Eix cronològic del sXIX a Espanya

By jomebe
  • Aliança entre la França i l’Espanya

    Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran
    Bretanya.
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    Els britànics destrueixen la flota
    espanyola i malmeten la flota
    francesa.
    Significa el fi del control de
    l’Atlàntic per part
    d’Espanya.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    S'acorda la invasió de Portugal per part de França i Espanya, ja que Portugal era aliat del Regne Unit.
    El primer ministre Godoy autoritza
    l’entrada de tropes franceses a
    Espanya.
    El exèrcit francès era molt modern i potent, dirigit per el personatge més carismàtic
    i líder de l’època; Napoleó Bonaparte.
  • Motí d’Aranjuez

    Motí d’Aranjuez
    Va ser una revolta popular durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII.
    Enfrontaments entre pare
    i fill sobre el paper polític de
    Godoy
  • Aixecament del 2 de maig

    Aixecament del 2 de maig
    Insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid
    Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament d’una forma brutal.
    Degut a la brutalitat dels francesos l’aixecament antifrancès s’escampa pel territori. Molts afrancesats es
    passen al bàndol dels liberals patriotes.
  • Josep I d'Espanya (Pepe Botella)

    Josep I d'Espanya (Pepe Botella)
    El 6 de juliol de 1808, el seu germà el va nomenar rei d'Espanya però no de Catalunya, territori que s'incorprà al Primer Imperi Francès. La seva arribada a Madrid va ocórrer en plena Guerra de la Independència, després de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques.
  • Batalla de Bailèn

    Batalla de Bailèn
    La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.
    Va enfrontar l'exèrcit francès que tenia 21.000 soldats comandats per Antoine Dupont de l'Etang, el general Dupont, amb un exèrcit espanyol una mica més nombrós (uns 24.000 homes, entre regulars i milícia) comandats pel general Francisco Javier Castaños.
  • Junta Suprema Central

    Junta Suprema Central
    Va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya.
    es va formar després de la victòria en la batalla de Bailén i després que el Consell de Castella declarés nul·les les abdicacions de Baiona. Va estar vigent fins al 30 de gener de 1810.
  • Corts de Cadis

    Corts de Cadis
    Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolç exili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunió de representants de les Juntes provincials de tot el país.
    El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovació d’una Constitució moderna i liberal...
  • Constitució Espanyola de 1812

    Constitució Espanyola de 1812
    Fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació (no ja en el rei), la monarquia constitucional, la separació de poders,la limitació del rei, el sufragi universal masculí indirecte, entre altres.
  • Ferran VII retorna

    Ferran VII retorna
    Un grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, en què li aconsellaven la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a les Corts de Càdis el 1812. Als primers anys del seu govern es va produir una neteja de simpatitzants francesos i de liberals. El pronunciament liberal de l'exèrcit, dirigit per Rafael Riego a Las Cabezas de San Juan, obligà al monarca a jurar la Constitució, i a posar en funcionament el Trienni Liberal
  • Revocació de la "La Pepa"

    Ferran VII d'Espanya al tornar al tro aboleix la constitució del 1812.
  • “Pronunciamiento” de Riego

    “Pronunciamiento” de Riego
    Va ser un cop d'estat per part del militar Rafael Riego.Degut al malestar amb la expulsio dels lliberals del gobern. Aixo fa tornar els lliberals al poder.
  • Trienni liberal

    Trienni liberal
    Degut el cop d'estat es fa que el rei torni la constitució i s'estableix un gobern liberal.
  • Intervenció de la Santa Aliança (Fi del Trienni)

    Intervenció de la Santa Aliança (Fi del Trienni)
    els Cent MilFills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis, significant així el final del Trienni Liberal
  • Execució de Rafael del Riego

    Execució de Rafael del Riego
    Al final de la guerra Rafael del Riego va ser penjat a la plaça de la Cebada, a Madrid.
  • Isabel II d'Espanya

    Isabel II d'Espanya
    Neix Isabel filla de Ferran VII d'Espanya i Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies
  • Mort Ferran VII

    Mort Ferran VII
    Amb la millora de la salut del monarca, el govern, dirigit per Francisco Cea Bermúdez, va posar de nou en vigor la Pragmàtica, per la qual cosa després de la mort del rei, el 29 de setembre de 1833, quedava com a hereva la seva filla primogènita Isabel, que regnaria amb el nom d'Isabel II. Tot i que Isabel II era menor d'edat, va quedar com a regent d'Espanya la seva mare, muller de Ferran VII, Maria Cristina.
  • Reina Isabel II de España

    Reina Isabel II de España
    Quan ella encara no tenia ni tres anys. El seu naixement i ascens al tron va provocar un llarg conflicte, una guerra civil, entre els partidaris d'Isabel II i Carles Maria Isidre de Borbó, hereu de la corona fins que Ferran VII va revocar la Llei Sàlica, no acceptà el testament del seu germà ni que Isabel II fos proclamada reina d'Espanya. Durant aquest convuls període i fins a l'any 1840 es féu càrrec de la regència la mare d'Isabel, la reina Maria Cristina de Borbó fins a l'any 1840
  • Primera Guerra carlina

    Primera Guerra carlina
    Fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat.
  • Expedicions dels Carlins

    Expedicions dels Carlins
  • Conveni de Bergara

    Conveni de Bergara
    El Conveni de Bergara altrament dit "Conveni d'Oñate" o "Abraçada de Bergara". Conveni firmat a la localitat d'Oñate el dia 29 d'agost de 1839 entre el general liberal Baldomero Espartero i els generals carlistes representants del general Maroto, La Torre i Antonio Urbiztondo i que suposà el final de la Primera guerra carlina.
    Conseqüències del desenllaç
    * Augmenta el pes dels militars en la política
    * Els liberals moderats controlen el poder i estableixen les
    reformes econòmiques
  • Regència d'Espartero

    Regència d'Espartero
    Amb la fi de la Guerra Carlina, Mª Cirstina cedeix la Regència al General
    vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero
    * Els seus projectes reformistes
    van ser atrevits, però no sempre
    encertats.
    * El seu estil de govern era
    autoritari i dictatorial, a l’estil
    bonapartista.
    * Es va anar guanyat l’enemistat
    de liberals moderats i liberals
    progressistes per les seves
    autoritàries maneres.
  • El final de la regència d'Espartero

    El final de la regència d'Espartero
    En conèixer el desenllaç de la batalla de Torrejón d'Ardoz el general Espartero, que es trobava a Andalusia combatent la rebel·lió –havia fracassat en el seu intent de prendre Sevilla malgrat haver estat bombardejada per Van Halin-, va decidir marxar a l'exili juntament amb alguns dels seus homes de confiança. El 30 de juliol tots ells embarcaven a Puerto de Santa María en un vaixell britànic rumb a Anglaterra. Va ser la fi de la regència d'Espartero.
  • El Règim Moderantista

    El Règim Moderantista
    És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868
    arran de la Revolució “La Gloriosa”
    A nivell polític es consolida el poder dels liberals moderats, que
    limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això va
    distanciant els liberals entre ells: moderats i progressistes. * La corrupció, el tràfic d’influències i
    el conservadurisme són la tònica del
    regnat d’Isabel II
  • Vicalvarada

    Vicalvarada
    Amb la Vicalvarada del general O’Donnell, recolzada pels
    progressistes, s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista
    durant el regnat d’Isabel II.
    El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país,
    sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític.
    * Llei general del ferrocarril (1855)
    * Desamortització de Madoz (1855)
    * Projecte de Constitució
    democràtica (la “Nonata” de 1856)
  • Fi del Bienni progressista

    Fi del Bienni progressista
    Descontenta la reina i el propi O’Donnell
    amb el caràcter massa progressista del
    projecte de Constitució, organitzen un
    “pronunciamiento” que restaura el règim
    moderantista.
  • La Gloriosa

    La Gloriosa
    Va ser un aixecament revolucionari espanyol que va tenir lloc el setembre de 1868 al Regne constitucional d'Espanya i va suposar el destronament de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic.
  • Batalla del Pont d'Alcolea

    Batalla del Pont d'Alcolea
    Derrota de les tropes fidels a la reina.
  • Exili de Isabel II

    Exili de Isabel II
    El suport de Barcelona i de tota la zona mediterrània va ser definitiu per al triomf de la revolució. Malgrat la demostració de força de la reina en la Batalla d'Alcolea, els lleialistes de Manuel Pavía van ser derrotats pel general Serrano. Isabel es va veure llavors obligada a l'exili i va creuar la frontera de França, d'on ja mai no tornaria.
  • Eleccions generals espanyoles de 1869

    Eleccions generals espanyoles de 1869
  • Constitució de 1869

    Constitució de 1869
  • Amadeu I d'Espanya

    Amadeu I d'Espanya
    Després de la Revolució de 1868 a Espanya es proclamà una monarquia constitucional, però hi hagué serioses dificultats, pel canvi de règim, a trobar un rei que acceptés el càrrec. Espanya en aquell temps era un país pobre i convuls. Finalment el 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes, Amadeu de Savoia és triat rei com Amadeu I d'Espanya, succeint a Isabel II.
  • Mort Joan Prim i Prats

    Mort Joan Prim i Prats
    El mateix dia 27, Prim tenia sessió parlamentària i al sortir al vespre en el seu cotxe de cavalls es va endinsar al carrer del Turc, a prop del Congrés, on el seu pas va ser obstaculitzat. Uns homes armats van obrir foc. Va morir de les ferides el 30 de desembre de 1870, després de conèixer el desembarcament d'Amadeu
  • Tercera guerra carlina

    Tercera guerra carlina
    La tercera guerra carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretendent al tro del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs. Un dels motius que va empènyer alguns sectors de Catalunya a sumar-se a la revolta, va ser la promesa de restauració de les Constitucions catalanes, abolides pels Decrets de Nova Planta de Felip V (1714).
  • Abdica Amadeu I d'Espanya

    Abdica Amadeu I d'Espanya
    Mentre Amadeu viatjà a Madrid per a prendre possessió del seu càrrec, el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat. Després d'això Amadeu va tenir serioses dificultats a causa de la inestabilitat dels polítics espanyols, les conspiracions republicanes, els alçaments carlistes, el separatisme de Cuba, les disputes entre els seus propis aliats i alguns intents d'assassinat.
    Per tot això el seu regnat va durar tres anys.
  • I República

    I República
    Davant l’atzucac de la situació que
    creava l’abdicació del rei i el ridícul
    internacional que representaria
    l’elecció d’un nou monarca, les Corts
    va proclamar la República l’11 de
    febrer de 1873.
    Aquesta República però naixia morta,
    ja que en realitat molts diputats
    monàrquics la van votar sense cap
    convicció.
    Malgrat l’entusiasme popular, la República heretava
    els greus problemes econòmics i polítics del regnat
    d’Amadeu I.
  • President Estanislau Figueras i de Moragas

    President Estanislau Figueras i de Moragas
    Va ser elegit president de la Primera República, càrrec que va ocupar fins a juny del mateix any, en què la crisi econòmica, així com la divisió interna del seu propi partit i la proclamació de l'Estat Català, que només va poder revocar acceptant la dissolució de l'exèrcit a Catalunya, van motivar la seva substitució per Pi i Margall, i la seva fugida a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.
  • President Francesc Pi i Margall

    President Francesc Pi i Margall
    El primer president de la República, Estanislau Figueras, que coneixia bé en Francesc Pi per haver-lo tingut com a empleat en el seu bufet d'advocats, li va encomanar el difícil Ministeri de la Governació. Des d'aquell càrrec, Pi va fer el que va poder per mantenir l'ordre públic, contenir el moviment cantonalista i procurar que les eleccions llancessin un resultat favorable per al règim. En dimitir Figueras, Pi i Margall es va fer càrrec del poder executiu.
  • President Nicolás Salmerón y Alonso

    President Nicolás Salmerón y Alonso
    En proclamar-se en 1873 la República, va ser nomenat Ministre de Gracia y Justícia amb Estanislau Figueras. Va intentar reformar el sistema judicial i establir una legislació laica. Del 18 de juliol al 7 de setembre de 1873 exercí la presidència de la Primera República Espanyola. Accedeix a la presidència després de la dimissió de Pi i Margall pels violents esdeveniments durant els aixecaments cantonals.
  • President Emilio Castelar y Ripoll

    President Emilio Castelar y Ripoll
    Durant la presidencia de Figueras, va ocupar la cartera d'Estat.
    La Presidència va anar passant de mà en mà -de Figueras a Pi i Margall al juny, i d'aquest a Salmerón al juliol, fins a arribar a Castelar al setembre. Per a tractar de salvar el règim va suspendre les reunions de Corts, va mobilitzar homes i recursos i va encarregar el comandament de les operacions a militars professionals, encara que de dubtosa fidelitat a la República.
  • Dimissio Emilio Castelar y Ripoll

    Dimissio Emilio Castelar y Ripoll
    Castelar va presentar la seva dimissió el 2 de gener, després de perdre una votació parlamentària, la qual cosa va determinar la immediata intervenció del general Pavía, que va donar un cop d'estat dissolent les Corts i creant un buit de poder que va aprofitar el general Serrano per a autoproclamar-se president del Poder Executiu.
  • La Paviada

    La Paviada
    el General Pavía ocupa les
    Corts i les dissolt de forma violenta
    protagonitzant un Cop d’Estat que
    institueix una República dictatorial
    governada pel Gral. Serrano.
  • Francisco Serrano Domínguez

    Francisco Serrano Domínguez
    Serrano va ser nomenat president del govern i del poder executiu, instaurant una espècie de dictadura republicana de tarannà conservador. La seva ambició era perpetuar-se com dictador, però la destrucció de les forces republicanes havia obert el camí per a la restauració dels Borbons, precipitada en aquell mateix any pel pronunciament de Martínez Campos en Sagunt.
  • Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos

    Cop d’Estat monàrquic del General Martínez Campos
    Transició cap al restabliment de la Monarquia borbònica,
    que es consuma amb el Cop d’Estat monàrquic del
    General Martínez Campos.
  • Alfons XII d'Espanya

    Alfons XII d'Espanya
    És proclamat Rei d'Espanya Alfons XII el fill d'Isabel II
  • Period: to

    La Restauració

    La restauració dels Borbons a Espanya
  • Fi de la Tercera Guerra Carlina

    Fi de la Tercera Guerra Carlina
    els darreres partides foren liquidades el novembre de 1875 donant-se la guerra per acabada el 19 de novembre de 1875. Al País Basc, després de la Batalla de Montejurra el 17 de febrer de 1876, Carles VII va passar a França (27 de febrer de 1876) i el mateix dia Alfons XII va entrar a Pamplona.