Catalunya i Espanya al segle XIX

  • TRACTAT DE FONTAINEBLEAU

    TRACTAT DE FONTAINEBLEAU
    Tractat entre Napoleó i Manuel Godoy com a representant de Carles IV, pel qual s'aprovava la invasió militar conjunta de Portugal per part de França i Espanya, ja que aquest país s'havia aliat amb Anglaterra.
  • MOTÍ D'ARANJUEZ

    MOTÍ D'ARANJUEZ
    Aixecament popular motivat per les intrigues d'un grup d'aristòcrates lleials a Ferran VII en contra del poder del valgut del Rei Manuel Godoy i pel descontentament de les classes populars per les conseqüències de la batalla de Trafalgar i la possible ocupació dels francesos.
  • TROPES FRANCESES

    TROPES FRANCESES
    Les tropes franceses al comandament del Mariscal Murat ocupen la ciutat de Madrid.
  • FERRAN VII

    FERRAN VII
    Ferran VII, enganyat per Napoleó, va a Baiona i és fet presoner.
  • INICI GUERRA DE LA INDEPENDÈNDIA ESPANYOLA

    INICI GUERRA DE LA INDEPENDÈNDIA ESPANYOLA
    El poble de Madrid s'aixeca en armes contra els francesos donant lloc a l'inici de la Guerra de la Independència Espanyola.
  • LA PRIMERA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

    LA PRIMERA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
    Napoleó convoca a Baiona una ONU conjunt de notables espanyols i es proclama la primera Constitució Espanyola.
  • REI D'ESPANYA JOSEP I BONAPARTE

    REI D'ESPANYA JOSEP I BONAPARTE
    Napoleó proclama al seu germà Josep I Bonaparte com rei d'Espanya. El 7 de juliol jura la Constitució de Baiona i el 25 de juliol és proclamat Rei a Madrid.
  • GRITO DE DOLORES

    GRITO DE DOLORES
    Insurrecció mexicana contra la metròpoli. Miguel Hidalgo i El capellà Morellos. El "Grito de Dolores" és considerat l'acte Amb Que va donar inici la guerra d'Independència de Mèxic.
  • JOSÉ DE SAN MARTÍN

    JOSÉ DE SAN MARTÍN
    José de Sant Martín (afiliat a la lògia maçònica Lautaro formada a Cadis) desembarca a Buenos Aires per unir-se als rebels.
  • INDEPENDÈNCIA DE LES PROVÍNCIES UNIDES DE VENEÇUELA

    INDEPENDÈNCIA DE LES PROVÍNCIES UNIDES DE VENEÇUELA
    Simón Bolívar i Francisco de Miranda proclamen la independència de les Províncies Unides de Veneçuela, que serà sufocada per les tropes realistes. Miranda és executat a Cadis en 1816.
  • LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1812

    LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1812
    Es proclama a Cadis la Constitució Espanyola de 1812, també anomenada "la Pepa" pel dia de Sant Josep. S'estableixen el sufragi universal, la sobirania nacional, la separació de poders i la monarquia constitucional.
  • El Duc de Wellington

     El Duc de Wellington
    El Duc de Wellington derrota als francesos en Arapiles, al capdavant d'un exèrcit angloespañol. Això obliga les tropes invasores a retirar-se de Andalusia.
  • Desapareix el Tribunal de la Inquisició a Espanya.

    Desapareix el Tribunal de la Inquisició a Espanya.
    Desapareix el Tribunal de la Inquisició a Espanya.
  • TRACTAT DE VALENÇAY

    TRACTAT DE VALENÇAY
    Napoleó reconeix com a Rei d'Espanya a Ferran VII. Per aquest tractat es recuperen tots els tots els territoris i propietats de la corona, tant a la península com en ultramar. A canvi es desallotjaran les tropes angleses d'Espanya i es perdonarà als partidaris de Josep I Bonaparte, els afrancesats.
  • Ferran VII torna a Espanya.

    Ferran VII torna a Espanya.
    Ferran VII torna a Espanya.
  • MANIFEST DELS PERSES

    MANIFEST DELS PERSES
    Ferran VII promulga un decret en el qual es restableix la monarquia absoluta i es declara nul·la la Constitució de Cadis que es nega a jurar.
  • Retorn de l'ordre dels Jesuïtes.

    Retorn de l'ordre dels Jesuïtes.
    Retorn de l'ordre dels Jesuïtes.
  • BATALLA DE BOYACÁ

    BATALLA DE BOYACÁ
    Derrota de les tropes realistes contra Simón Bolívar, ajudat per un exèrcit britànic.
  • SIMÓN BOLÍVAR

    SIMÓN BOLÍVAR
    Formació en Ciutat Bolívar de la República de Colòmbia, formada pels departaments de Veneçuela, Cundinamarca i Quito.
  • Alçament en els Caps de San Juan

    Alçament en els Caps de San Juan
    Alçament en els Caps de San Juan (Sevilla) de les tropes de Rafael de Reg (tropes que partien a Amèrica a combatre la insurrecció de les colònies), proclamant-se la volta a la Constitució de 1812 i demanant al Rei que ferm aquesta constitució. Posteriorment es proclama la constitució en la Corunya, el Ferrol i Vigo.
  • S'inicia el Trienni Liberal

    S'inicia el Trienni Liberal
    S'inicia el Trienni Liberal fins al 1823. Després de l'ocupació del Palau Reial de Madrid, s'aconsegueix que Ferran VII signi un Manifest a la Nació, després del suport de les Juntes Revolucionàries a Del Riego, en el qual diu: "Marxem francament, i jo el primer, per la senda constitucional ".
  • BATALLA DE CARABOBO

    BATALLA DE CARABOBO
    Independència de Veneçuela. Batalla de Carabobo.
  • ACABA EL TRIENNI LIBERAL

    ACABA EL TRIENNI LIBERAL
    La Santa Aliança composta per Prússia, Àustria, Rússia i França decideix acudir en defensa del Rei espanyol Fernando VII. S'envia a Espanya una tropa de 95.000 soldats francesos (Els 100 Mil Fills de Sant Lluís) al comandament de Luis Antonio de Borbó, Duc d'Angulema. S'acaba així el Trienni Liberal i s'inicia l'anomenada Dècada Ominosa "en què es va restaurar l'absolutisme.
  • 1823-1833. Dècada Ominosa del segon regnat de Ferran VII

    1823-1833. Dècada Ominosa del segon regnat de Ferran VII
    Dècada Ominosa del segon regnat de Ferran VII.
  • 1820-1823. Primera divisió d'Espanya en províncies

    1820-1823. Primera divisió d'Espanya en províncies
    Primera divisió d'Espanya en províncies. Primer Codi Penal modern.
  • FERRAN VII ES ALLIBERAT

    FERRAN VII ES ALLIBERAT
    Ferran VII es alliberat a Cadis pels liberals situats per l'exèrcit francès i són abolides totes les lleis del Trienni Liberal.
  • Afusellament del general Del Riego

    Afusellament del general Del Riego
    Afusellament del general Del Riego.
  • S'aprova la Llei Pragmàtica

    S'aprova la Llei Pragmàtica
    S'aprova la Llei Pragmàtica que permet la successió al tron espanyol a les dones.
  • MOR FERRAN VII

    MOR FERRAN VII
    Mor Ferran VII. La seva descendència són la seva filla Isabel que té llavors 3 anys i Luisa Fernanda. El seu germà menor, l'Infant Carles Maria Isidre de Borbó, reclamarà per si la corona espanyola. La mare de Ferran VII, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicilias hereta el tron en nom de la seva filla Isabel com a Regent d'Espanya. Les seves primeres mesures van ser una amnistia per a tots els detinguts per les seves idees polítiques, entre ells els afrancesats i la reobertura de les universitats.
  • S'inicia la Primera Guerra Carlista

    S'inicia la Primera Guerra Carlista
    S'inicia la Primera Guerra Carlista. El general Sants Lladre de Cegama proclama a Tricio (La Rioja) a l'Infant Carles Maria Isidre de Borbó com Carles V, Rei d'Espanya. Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII no accepta la pragmàtica sanció que abolia la llei sàlica que impedia regnar a les dones, en 1830. El camp i les petites ciutats del País Basc i Navarra van recolzar majoritàriament al pretendent Carlos a causa de la seva tradicionalisme , gràcies al suport que li va donar el bai
  • Francisco Martínez de la Rosa

    Francisco Martínez de la Rosa
    Francisco Martínez de la Rosa és nomenat nou President del Consell de Ministres. Estatut Reial. Règim basat en la sobirania real i Corts estamentals.
  • Juan Álvarez Mendizabal

    Juan Álvarez Mendizabal
    Juan Álvarez Mendizabal és nomenat President del Govern.
  • S'aprova la desamortització de Mendizábal

    S'aprova la desamortització de Mendizábal
    S'aprova la desamortització de Mendizábal, Ministre de la Regència, per la qual una importantíssima part de les propietats de l'Església li són confiscades per afrontar grans deutes econòmics que tenia el país. Després van ser subhastades i adquirides per l'oligarquia terratinent.
  • Motí de la Granja de Sant Ildelfonso.

    Motí de la Granja de Sant Ildelfonso.
    Motí de la Granja de Sant Ildelfonso. Es produeixen diverses revoltes a Espanya contra la regent Maria Cristina en què demanen que es reinstauri la Constitució de 1812. Maria Cristina acaba accedint a les peticions de diversos dels seus generals.
  • El General Espartero

    El General Espartero
    El General Espartero després de les seves victòries en les guerres carlines, s'uneix al Partit Progressista.
  • S'aprova la Constitució Espanyola de 1837

    S'aprova la Constitució Espanyola de 1837
    S'aprova la Constitució Espanyola de 1837, després de veure obligada l'Regent després del Motí de Sant Ildelfonso. Aquesta millora la de Cadis de 1812. Canvis en sistema electoral i monarquia amb dues càmeres.
  • ABRAZO DE VERGARA

    ABRAZO DE VERGARA
    Entre el general Espartero i el general Maroto, representant dels carlins. Fi de la guerra. Espartero, abans duc de la Victòria, ara títol de Príncep de Vergara.
  • Conquesta de Morella pel General Espartero

    Conquesta de Morella pel General Espartero
    Conquesta de Morella pel General Espartero. Finalitza així la Primera Guerra Carlista.
  • La revolució progressista

    La revolució progressista
    La revolució progressista obliga a l'abdicació de la Regent Maria Cristina i començament de la Regència del General Espartero. El govern espanyol és ocupat per primera vegada per un militar.
  • Les Corts concedeixen la Regència del General Espartero.

    Les Corts concedeixen la Regència del General Espartero.
    Les Corts concedeixen la Regència del General Espartero.
  • Fracàs de la Revolució dels generals O'Donell i Narváez

    Fracàs de la Revolució dels generals O'Donell i Narváez
    Fracàs de la Revolució dels generals O'Donell i Narváez, recolzats des de París per la Maria Cristina de Borbó, contra el general Espartero.
  • Regnat d'Isabel II

    Regnat d'Isabel II
    S'avança la seva majoria d'edat dels 16 anys als 13.
  • El general Narváez és nomenat President del Consell de Ministres

    El general Narváez és nomenat President del Consell de Ministres
    El general Narváez és nomenat President del Consell de Ministres.
  • Eleccions i govern del General Narváez, moderat

    Eleccions i govern del General Narváez, moderat
    Eleccions i govern del General Narváez, moderat.
  • Carlos Luis de Borbó i Bragança

    Carlos Luis de Borbó i Bragança
    Carlos Luis de Borbó i Bragança, comte de Montemolín, i fill de Carles Maria Isidre de Borbó (germà de Ferran VII) pretendent al tron d'Espanya com Carlos V. Fins a 1860.
  • Nova Constitució moderada

    Nova Constitució moderada
    Nova Constitució moderada.
  • COMENÇA LA SEGONA GUERRA CARLISTA

    COMENÇA LA SEGONA GUERRA CARLISTA
    Comença la Segona Guerra Carlina. Pretendent al tron Carles V. Batalles a Catalunya. Líders el sacerdot Benet Tristany i el general Ramon Cabrera.
  • Noces d'Isabel II amb Francesc d'Assís de Borbó.

    Noces d'Isabel II amb Francesc d'Assís de Borbó.
    Noces d'Isabel II amb Francesc d'Assís de Borbó. Eren cosins carnals per pare i mare. Casament el mateix dia que complia 16 anys.
  • REVOLUCIÓ OBRERA

    REVOLUCIÓ OBRERA
    Revolució obrera influenciada per la crisi econòmica a Europa en general i per l'esclat de la de Paris, i altres ciutats d'Europa.
  • ACABA LA SEGONA GUERRA CARLISTA

    ACABA LA SEGONA GUERRA CARLISTA
    Després de la detenció del pretendent Carles V i l'expulsió de diversos charlistas a França, acaba la Segona Guerra Carlista.
  • 1851

    1851
    Concordat amb la Santa Seu. Estat confessional catòlic. Problemes de les ordres religioses. S'aprova l'ensenyament pels religiosos i l'Església renúncia als béns expropiats.
    Govern de Bravo Murillo.
  • Nou govern del General Espartero i d'O'Donell

    Nou govern del General Espartero i d'O'Donell
    Nou govern del General Espartero i d'O'Donell.
  • S'inicia el Bienni Progressista

    S'inicia el Bienni Progressista
    S'inicia el Bienni Progressista després de l'aixecament militar del General Leopoldo O'Donell en Vicálvaro i de Serrano a Manzanares., Que li torna el poder al partit progressista després de portar diversos anys el govern del país en mans del partit conservador.
  • 1854

    Civils i militars van sortir al carrer a Madrid, València, Saragossa i altres ciutats en una successió d'actes violents, posant en perill la vida mateixa de la mare de la Reina, Maria Cristina, que va haver de buscar refugi. Davant aquesta situació el general O'Donnell i les seves tropes es van retirar cap al sud, on van connectar amb el General progressista Serrano i junts van llançar el 7 de juliol de 1854 l'Manifest de Manzanares al país per mobilitzar la població civil.
  • Desamortització de Pascual Madoz

    Desamortització de Pascual Madoz
    Desamortització de Pascual Madoz.
  • Guerra i conquestes al Nord d'Àfrica

    Guerra i conquestes al Nord d'Àfrica
    Guerra i conquestes al Nord d'Àfrica, buscant noves colònies, després de la independència de les americanes.
  • Joan de Borbó i Bragança

    Joan de Borbó i Bragança
    Joan de Borbó i Bragança, germà de l'anterior pretendent Carlista, reclama el tron d'Espanya, com Juan III, fins a 1868.
  • Destitució de Ó 'Donell i govern de Narváez

    Destitució de Ó 'Donell i govern de Narváez
    Destitució de Ó 'Donell i govern de Narváez.
  • Important crisi financera al país

    Important crisi financera al país
    Important crisi financera al país.
  • Mort de O'Donell

    Mort de O'Donell
    Mor O'Donell, líder moderat i l'any següent Narváez, líder unionista.
  • Carlos María de Borbó i Àustria

    Carlos María de Borbó i Àustria
    Carlos María de Borbó i Àustria, aquest, fill de Joan III i nét de Carles Maria Isidre de Borbó, nou aspirant al tron espanyol com Carlos VII fins al 18 de Juliol del 1909.
  • REVOLUCIÓ GLORIOSA

    REVOLUCIÓ GLORIOSA
    Revolució Gloriosa, 19 de setembre, i exili d'Isabel II. Pronunciament dels generals Prim, Serrano i Topete.
  • Regència del general Serrano

    Regència del general Serrano
    Regència del general Serrano.
  • El general Prim entra a Madrid i es forma un govern provisional

    El general Prim entra a Madrid i es forma un govern provisional
    El general Prim entra a Madrid i es forma un govern provisional
  • Insurrecció a Cuba, aixafada per l'exèrcit

    Insurrecció a Cuba, aixafada per l'exèrcit
    Insurrecció a Cuba, aixafada per l'exèrcit.
  • Regnat d'Amadeu I de Savoia

    Regnat d'Amadeu I de Savoia
    Regnat d'Amadeu I de Savoia, fill del rei d'Itàlia Víctor Manuel, elegit per les Corts
  • Assassinat del general Prim

    Assassinat del general Prim
    Assassinat a Madrid del general Prim, 3 dies després d'haver acordat concedir la corona a Amadeu de Savoia.
  • CONVENI D'AMOREBIETA

    CONVENI D'AMOREBIETA
    Cessament parcial de la guerra charlista després de l'acord entre Amadeu I, Francisco Serrano i les tropes carlines a Biscaia.
  • COMENÇA LA TERCERA GUERRA CARLISTA

    COMENÇA LA TERCERA GUERRA CARLISTA
    S'inicia a Espanya la Tercera Guerra Carlista fins a 1876 entre els partidaris de Carles, Duc de Madrid, pretendent carlista amb el nom de Carles VII, i els governs d'Amadeu I, de la Primera República i d'Alfons XII.Esta guerra carlista es va desenvolupar sobretot en les Províncies Vascongadas i Navarra. La restauració dels Furs pel pretendent al juliol de 1872, abolits pels decrets de la Nova Planta per Felip V va influir en la força de l'aixecament a Catalunya i menys a València i Aragó.
  • Proclamació a les Corts de la Primera República Espanyola.

    Proclamació a les Corts de la Primera República Espanyola.
    Proclamació a les Corts de la Primera República Espanyola. El primer president elegit és Estanislau Figueres, republicà federalista. És President del Govern i de la República.
  • Amadeu I de Savoia renúncia al tron

    Amadeu I de Savoia renúncia al tron
    Amadeu de Savoia presenta la seva dimissió irrevocable com a Rei d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873, a causa de la ingovernabilitat del país Espanyol.
  • INTENT DE COP D'ESTAT

    INTENT DE COP D'ESTAT
    Intent de cop d'Estat del radical Cristino Marcos, amb el que es forma un segon govern republicà. Es signa el cessament del servei militar obligatori.
  • Dimissió de Pi i Margall

    Dimissió de Pi i Margall
    Dimissió de Pi i Margall que es nega a reprimir la rebel·lió dels cantons. Nicolás Salmerón tercer president. Va promoure l'abolició de la pena de mort i la independència del poder judicial enfront del polític. Li succeeix Emilio Castelar fins al pronunciament de Pavía.
  • Dimissió de Salmerón

    Dimissió de Salmerón
    Dimissió de Salmerón que es nega a signar diverses sentències de mort contra revoltats cantonalistes. És substituït per Emilio Castelar.
  • 1874

    Castelar perd una moció de confiança, en votar en contra d'ell els federalistes. El General Pavía es revolta amb l'exèrcit i així s'acaba la Primera República Espanyola. Pavia convoca a tots els partits polítics -excepte cantonalistes i carlins- per formar un govern de concentració nacional, que donarà el poder al general Francisco Serrano i Domínguez el qual passa a ser el nou president del Govern i de l'Estat.
  • Juan de Zavala i de la Pont, President del Govern

    Juan de Zavala i de la Pont, President del Govern
    Juan de Zavala i de la Pont, President del Govern.
  • Práxedes Mateo Sagasta, President del Govern

    Práxedes Mateo Sagasta, President del Govern
    Práxedes Mateo Sagasta, President del Govern.
  • Manifest de Sandhurst

    Manifest de Sandhurst
    Manifest de Sandhurst; redactat per Cánovas del Castillo. Alfons XII, exiliat a Anglaterra promet la restauració d'una monarquia constitucional.
  • Fi a la Primera República Espanyola

    Fi a la Primera República Espanyola
    El pronunciament del General Martínez Campos a Sagunt posa fi a la Primera República Espanyola i així s'inicia la Restauració Borbònica en la persona del Rei Alfons XII, que fins llavors vivia a l'exili amb la seva mare, la Reina Isabel II.
  • S'estableix el model del nou estat

    S'estableix el model del nou estat
    Constitució en la qual s'estableix el model del nou estat, dividint-se el poder polític en dues càmeres: el Congrés dels Diputats i el Senat. Al govern s'alternaran els partits conservador (Antonio Cánovas del Castillo) i liberal (Práxedes Mateo Sagasta).
  • Pablo Iglesias funda el PSOE

    Pablo Iglesias funda el PSOE
    Pablo Iglesias funda el PSOE, al principi d'ideologia marxista, de la classe obrera, socialista i revolucionari. Després s'anirà reformant cap a la socialdemocràcia.
  • Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

    Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
    Després de la mort del Rei Alfons XII, és proclamada Reina Regent d'Espanya la seva dona Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, mare del futur Alfons XIII, que naixeria pòstumament.
  • Fundació de la UGT - Pablo Iglesias.

    Fundació de la UGT - Pablo Iglesias.
    Fundació de la UGT a Barcelona per Pablo Iglesias.
  • Final de la Guerra de Cuba

    Final de la Guerra de Cuba
    El Desastre: final de la Guerra de Cuba. Intervenció dels EUA Pèrdua de Cuba, Filipines i Puerto Rico.