historia contemporania d'Espanya

  • 1542

    Virregnat del Perú

    Virregnat del Perú
    Entitat territorial de l'Imperi espanyol creada per la Corona Espanyola, amb capital en la ciutat de Lima (Ciutat dels Reis), durant el seu domini en el Nou Món. Al principi, el seu territori comprenia gairebé tota Amèrica del Sud, incloent Panamà i algunes illes d'Oceania.
    Va ser l'últim reducte de les forces realistes( tropes espanyoles que lluitaven a favor del rei Ferran VII.
  • Virregnat de Nova Granada

    Virregnat de Nova Granada
    Entitat territorial, integrant de l'Imperi espanyol, establerta per la Corona (1717-1723, 1739-1810 i 1815-1822) durant la dinastia dels Borbons.
    Al final el virregnat va quedar dividit en tres estats: Veneçuela, Colòmbia i l'Equador.
  • Virregnat de la Plata

    Virregnat de la Plata
    Va ser una entitat polític-territorial que va establir la Corona espanyola a Amèrica com a part integrant de l'Imperi espanyol.
    Es van iniciar revoltes per l'ndependència al 1810 a Argentina i es van estendre pel Paraguai i l'Uruguai(1811), però aquests territoris no van tenir l'independència garantida fins a la victòria de San Martín a Chacabuco(1817) desprès d'atravessar els Andes i aconseguir de passad la independència de Xile.
  • Period: to

    Regnat de Carles IV

    Monarca absolutista que governava quan Napoleó va arribar a Espanya
  • Declaració dels Drets de l'Home

    Declaració dels Drets de l'Home
    La libertat económica, religiosa, de pensament, d'expressió són drets bàsics per a tots els homes i es manifesta políticament en forma d'estat constitucional(els ciutadans escullen els representants mitjançant el sufragi.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Manuel Godoy va singar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó i va permetre el pas de les tropes franceses per la Península perque poguessin conquerir Portugal. Manuel va acceptar ja que Napoleó li va fer la falsa promesa de que es repartirien el regne de Portugal.
  • Period: to

    Regnat de Josep Bonaparte

  • Period: to

    Espanya perd moltes potències europees

    Espanya perd la majoria de colònies, a Amèrica només les illes de Cuba i Puerto Rico van continuar sota poder espanyol.
  • Guerra del Francès

    Guerra del Francès
    Va coincidir amb el regnat de Josep I (1808-1813). Aquesta guerra no ha de ser solament considerada com a guerra d'independència contra domini estranger si no també com a guerra civil, ja que als dos bàndols hi havia espanyols.
  • L'alçament del 2 de maig

    L'alçament del 2 de maig
    A Madrid va sorgir de manera sobtada i sense lideratge concret una revolta contra les tropes franceses. La repressió contra aquest alçament va ser molt dura.
  • Els afusellaments del 3 de maig

    Els afusellaments del 3 de maig
    La nit del 3 de maig ,a Madrid, els francesos van afusellar les persones que van ser detingudes durant l'alçament del dia anterior, 2 de maig. El quadre que representa aquest fatídic dia s'ha convertit en una icona mundial per a expressar l'heroisme i la resistència del poble.
  • El Bruc

    El Bruc
    La batalla del Bruc va tenir lloc al voltant de les muntanyes de Montserrat. Els soldats francesos es dirigien cap a Manresa per a castigar a la població que havia dut a terme un acte de rebaldia. Quan estaven de camí partides d'homes i grups d'autodefensa, formats per gent no professional, els van atacar i els van fer recular.
    Aquesta batalla va ser molt important, ja que va trencar el mite de la invencibilitat de l'exèrcit de Napoleó.
  • Agustina d'Aragó

    Agustina d'Aragó
    Agustina d'Aragó, anomenada en ocasions La Artillera, és una dona que va defensar a canó el Portillo a Saragossa durant la guerra del Francès (1808), acció que li va fer guanyar el grau de subtinent.
  • Josep Bonaparte nomenat rei d'Espanya

    Josep Bonaparte nomenat rei d'Espanya
    El març de 1808 va esclatar una revolta anomenada motí d'Aranjuez.
    Napoleó ja havia iniciat l'ocupació a la Península i , aprofitant la revolta, va obligar a la familia reial a traslladar-se a Baiona. Una vegada a Baiona els va obligar a abdicar a favor d'ell mateix i després va nomenar rei d'Espanya al seu germà, Josep Bonaparte.
    Ala seguidors de Josep I se'ls coneixia popularment de forma despectiva com els "afrancestats".
  • Batalla de Bailèn

    Batalla de Bailèn
    Aquesta batalla va ser una severa derrota per a Napoleó
  • El gran dia de Girona

    El gran dia de Girona
    Després que Girona sigues sotmesa a setge durant set mesos, l'exèrcit francès va intentar un atac definitiu contra la ciutat, però va resistir sota el lideratge de Mariano Álvarez de Castro. La batalla que va tenir lloc aquest dia és la que va pintar Martí Alsina (El gran dia de Girona).
  • Les Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis
    Els dirigents espanyols que no reconeixien l'autoritat de Josep Bonaparte van formar les juntes locals, que eren coordinades per la Junta Suprema Central, per decidir com gestionar el país i la lluita. La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de donar a Espanya una constitució. L'any 1812 les Corts van aprovar una nova constitució que: reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret de l'educació entre altres.
  • Les Corts de Cadis

    Les Corts de Cadis
    Espanya va a pasar a ser una monarquia constitucional pero quan Ferran VII va retornar de l'exili la va abolir i això van fer que tornessin als temps foscos de l'absolutisme.
  • Batalla de Vitòria

    Batalla de Vitòria
    Les tropes franceses van ser vençudes, mentres escoltaven a Jose Bonaparte en la seva fugida, per un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses encapçalades pel britànic Wellington.
  • San Martín, a Chacabuco

    San Martín, a Chacabuco
    Va ser una decisiva contesa de la Independència de Xile en la qual van combatre l'Exèrcit dels Andes, format per tropes de les Províncies Unides del Riu de la Plata i xilenes exiliades a Mendoza, i l'Exèrcit Realista, el resultat va ser una ferma victòria per al bàndol independentista.
  • Period: to

    Trienni liberal a Espanya

    Al 1820 un grup de militars encapçelats per Riego, que estava concentrat a Andalusia, va donar un cop d'estat i va instaurar un règim liberal que va durar 3 anys, ja que el rei no va parar de conspirar fins que va restaurar un altre cop l'absolutisme amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit reclutat per la Santa Aliança.
  • Virregnat de Nova Espanya

    Virregnat de Nova Espanya
    A Mèxic i Amèrica Central els diferents grups insurgents van aconseguir la independencia. El país, una vegada independizat, va tenir seriosos problemes de governabilitat i va acabar dividit en molts petits estats(sobretot a Amèrica Central).
  • Independència de Brasil

    Independència de Brasil
    Va ser un període important en la història del país i es diferencia de la resta de guerres d'independència hispanoamericanes ja que va ser un procés independentista pacífic i a més va ser dirigit per un membre de la família reial, el príncep hereu Pere I, que es convertiria en emperador. El règim resultant va ser l'Imperi del Brasil, una monarquia constitucional que va perdurar fins a 1889 sent així el règim monàrquic independent més durador d'Amèrica.
    L'ajuda de Gran Bretanya va ser crucial.
  • Batalla d'Ayacucho

    Batalla d'Ayacucho
    Batalla que va suposar el fi de la dominació espanyola a Perú.
  • Independència de Bolívia

    Independència de Bolívia
  • Conseqüències de la independència iberoamericana

    Conseqüències de la independència iberoamericana
    -La gran confederació que tant volia Simón Bolívar, va desaparèixer amb la fragmentació i la rivalitat entre territoris.
    -L'administració dels nous estats de seguida va caure en mans de cabdills militars, que van imposar règims totalitaris i corruptes.
    -Es va substituir el colonisme espanyol per una nova forma de colonisme comercial per part de Gran Bretanya i Estats Units.
  • Period: to

    Guerra civil: divisió entre carlins i isabelins

    Els isabelins van acabar guanyant la guerra però els carlins no es van donar mai per vençuts i durant la centuria van continuar lluitant per imposar un règim absolutista
  • Period: to

    Regnat de Isabel II

    Farcit de canvis de governs, de constitucions, cops d'estats militars i tot tipus de tensions. Tots aquests fets van impedir la consolidació d'un règim liberal similar als que havien triomfat a Europa però, malgrat tot, es van aconseguir algunes millores.
    Durant aquest regnat es van configurar infraestructures (com la xarxa radial de carreteres i la xarxa ferroviària), es van construir canals de regadiu i algunes regions(com Catalunya)van començar el camí de la industrialització.
  • Mort de Ferran VII

    Mort de Ferran VII
    La seva mort va provocar un conflicte a Espanya per decidir qui havia de succeir-lo: el seu germà Carles o la seva filla Isabel( qui tenia com a partidaris als liberals) que al ser massa petita la que governaria seria la seva mare.
  • La desamortització Mendizabál

     La desamortització Mendizabál
    Juan Álvarez de Mendizábal (funcionari) va posar en marxa un procés de requisició forçosa dels béns de l'Església Catòlica, amb l'objectiu de fer front als elevats costos que suposava la guerra contra els carlins i com últim recurs per alimentar les malmeses arques públiques de l'estat espanyol una vegada perdudes les colònies a Amèrica. Tots aquells béns serien després venuts en subhasta pública per sanejar els comptes de l'estat.
    Això es coneix històricament com la desamortització Mendizabál.
  • Period: to

    Segona guerra Carlina

    Guerra entre carlins i isabelins
  • La desamortització de Madoz

    La desamortització de Madoz
    La desamortització que va fer Pascual Madoz va començar el 1855 i que es va perllongar pràcticament fins als mateixos començaments de segle XX. Es va completar la desamortització eclesiàstica i es van requisar dels béns estatals i municipals, especialment les terres comunals.
  • El Sexenni democràtic

    El Sexenni democràtic
    Un pronunciament militar va enderrocar la monarquia( final del regnat de Isabel II). Es volien accelerar les reformes i avançar la creació d'un país democràtic. Es van intentar diferents maneres: des d'una monarquia constitucional sota el govern Savoia amb la figura d'Amadeu I (no tenia el suport del país i va renunciar) fins a una república. La Primera República no va durar ni un any.
    La República va fracassar perquè hi havien partidaris d'un estat centralista i d'un federalista.
  • Period: to

    Tercera guerra Carlina

    Tercera guerra entre carlins i isabelins. Catalunya, el País Basc i Navarra van tenir una forta presència carlina.
  • Cop d'estat

    Cop d'estat
    Aquest cop d'estat dirigit per Pavía va preparar el terreny al retorn de la dinastia borbónica. Pavía havia demanat al general Serrano, que es va veure incapaç de salvar la República, un govern de concentració. Alfons XII després d'un altre cop d'estat( de Martínez-Campos) va tornar a Espanya disposat a encapçelar un nou règim; la Restauració.