gaire interesat pels afers del govern.
  • Period: to

    El catalanisisme polític

    La burgesia volia participar en la política espanyola, però se sentia marginada, per això, va veure en les demandes d'autogovern la possibilitat d'aconseguir a Catalunya el poder que se li negava a Madrid.
  • El motí d'Aranjuez

    El motí d'Aranjuez
    Ferran VII, hereu del tron i principal provocador de la protesta, va obligar a abdicar el seu pare i a destituir el primer ministre.
  • Batalla de Bailèn

    Batalla de Bailèn
    Va representar una severa derrota per a Napoleó i que va suposar el confinament dels soldats presoners a l'illa de Cabrera.
  • Els setges

    Els setges
    Saragossa en va patir dos, en el primer dels quals va destacar la figura mítica d'Agustina d'Aragó. Girona també va ser víctima de diversos setges que van ocasionar la destrucció gairebé total de la ciutat i una gran mortaldat.
  • Les guerrilles

    Les guerrilles
    Consistien en accions aïllades en què el factor sorpresa tenia un paper molt important. Petits grups d'homes armats, aprofitant-se del coneixement del terreny, paraven emboscades als soldats francesos. Sembla que aquest tipus de lluita va ser decisiu en la desfeta napoleònica, ja que Napoleó estava avesat a combatre a camp obert.
  • Period: to

    La guerra del Francès

    Godoy com a principal culpable de lacces de les tropes napoleoniques a Espanya, va esclatar una revolta per fer fora als francesos.
  • Period: to

    Josep I Bonaparte rei d'espanya

    Napoleo va obligar la familia reial a traslladar-se a Baiona i alla els va abdicar. Napoleo va nomenar el seu germa, Josep Bonaparte, rei d'espanya.
  • Period: to

    Conseqüències de la independència

    La idea d'una gran confederació.
    Els nous estats van caure en mans de cabdills militars
    El colonialisme espanyol es va substituir per una forma de colonialisme comercial.
  • L'alçament del 2 de maig de 1808 a Madrid

    De manera espontània, i sense un lideratge definit, la població de Madrid es va alçar contra les tropes franceses lluitant amb armes improvisades.
  • Les corts de Cadis

    Les corts de Cadis
    La Junta Suprema va convocar les corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d'una constitució.
  • La constitució de 1812

    La constitució de 1812
    La constitució de 1812 reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l'educació, entre d'altres
  • La batalla de Vitòria

    La batalla de Vitòria
    Les tropes aliades, encapçalades per britànic Wellington, van vèncer l'exèrcit francès en el que es considera la retirada definitiva de la Península.
  • Virregnat de la Plata

    Virregnat de la Plata
    Les revoltes es van iniciar a Argentina i es van estendre pel Paraguai i l'Uruguai. Aquests territoris no es van independitzar fins a la victoria de San Martín a Chacabuco. Bolívia va ser un dels ultims en alliberar-se.
  • Virregnat de nova Espanya

    Virregnat de nova Espanya
    Mèxic i l'Amèrica Central van aconseguir la independència. El país resultant va tenir problemes de gobernabilitat i es va dividir en petits estats.
  • Virregnat de nova Granada

    Virregnat de nova Granada
    Simón Bolívar va intentar fer una confederació de la Gran Colòmbia pero al final el virregnat es va dividir en tres estats: Veneçuela, Colòmbia i l'Equador.
  • Virregnat del Perú

    Virregnat del Perú
    Allà hi havia les principals riqueses i les ciutats importants com Lima o el port del Callao. La batalla d'Ayucucho va posar fi a la dominació espanyola al Perú.
  • La mort de Ferran VII

    La mort de Ferran VII
    Va fer esclatar a Espanya un conflicte dinàstic entre els partidaris de Carles, germà del rei i els partidaris d'Isabel, la filla de Ferran VII
  • Period: to

    Guerra civil entre carlins i liberals

    Va acabar amb la victòria dels isabelins, però els carlins no es van donar mai per vençuts i van continuar lluitant durant tota la centúria
  • Period: to

    Regnat d'Isabel II

    Va estar farcit de canvis de governs , de constitucions, cops d'estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d'un règim liberal
  • Mendizábal

    La seva mesura més destacable va ser la llei de desamortització de 1836. Mitjançant aquesta llei, les propietats del clergat regular passaven a ser subhastades per l'estat. Amb els ingressos obtinguts, es pretenia disminuir el deute públic i les despeses derivades de les carlinades
  • Lleis de desamortització

    Hi havia la de Mendizábal al 1836 i la de Madoz al 1855
  • Espartero

    Va vèncer la primera guerra Carlina. Entre 1840 i 1843 va substituir Maria Cristina com a regent d' Espanya durant la minoria d'edat d'Isabel II
  • La segona guerra Carlina

    La segona guerra Carlina
    Va tenir lloc de 1846 i 1849
  • Period: to

    El Modernisme Català

    A Catalunya va sobresortir tres genis de l'arquitectura modernista: Domènech i Montaner, Puig i Cadafalach i Antoni Gaudí.
    Domènech i Montaner és autor de l'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música.
    Puig i Cadafalch es va inspirar en l'edat mitjana, com es reflecteix a la Casa de les Punxes.
    Antoni Gaudí és l'autor de la Pedrera la Casa Batilló, el parc Güell i la Sagrada Família.
  • Nou pronunciament militar

    L'any 1868, un nou pronunciament militar, aquest cop encapçalat pels generals Prim i Serrano, va enderrocar la monarquia
  • Prim

    D'ideologia liberal, va encapçalar el cop militar que l'any 1868 va enderrocar Isabel II, va presidir el govern durant l'època del govern provisional (1869-1870)
  • Amadeu de Savoia

    Va ser el rei d'Espanya entre 1870 i 1873. La mort del seu valedor, el general Prim, poc abans de la seva arribada des de la seva Itàlia natal, va fer que quedés sense suports per a desenvolupar el seu paper de rei democràtic.
  • Tercera guerra Carlina

    Entre 1872 i 1876, Catalunya, el País Basc i Navarra van tenir una forta presència carlina
  • Cop d'estat de Pavía

    Un nou cop d'estat va preparar el terreny al retorn dels Borbó
  • Pavía

    Va derrocar la Primera República i va possibilitar el retorn dels Borbó al tron d'Espanya. El 3 de gener de 1874, mentre les Corts decidien qui havia de ser el pròxim president del govern, el general Pavía va fer entrar tropes de la guàrdia civil a l'edifici i va dissoldre les Corts. Aquests fets van posar fi al Sexenni democràtic.
  • Period: to

    El marc cronològic

    Amb la restauracó dels borbó en la figura d'Alfons Xll, Espanya va intentar pujar al carro de la modernització. Ni la regència de Maria Cristina ni el regnat d'Alfons Xlll amb la dictadura del general Primo Rivera, no van aconseguir solucionar els problemes d'Espanya.
  • Period: to

    El sistema de partits

    El Partit Conservador, integrat per membres de l'aristocràcia, l'alta burgesia, l'alt funcionariat i els principals càrregs militars.
    El Partit Liberal, format per la petita burgesia i progressista.
  • Period: to

    Una economia endarrerida

    L'Espanya de la Restauració continuava sent un país agrari. La situació era deseperant en la Meseta Sud. L'activitat industrial quedava reduïda a Catalunya on l'indústria tèxtil s'havia desenvolupat amb força i al País Basc la metal·lùrgia era notable. Per equiparar-se als països avançats va fer que s'organitzes dues expocicions universals a Barcelona.
  • Altres partits polítics

    L'extrema dreta ( tradicionalista i absolutista ) la fomentaven els carlistes, amb una presència al País Basc i Navarra i a les zones rurals de Catalunya.
    A l'esquerra, destacaven els republicans i els partits obrers i el més important era el Partit Obrer Espanyol (PSOE)
    L'anarquisme va arrelar entre els obrers de l'època de la Restauració; la Confederació Nacional del Treball (CNT)
  • El Memorial de Greuges

    El Memorial de Greuges
    A Alfons Xll se li demanava que respectes l'economia catalana, que no s'abolís el dret civil català i que el català es pogués fer servir amb normalitat.
  • Les Bases de Manresa

    Les Bases de Manresa
    250 delegats es van reunir per redactar un document les bases que hauria de tenir una Catalunya autònoma dins de l'Estat Espanyol.
  • La Lliga Regionalista

    La Lliga Regionalista
    Fundada el 1901 tenia com a dirigents a Fransesc Cambó i Enric Prat de la Riba. La Lliga era un partit conservador, catòlic que defensava els interesos industrials i propietaris agrícoles catalans i que reclamava una Catalunya autònoma.