Història d'Espanya. Sandra Heras B2B

  • Ocupació de les tropes franceses

    Les tropes van entrar a Espanya i van anar ocupant places estratègiques.
  • Period: to

    Independència de les colònies americanes

    El malestar de la població colonial va portar a la guerra colonial, que es va extendre per tot el continent a partir de 1816 i la victòria de Bolívar a Ayacucho, 1824. Espanya va perdre totes les colònies llevat de Cuba, les Filipines i Puerto Rico.
  • Motí d'Aranjuez

    Producte de la crisi i la invasió francesa al territori espanyol.
    Estava impulsat per nobles i eclesiàstics i protagonitzat pels soldats i classes populars, per exigir la destitució de Carles IV a favor del seu fill.
  • Aixecament de Madrid i les juntes

    Detonant de la revolta popular, en què es volia impedir el trasllat de la família reial, segrestada, cap a Baiona. El dia següent van tenir lloc afusellaments de la població.
    Sense poder controlar les revoltes i invasions, es va enfonsar l'Antic Règim i es van crear les juntes per mantenir l'organització.
  • Abdicacions de Baiona

    La crisi de la monarquia va fer que el monarca, Carles IV, demanés ajuda a Napoleó per recuperar el tron, pero aquest va decidir ocupar el tron. A Baiona va convocar a Carles IV i el seu fill Ferran VII, i allà pare i fill van abdicar la Corona d'Espanya. Napoleó va nomenar rei al seu germà Josep I i convocà unes Corts per aprovar un codi constitucional, l'estatut de Baiona.
  • Period: to

    Josep Bonaparte [LA GUERRA DEL FRANCÈS]

  • Batalla del Bruc

    Victòria contra els francesos.
  • Batalla de Bàilen

    Victòria contra els francesos que va impedir la contesta d'Andalusia i va fer que Josep I abandonès Madrid.
  • Junta Suprema Central

    La formen representants de les juntes provincials. Presidida pel comte de Floridablanca, que reconeixia Ferran VII i asumia el poder al seu nom.
  • Corts de Cadis

    Les Corts, que inicien un nou sistema liberal, es reuneixen per primer cop. Son convocades per la Junta Central, davant la decàdencia de l'Estat, a Cadis, el lloc més llunyà possible de França.
  • Annexió de Catalunya a França

    Napoleó ordena l'incorporació de Catalunya a l'imperi, que va ser dividida en quatre departaments al model francès.
  • CONSTITUCIÓ DE 1812 "La Pepa"

    Creada per les Corts de Cadis, té mesures lliberals com el reconeixement del sufragi universal masculí, la llibertat de pensament i culte...etc
  • Victòria de Los Arapiles

    Batalla comandada pel general Wellington, que va ser un motiu important pel qual les tropes espanyoles i britàniques van fer retrocedir a les franceses i recuperar Madrid de Josep I, que jugí a França.
  • Tractat de Valençai

    Per les abundants derrotes françeses, Napoleó signa aquest tractat, pel qual retirà les seves tropes d'Espanya gradualment. Catalunya va ser dels ultims territoris ocupats.
  • Restauració de l'absolutisme

    Ferran VII no signa la constitució, restaurant així l'absolutisme amb els Borbó, i fent una repressió contra liberals i afrancessats
  • Period: to

    FERRAN VII

  • Period: to

    RESTAURACIÓ DE L'ABSOLUTISME

  • Pronunciament de Lacy

    Aquest pronunciament militar té una relevància especial entre els molt altres que va haver a favor del liberalisme.
  • Pronunciament de Riego, Sevilla

    Encapçalat pel coronel Riego, va obligar el rei a acceptar la Constitució i convocar un nou govern d'obra reformista.
  • Period: to

    TRIENNI LIBERAL

  • Pronunciaments reialistes

    El 1822 esclatà una revolta contra el govern liberal organitzada per partides reialistes.
  • Restauració absolutista (Cent Mil Fills de Sant Lluís)

    Ferran VII va demanar ajuda, donant lloc a la formació d'un exèrcit francès, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van establir-lo el 1823 com a rei, amb escassa resistència. Aquest va anar derogant les normes i decrets del Trienni, i finalment tornà a considerar-se monarca absolut.
  • Period: to

    DÈCADA OMINOSA (Segona restauració bornònica)

    Aquesta tornada a l'absolutisme va anar acompanyada d'una gran repressió a l'oposició i de l'immobilisme polític.
  • Guerra dels Malcontents

    Es va iniciar a Catalunya i es va estendre al País Basc, Andalusia i València, en contra del govern de Ferran VII.
  • Casament de Ferran VII i M. Cristina de Borbó

    En la situació decadent del país, Ferran VII es va casar amb la seva neboda M.Cristina de Borbó, i el 1830 van tenir una filla, Isabel. Per tant, Ferran promulgà la Pragmàtica Sanció, que permetria governar a Isabel en comptes del seu germà Maria Isidre.
  • Period: to

    MINORIA D'EDAT D'ISABEL II

  • Period: to

    Regència de Maria Cristina

  • Period: to

    La Primera Guerra Carlina

    Conflicte que va tenir lloc entre carlins, defensors de l'absolutisme i de l'infant Carles, i els isabelins, defensors de Isabel II.
  • Period: to

    Moderats

    Govern de Cea Bermúdez, un absolutista moderat, que volia un acord amb els carlistes. Més tard govern del liberal moderat Martínez de la Rosa, promulgador de l'Estatut Reial. Situació de gran malestar.
  • Estatut Reial

    En comptes de la dessitjada constitució de 1812, es va implementar l'Estatut Reial, promogut per Martínez de la Rosa. Creava unes Corts estamentals amb dues cambres sense atribucions legislatives o sobiranes, només de caràcter consultiu.
  • Vapor Bonaplata

    A Catalunya, el 1835, va començar a haver esclats de malestar, i s'iniciaven les bullangues, motins violents anticarlistes (i en contra de l'absolutisme), anticlericals i ludistes. van fer diverses cremes de convents i fàbriques, com ara el famós Vapor Bonaplata.
  • Period: to

    Progressistes

    La reina, per restablir la tranquilitat, va nomenar un nou govern encapçalat pel progressista Juan Álvarez Mendizábal. El seu projecte reformista va profundir la divisió al liberalisme que ja començà al Trienni Liberal: els moderats i els progressistes. El 1836 va haver un nou canvi de règim liberal liderat pel progressista Calatrava amb Mendizábal com a ministre d'Hisenda.
  • Moviment revolucionari

    Aquell estiu va tenir lloc a Andalusia un moviment revolucionari a favor de la Constitució de 1812 i un motí de sergents a La Granja obligà a la familia reial a acceptar la Constitució. Així va produïr-se el canvi de règim.
  • Reformes liberals

    Aquest govern va anar acompanyat d'una reforma agrària i els decrets de desamortització de terres eclesiàstiques i de supressió de les congregacions religioses. S'abolia el règim de senyoria i el vincle per primogenitura de les terres. -> (Propietat privada)
  • Constitució del 1837

    Les Corts, inaugurades l'octubre del 1836, van aprovar la nova Constitució, que reconeixia el principi de sobirania nacional, una àmplia declaració dels drets dels ciutadans, la divisió de poders i la confessionalitat i finançament catòlic de l'Estat. Altres lleis es van aprovar, com la Llei d'impremta i la electoral.
  • Period: to

    Moderats

    Amb les eleccions de 1837 es va donar victòria als moderats. Aquests van governar de manera autoritària i van desvirtuar els elements més progressistes de la Constitució vigent, pel que va haver un nou moviment insurreccional per part d'Espartero, que triunfà el 1840.
  • Abraçada de Bergara

    Finalment, el general carlí Maroto va acordar la signatura del Conveni de Bergara amb el general liberal Espartero. S'establia el manteniment dels furs i la integració dels militars carlins a l'exèrcit. Encara així, els sectors més intransigents no van acceptar-ho fins el 1840.
  • Exili de Maria Cristina

  • Period: to

    Regència d'Espartero

  • Period: to

    Progressistes

    El general progressista Espartero va ser nomenat regent però aviat el seu govern va començar a ser autoritari, i el seu prestigi va caure.
  • Aranzels i bombardeig barceloní

    Un acte que li va portar molta oposició va ser l'aprovació d'un tractat comercial lliurecanviste, que perjudicà als teixits catalans, menys competitius que els anglesos. El malestar va portar a una insurrecció a Barcelona, que Espartero va sufocar amb el bombardeig de la ciutat. Es creà una gran coalició antiesparterista.
  • Jamàcia

    Moviment insurreccional contra l'Estat liberal per la negativa del govern de convocar la Junta central, que durà tres mesos.
  • Inici de Isabel II i els moderats

    Amb la dimisió i exili d'Espartero, els moderats van aconseguir el poder, i avançaren la majoria d'edat d'Isabel II als tretze anys, proclamant-la reina
  • Period: to

    ISABEL II

  • Guàrdia Civil i quintes

    Per mantenir l'ordre públic es creà la Guàrdia Civil i s'imposà el servei militar obligatori amb el sistema de quintes.
  • Period: to

    La dècada moderada

  • Constitució moderada de 1845

    Es va elaborar per establir el moderantisme.
  • Llei electoral de 1846

    Es va aprovar una llei electoral que establia un sufragi censatari de l'1% de la població que, a més, facilitava el falseig de resultats
  • Period: to

    Guerra dels Matiners

    Producte de la crisi, nou aixecament carlí a Catalunya per donar suport al candidat al tron del segon pretendent carlí, el comte de Montemolín, primogènit de Carles.
  • Codi penal

  • Creació Partit Demòcrata

  • Codi civil

  • Reforma del 1852

    El govern de Bravo Murillo establia un govern amb més restriccions, que afavorí la desintegració del partit en grups rivals.
  • Revolució progressista

    L'aixecament contra el règim moderat va començar amb el pronunciament del general moderat O'Donell. Es publicà el Manifest de Manzanares, de contingut reformista. Així, es va reestablir la Milícia Nacional i les llivertats, i un govern presidit per Espartero i amb O'Donnell de ministre.
  • Unió Liberal

    L'aliança de progressistes 'tebis' i moderats condueix a la formació del partit de la Unió Liberal.
  • Period: to

    Bienni progresista

  • Llei de desamortització civil i eclesiàstica

    Obra de Pascual Madoz.
  • Llei de ferrocarrils

    S'amplià la xarxa de carreteres i es va aprovar la llei de ferrocarrils, que es completava amb la posada en marxa del telègraf, de les societats per accions, l'activitat bancària i la mineria.
  • Vagues obreres i Llei del treball

    El govern era conciliador, però el capità general de Catalunya adoptà metodes represius que provocaren importants vagues (1845-1855). Això desembocà en la mediació del govern amb una Llei de treball amb millores laborals, que va acabar el conflicte amb les associacions obreres però no amb la situació d'enfrontament.
  • Period: to

    Unionistes

  • O'Donell i el fi del Bienni

    Amb la crisi, O'Donnell va donar suport a les mesures repressives d'alguns caps militars, i va provocar el conflicte amb Espartero. La reina es posicionà a favor de O'Donell i aquest va ser nomenat cap de l'executiu el juliol, pel que es proclamà la guerra. S'imposà el bàndol unionista, pel que es va posar fi al Bienni i a alguns dels seus aspectes com les Corts i la Milícia.
  • Llei d'instrucció pública

    Per reduïr l'analfabetisme a Espanya es va aprovar aquesta llei del ministre Moyano, la primera gran llei d'educació a Espanya, dividint l'ensenyament en primària (de gratuïtat relativa), secundària i universitària.
  • Radicalització de l'autoritarisme

  • Period: to

    Moderats

  • Revolta de la caserna de San Gil

    Va derivar en una revolta popular a Madrid que va ser durament reprimida. El govern de Narváez tancà les Corts i implantà una mena de dictadura.
  • Crisi de subsistències

    Amb l'augment dels preus i el descontentament popular, la situació governamental empitjorà.
  • Pacte d'Oostende

    Els republicans i demòcrates van signar-lo per posar fi a la monarquia d'Isabel II, formar un govern provisional i convocar unes Corts constituents per sufragi masculí. El 1867 es van unir els unionistes.
  • Junta Revolucionària de Catalunya

    En paral·lel a l'aixecament, a moltes ciutats es van formar juntes revolucionàries. A Barcelona van fer propostes molt avançades, com l'ordenació descentralitzada de l'Estat i la supressió dels convents. Aquestes peticions eren perilloses pel govern de Prim i Serrano.
  • LA GLORIOSA

    Revolta de Juan B. Topete amb el suport del general prim i el general Serrano.
  • Batalla d'Alcolea i la caiguda d'Isabel II

    Les tropes del govern conservador van ser derrotades per l'exèrcit revolucionari. Amb això la reina Isabel II va exiliar-se i el govern va dimitir.
  • Period: to

    SERRANO I PRIM (Govern provisional)

  • Period: to

    EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

  • Moviment independentista cubà

    Va sorgir aquest moviment independentista, que va desfermar la Guerra dels Deu Anys.
  • Period: to

    Guerra dels Deu Anys

    Va ser la primera de les tres guerres cubanes d'independència contra les forçes colonials espanyoles. Acabà el 1878.
  • Reforma aranzelària

    (Del ministre Laureà Figuerola) Va reduir la protecció als productes nacionals, introduí un lliurecambisme moderat i obrí l'economia espanyola.
  • Reforma fiscal i la pesseta

    Es va introduir la contribució directa i es van suprimir els consums. S'unificà la moneda amb l'establiment de la pesseta.
  • Eleccions a Corts constituents

    Eleccions amb sufragi universal masculí per a majors de 25 anys, que donà la victòria a la coalició de progressistes, unionistes i demòcrates.
  • La Constitució del 1869

    Les Corts es van reunir per redactar una constitució. Proposava un extens règim de drets i llibertats, establint la sobirania nacional i unes Corts formades pel Congrés i el Senat. Es va establir una monarquia parlamentària amb Serrano com a regent i Prim com a cap del govern.
  • Pacte de Tortosa

    A Catalunya, els federals es comprometien a defensar la República democràtica i federal si calia amb la insurrecció. Aquell estiu es va haver de fer front a aquesta oposició d'un sector del republicanisme.
  • Assassinat general Prim

  • Llei de mines del 1871

    Posava a la venda o donava en concessió els jaciments de diferents companyies, essecialment estrangeres. Esclat de la producció minera.
  • Proclamació d'Amadeu

    Amadeu de Savoia arriba a Espanya tres dies després de l'assasinat del seu valedor principal, el general Prim. El seu govern era un sense suports, ni del poble ni de l'aristocràcia isabelina, i l'Esglèsia era hostil cap als Savoia.
  • Period: to

    MONARQUIA (Amadeu I)

  • Revoltes i protestes dels sectors populars

  • Insurreccions federalistes

    Els republicans van imposar nous alçaments.
  • Rebuig dels carlins

    Els carlins consideren Amadeu il·legítim i passen de l'oposició política a la lluita armada.
  • Period: to

    Tercera guerra carlina

  • Abdicació d'Amadeu de Savoia

    Davant la situació, Amadeu de Savoia va renunciar al tron, rebutjant les veus militars que l'incitaven a desobeïr el govern.
  • Period: to

    PRIMERA REPÚBLICA

  • Period: to

    República federal

    L'1 de juny es formà el govern de Pi i margall, que va estar amb la guerra a Cuba, el conflicte carlí i el cantonalisme, revolta que no va reprimir, pel que va dimitir. El va substituït Nicolás Salmerón, que va impulsar l'acció militar contra el cantonalisme.
  • Nou govern de Pi i Margall

    Es volia pacificar les insurreccions i s'elaborà un nou projecte de Constitució que no es va arribar a aprovar. Es va canviar l'estructura de l'Estat, que definia la República federal i establia que la nació estava composada per 17 estats, amb gran autonomia, definint un nou sistema democràtic.
  • Dimisió de Pi i Margall

  • Period: to

    República unitària

    Salmerón va dimitir, pel que el va succeir Emilio Castelar, republicà unitari conservador, que va tancar les Corts i començar a governar per decret per restablir l'ordre i enfrontar-se als carlins. El van enfrontar els federals, que en reobrir-se les Corts li van retirar la confiança.
  • Rebel·lió cantonalista

    Es declarà el cantó de Cartagena, que proclamava la República federal, i el moviment es va extendre, per la necessitat de fer reformes socials. Revolta on confluïen els intransigents, els internacionalistes i els sectors populars.
  • Period: to

    Serrano

  • Cop d'Estat del general Pavía

    Amb les forces de la guardia civil, va irrompre a les Corts i es va imposar el govern del general Serrano, que imposà un règim dictatorial.
  • RESTAURACIÓ (Pronunciament de Martínez Campos)

    El general Martínez Campos encapçalà un pronunciament a Sagunt, proclamant rei d'Espanya Alfons XII (fill d'Isabel II).